Xerrada
sobre el llibre K.L. Reich d’Amat-Piniella, per David Serrano
Coincidint amb el dia en
què es compleixen els 65 anys de l’alliberament d’Auschwitz,
el Dia Internacional de l’Holocaust (27 de gener), el Departament de Català
ha organitzat un acte entorn del llibre K.L. Reich, de l’escriptor
Joaquim Amat-Piniella. Ha estat una brillant xerrada a càrrec de David
Serrano i Blanquer, professor de la Universitat Ramon Llull i el millor especialista
del país sobre literatura concentracionària europea. L’acte
ha reunit una quarantena llarga de persones, la majoria dels quals alumnes de
català que han llegit la novel·la, com també l’excepcional
presència d’una familiar d’un deportat a Mauthausen.
David Serrano, autor d’una
llarga obra assagística i director de Littérature européenne
des camps de concentration et d’extermination nazis. Dictionnaire critique
(Unió Europea, Fundació Ars, 2007), volum no fa gaire presentat
a París, ha començat recordant que Amat-Piniella ocupa un lloc
molt destacat entre els autors de l’esmentat gènere, al costat
de Primo Levi, Imre Kertész o Jorge Semprún.
EnK.L. Reich,
J. Amat-Piniella ens explica d’una manera en part ficcionada la seva terrible
experiència de cinc anys de reclusió forçada a Mauthausen
(camp de concentració austríac on el 70% dels presos moriren,
percentatge, però, no tan alt en el cas dels 7.500 presos polítics
catalans i espanyols que hi foren confinats).
La novel·la fou
enllestida a Andorra als anys quaranta, però ja fou iniciada al mateix
Mauthausen (l’autor canviava pa per llapis de carbó, estimulat
pel seu lema: “M’ho poden prendre tot menys la paraula”).
Amat-Piniella no tenia, doncs, cap referent literari quan escrivia sobre el
tema i, doncs, fou un capdavanter en aquest tipus de literatura (pensem que
Semprún, per exemple, necessità disset anys per a veure’s
amb cor d’escriure sobre l’horror viscut). L’obra va conèixer
greus problemes amb la censura. No veié la llum fins a principis dels
seixanta i encara en una versió un 40% més reduïda que l’actual,
text íntegre que va aconseguir recuperar fa poc el mateix D. Serrano
després d’una laboriosa recerca dels mecanoscrits originals, trobats
finalment en una masia de la Sénia, dins una maleta.
Per mitjà d’una
didàctica presentació en power point, David Serrano ens ha donat
una clara idea d’aquest testimoniatge literaturitzat i del context general
i del particular de l’autor. També ha analitzat amb profunditat
l’obra llegida, el seu llenguatge i simbologia. Ha insistit en la dificultat
que tenien els presos per a fer comprendre als de “fora” una vivència
tan dura i inimaginable per la seva cruesa, que s’escapa de les possibilitats
expressives del llenguatge corrent i que, curiosament, per a poder-la fer creïble,
cal recórrer sovint a la metàfora i al símbol.
La xerrada s’ha clos
amb èxit amb un animat torn de preguntes per part dels assistents, que
han constatat la importància de recuperar la memòria històrica
perassegurar la pau.
