Setembre del 2002, comença un nou curs i l'Escola, com un arbre ple de vida, s'omple de saba nova, el silenci fuig esparverat i les classes es farceixen del brogit dels nois i noies que van arribant amb les motxilles carregades d'il·lusions, en el meu primer contacte amb els nous alumnes, que ben aviat passaran a ser antics, de 1r d'ESO els informo que aquest any l'Escola celebra el seu cinquantenari.
- Cinquanta anys! Mig segle! Quant de temps! Ens parles de la Prehistòria! - van exclamar tots alhora.
El temps... què n'és de relatiu aquest concepte! Per a ells tan llunyà i per a mi tan proper!
Sembla que va ser ahir i recordo amb nitidesa, el Parvulari del carrer Martí Julià, en aquell temps "General Sanjurjo", on venia a buscar el meu cosí i el Festival del "Cine Juventud" on els nens i les nenes paraven amb cura unes tauletes petites que hi havia damunt de l'escenari.
Realment això és la Prehistòria, les primeres pàgines del llibre de la meva vida que ha estat estretament lligada a l'esdevenir de l'Escola, primer com a alumna i des de ja fa molts anys com a mestra.
Un camí, com molts d'altres, amb moments alegres i tristos, amb encerts i també amb moltes errades, però amb la voluntat de transmetre als meus i les meves alumnes actuals i als qui ja han passat a formar part, com jo mateixa, del col·lectiu d'antics alumnes, submergits en aquest món de presses, neguits, individualisme, fast-foot...., petits valors, com pot ser el parar una taula amb il·lusió per poder compartir una estona agradable amb les persones que estimem i aprendre a valorar les petites històries de tots i totes els que hem participat i participem en la història de l'Escola al llarg d'aquests cinquanta anys que enguany commemorem.
La nostra història que anem forjant dia a dia amb el nostre treball i que, si tots apleguem els esforços vers un objectiu comú, farà que puguem construir un món millor.

Avelina Sebastián Gómez

Tornar a a la pàgina principal