| |
La memòria: magatzem d'informació |
| |
Podríem dir que la memòria d'una persona és un magatzem d'informació. A la memòria hi guardem noms, imatges, records, cançons...
Tothom gaudeix, avui, d'aparells digitals dotats de memòria:
|
|
- Un telèfon mòbil té una memòria on emmagatzema números de telèfon, missatges, etc.
|
- Una càmera digital té una memòria interna per desar-hiles fotografies que fem.
|
|
|
- Un CD és una memòria on tenim guardades fotos, cançons, jocs...
- Un DVD té més capacitat: pot emmagatzemar una pel·lícula sencera o tota una enciclopèdia.
|
- Un disquet també és una memòria, però molt més petita. En un disquet no hi podem guardar gaire cosa.
|
 |
 |
- Un llàpis de memòria és un petit dispositiu de memòria molt còmode. Pot tenir més capacitat que un CD, hi podem gravar i esborrar sense problemes. És molt fàcil de transportar i endollar a l'ordinador.
|
- Dins l'ordinador hi ha un disc amb una capacitat de memòria molt gran: se'n diu el disc dur.
El disc dur és la memòria de l'ordinador. A dins, s´hi troben els programes i tot el que fem i desem: escrits, dibuixos, fotos, música...
|
|
| |
En llenguatge informàtic, de cada escrit, cada foto, cada cançó que tenim a l'ordinador, en diem un fitxer.
Quan fem una foto amb una càmera digital es crea un fitxer amb les dades de la foto a la memòria de la càmera.
Si volem tenir la foto a l'ordinador, connectem la càmera a l'ordinador i passem el fitxer de la foto. El procés el podem explicar així:

|
| |
Hi ha molts tipus de fitxers:
|
Documents de text
|
|
|
|
|
Escrit amb la Llibreta |
Escrit amb Microsoft Word |
Escrit amb WordPad |
Escrit amb OpenOffice |
Fitxers d'imatge |
|
|
|
Dibuix fet amb el Paint |
Fotografia |
Dibuix senzill |
Fitxers de so i vídeo |
|
|
|
|
Fitxer de so |
Fitxer de so |
Fitxer de vídeo |
|
Moltes vegades podem distingir perfectament els tipus de fitxer, perquè les icones són diferents. |
| |
És convenient escriure el nom de fitxers i carpetes sense accents, dièresis, apòstrofs... ni altres signes que no existeixen en anglès. |
| |
Tothom tenim una cançó favorita:
Si la gravem, l'ordinador fa un fitxer com aquest: |
Si escrivim la seva lletra amb la Llibreta, el fitxer és diferent: |
Si aconseguim el videoclip de la cançó, el format del fitxer és un altre: |
|
|
|
Tots tres fitxers s'anomenen canço_amor. A primera vista, els distingim per la seva icona. Però, com distingeix l'ordinador cada fitxer?
Observa que el nom de cada fitxer porta un "cognom" separat per un punt.
L'ordinador distingeix el tipus de fitxer per aquest "cognom" que anomenen extensió. |
|
L'ordinador obre cada tipus de fitxer amb programes diferents:
| .mp3 |
amb un programa per escoltar música. |
|
| .txt |
amb la Llibreta. |
|
| .mpeg |
amb un reproductor multimèdia. |
|
|
| |
Cada fitxer ocupa un espai dins la memòria de l'ordinador. Lògicament, una pel·lícula ocupa molt més espai que una cançó o una fotografia. Diem que la pel·lícula mesura més que una fotografia.
Una fotografia en color mesura més que la mateixa fotografia en blanc i negre.
La mida d'un fitxer és dóna en Bytes (B). El Byte és una unitat massa petita i per això utilitzem els seus múltiples:
Nom |
Símbol |
Mida |
Mida en Bytes |
| Byte |
B |
1 Byte |
1 Byte |
| KiloByte |
KB |
1024 Bytes |
1024 Bytes |
| MegaByte |
MB |
1024 KBytes |
1.048.576 Bytes |
| GigaByte |
GB |
1024 MBytes |
1.073 millones de Bytes |
|
| |
Dins la memòria de l'ordinador, tota la informació està desada i ordenada en carpetes.
Els programes que fan que funcioni estan guardats en carpetes.
Si cal, podem fer carpetes noves per desar-hi tot el que ens interessi. Per exemple:
|
Aquesta és la carpeta de l'Òscar, a dins hité fotos, escrits, música...
|
|
Dins la seva carpeta, l'Òscar ha fet altres carpetes per ordenar-ne millor el seu contingut: té una carpeta de dibuixos, una altra per a les fotos ...
|
|
L'Òscar té moltes fotos i per això dins la carpeta Fotos hi ha fet dues carpetes més. |
Aquest ordre en carpetes que ha fet l'Òscar el podem representar en un arbre:

|
| |
|