Vaig néixer una mica abans que l'Escola, però les nostres vides no han seguit sempre camins paral·lels.

Encara que pugui semblar increïble, no tinc cap record personal de la meva estada en el parvulari d'una altra escola del barri. És probable que fets posteriors que trasbalsaren la tranquil·litat familiar en siguin els responsables.

Febrer de 1956, la primera gran impressió, la "meva" primera gran nevada... juny, juliol... canvi de domicili per motius laborals del pare. Primers mesos del curs 1956-1957, nova escola, nova per a mi, "escola", no!!!, un pis fosc, tètric, uns pupitres que aparentaven haver sofert el pas de totes les hordes destructores..., un "mestre" que no demostrava pas les qualitats que després vaig tenir la sort de conèixer...

Febrer de 1957, retorn a casa, trist i alegre a l'ensems; trist: acabava de morir l'avi i l'àvia ens necessitava; alegre: canvi d'escola, ara sí, escola!!! Aules àmplies, espaioses, llum, molta llum!, -encara avui no puc entendre que es baixin les persianes i s'encenguin els fluorescents-, un pati, un brollador!!!... i, sobretot, uns "mestres" de debò, no informadors, sinó formadors, educadors... No diré noms, però els recordo tots amb agraïment. I... l'aixopluc protector, el savi mestratge de la senyora Teresa, la directora.

Passaren set anys i mig i, acabat el batxillerat, vaig deixar la "meva escola". Una nova vida, altres experiències, nous estudis, la il·lusió nascuda en la infantesa feta realitat: ja era mestra!!! Una nova escola, però ara era jo "la mestra", intentava imitar l'actitud, les virtuts... de les mestres de l'Escola...

I aviat farà trenta-dos anys, retorn a les arrels..., cursos i cursos, promocions i promocions d'alumnes, pares i fills, alegries i neguits, però sempre el goig, el desig de desvetllar en el jovent les seves millors qualitats, l'interès pel coneixement, la responsabilitat...; la idea mai oblidada de formar, per damunt de tot, persones... Tota una vida.

Deixeu-me acabar fent meves (amb algunes modificacions) les paraules de Guimerà: "Sembla ahir i fa quaranta-sis anys! [...] fa quaranta-sis anys [...] i l'ombra d'aquella amiga ens vol com la nit primera".

Guadalupe Miras