Debat Llei d'Educació Permanent de Catalunya. P1.

Centre de Recursos de Formació de Persones Adultes
Subdirecció General de Formació de Persones Adultes

contacte | mapa web | accesibilitat

mida text

Índex del Debat Inici

Propostes i aportacions rebudes

Qüestió 1.
La situació actual de l’educació permanent a Catalunya

Qüestió 2.
Necessitat d’impulsar l’educació permanent a Catalunya

Qüestió 3.
Formació bàsica i societat del coneixement

Qüestió 4.
Orientacions generals de l’educació permanent catalana

Qüestió 5.
Programes, accions i modalitats d’educació permanent a Catalunya

Qüestió 6.
Gestió del sistema d’educació permanent català

Aportacions de caire general

Qüestions del debat

Qüestió 1.
La situació actual de l’educació permanent a Catalunya

Compartiu les necessitats i els reptes que destaca el Document de bases?
Quins destacaríeu especialment?
Considereu que caldria considerar-ne d’altres?
Considereu que cal adequar el model d’educació permanent a les necessitats i reptes de la societat catalana actual?

Codi 003
Aportació feta per:
ICV (Iniciativa Catalunya Verds) i EPM (Entesa per als Municipis) -Comarca d'Osona-

Quan dieu que l'educació permanent no s´ha de confondre amb la formació de la gent gran ni n'ha d'ocupar el lloc, què voleu dir? Hem d'entendre que les persones més grans de 65 anys hauran d'anar a formar-se a un altre lloc? Creiem que la gent gran pot tenir ritmes diferents d'aprenentatge i en algunes activitat com la informàtica necessiten d'un ritme específic, però s'han de portar a terme en els centres de formació permanent i en contacte amb les altres generacions . No fem prous guetos?
De la mateixa manera, quan parleu de que no cal confondre-la amb les activitats culturals, heu de tenir en compte que en alguns municipis les activitats culturals només poden néixer dels centres de formació permanent municipals.

Codi 014
Aportació feta per:
V. Meseguer, educador de persones adultes

Com s’afirma en el propi document les necessitats i els reptes educatius que avui tenim plantejats estan situats en una amplitud de camps i àmbits diversos; en aquesta societat "tots els aspectes vitals i activitats socials tenen components formatius", i "qualsevol aspecte vital pot ser objecte d’aprenentatge i de superació d’incompetència", és a dir, són susceptibles d’educació, formació i aprenentatge; i més encara, l’Educació és l’instrument més adequat per al desenvolupament de les persones (pàg. 15). Doncs bé, a l’hora d’identificar les necessitats i reptes que ens assetgen i les implicacions que per a l’EP ( Educació Permanent) tenen, la nostra atenció s’hauria de focalitzar no solament en els aspectes esmentats en l’ apartat 2. 1 sinó també en una diversitat d’ àmbits ( laboral, professional, ocupacional, sí; social, cívic, acadèmic, cultural, sí, sens dubte; però també en l’àmbit familiar i per suposat en el terreny individual i personal); en tots els quals una veritable EP de qualitat i "major d’edat" s’hi hauria de sentir concernida i implicada.
I dintre d’aquests, no hi ha dubte que si al que aspirem és a tenir una societat de qualitat i cohesionada, i una ciutadania activa i participativa per tal d’encaminar-nos a l’ideal d’una "societat educadora", l’edifici l’hem de començar pels fonaments, per assentar unes bases personals i socials sòlides, i això no serà possible si no comencem perquè dos dels elements bàsics i essencials de l’engranatge social, de l’edifici social que volem bastir, l’individu i el nucli bàsic i primordial de cohesió i socialització, la unitat familiar, frueixin de la solidesa necessària per realitzar, amb garanties d’èxit, tan noble tasca i funció social. Una societat de qualitat solament és possible amb adults de qualitat, la qual cosa implica un enorme repte per un àmbit educatiu que, com el nostre, aspira a ser un servei d’EP al llarg de tota la vida de les persones; i tot això a fi que puguem disposar d’unes generacions adultes de qualitat capaces d’impregnar a les noves generacions la qualitat que elles mateixes han estat capaces d’assolir, la qual cosa implica que una EP, entesa en profunditat i no cosmèticament, ha de plantejar-se com a objectiu primordial i irrenunciable de la formació bàsica "el desenvolupament personal més ampli i profund possible" (pàg.17), és a dir, una formació completa, plena, no parcial, no esbiaixada, integral, no cosmètica.
Una veritable EP pot deixar de sentir-se concernida i implicada en aquests reptes que assetgen la nostra societat i el ciutadà actual? Com podem contribuir des de l’EP a formar ciutadans de qualitat en un sentit ampli i ple? Què hi podem aportar des de l’EP i en concret començant ja des del nivell de la FBPA (Formació Bàsica de Persones Adultes) ? Com tot això es concreta en una concepció no reduccionista de l’Educació, en una amplitud de mires respecte a les finalitats educatives que llei s’ha de plantejar i com tot plegat es fa palès en el desplegament curricular subsegüent?
Seria bo que des de l’administració educativa es recuperés la preocupació per aquesta concepció àmplia, holística i integral de l’EP i es posés a treballar ja des d’ara, amb el degut assessorament d’una comissió d’experts multidisciplinar, sobre com des de l’EP i en concret des de la FBPA podem contribuir a la formació de cadascun d’aquests àmbits, com podem contribuir a aquesta formació àmplia, integral i de qualitat que una societat avançada, com pretén ser la nostra, necessita i que la nostra gent es mereix. Els hi encoratgem a fer-ho.

