SANT JORDI

TREBALLS PREMIATS
LA CLASSE
Tinc
un meu amic
que
toca la guitarra
mentre
escriu a la pissarra
Tinc
una amiga
que
està sentada .
Tinc
un retolador gris
que
sembla un guix
El
meu amic té un foli
que
està ple de boli.
Valery
Romero (1r E. Primària)
EL DIA DEL LLIBRE
Un
dia un llibre es va enamorar
d’una
rosa,
un
drac l’envoltava de foc.
El
llibre es va obrir
I
li va ensenyar una poesia
que
deia t’estimo amor meu.
I
la rosa va contestar
-
Jo també Romeu .
Marc
Vergés (2n E. Primària )
VISCA CATALUNYA
Catalunya
és gran
i
bonica.
Els
nois i noies catalans
canten
bonics cants.
Unida
i fent campanya
Catalunya
és una canya.
Hivern
o estiu
Catalunya
és un bon niu .
M’agrada
el Ripollès
i
l’Alt Penedès.
Pallars
Jussà i la Noguera
plou
de mala manera.
El
Montsià i l’Alt Empordà
no
es toquen ni per ballar
Per
Osona i el Bagés
un
bon pagès .
Jordi
Bossoms ( 3r E. Primària)
SANT JORDI
En
un poble tranquil,
hi
governava un rei gentil.
Tot
era tranquil·litat
amor
i amistat.
Però
hi va aparèixer un drac mig socarrimat
que
els va deixar sense ovelles al ramat.
I és
clar que li van donar per esmorzar, dinar i sopar
les
dones que hi havia per allà.
Al
final a la princesa li va tocar
i
el drac se la va emportar.
Sant
Jordi va lluitar,
al
drac va derrotar i a la princesa va rescatar.
De
la sang del drac una rosa hi va sortir
i
Sant Jordi la collí.
Al
final Sant Jordi i la princesa es van enamorar
i
tot feliç va acabar.
Èlia
Vallejos ( 4t E. Primària )
La
lluna
brilla
és
bonica
es
rodona
surt
de nit
llunàtic
Formes
diferents
formes
plena,
creixent,minvant
són
totes molt rodones
rares
Llum
clara
il·lumnia
molt
es
veu de lluny
la
llum és forta
lluminària
.
Eva
Descamps ( 5è E. Primària)
ELS PENSAMENTS
Penso
gat i dic gos
compro
pomes i me les deixo
penso
taula i dic cadira.
Penso
cireres i dic maduixes
compro
sal i me la deixo
penso
gat i dic gerra
serà
que estic enamorada ?
Penso
blanc i dic negre
compro
roses en un bar
penso
sal i dic sucre.
Compro
mel a un fuster
penso
sopa i dic puré
penso
que estic enamorada ?
Mireia
Cordón ( 6è E.Primària )
JO PER TU
Jo
per tu cantaria
Jo
per tu riuria
Jo
per tu ploraria
Jo
per tu somiaria
Jo
per tu m’encantaria
Jo
per tu no menjaria
Jo
per tu m’enfilaria
Jo
per tu no descansaria
Jo
per tu moriria.
Èric Rueda ( 1r ESO)
El descobriment de Catalunya
Ens situem al segle XC, en un
indret verdós, al mig del bosc, hi havia un noi, fill d’un llenyataire
i d’una modista, que vivien en una cabana lluny del poble de Xipre. El
noi volia navegar i navegar, voli ser el descobridor de moltes i noves
terres.
El dia que al noi complia 15 anys, va decidir que era hora de deixar la
casa on havia viscut tota la vida. Va agafar la maleta i es despedí
tristament dels seus pares. Va començar a caminar i quan va entreveure
un carro entre els esbarzers, se n’adonà que hi havia cavalls però
no amo. Agafà el carro fins arribar la mar. Va anar el port i s’esmunyí
dins d’un vaixell. Salparen aquell mateix vespre, a la nit. Sortí
del rebost, on només hi havia pastanagues, per anar a la cuina a
robar un bon pollastre rostit. Es va passar 5 dies igual: robant menjar.
Un dia, però, quan anava cap a la cuina es trobà el cuiner
que ja sospitava quelcom perquè cada dia li faltava més i
més coses. El va atrapar de ple i el portà davant el capità
que estava llegint un llibre: “El llibre del bon mariner”. A un polissó,
li va dir, se’l deixa al mig de la mar en un bot i queviures per
només tres dies. Tots els mariners van votar que el deixessin. I
sí, sí, ja el tenim en un bot al bell mig de l’oceà.
Es va passar tres dies i tres nits navegant i quan ja es pensava que es
moriria de set i de gana, va veure terra a la vista. Era una terra encara
no descoberta i ell només de veure-la va cridà ”Visca la
nova pàtria” i li va posar “Catalunya “ cognom seu. Hi va viure,
i es va casar amb una muller molt maca tots dos van trobar l’amor.
I això ha passat de generació en generació, però
ara la seva rererebesneta, jo, ho ha posat per escrit.
CASTANYADA