L'Hospitalet de Llobregat
"50 anys fent Escola"
"La pedagogia ha de cercar solucions als problemes i no pas posar
en relleu les dificultats i els perills. "
Crec que tots qui la vam conèixer podríem dir que, amb
aquest lema, dit el 7 de setembre de 1952, Teresa Navarro i Pérez
va inaugurar el parvulari Montessori a l'Hospitalet de Llobregat, al
local del carrer del Doctor Martí Julià,122.
Quan aquest grup de nens i nenes havien d'abandonar el parvulari, els pares van manifestar que els agradaria molt que els seus fills poguessin continuar en una Escola que mantingués la filosofia i els principis pedagògics i humans que havien conegut en el parvulari.
Així doncs, i com a resposta a la demanda d'aquest grup de pares, Teresa Navarro s'engrescà en l'ampliació de l'Escola, projecte al qual va dedicar tot el seu esforç i tenacitat amb la col·laboració de la seva filla, Maria Manuel i Navarro, que ha continuat el projecte fins a l'actualitat.
El maig del 1956 es va inaugurar el nou edifici : planta baixa, primer i segon pis, l'any 1961 es van inaugurar els pisos tercer i quart, al carrer de la Mare de Déu dels Desamparats, 43, i l'antic local del parvulari quedà com a menjador de la nova Escola.
Teresa Navarro havia finalitzat els seus estudis de mestra de primer ensenyament l'any 1926. Tanmateix, moguda per un esperit de renovació pedagògica, cursà estudis "Normals" creats per la desapareguda Mancomunitat de Catalunya; entre el seu professorat hi havia personalitats com Pompeu Fabra, Pau Vila, Alexandre Galí, Joan Llongueras, entre d'altres.
Va ser l'any 1933 quan la doctora Maria Montessori va dictar un seguit de lliçons a Barcelona en les quals va difondre el seu mètode, i és en aquest àmbit de nou esperit de renovació pedagògica en el qual Teresa Navarro coneix i edevé deixebla de la doctora Montessori. A partir d'aquell moment va aplicar la filosofia i el nou concepte de pedagogia a la pràctica quotidiana; ella fou mestra en temps de la República i va haver d'abandonar l'ensenyament públic en l'època de l'alçament nacional, a causa del qual no va poder tornar.
La filosofia de l'Escola, des del seu primer moment, ha estat la de formar ciutadans i ciutadanes responsables, solidaris i compromesos amb la societat i el país en el qual viuen, coneixedors de les tradicions, amants del país, respectuosos amb l'entorn cultural i ambiental i oberts al diàleg constructiu i crític de totes les cultures, creences o idees, sense oblidar mai, però, el sentiment d'orgull dels propis orígens.
S'estableix amb una inspiració cristiana de la vida, però defuig la inculcació de la religió que es feia en aquells moments, i introdueix una formació cristiana moderna que accepta des del primer moment qualsevol nen o nena que tingui un altre credo.
S'ha significat, des dels seus inicis, per la defensa de la llengua i la cultura catalanes, fins i tot quan estava prohibit l'ensenyament del català, i això es va portar a terme en un barri en què majoritàriament s'havia instal·lat una població immigrant castellanoparlant, provinent de la resta de la peninsula. Aquest fet mai va ocasionar problemes entre cultures, ans al contrari, es va aconseguir una total i plena integració de les persones nouvingudes que varen compartir, en la majoria dels casos, l'orgull de viure, sentir-se acollits i poder formar part del país; la majoria han expressat la seva satisfacció pel fet que els seus fills formessin part del teixit català com a ciutadans plenament integrats i que estimessin i reconeguessin la llengua i cultura catalanes com a pròpies.
I des dels seus inicis, també, i fins i tot en l'època en què la discriminació sexual en l'ensenyament era un fet, l'Escola com a mètode i com a principi va cercar sempre les estratègies per reduir a la mínima expressió aquest fet sociològic; a tall d'exemple val a dir que totes les activitats de la vida diària que s'ensenyen al parvulari: parar taula, netejar, escombrar…no fan mai cap discriminació de tasques entre nens i nenes.
Des de la seva creació l'Escola ha patit les diferents lleis, reglaments i sistemes educatius que han anat apareixent; unes vegades amb més encert, i d'altres amb menys, però mai ha oblidat els seus principis rectors.
El mètode Montessori s'ha utilitzat i es continua utilitzant en la seva vessant d'aprenentatge al parvulari, amb les adaptacions necessàries per tal que continuï vigent la seva eficàcia, però la filosofia i els principis pedagògics han fonamentat els valors de la resta de tota l'Escola.
De tots els prinicipis educatius ens agrada posar en relleu aquells que fan referència a les oportunitats que una comunitat educativa dóna a una persona perquè aquesta sigui capaç de construir-se a si mateixa; i en aquest sentit cal destacar la idea de la "disciplina activa" i la idea de la " independència personal".
Tal com assenyala la Doctora Montessori parlar de disciplina activa significa parlar del fet que la persona sigui capaç per si sola de seguir una línia de comportament, quan cal; atès que no es pot dir que una persona sigui disciplinada si se l'ha convertit en un ésser silenciós artificialment; llavors només es tracta d'un ésser aniquilat, no pas disciplinat.
Treballar en pro de la independència personal de cada alumne
ha estat i és un altre dels reptes fonamentals: el nen o la nena
que no fa alguna cosa, no sabrà fer-la, l'hem d'ajudar, li hem
d'ensenyar a ell o ella a que ajudin els altres, l'hem d'ensenyar a
deixar-se ajudar, però mai ho hem de fer les coses per ell.
Des d'aquesta vessant de la pedagogia activa s'ha fomentat des de l'inici
de l'Escola la participació de tots els nens i nenes a les classes
de rítmica, seguint el model que el professor Joan Llongueras
va implantar a Catalunya. La música, l'expressió plàstica
i artística com a part integradora d'una educació harmònica
han estat presents de forma significativa en tota la nostra trajectòria
Semblantment, sempre s'ha procurat fugir dels mètodes exclusivament memorístics, i s'ha donat la màxima importància a la participació activa dels alumnes en la vida cívica i cultural del país, potenciant l'ensenyament fora de l'aula, immers en l'activitat real de la vida, amb sortides arreu del país que poguessin oferir entorns i oportunitats d'aprenentatge.
Com en qualsevol grup humà que evoluciona i camina al llarg del
temps hi ha hagut moments més dolços i moments més
aspres, però el resultat de tenir una comunitat educativa que
comparteix filosofia, valors i principis educatius al llarg del temps,
com ho avalen el fet de tenir a les aules ja la tercera generació
d'aquells primers alumnes o que gairebé la meitat del Claustre
de professors són exalumnes de l'Escola és el fet del
qual la seva fundadora, avui, es podria sentir més orgullosa
: "L'Escola ha creat escola i el projecte té vida pròpia".
Maria Triquell i Manuel
Directora