Codi 093
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori de Lleida

D’entrada compartim les necessitats i els reptes que destaca el document de bases.
Destacaríem la necessitat i el repte d’elevar el nivell de formació bàsica, tant en el col•lectiu de joves sense GES, com en el de l’alfabetització digital. Per altra banda, pensem que l’atenció a persones amb disminucions sensorials i psíquiques s’ha de fer en llocs adequats, amb una infraestructura de locals, materials i recursos humans que ho permeti. Les AFA i els CFA no estan preparats per a atendre’ls, a no ser que s’hi facin les dotacions pertinents en els aspectes suara esmentats.
També creiem que cal matisar la frase “Catalunya no ha desenvolupat durant aquests anys un sistema d’educació permanent”. Com es diu més endavant en el punt 2.3, a l’analitzar la situació present, ja existeixen aules i centres d’adults amb uns professionals que estan treballant per l’educació peramnent de les persones adultes.
Pensem que les necessitats i reptes als quals fa referència el document són prou genèrics i diversificats, i que abarquen tots els àmbits en què s’ha de desenvolupar la formació permanent.
Evidentment, estem completament d’acord en que cal adequar el model d’educació permanent a les necessitats i reptes de la societat catalana actual, sempre i quan aquest model d’educació permanent estigui prèviament ben definit i s’acompanyi amb una sèrie d’adequacions de locals, de docents i de finançament.

Codi 018
Aportació feta per:
Josep-Manel Alarcó Vicent, professor de l’AFA Pau Casals de Rubí.

Compartiu les necessitats i els reptes que destaca el Document de bases?
Si s’afirma que hi ha una correspondència entre els nivells de qualificació i ocupabilitat, també sembla cert que hi ha una àmplia demanda de llocs de treball poc qualificats que sembla dirigida especialment a col•lectius amb nivells baixos de qualificació. Per tant hi ha una demanda per part del mercat de llocs de treball poc qualificats que venen ocupant sobretot els immigrants.
Quins destacaríeu especialment?
L’educació permanent des de la perspectiva de les persones pel que fa als joves sense graduat, les persones amb la renda mínima d’inserció i els aturats.
Considereu que caldria considerar-ne d’altres?
Incidir sobre els col•lectius d’aturats amb necessitats de formació per llur ràpida reincorporació al món del treball, sobretot els majors de 45 anys.
Considereu que cal adequar el model d’educació permanent a les necessitats i reptes de la societat catalana actual? Si, ja que fins ara no s’ha realitat una integració completa entre els ensenyaments impartits, la formació professionals i les necessitats reals del món del treball.

Codi 020
Aportació feta per:
Alfons Formariz

En l’anàlisi de necessitats i reptes del Document caldria evitar afirmacions poc argumentades: sobre les diferències entre les escoles d’adults, el caràcter específic de la formació de persones adultes, la presència de gent gran en nombre considerable ..., que formen part de la descripció del que es considera la realitat actual. Si no fossin correctes, podrien portar a decisions errònies
Un dels reptes fonamentals és superar el concepte de segona oportunitat engendrat en les campanyes d’alfabetització dels seixanta, que dificulta l’accés a la formació bàsica de les persones que no hi participen. Segons aquest concepte

• l’educació permanent/formació bàsica esdevé una ombra del sistema educatiu. No és contempla com a resposta real a les necessitats actuals de la població adulta
• el subjecte a qui va destinada són només grups amb dèficits instructius o culturals, per comptes de tota la població adulta (dins la qual hi ha grups amb dèficits). A la societat actual la prolongació de l’esperança de vida i l’acceleració dels canvis fa que tota la població adulta hagi de renovar constantment les seves competències bàsiques
Com a conseqüència dels dos elements anteriors, caldria rescriure el paràgraf que clou el segon capítol – important, perquè descriu el concepte d’educació permanent/formació bàsica -, amb una fórmula que, al meu entendre, podria semblar-se a aquesta:

“La nova Llei d’educació permanent de Catalunya hauria de definir l’educació permanent com el conjunt de dispositius, de modalitats i d’estratègies que permeten accedir a l’adquisició o acreditació de la formació bàsica necessària per a la societat del coneixement i, per tant, adquirir les competències acadèmiques necessàries a la societat en què vivim, amb la titulació corresponent del sistema educatiu, les competències transprofessionals, enteses com les competències transversals que estan presents a totes les professions, i la competència social necessària per facilitar la cohesió i la participació social i el desenvolupament personal” (p. 14 del Document).

Manca una anàlisi històrica fonamentada d’aquests darrers quinze anys que ajudi a comprendre la realitat actual dels CFAs i AFAs i a treure’n conseqüències
Manca una anàlisi de la llei de formació d’adults 3/1991 i el seu desenvolupament que justifiqui la redacció d’una nova llei

