Les funcions

Com ja s'ha explicat en unitats anteriors (vegeu la unitat 1.4), les funcions són fórmules especials que ens ofereixen els fulls de càlcul per facilitar la realització de les operacions. Les finalitats en l'ús de les funcions són dues: estalviar l'escriptura de fórmules llargues, quan hi intervenen gran quantitat de cel·les, i facilitar la definició de fórmules que ofereixin una dificultat especial.

Totes les funcions consten d'un nom i d'un conjunt d'arguments. Els arguments d'una funció s'escriuen separats per un punt i coma (;) i entre parèntesis, just a continuació del nom de la funció com, per exemple, =MAX(A1;A2). Els arguments poden ser referències a cel·les, rangs de cel·les o, fins i tot, el resultat d'una altra funció.

Hi ha funcions de molts tipus atenent-ne la finalitat: financeres, matemàtiques, estadístiques, lògiques, etc.; per tant, la seva utilització demana coneixements sobre l'aspecte de la funció que hom desitja aplicar, no obstant això, l'OpenOffice.org Calc ofereix un assistent, AutoPilot: funcions, que permet inserir funcions i proporciona ajuda sobre la utilitat de la funció i els requisits que han de complir els arguments. També disposa del botó Suma que calcula la suma de les cel·les que quedin per sobre o a l'esquerra de la cel·la en què s'insereix la suma.

Les funcions disponibles en l'OpenOffice.org Calc són nombroses. No es tracta, doncs, de fer un repàs exhaustiu a totes les funcions. Farem referència, tan sols, a les següents:

• SUMA(Ref1;Ref2; ... ;Ref30): Calcula la suma dels arguments indicats al parèntesi.
• MEDIANA(Ref1;Ref2; ... ;Ref30): Calcula el valor que ocupa la posició central dels valors representats pels arguments. Si el nombre d'arguments és parell, retorna la mitjana aritmètica dels dos valors que ocupen la posició central.
• MITJANA(Ref1;Ref2; ... ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. En el càlcul s'ignoren les cel·les que continguin text.
• MITJANAA(Ref1;Ref2; ... ;Ref30): Calcula la mitjana aritmètica del conjunt dels arguments de la funció. Els textos de la mostra s'avaluen com a zero.
• MIN(Ref1;Ref2; ... ;Ref30): Retorna el valor més petit de la llista d'arguments de la funció.
• MAX(Ref1;Ref2; ... ;Ref30): Retorna el valor més gran de la llista d'arguments de la funció.
• COMPTA(Ref1;Ref2; ... ;Ref30): Compta la quantitat de valors numèrics continguts a la llista d'arguments. Els arguments poden fer referència a valors numèrics o de text, però la funció comptarà només els que són nombres.
• COMPTAA(Ref1;Ref2; ... ;Ref30): Compta la quantitat d'arguments, dels indicats a la llista, que tenen valor independentment que aquest sigui numèric o de text.
• SI(Verificació;Retorna si cert;Retorna si fals): En funció del resultat del primer argument, veritat o fals, la funció retornarà el valor indicat al segon o al tercer argument. Si no s'indiquen els valors a retornar, la funció retorna el resultat de la verificació (VERITAT o FALS).
• PI(): Retorna el valor del número pi (3.141593...). Aquesta funció no fa servir arguments i, per tant, no s'ha d'escriure res al parèntesi.
• ARRELQ(Arg): Retorna l'arrel quadrada del valor que prengui l'argument. Aquest ha de ser un valor numèric no negatiu.
• QUOCIENT(Ref1;Ref2): Retorna la part entera de la divisió entre els dos arguments. El primer valor representa el dividend i, el segon, el divisor.
• MOD(Ref1;Ref2): Retorna la resta de la divisió entre els valors que prenguin el primer i el segon argument de la funció.
• ABS(Ref1): Retorna el valor absolut del valor que prengui l'argument.
• ENT(Ref1): Retorna l'enter inferior més pròxim al valor que prengui l'argument.
• POTENCIA(Ref1;Ref2): Retorna el valor de la potència que té com a base el valor del primer argument i, per exponent, el valor del segon argument.
• REPT(Ref1;Ref2): Repeteix el text que correspongui al primer argument, tantes vegades com el valor representat pel segon argument.
• CONSULTAH(Criteri;Matriu;Índex;Ordenat): Cerca un valor i una referència en les cel·les situades per sota de la matriu seleccionada. Aquesta funció comprova si la primera fila de la matriu conté un cert valor. La funció retorna el valor situat en la fila de la matriu indicada a l' índex, en la mateixa columna. La funció de cerca admet expressions regulars. Es pot escriure "tod*" al criteri de cerca per a cercar la primera aparició de "tod" seguit de qualsevol caràcter.
  El valor Ordenat és optatiu i indica si la primera fila està ordenada en forma ascendent. La cerca és més ràpida si la fila està ordenada.
• CONSULTAV(Criteri;Matriu;Índex;Ordenat): Cerca un valor i una referència en les cel·les situades a la dreta de la matriu seleccionada. Aquesta funció comprova si la primera columna de la matriu conté un cert valor. La funció retorna el valor situat en la columna de la matriu indicada a l' índex, en la mateixa fila. La funció admet expressions regulars.
  Com a la funció anterior, el valor Ordenat és optatiu.

