La nova pedagogia inspirada en el mètode Montessori seria practicada per la fundadora de la nostra escola,Teresa Navarro, que va ser alumna de la Dra. Maria Montessori durant les seves estades a Barcelona.

La nostra Escola va néixer fa cinquanta anys com un parvulari el qual, amb els anys i a mesura que els seus alumnes creixien, va créixer amb ells per a donarlos resposta a les seves necessitats, fins el dia d'avui.

Ja llavors va ser capdavantera en l'aplicació de mètodes d'educació i aprenentatge, esperit que no hem perdut al llarg d'aquests anys.

Exposà per primera vegada aquestes idees al "Congrés pedagògic de Torí", l'any 1898. Llavors fou fundada la "Scuola Ortofrenica" que atenia els nens amb retard mental, procedents dels asils de Roma i li varen confiar la direcció d'aquesta escola.

Els excel·lents resultats aconseguits amb aquests nens la portaren al convenciment que el mateix mètode aplicat a nens sense problemes havia de donar encara millors resultats i, sobretot, havia de facilitar el desenvolupament dels infants en general

L'Istituto Romano dei Beni Stabili li va oferir la direcció general de les "Case dei Bambini" que eren escoles maternals; el 1907 la doctora Montessori inaugurà la primera Casa dei Bambini amb el seu mètode i des de llavors es va anar estenent arreu del món.

El 1916 exposà per primera vegada a Barcelona les seves experiències en el Curs Internacional i el 1933 explicà el mètode en el XVIII Curs Internacional.

La doctora Montessori morí a Holanda, l'any 1956

• 
  L'educació, per a la doctora Montessori, és una guia per aprendre a viure; els nens i les nenes aprenen tant si els guiem com si no ho fem: aprenen dels models, de la interacció amb l'ambient; d'ací la importància de l'adult com a model i de l'organització de l'ambient en el qual el nen viurà i s'educarà.
• El mètode posa l'èmfasi en el desenvolupament global del nen i el situa en el centre de tota acció educativa; el mètode persegueix una formació de la persona en l'aspecte intel·lectual i en l'aspecte de la personalitat i té com a darrera finalitat ajudar·lo a créixer com un nen feliç i fort.
• Es fonamenta en els principis de llibertat, activitat i independència personal. Allò que és veritablement important és el nen o la nena en la seva individualitat, amb la seva capacitat interior de construir-se a si mateix i amb la seva capacitat de realitzar una tasca.
• Aquest reforç a la independència personal va acompanyat de l'estimulació de la disciplina activa; la disciplina activa significa parlar del fet que cada persona sigui capaç, per si sola, de seguir una línia de comportament quan cal. La mestra, el mestre posa límits constantment a la conducta del nen o de la nena en referència al respecte als altres, estimulant l'autocontrol de manera que tothom pugui viure i treballar, junts i en harmonia.
• Els procediments pràctics que preconitza tenen com a base l'associacionisme; el desenvolupament intel·lectual només pot produir-se amb l'exercici, amb l'acció no competitiva, a través de les dades sensorials que el nen o la nena recullen de l'ambient i les identifica, diferencia, associa, recorda, recrea.
• La doctora Montessori creà un conjunt de materials que afavoreixen l'aprenentatge a través dels sentits; que delaten, només pel propi ús, l'error si el nen el comet; que resulten atractius, fins i tot, en la seva repetició; que permeten al nen treballar al seu ritme, investigar, crear.