...........................................
Ampliació i arguments

Interpretació poc fonamentada de les diferències entre les escoles d’adults. És un fet que força escoles d’adults actuals neixen als voltants de la transició democràtica, però les seves diferències superficials actuals no poden explicar-se pel “fort lideratge del començament” (p. 6), si exceptuem algun cas aïllat. Per argumentar aquesta herència diferencial caldria explicar per què les escoles d’adults han mantingut aquest fort lideratge nascut dels “moviments socials” de la transició durant trenta anys, cosa que no ha passat amb les associacions de veïns, les escoles del CEPEC, els partits o els sindicats, per exemple, que s’han vist sotmesos a profundes adaptacions. Al contrari del Document, interpreto que la realitat de les escoles d’adults està solcada per una gran homogeneïtat – no diferència - basada en una corrent de fons que neix abans de la transició i resisteix el “caràcter reivindicatiu emergent” de l’època (p. 6). Presenten, com he dit, només aspectes diferencials superficials. Amb excepcions, repeteixo.
L’homogeneïtat rau en el seu caràcter escolar – programes, nivells, terminologia (primària, secundària), professionals, organització, calendari, inspecció, currículum ocult, etc. -, que té la seva inspiració en les campanyes d’alfabetització de la dictadura i que s’ha anat reproduint i adaptant escolarment. Tal com diu el Document “la LOGSE va modificar lleugerament els principis fundacionals de l’educació permanent d’adults” (p. 6). A aquest caràcter escolar primigeni es va afegint una dinàmica d’acadèmia privada-pública – matrícules, col•laboradors remunerats, etc. -, quan comencen a tenir importància en els seus programes els accessos a la Universitat o als Cicles Formatius, especialment als centres una mica grans. Finalment, podria afegir-se a aquesta descripció la manca de flexibilitat dels centres i l’aïllament en les seves relacions amb les entitats i el propi entorn. Quatre eixos d’uniformitat, doncs, el caràcter escolar, la tendència a l’acadèmia privada en alguns programes dels centres més grans, la rigidesa en les respostes i l’aïllament de la resta d’equipaments de l’entorn. Amb les excepcions que calgui en tot o en part.
El caràcter diferencial que caldria esperar fruit de la llei. Les diferències superficials que es donen en l’actualitat a les escoles d’adults són més aviat fruit de les històries dels equips professionals amb poques, tot i que alguna, influència del medi. La darrera dècada i mitja d’autoritarisme sense autoritat les ha afavorit en gran part per l’autarquia que ha significat. Precisament, al meu entendre, un altre aspecte d’aquest “repensar l’educació permanent” a que anima el Document hauria de fonamentar-se en la necessitat que les ofertes educatives i formatives dels centres de formació bàsica i general tinguessin un contingut diferencial fort per la seva flexibilitat en les respostes (calendaris, professionals, programes, organització, capacitat de contractació, etc.) i projectes diferents en funció de les necessitats, les demandes i les ofertes de l’entorn. Es tracta de passar de la presumpta autarquia a una autonomia real.
El caràcter específic de la formació de persones adultes. A partir dels treballs de Luria, Vigotski, Leontiev, Knowles, Schaie o Mezirow en el camp psicopedagògic, i en un altre ordre, Eriksson, Guardini, Bromley, Sheehy, Havighurst o Jarvis, ningú no posa en dubte el caràcter específic de la formació en edat adulta. A les universitats europees i a Nordamèrica fa moltes dècades que existeixen càtedres i formació inicial específica destinada als professionals d’aquest camp, i doctorats per afavorir la investigació. Que algun grup interpreti especificitat en el sentit de privilegi, no és més que una traducció interessada del concepte i de la teoria que, tanmateix, té fonaments sociològics i psicològics i conseqüències pedagògiques importants en l’aprenentatge adult. Com ningú no gosaria posar en dubte avui el caràcter específic de l’educació infantil.
Algunes apreciacions del Document que caldria fonamentar.
El mite i la realitat de la divisió del col•lectiu. “La possibilitat de reflexió i de diàleg entre els diferents interlocutors que han de donar vida a l’educació permanent presenta alguns riscos de bloqueig. Hi ha una lleugera polarització interna en corrents de pensament divergents” (9). Ningú no pot negar les diferències existents en el col•lectiu d’escoles d’adults, però tinc la impressió que s’estan magnificant. No són més grans que les que es donen en un partit, un sindicat, l'equip directiu d’una empresa o el col•lectiu de cantants d’òpera. Potser amb la diferència que es tracta d’un col•lectiu petit en el que el poder o els guanys econòmics no fan d’atemperadors de les diferències com passa en altres grups socials.
El concepte de formació bàsica com a segona oportunitat. “El seu objectiu (de les escoles d’adults) ha de ser la formació bàsica de la part de la població activa adulta que, per raons diverses, no hi ha pogut accedir amb aprofitament en les etapes educatives corresponents” (p. 7) Aquesta concepció de la formació bàsica com a segona oportunitat és la mateixa amb la que es van crear les “escuelas especiales de alfabetización de adultos” l’any 63. És d’una època en que encara es parlava d’un temps per estudiar, un temps per treballar. Ja no respon a la societat actual de canvis i transformacions, en la que la paraula “ex-alumne”, com deia algú, només es podrà posar a la làpida. És impensable pretendre avui que la formació bàsica rebuda durant l’ensenyament obligatori sigui inamovible durant els més de 60 anys d’esperança de vida que tindrà l’adolescent quan acabi als 16 anys, o els joves amb estudis posteriors. Degut a l’acceleració dels canvis tots nosaltres amb carreres universitàries ens hem vist obligats a posar-nos al dia en qüestions bàsiques com les TIC, el maneig d’aparells d’ús quotidià o en l’elaboració de nous criteris per interpretar la societat multicultural i mundialista. Que en gran part aquesta actualització de competències bàsiques ho haguem fet de manera informal, no justifica que el govern de la Generalitat no tingui l’obligació de posar a l’abast de la població adulta centres educatius adequats. Ha deixat de tenir vigència el tòpic “un temps per aprendre els coneixements bàsics i crear el marc cognitiu que permet interpretar la realitat, la resta de temps per aprendre coneixements específics, especialitzar-se i treballar”.
La formació bàsica ha de ser una oferta per a tota la població adulta – formació general -, tingui l’edat que tingui, tingui els estudis que tingui o l’origen que tingui. O és que la nova cultura de l’aigua, per exemple, no és un concepte bàsic amb continguts acadèmics i medioambientals fonamentals per a la nostra societat? A la gent de la meva generació que vam poder aprofitar les etapes educatives corresponents, ningú no ens en va parlar. En aquest sentit, el Document després d’una interessant descripció de les necessitats i els reptes de l’educació permanent/formació bàsica des de la perspectiva econòmica i des de la perspectiva social, des de la perspectiva de les persones (apartat 2.1, p. 5) torna a repetir els estereotips que comentem. Els col•lectius meta que assenyala tenen tots diversos tipus de necessitats, de minusvalideses: nouvinguts, col•lectius de risc, persones amb disminucions, dones amb necessitats d’inserció laboral, nivells d’instrucció baixos, aturats. (pp. 17s) Això ens torna a acostar a un concepte d’educació permanent/formació bàsica marginal, pels necessitats, que esdevé socialment un cert gueto educatiu. Insisteixo. Oblida referir-se al col•lectiu diana per antonomàsia de l’educació permanent/formació bàsica en edat adulta, l’univers de la població adulta. Aquest enfoc universal crec que donaria la perspectiva correcta, i ajudaria a “repensar l’educació permanent” com planteja el document (p. 5).