El botó AutoPilot: funcions

Obre l'assistent per a funcions que permet crear fórmules d'una manera interactiva. Abans d'iniciar l'assistent, cal que seleccioneu una cel·la o una àrea de cel·les del full actual a fi de determinar la posició del full en què s'inserirà la fórmula.

També podeu obrir l'assistent per a funcions:

• Amb l'opció de menú Insereix | Funció...
• Prement la combinació de tecles Ctrl + F2.

En qualsevol cas, s'iniciarà l'assistent per a funcions:

• El desplegable Categoria permet escollir entre les diferents categories a què estan assignades les funcions:
  • Base de dades.
  • Data i hora.
  • Financer.
  • Informació.
  • Lògic.
  • Matemàtic.
  • Matriu.
  • Estadístic.
  • Full de càlcul.
  • Text.
  • Complement.
• D'acord amb la categoria escollida, a Funció apareixerà la llista de funcions assignades a la categoria.
• Si feu doble clic sobre el nom de la funció o bé si feu un sol clic sobre el nom de la funció i premeu sobre el botó Següent>>, s'activarà l'assistent de la funció escollida.

• A la part dreta de la finestra de l'auxiliar de funcions obtindreu una breu descripció de la funció escollida i les característiques que han de complir els arguments de la funció. En l'exemple que apareix a la figura anterior observeu que la funció SUMA admet fins a 30 arguments i que, pel cap baix, s'ha d'indicar 1 argument.
• La llista d'arguments permet escriure, a la casella corresponent, el valor de l'argument o la referència. El botó Redueix permet escollir, directament del full de càlcul, la cel·la o el rang de cel·les que formen l'argument:
  • La finestra Auxiliar de funcions es redueix per permetre veure la major part del full i facilitar l'escriptura o la selecció de la cel·la o del rang de cel·les que formarà el primer argument.

• L'ús del ratolí facilita escollir les cel·les. Només cal marcar la cel·la o arrossegar-lo per l'àrea de cel·les per a que s'afegeixi la referència en l'auxiliar de funcions:
  
• El botó Maximitza, restaura l'auxiliar de funcions i permet continuar l'edició de la funció:
  

• També, al requadre Fórmula hi podeu escriure o completar l'expressió de la funció:
  
• En finalitzar d'afegir els arguments de la funció, cal prémer el botó D'acord per a assolir els canvis i actualitzar el valor del la cel·la en què s'ha inserit la funció:
  

El botó Suma

Suma, automàticament, els nombres continguts en l'àrea de cel·les especificades. Per fer-lo servir, seguiu aquest passos:

• Feu clic en la cel·la on voldreu que aparegui el resultat.
  
• Tot seguit premeu el botó :
  
  
• L'OpenOffice.org Calc, si troba valors per sobre o a l'esquerra, us proposarà l'àrea sobre la qual calcular la suma. Si ja us està bé, premeu el botó Accepta; en cas contrari, especifiqueu l'àrea de cel·les a sumar, escrivint-les a la fórmula o bé seleccionant-les amb el ratolí:
  
• Premeu el botó Accepta.
  

Terme del glossari: Funció.