Aquest any l'Escola Montessori celebra el seu 50è aniversari. Tot i ser mestra en l'actualitat, i haver estat alumna en altres temps, el fet de posar-me davant un paper per escriure-hi els meus records, no m'és gens fàcil.
Tinc 38 anys i bona part d'aquests els he passat en contacte amb l'escola. Vaig començar el parvulari a l'edat de 4 anys i, tot i que jo no recordo massa coses, sembla que el primer curs no va ser gaire fàcil. La meva mare sempre em diu: "Tant com ploraves i renegaves cada dia per entrar a l'escola, quan eres petita, i mira ara!!" Doncs sí, sembla que cada dia entrava plorant i cridant, que no m'agradava anar a l'escola. Però, de mica en mica, les coses varen anar canviant i, ja ho veieu. Vaig decidir estudiar magisteri, exercir de mestra i tornar al lloc en el qual vaig aprendre les meves primeres lletres.
De records i vivències, n'hi ha de tots colors. Alguns són molt bons, i d'altres no tant. El meu millor record, en el que penso amb més il·lusió i emoció va ser el festival fi de curs al Palau de la Música. Tenia 5 anys i anava vestida amb una faldilleta curta blanca i una brusa del mateix color. Allà dalt de l'escenari, amb tothom mirant, em sentia important. Nens i nenes ens agafàvem de les mans i voltaven, seguint la música del piano, que tocava la senyoreta Anna Maria (ara ja no hi és a l'escola, però de tant en tant ens ve a veure). En acabar l'actuació, vaig anar a seure amb els meus pares per veure els nois i noies grans (ara sé que no eren tan grans, però en aquell moment a mi m'ho semblaven), que representaven el conte de la Ventafocs.
També recordo, com si fos ara mateix, la satisfacció que em produïa dir que havia estudiat a l'Escola Montessori de l'Hospitalet, quan els professors de la Normal (on vaig estudiar magisteri), em preguntaven on havia après tantes coses. Aquelles "tantes coses", no eren altres que la música, la rítmica, les manualitats, les sortides culturals... que en aquells moments no era freqüent fer a les altres escoles del barri. Els mestres de magisteri em van fer prendre consciència i valorar el que l'Escola Montessori havia fet per mi en aquells primers anys de formació. He de dir que estic contenta amb els resultats i això ho recolza el fet que després de tants anys de conèixer l'Escola, vulgui que els meus fills em segueixin les passes.
Endavant Montessori i per 50 anys més!!!

Carme Adán Navarro

Tornar a a la pàgina principal