Per tant, perquè la societat contempli l’oferta educativa de l’educació permanent/formació bàsica com normalitzada, no marginal, caldran tres condicions: a) que el subjecte a qui va destinada sigui tota la població adulta, prioritzant els col•lectius més necessitats, b) que s’abandoni el concepte de formació bàsica i general com a segona oportunitat, c) que els espais siguin dignes. Si les polítiques d’integració pretenen no crear guetos de cap tipus, no es veu la raó per crear-los de nou o mantenir-los de facto en un àmbit de la formació de persones adultes, la formació bàsica, i menys encara si aquesta es contempla sota el prisma de l’educació permanent. Amb excepcions.
Reformulació d’un paràgraf clau. El capítol 2 del document acaba amb un paràgraf recurrent que defineix bé els camps de la formació bàsica o educació permanent, i obre perspectives molt interessants. Podria ser la base de la nova llei. Tot i que en funció del que he intentat argumentar més amunt caldria reformular-lo. Diu: “La nova Llei d’educació permanent de Catalunya hauria de definir l’educació permanent com el conjunt de dispositius, de modalitats i d’estratègies del sistema educatiu que permeten accedir a l’adquisició o acreditació de la formació bàsica necessària per a la societat del coneixement i, per tant, adquirir les competències bàsiques corresponents a l’educació secundària obligatòria, les competències transprofessionals, enteses com les competències transversals que estan presents a totes les professions, i la competència social necessària per facilitar la cohesió i la participació social i el desenvolupament personal” (p. 14, cursives meves).

Podria dir:

“La nova Llei d’educació permanent de Catalunya hauria de definir l’educació permanent com el conjunt de dispositius, de modalitats i d’estratègies que permeten accedir a l’adquisició o acreditació de la formació bàsica necessària per a la societat del coneixement i, per tant, adquirir les competències acadèmiques necessàries a la societat en què vivim, amb la titulació corresponent del sistema educatiu, les competències transprofessionals, enteses com les competències transversals que estan presents a totes les professions, i la competència social necessària per facilitar la cohesió i la participació social i el desenvolupament personal” (14).

Les diferències són de concepte: a) l’educació permanent en edat adulta es redueix al sistema educatiu o el concepte d’educació és més ampli que el de sistema educatiu? b) les competències bàsiques necessàries a la població adulta es redueixen a les competències de l’educació secundària obligatòria pensades per a l’adolescència o tenen amb elles una relació que la “matemàtica moderna” anomenava de conjunts disjunts?

Una absència notable: l’anàlisi de la Llei 3/1991. A la presentació del Document s’afirma: “Des de la promulgació de la Llei 3/1991, de formació d’adults, Catalunya ha canviat profundament i, per tant, necessita una llei d’educació permanent que respongui a les necessitats actuals i futures” (p. 3) No hi ha dubte que Catalunya ha canviat en aquests darrers quinze anys. Que per aquest simple fet hagi de canviar la llei de formació d’adults demanaria una anàlisi de quins aspectes de la llei han quedat desfasats. Al meu entendre el gran problema d’aquella llei és que no s’ha desenvolupat amb l’esperit que va estar formulada. I, en qualsevol cas, s’ha desenvolupat de forma molt insuficient. Per posar uns exemples, no s’ha desenvolupat el capítol 3 referent als formadors. Ni l’article 20 sobre els plans locals als municipis, ni ha existit un Programa General de Formació d’Adults (art. 23.1a i 29a). El Consell Assessor va tenir una primera etapa que a més de col•laborar intensament en l’elaboració de la llei, es va avançar al seu temps en reflexions sobre la immigració i la formació de persones adultes, les minories ètniques, discapacitats, etc., per passar a ser després una caixa de ressonància sense autèntic debat ni participació. La Comissió Interdepartamental va tenir una primera embranzida per caure després gairebé en coma assistit. S’ha quedat obsoleta la llei 3/1991? Hauria estat força correcte que el Document ho hagués argumentat. Qualsevol canvi de la situació de l’educació permanent/formació bàsica permet al menys una doble possibilitat, que el canvi ens acosti a les necessitats formatives de la població adulta catalana o que encara ens allunyi més.

