Editorial

Més enllà del fet immigratori


Dir que la immigració és una realitat present a la nostra societat i que aquest és un fet que va a més ja no és cap notícia. Tampoc no ho és que a la majoria d'escoles i instituts hi ha una creixent preocupació per trobar mecanismes per atendre aquests alumnes nouvinguts de la millor manera possible. Ara bé, alhora, convindríem també que malgrat les previsions i els anuncis, i al marge d'honroses excepcions, el fet immigratori ens ha agafat a contrapèl i mal preparats. Cal dir-ho clar i sense embuts, per sobre de programacions, grups de suport i plans d'acollida, hi ha un problema molt més de fons i que ens ha de preocupar en gran manera: ens falta aprofundir en una conscienciació personal i interioritzada que ens faci assumir aquesta nova realitat amb tota la normalitat i alhora novetat.
Ens podem passar el dia reclamant més recursos -ben lícits, per cert-; podem exigir hores de formació, professorat especialitzat i nous materials... que al cap i a la fi serviran de poc si no hi ha una reflexió ben profunda, personal i intransferible que ens porti a modificar clixés interiors, maneres de pensar i d'entendre l'educació com a servei i a canviar esquemes culturals ben arrelats que difícilment encaixen en una societat plural i globalitzadora.
Tot això no és gens fàcil, no ens enganyem. Ens ha tocat viure un dels moments més difícils de tot el procés: el de la sotragada inicial, moment en el qual trontollen molts dels estereotips a què estàvem acostumats; i moment extremadament difícil, encara ens atreviríem a dir, per una senzilla raó: tant els autòctons com els nouvinguts hem de fer un esforç real d'adaptació mutu que, desenganyem-nos, ha de ser simultani i recíproc, i que si no és així mai no serà prou ben vist ni acceptat.