Olimpíada Matemàtica Estatal a Catalunya


L'any 1998 la FEEMCAT va sol·licitar a la FESPM l'organització de la XI Olimpíada Matemàtica nacional a celebrar l'any 2000, un repte si tenim en compte que era l'any declarat per la UNESCO com l'Any mundial de las matemàtiques. El juny de 1999 es constituí el comitè organitzador definitiu. Des del primer moment, s'acordà organitzar els actes entre Reus i Girona, per ser les respectives associacions les més antigues de la FEEMCAT i, en concret, les diferents activitats es portaren a terme a El Vendrell, a Barcelona, a Sant Feliu de Guíxols i a Girona. Els nostres objectius eren fomentar el gust per les matemàtiques, afavorir les relacions d'amistat i coneixença entre els joves de diferents comunitats autònomes i potenciar la resolució de problemes com a base per a una adequada formació matemàtica. De forma especial també ens vam proposar homenatjar les deu olimpíades anteriors i els seus organitzadors, i programar activitats matemàtiques integrades de forma natural en el desenvolupament del programa.

Va ser una tasca difícil obtenir els recursos necessaris, perquè les matemàtiques, malauradament, no figuren ni dintre els objectius prioritaris de les institucions ni dels de la societat en general.

Hi van participar 31 nois i 15 noies, 46 en total, en representació de 15 autonomies i Andorra, 16 acompanyants i altres persones invitades.

El programa es va estructurar en:

  • Les proves. Dues a temps limitat i tres a temps lliure. La prova individual constava d'un problema numèric, un de geomètric, un joc d'estratègia i un problema de lògica; la prova per equips es va realitzar al passeig de Sant Feliu de Guíxols. Durant el temps lliure van realitzar el concurs de fotografia matemàtica, la prova dels 30 problemes i els jocs matemàtics.
  • Les xerrades matemàtiques lúdiques amb títols tan suggeridors com Màgia matemàtica, Geometria mullada i Tàctiques matemàtiques per a pràctiques telepàtiques. També es va fer un taller d'astronomia.
  • Les visites turístiques a la Tarragona romana, a Barcelona, al Museu de la Ciència, el passeig pel barri antic de Girona i al museu del cinema.
  • Les activitats lúdiques amb la visita a Port Aventura de Tarragona, passeig en barca a la Costa Brava i la festa de comiat.
  • Les exposicions matemàtiques Fotografia matemàtica, Segells matemàtics, Calculadores, Cartells de les deu primeres olimpíades i Història dels nombres.
  • L'homenatge a les deu primeres olimpíades mitjançant una publicació que contenia articles commemoratius i la recopilació de les proves realitzades i les seves solucions.


Per acabar, pensem que els veritables protagonistes van ser els 30.000 alumnes, el professorat i els organitzadors de les fases prèvies, que van fer possible i van donar sentit a la XI Olimpíada. Per voluntat del comitè organitzador, van ser moltes les persones que, d'una manera o altra, van participar en el desenvolupament dels set dies d'olimpíada. En el treball previ hi va haver moltes hores de dedicació a feines burocràtiques i administratives i a la recerca de recursos, que calia afegir a les obligacions habituals. Des del primer moment es va treballar coordinadament en petits grups locals amb reunions periòdiques a Barcelona.

Els participants van valorar positivament l'organització, les proves, les visites i les activitats. A nosaltres ens van satisfer aquells dies de convivència amb el goig de viure les matemàtiques d'una altra manera i veure com els participants s'entusiasmaven amb els petits però significatius èxits matemàtics.