Causa estranyesa que al Document es dediqui tant d’espai a analitzar les lleis estatals, la LGE del tardofranquisme, la LOGSE i la LOCE, que en el seu articulat sobre l’educació i la formació de persones adultes ni són bàsiques ni tenen caràcter orgànic, i tan poc a l’única llei catalana específica

Codi 019
Aportació feta per:
Mesa de l´educació d´adults de Catalunya

1. La situació actual de l’educació permanent a Catalunya

1.1. Apreciem que el concepte d’educació permanent que s’estableix en el document no s’ajusta als criteris emprats en la literatura científica. Ens podem remetre, per exemple, a les orientacions que proposa la Unesco al respecte. Creiem que tal com s’ha plasmat en tot el document, el concepte d’educació permanent correspon, en realitat, al d’educació bàsica d’adults. En aquest sentit, volem deixar constància que per nosaltres al llarg del document se’ns parla únicament d’educació bàsica d’adults. I considerem aquesta com un subconjunt de l’educació permanent.
1.2. Compartim les necessitats i els reptes actuals de l’educació permanent a Catalunya. Tanmateix, en l’anàlisi de l’educació permanent des de la perspectiva de les persones, apreciem que bàsicament es fa referència a col•lectius de persones amb especials dificultats d’inserció o reinserció social i laboral. En aquest sentit, una vegada més, el concepte d’educació permanent queda esbiaixat ja que només posa l’èmfasi en allò que es deficitari. Així mateix, un dels col•lectius que s’esmenta és el de persones amb disminucions sensorials i psíquiques. Per atendre com es mereix aquest col•lectiu, cal preguntar-nos de quins perfils professionals i recursos materials adients es disposen en els centres.
1.3. Un dels principals reptes dels CFA i AFA és atraure les persones adultes que posseeixen qualificacions baixes i molts baixes, i no disposen del títol de GES. Això afecta tant a persones en atur com en actiu. Per tant, cal un conjunt d’accions coordinades entre els diversos organismes i ens locals per tal de dissenyar, planificar i executar aquelles accions formatives encaminades a facilitar els processos d’inserció i reinserció social, laboral i acadèmica. Pensem, per exemple, en el cas de les persones aturades, en els col•lectius amb especials dificultats d’inserció sociolaboral, en determinades modalitats de programes de garantia social, en les escoles taller, etc. Altrament, dins la població activa, hi ha col•lectius que demanden accions formatives que es poden atendre des dels CFA, per la qual cosa es poden dissenyar programes sobre determinades competències transprofessionals, com per exemple, català i TIC per a administratius.

Codi 081
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori del Vallès Occidental

Títol: La situació actual de l’educació permanent a Catalunya
Abans que res volem fer notar que ens sobta que un document que ha d’acabar essent una llei tracti alhora aspectes molt generals (tipus llei general) i d’altres de molt concrets (tipus reglament). Una llei general de formació d’adults deu de tractar un contingut dins del marc de la formació d’adults tenint present les afeccions de tots els organismes i institucions implicades i no tractar aspectes de reglaments concrets que, seguint els passos reglamentaris, es deuen desenvolupar a posteriori. A més a més ens sembla que de vegades l’esperit que es marca en els aspectes generals no és el mateix que aquell que es reflexa en les concrecions.
Pensem que la formació permanent fa referència a molts més aspectes i entitats que els ensenyaments que es fan als centres de formació permanent de persones adultes. Mencionem el CNL, ensenyament d’idiomes, ensenyaments ocupacionals, ...
En el document sovint es fa referència a una o a altra formació de manera molt confosa. Caldria definir què s’entén des de la llei per formació permanent i quins aspectes d’aquesta són encomanades als centres de formació permanent de persones adultes, tenint present la tasca inestimable i les ofertes formatives (sempre en funció de les necessitats de l’entorn) que les escoles d’adults han dut i estant duen a terme.
El document dedica moltes pàgines a la teorització sobre la formació permanent i sobre la història de la formació d’adults a Catalunya però és necessari clarificar, per entendre els aspectes on els comentaris anteriors fan més èmfasi, el capítol cinquè d’aquest document, perquè és en aquestes quatre pàgines on es proposa el futur del sistema actual.
El text en referència al que encara s’entén com a específic de la formació d’adults es remunta a les característiques de l’origen de les escoles d’adults. Però tan mateix no explica què és allò que s’entén com a específic de la formació d’adults.
Pensem que quan es fa referència a la història de les escoles d’adults no queda prou ben recollit el fet de que aquestes escoles el que han fet sempre és espavilar-se per a donar sortida a les demandes que l’entorn social els hi ha fet.
En la proposta d’estructuració de l’ensenyament d’adults hi caben tres tipus de centre, però tots els comentaris exposats en aquest document tendeixen a l’eliminació dels centres d’adults actuals i a la integració del seu professorat als IES on l’ensenyament d’adults teòricament ha de constituir un departament.
Tota la teorització feta en la primera part d’aquest document és interessada i esbiaixada, perquè realitza una anàlisi parcial i tendenciosa de la realitat, menyspreant persones i processos, per desacreditar els centres actuals i per justificar els canvis que es proposen al final del document.
Es tracta d’un document de bases de la llei que no aporta cap reflexió nova, ni al panorama educatiu ni a l’Educació d’Adults.
No es pot elaborar una llei nova menyspreant, com si no haguéssim existit les energies invertides i el procés constructiu social i formatiu que els centres d’adults, els professionals i els propis alumnes estant desenvolupant ara i sempre. Quan parlem de reptes de futur no hem d’oblidar que els centres de formació d’adults han tingut i tenen reptes materialitzats en les seves ofertes formatives, que no deurien de limitar-se, i en els seus procediments metodològics.
La llei de formació d’adults hauria de cobrir les demandes de la població adulta en sentit ampli. Hauria de fer referència a totes les institucions i organismes que tenen a veure amb la formació de persones adultes i, en altre punt, considerar la tasca educativa dels centres i aules de formació permanent de persones adultes.
Cal respectar el que les escoles d’adults han fet fins ara.

