Competències Bàsiques en TIC per a la Formació de Persones Adultes

Teoria de la unitat

En la unitat anterior hem vist com crear una taula amb l'ajuda d'un auxiliar que controla tot el procés i ens guia amb el seguiment de quatre passos automatitzats. Ara veurem com fer tot això per nosaltres mateixos, sense l'ajuda de l'auxiliar.

Crear una taula en Vista disseny vol dir crear una taula d'una manera personalitzada, amb el control total sobre tot el procés de disseny. La diferència principal entre crear la taula en vista disseny i crear-la amb l'auxiliar és que l'auxiliar ens oferia en cada pas unes opcions ja definides per defecte, i en la vista disseny hem de definir absolutament tots els elements i les seves característiques. Això, en realitat, no implica un gran augment del temps necessari, ni del treball per fer-ho, ni un grau de dificultat significativament més alt. Simplement, hem de tenir alguns conceptes clars per poder prendre decisions sobre els tipus de camps i les seves característiques, cosa que farem en aquesta unitat.

Des de la finestra principal de l'OpenOffice Base seleccionem l'objecte Taules i a l'àrea de Tasques cliquem en l'opció Crea una taula en Vista disseny, tal com mostra la imatge següent.

La finestra que s'obre en aquest moment serà la nostra àrea de treball per a tot el procés de creació de la base de dades. Mira la imatge següent i observa que és una finestra buida preparada per començar a escriure els noms i tipus dels camps.

Al mateix temps que escrivim el primer Nom de camp, aquesta finestra canvia i en la part d'avall Propietats del camp mostra unes línies d'entrada per definir les propietats de cada camp i un quadre, a la dreta, amb una breu explicació d'ajuda sobre la propietat seleccionada.

Ara estudiarem els diferents elements, característiques i conceptes necessaris per crear taules.

No necessitem cap coneixement específic per omplir aquesta columna. Només hem d'escriure els noms dels camps que volem que tingui la taula. Han de ser noms que reflecteixin clarament el contingut del camp, sense obligar l'usuari a endevinar el seu significat i que no siguin gaire llargs, ja que resulten poc manejables.

Quan un camp ha de contenir després un número o un codi que substitueix una dada concreta, al nom d'aquest camp i afegirem les lletres ID (identificador) o la paraula CODI. Per exemple, si el camp ha de contenir els codis BCN, GIR, TAR, LLE que substitueixen Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida, el nom podria ser CODI_PROVÍNCIA o ID_PROVÍNCIA.

Com dèiem en un apartat anterior, en una taula els camps es dissenyen per contenir un tipus determinat de dades amb unes característiques concretes: dades de text, dades numèriques, dates, imatges, hipervincles, etc.

Si en Tipus de camp trieu Enter [INTEGER], que és un tipus de camp numèric, i després intenteu introduir-hi una paraula, no acceptarà aquesta paraula, i si el definiu com a Data [DATE] només acceptarà nombres amb el format de data com 27/09/56 ó 27-09-56. Quan un camp està definit com a Text [VARCHAR] accepta tant lletres com nombres.

Aquesta columna mostra en cada cel·la un menú desplegable en què podreu seleccionar el tipus de dades que vulgueu introduir en els camps. Els Tipus de camps, d'ús més freqüent, que podeu definir són els següents:

Enter [INTEGER], número enter normal amb valors que van del número negatiu -2147483648 al positiu 2147483647.
Text [VARCHAR], aquest tipus de camp permet escriure qualsevol tipus de caràcter ja sigui alfabètic (lletres) com numèric, això sí, no permet fer operacions numèriques ja que tracta els nombres com si fossin lletres.
Text [VARCHAR_IGNORECAS], aquest tipus de camp permet escriure textos llargs.
Text (fix) [CHAR], permet que tots els valors d'aquest camp dels diferents registres siguin iguals en grandària.
Binari [VARBINARI], s'utilitza principalment per inserir objectes en la base de dades, com ara imatges o gràfics.
Data [DATE], emmagatzema una data en format dd/mm/aa.
Memo [LONGVARCHAR], aquests tipus de camp permet introduir textos molt grans.
Si/No [BOOLEAN], enmagatzema només 2 valors: Si o No, 0 o 1, true o false.
Hora [TIME], per a dades d'horaris en format hh:mm:ss.
Imatge [LONGVARBINAR], permet introduir fotos, imatges, gràfics.

És un camp per escriure notes i comentaris personals. S'ha d'utilitzar per introduir un comentari sobre la funció del camp. No és obligatori, però resulta molt útil perquè altres usuaris de la taula puguin entendre l'ús que se li dóna al camp o quan la taula tingui molts camps o la base de dades moltes taules. En aquests casos la descripció de cada camp pot resultar vital per comprendre el funcionament de la base de dades i resoldre qualsevol problema.

D'acord amb el tipus de camp que haguem definit, el llistat de propietats pot ser diferent. Cada vegada que situem el punter en el requadre d'una de les propietats, es mostra una descripció detallada d'aquesta propietat en el quadre de la dreta. Aquí n'estudiarem les principals:

Valor automàtic: És una entrada Sí/No. Si activem l'opció Sí el camp incrementa el seu valor automàticament. És una propietat molt útil per als camps que vulguem establir com a camps clau.

Es necessita una entrada: Fa obligatòria o no la introducció d'un valor en el camp. Si triem Sí, aquest camp no pot quedar buit, el seu valor no pot ser nul.

Longitud: Defineix el nombre màxim de caràcters en els camps de tipus text i el valor més gran que es pot representar en els camps de tipus numèric.

Valor per defecte: Aquí podem introduir un valor per defecte per al camp. Aquest valor es mostrarà en el camp abans d'escriure res. Si en una taula d'alumnes d'una escola de Mataró tenim un camp POBLACIÓ, fent referència a la seva adreça estalviarem temps i treball si en aquest camp definim com a valor per defecte "Mataró".

Exemple de format: Permet ajustar amb molta precisió l'aspecte de les dades. Clicant en el botó que hi ha a la seva esquerra surt un quadre de diàleg on podem triar opcions de format.