Tothom deixa anar un somriure quan recorda els seus anys d'infantesa a l'escola. Tot són records, com l'hora del pati amb els mateixos jocs de sempre, però alhora com si fossin regals per estrenar. Aquells secrets compartits entre les millors amigues que mai no sabria ningú. I, sobretot, els suculents entrepans que feia la mare...
Sona el timbre.
- Sara, t'has fixat que el Martí i l'Àngel han estat estudiant durant tota l'hora del pati?
- Sí, i mira que és estrany!
Quins nervis passava quan havia de sortir a la pissarra... I tant, ja ho recordo! Fins i tot recordo un dia en què aquella professora que tant m'agradava em va preguntar la lliçó i, segrestada pels nervis, vaig estar més de dos minuts sense poder obrir boca. Però com m'ho passava de bé llegint redaccions!
- Quin dia els faràs l'examen de recursos literaris als de tercer?
- Dimarts a la tarda.
No és que fos gaire entremaliada, però no us puc enganyar, alguna sí que n'havia fet. Com tothom, és clar. El que sí que feia gairebé amb una atrevida perfecció era... parlar, parlar i parlar, això sí, sempre després d'acabar la feina, naturalment.
- Tinc una entrevista amb els pares de la Clara Puig. Com va a les teves classes?
- La veritat és que treballa molt, però no hi ha manera que calli.
Mecanoscrit del segon origen, L'illa del tresor, El castell dels Carpats, Les aventures d'en Massagran i molts d'altres són els llibres que em van iniciar en el meravellós món de la lectura que tants bons moments m'ha regalat.
- Els està agradant El misterio de la cripta embrujada?
- Diria que sí, l'acabem de començar i alguns ja han llegit més de noranta pàgines! Bé, et deixo que ja són gairebé tres quarts.
- Ai! És veritat, i encara he de recollir unes fotocòpies a consergeria.
Tots hem gaudit, hem après, hem crescut i alguns, com ara jo, fins i tot hem tornat a la nostra escola de sempre i continuem aprenent tot procurant que les noves generacions pensin, imaginin, comprenguin i respectin els altres, com anys enrere ens ho van ensenyar a nosaltres.
L'Escola Montessori fa 50 anys. He estat recordant la meva infantesa mentre era a la sala de professors. Quins anys! Ara, ha passat molt de temps i sembla que res no hagi canviat. Continuen havent-hi l'hora del pati, neguit a l'hora de sortir a la pissarra, entremaliadures, bons llibres... ara bé, tenim clara la necessitat d'una constant actualització que fa que no oblidem que l'escola forma part del passat, del present i del futur. Per molts anys, escola Montessori!

Sara Torrens

Tornar a a la pàgina principal