Codi 087
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori de Tarragona

1. La situació actual de l’educació permanent a Catalunya
1.1. Apreciem que el concepte d’educació permanent que s’estableix en el document no s’ajusta als criteris emprats en la literatura científica. Ens podem remetre, per exemple, a les orientacions que proposa la Unesco al respecte. Creiem que tal com s’ha plasmat en tot el document, el concepte d’educació permanent correspon, en realitat, al d’educació bàsica d’adults. En aquest sentit, volem deixar constància que per nosaltres al llarg del document se’ns parla únicament d’educació bàsica d’adults. I considerem aquesta com un subconjunt de l’educació permanent.
1.2. Compartim les necessitats i els reptes actuals de l’educació permanent a Catalunya. Tanmateix, en l’anàlisi de l’educació permanent des de la perspectiva de les persones, apreciem que bàsicament es fa referència a col·lectius de persones amb especials dificultats d’inserció o reinserció social i laboral. En aquest sentit, una vegada més, el concepte d’educació permanent queda esbiaixat ja que només posa l’èmfasi en allò que es deficitari. Així mateix, un dels col·lectius que s’esmenta és el de persones amb disminucions sensorials i psíquiques. Per atendre com es mereix aquest col·lectiu, cal preguntar-nos de quins perfils professionals i recursos materials adients es disposen en els centres.
1.3. Un dels principals reptes dels CFA i AFA és atraure les persones adultes que posseeixen qualificacions baixes i molts baixes, i no disposen del títol de GES. Això afecta tant a persones en atur com en actiu. Per tant, cal un conjunt d’accions coordinades entre els diversos organismes i ens locals per tal de dissenyar, planificar i executar aquelles accions formatives encaminades a facilitar els processos d’inserció i reinserció social, laboral i acadèmica. Pensem, per exemple, en el cas de les persones aturades, en els col·lectius amb especials dificultats d’inserció sociolaboral, en determinades modalitats de programes de garantia social, en les escoles taller, etc. Altrament, dins la població activa, hi ha col·lectius que demanden accions formatives que es poden atendre des dels CFA, per la qual cosa es poden dissenyar programes sobre determinades competències transprofessionals, com per exemple, català i TIC per a administratius.

Codi 100
Aportació feta per:
AFA Madrid

Introducció
A la introducció del Document de Bases per a la Llei D’Educació Permanent de Catalunya es parla de que Catalunya “necessita ciutadans més ben informats per a assolir el desenvolupament social.” Ens preguntem....es té en compte el ritme d’aprenentatge de les persones adultes?
Per què es discrimina l’edat (18-64 anys)?
No veiem viable que l’aprenentatge es comptabilitzi en 3 cursos i no en 3 nivells. Les persones adultes necessiten consolidar els continguts en més temps del que proposa les Bases.
Aportació a la qüestió del guió núm. 5 –Apartat 3
Personal docent (p.3)
A l’Apartat 5.3. (Personal docent. p.3) es parla de les competències del Professorat de Primària i Secundària i no s’especifica qui pot formalitzar l’Educació de CFGM. Mestres de Primària? Professors de Secundària?
Aportació a la qüestió del guió núm. 4 2
Destinataris de l’Educació permanent
Segons el punt 4.2. (Destinataris de l’Educació Permanent ) ,nosaltres no entenem les escoles adultes com el recollidor dels alumnes problemàtics - conflictius que els IES no accepten. Tampoc compartim l’opinió en el mateix punt 4.2. on diu que “les persones adultes d’edat avançada són ateses inadequadament en els centres de persones adultes). És un atac, una ofensa a la nostra professionalització que ve avalada per una llarga trajectòria. Aportació a la qüestió del guió núm. 6 Titulada: Gestió del sistema d’educació permanent català
Punt 6
Gestió del sistema d’educació permanent català
Com es farà la descentralització i municipalització? Quins drets perdrem?
Donat que la política de l’Ajuntament és treballar amb entitats privades i amb personal no suficientment qualificat creiem que el traspàs significaria un deteriorament del nivell escolar i l’oportunitat de donar una escola gratuïta a la població.
L’Educació serà planificada per una visió econòmica ( gerent o professional de recursos humans) o serà revisada des d’una perspectiva educativa: escola de qualitat i gratuïta. Estem parlant de persones, no de números.Com es farà el traspàs dels professors de titularitat municipal?
El traspàs a un IES significaria que l’escola d’adults perd identitat i serà absorbida pel sistema ordinari. Quin futur tindrem? Ens convertirem en una aula d’acollida ?
Serem la futura Educació Especial del IES?

Codi 104
Aportació feta per:
Els membres de la coordinació de formació de persones adultes de les comarques catalanes.

Compartiu les necessitats i els reptes que destaca el Document de bases?

En línies generals, sí.

Quins destacaríeu especialment?

Considerem prioritària l’atenció a les necessitats des de la perspectiva de les persones doncs influeix directament sobre les altres dues perspectives: l’econòmica i la social.

Considereu que caldria considerar-ne d’altres?

En el document queden tots els àmbits coberts, alguns de manera implícita. Manca veure el seu desenvolupament posterior.

Considereu que cal adequar el model d’educació permanent a les necessitats i reptes de la societat catalana actual?

En primer lloc es necessari definir correctament el concepte d’educació permanent i el de formació bàsica, després s’ha d’adequar el model d’educació permanent a la societat catalana actual dins l’Europa comunitària. Aquest nou model ha de permetre uns mecanismes àgils per poder donar respostes ràpides a les noves necessitats que poden anar sorgint fruit dels canvis tan accelerats que afecten a la pròpia societat catalana.

Codi 036
Aportació feta per:
Equip promocions. Xarxa de coneiximents i serveis avancats. Daniel Jover i Torregrossa.

Considereu que cal adequar el model d’educació permanent a les necessitats i reptes de la societat catalana actual?
Els sistemes de formació permanent han d´estar vinculats amb la inserció sociolaboral si volen ser “coherents amb la realitat” i respectuosos amb les persones .Han d’afavorir la capacitat de pensar autònomament, de dialogar i comunicar-se amb els seus entorns i d’afrontar les conseqüències després de l’anàlisi dels fets.
És per això que la formació no pot ser mai un acte de TRANSMISSIÓ que requereixi passivitat i receptivitat acrítica, enfocat a la mera acumulació d’informacions o a l’adquisició de tècniques i de coneixements sense saber ben bé què s’ha d’aplicar i en quins contextos.
Des d’aquest punt de vista, el debat sobre la inserció no s’ha de destriar de l’anàlisi general sobre les polítiques socials i les polítiques actives d’ocupació que es fonamenten en concebre la INSERCIÓ I LA FORMACIÓ com un DRET DE CIUTADANIA per a tothom al llarg de la vida.
Tot el sistema de educació permanent ha de garantir nexes i interconexions amb la formació professional, ja sigui inicial, ocupacional o contínua, que s’impulsa per combatre l’exclusió social i afavorir el desenvolupament de l’ocupacionalitat des de les empreses hauria d’inscriure’s en el marc de la fecunda tradició de l’EDUCACIÓ DE PERSONES ADULTES com un sistema integral de sistemes.
Però hem de saber que en aquest àmbit existeixen diferents corrents. Apareixen models adaptadors i models transformadors. Uns pretenen reproduir i legitimar les desigualtats i altres fomenten el canvi i l’evolució.
Cal desenvolupar processos de formació integrals que es fonamentin en l’aprenentatge dialògic i en el desenvolupament de l’esperit crític, tal com expressa la definició de la V CONFERÈNCIA INTERNACIONAL SOBRE EDUCACIÓ D’ADULTS, UNESCO, 1997, en la seva declaració final:
“Per educació de persones adultes s’entén el conjunt de processos d’aprenentatge, formal o no, gràcies al qual les persones considerades adultes pel seu entorn desenvolupen les seves competències tècniques i professionals o les reorienten a fi d’atendre les seves pròpies necessitats i les de la societat. L’educació d’adults comprèn l’educació formal i la permanent, l’educació no formal i tota la gamma d’oportunitats d’educació informal i ocasional existents en una societat educativa multicultural, en la qual es reconeixen els enfocaments teòrics i els basats en la pràctica.”
Les persones sense feina, en situació de risc i amb especials dificultats d’inserció sociolaboral, no requereixen únicament accions de formació tècnica. Necessiten una atenció global i personalitzada. Aquesta només es pot impulsar des d’un enfocament dialèctic que tingui en compte diversos principis emblemàtics.

Codi 052
Aportació feta per:
Maria Masip Utset

Comparteixo les necessitats i reptes que destaca el document de bases. Ressaltaria especialment el repte de vertebració nacional i cohesió social, perquè em sembla un objectiu social de gran magnitud, sobretot des que la societat del coneixement ha situat la formació com a premissa essencial d’integració. Avui la nova economia imposa una demanada educativa més elevada que fa augmentar el desavantatge de les persones amb menys formació. Ja que les possibilitats de vida, d’ingressos i de desenvolupament professional cada vegada depenen més del lloc que s’ocupa en la nova divisió del coneixement es fa indispensable un sistema de formació permanent que garanteixi a tothom una primera o una segona oportunitat d’accedir a l’educació, la formació i la qualificació.

Codi 069
Aportació feta per:
Xavier Bonal

Crec que la manera de definir l’estat de la qüestió en depèn la conceptualització del tema i els marge d’interpretació sobre què és o no és educació permanent.
En aquest sentit, crec que hi ha una distància notable entre l’apartat sobre els ‘nous reptes’, amb una voluntat de definició àmplia sobre el tema, i el ‘to’ general del document quan ‘aterra’ a les qüestions pràctiques, on els instruments i els models semblen que fan pensar en l’educació permanent com a educació d’adults tendeixen a reproduir-se.
Crec que el plantejament és ambiciós i que després no es correspon amb les expectatives.
Si els reptes de l’educació permanent són els que es defineixen llavors cal plantejar més modalitats, més formes d’oferta, més actors, més accions...
Crec que a la p. 8 es defineix molt bé què no és ed. permanent però llavors convindria definir què és. És el que esperaria el lector.
També em sembla important que un apartat sobre ‘situació actual’ inclogui dades, xifres de quina és la situació a Catalunya. Quanta oferta? Quanta gent matriculada en escoles de formació d’adults? Quant professorat d’aquest sector? Quins altres sectors potencials? Caldrien també xifres que permetessin captar la demanda potencial d’aquest tipus de formació.
p. 10 . Es fa referència a la LOE però no es diu enlloc què diu la LOE sobre aquesta qüestió

Codi 030
Aportació feta per:
Ana Yuste

Compartiu les necessitats i els reptes que destaca el Document de bases?
Sí, sota el meu punt de vista els reptes estan ben plantejats, i responen bé als canvis que esta introduint el procés de transició cap a la societat de la informació. Caldria però matisar el to del document respecte a la idea que l’educació permanent s’adreça bàsicament als col·lectius més desfavorits. L’educació permanent com a un procés d’actualització de les habilitats i aprenentatges emergents en una societat en constant transformació s’adreça al conjunt de la població. És a dir, penso que cal superar l’esquema de l’educació permanent com a segona oportunitat o com a compensació social i entendre que és un procés al llarg de la vida que inclou a tota la població adulta. En aquest sentit, la necessitat o el repte de l’educació permanent des de la perspectiva de les persones hauria d’incloure a la persona adulta en general, encara que es pugui parlar de col·lectius prioritaris.
Quins destacaríeu especialment?
Reduir el segment de la població que no disposa de la formació bàsica.
La necessitat de garantir la igualtat d’oportunitats per a tothom.
El fenomen de la immigració.
Considereu que caldria considerar-ne d’altres?
Crec que caldria posar més èmfasi en un altre repte important com és el dèficit de participació ciutadana que la UE posa en evidencia en la major part de documents que aborden aquest tema. La cohesió social, la participació i la satisfacció ciutadana depenen, en part, del sentiment de pertinença de les persones cap a la seva comunitat i de les xarxes de interrelació personal que són capaces de crear. En aquest sentit, les institucions d’educació permanent han de facilitar els espais de trobada entre la ciutadania. Espais que han de facilitar la participació i la relació intercultural, intergeneracional, interclasista, etc. Per això, cal una oferta amplia i variada que respongui a els interessos diversos del conjunt de la població adulta. Aquesta oferta hauria d’incloure a més d’activitats de formació bàsica i formació pel treball, com ja recull el document, activitats de formació cultural i del lleure.
Considereu que cal adequar el model d’educació permanent a les necessitats i reptes de la societat catalana actual?
Sí; però després de llegir el document base no m’ha quedat clar quin és el model que es proposa. En l’apartat 2.2, es diu més que no ha de ser la formació bàsica que el que ha de ser.
D’altra banda, i sense restar importància a la formació orientada al treball, penso que la concepció d’educació permanent que predomina en el document està massa focalitzada en aquest àmbit. Aquest fet ja va comportar moltes critiques dins de la UE a principis dels 90. Per aquesta raó, documents posteriors han ampliat la noció d’educació permanent i inclouen altres objectius amb la mateixa intensitat, com: a) realització personal; b) ciutadania activa; c) integració social; i d) empleabilitat i adaptabilitat.
També considero que cal revisar el fet de no contemplar l’especificitat de l’educació de persones adultes. La seva especificitat no es troba fonamentalment en el seu origen, com es planteja a la p. 6 del document, sinó en la pròpies característiques psicològiques, socials, educatives,... del subjecte adult. Hi ha producció científica suficient que evidencia aquesta especificitat i autors de renom així ho demostren (Freire, Vygotsky, Luria, Knowles, Schaie, etc.) Així mateix, són moltes les universitats europees que compten amb ensenyaments específics per a formadors i formadores de persones adultes. En aquests moments, un conjunt important d’universitats catalanes i de l’estat espanyol esta preparant una proposta de Màster en Formació de Persones Adultes aprofitant les transformacions que comporta el procés de convergència europea.
Per últim, crec que també caldria revisar l’anàlisi que es fa en la pàgina 6 i 7 sobre l’evolució i el públic dels centres d’educació de persones d’adultes. als centres d’educació permanent.

Codi 038
Aportació feta per:
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez Tinent Tinent d'alcalde d'Educació de Girona i membre de la Permanent d'Educació de la Federació de Municipis de Catalunya; president de la Comissió de Programació del Consell Escolar de Catalunya

La situació actual de l’educació permanent a Catalunya
Compartiu les necessitats i els reptes que destaca el Document de bases?
Sí, globalment.
Quins destacaríeu especialment?
Atenció formativa a la població immigrada de països empobrits.
Considereu que caldria considerar-ne d’altres?
Més que considerar-ne d'altres, em semblaria de més sentit “educatiu” la reordenació inversa de les tres perspectives; en primer lloc, la perspectiva de les persones, després la social i, finalment, l'econòmica; la presentació en l'ordre actual sembla més pròpia d'un document de la conselleria de Treball i Indústria.
Considereu que cal adequar el model d’educació permanent a les necessitats i reptes de la societat catalana actual?
Evidentment, sí.

Codi 044
Aportació feta per:
Lluis Tarín

Els reptes i les necessitats que el document presenta em semblen adequades.
Cal destacar, sobretot, les necessitats del nou tipus de societat en xarxa que està emergent.
Per altra banda, crec que s’està produint un canvi en el model d’educació permanent que té la seva fonamentació en el principi de ”educació oberta”. Aquest principi no separa la persona del seu entorn social ni del treball. Ambdós poden convertir-se en fonts d’educació permanent.
El model d’educació permanent que es defineix, des d’aquest òptica d’educació oberta, cal que s’adapti a les necessitat i reptes de la societat catalana actual.
Em sembla que en aquest punt caldria tenir en compte els estudis del Projecte Internet Catalunya (PIC). CASTELLS, M.; TUBELLA, I.; SANCHO, T.; DÍAZ DE ISLA, M.I.; WELLMAN, B. (2003). La societat xarxa a Catalunya. Barcelona: Mondadori; Rosa dels Vents; Editorial UOC.
http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/pic1.html

Codi 057
Aportació feta per:
Centre de Formació de Persones Adultes Santa Eulàlia.

Falta una concreció més acurada pel que fa a la dimensió del desenvolupament personal i l’accés a la cultura per tal d’aconseguir o enfortir l’autonomia i el creixement personals. Per tan considerem que la formació de persones adultes no ha de tenir només com a finalitats la millora per al món laboral i educatiu.

Departament d'Educació | Direcció General de Formació Professional i Educació Permament