mida text

• Compartiu la concepció de formació bàsica que es proposa per a la societat del coneixement?

• Quines altres competències o aspectes inclouríeu?

• Com podria contribuir la formació bàsica a fomentar la igualtat d’oportunitats?

• En el marc del replantejament general a què estan sotmesos els sistemes educatius a nivell europeu, en el context del salt qualitatiu a què volem sotmetre l’EP a Catalunya i en la perspectiva del replantejament que cal fer de la mateixa en aquesta nova etapa, la Formació Bàsica apareix com un dels elements fonamentals de l’EP.

• En aquest nou escenari la situació actual es contempla com inadequada i insuficient i requereix d’un replantejament a fons i de nova planificació i disseny a fi de respondre a les exigències, reptes i necessitats de la societat actual. La "qualitat" de la vida dels nostres conciutadans en les properes dècades estarà també en funció de la "qualitat" que siguem capaços d’imprimir-los a partir de l’Educació i Formació que siguem capaços de transmetre’ls. I aquella dependrà de la concepció, planificació i disseny d’aquesta primera etapa de l’EP: la Formació Bàsica; de com entenguem l’EP, de la formació que els hi vulguem oferir als nostres conciutadans, de l’amplitud o reduccionisme en què la concebim, del contingut que li vulguem donar, de les finalitats que ens proposem. Aquest és un dels grans reptes que té plantejats la nova llei i l’administració educativa encarregada de portar-la a la pràctica.

• Donada la importància cabdal que l’EP està cridada a tenir, com a "eina fonamental per al desenvolupament personal a tots els nivells i àmbits" (pàg. 19), les conseqüències i implicacions educatives per a una EP que de veritat pretén ser això "Educació" i "Permanent", és a dir, integral, global, completa i plena, són importants.

• No podrem aconseguir un país de qualitat si no tenim ciutadans de qualitat; i tenir ciutadans de qualitat vol dir tenir ciutadans formats. Catalunya no serà un país de qualitat si no aconseguim que els seus ciutadans sentin la necessitat de millorar, de perfeccionar-se, de desenvolupar-se integralment com a persones, de participar en la vida social, cultural i política de la nostra societat. La formació ha de servir-nos per a la maduració personal, per a una major autonomia, per facilitar la nostra participació en la vida social, política i cultural, per a una millor integració en el món laboral, en definitiva per trobar sentit a la nostra vida. ( ref. a una conferència sobre la necessitat de l’EP )

• Com contribuir a formar ciutadans de qualitat preparats per fer front als reptes que suposen les transformacions socials, culturals, cientifico-tècniques que ens envolten, en un entorn canviant, globalitzat, pluralista, obert i multicultural? Com contribuïm, ja des de la FBPA, a "que cada individu tingui la possibilitat de controlar el seu destí" ( pàg. 17), "d’elaborar projectes individuals de creixement personal i d’actualització professional" (pàg. 21), a què cada persona arribi a formular un projecte personal valuós i sigui capaç de portar-lo lliurement a la pràctica? Per tant alts i nobles objectius es requereix d’una sòlida i completa formació. Una formació que hauria de respondre no solament als reptes urgents i punyents de l’actual conjuntura històrica i social sinó que anés molt més enllà. Concepció, finalitats, àmbits d’intervenció educativa i continguts són alguns dels elements que convindria concretar i definir convenientment per a l’ educació de qualitat que pretenem oferir als nostres conciutadans a través de la Formació Bàsica.

• És per tot això que al meu entendre, en la Formació Bàsica de les Persones Adultes a Catalunya hi haurien de confluir almenys 3 grans coordenades: a) la perspectiva d’una EP més global, oberta i integral, b) les orientacions de J. Delors per a l’educació dels ciutadans dels S.XXI i c) el paper, la funció de l’EP en els "plans d’entorn" dissenyats per la Generalitat. Com podem fer confluir en l’EP aquestes tres coordenades? Com podem contribuir des de l’EP i en concret ja des de la mateixa FBPA a fer possible la realitat educativa dissenyada en aquest plans d’entorn? Com lligar encara més estretament l’EP amb la funció prevista en aquest plans, en la perspectiva de la "societat educadora" cap a la que ens volem encaminar?

• El nord i l’orientació ens els assenyalava J. Delors fa ja una dècada. Si no volem tornar a arribar tard les bases convindrà posar-les urgentment, ja des del mateix nivell de la formació bàsica. Ara en tenim l’oportunitat. Apuntem algunes consideracions al respecte.

1. És de suposar que la FBPA continuarà estructurada en una etapa inicial + l’educació secundària. Per tant el nivell mínim a assolir pel conjunt dels ciutadans continuarà essent el corresponent a l’educació secundària.

2. Una concepció més àmplia de l’EP, el nou escenari educatiu al qual estem abocats en aquestes primeres dècades del segle i la nova funció social que ha de jugar la FBPA, en el marc de l’EP de les persones al llarg de tota la vida i en el camí d’una "societat educadora", fa que aquesta etapa requereixi d’un replantejament a fons respecte la situació actual per tal d’adaptar-la convenientment als reptes, necessitats i exigències del nou escenari d’acord amb les finalitats i objectius que la nova llei estableixi.

3. Educativament parlant l’orientació d’aquest replantejament en profunditat de la FBPA, pel que fa a les finalitats i continguts educatius, hauria d’anar encaminada a assolir major quotes de formació dels ciutadans per a viure en un món complex i canviant com l’actual, en la direcció dels 4 grans aprenentatges a realitzar per tot ciutadà del S.XXI assenyalats per J. Delors: aprendre a conèixer, aprendre a fer, aprendre a ser, aprendre a conviure.

4. Per tant si això és així, i aquesta és l’orientació a què ha d’anar encaminada la formació de tota persona adulta al sí d’una societat avançada, la formació bàsica l’hem de concebre com a "bàsica i fonamental", és a dir, en un sentit ampli, integral, no reduccionista ni exclusivament academicista; i contemplar-la amb una perspectiva finalística i no solament com a mitja per a... ( en el sentit de final d’etapa almenys durant un cert temps en l’itinerari formatiu de moltes persones, i no tant exclusivament com a via d’ accés, plataforma o mecanisme per a continuar estudis o accedir al món laboral. Es previsible que no tots, ni pot ser fonamentalment, hi accediran per continuar estudis. Per tant, el contingut i les competències a assolir han d’estar adaptades i ser conseqüents amb les necessitats i exigències d’una societat oberta, global, canviant i educativament exigent; i tot això, amb la finalitat d’oferir als ciutadans una Educació de qualitat i el més àmplia, completa, integral i funcional possible.

5. Les finalitats de la FBPA hauríem de respondre a aquesta concepció àmplia de l’Educació i els seus objectius haurien de ser ambiciosos i integrals educativament parlant; i hauríem d’abastar els camps i àmbits que es considerin d’intervenció educativa preferent.

6. Les competències pròpies del nivell, les anomenades "competències bàsiques" convindria revisar-les, replantejar-se-les, actualitzar, i adaptar-les convenientment a les necessitats i reptes actuals i previsibles en el futur i en la perspectiva d’una EP més global, integral i emancipadora. Aquestes haurien de ser més funcionals i útils i tenir un caràcter més integral que les actuals. Al llarg de la seva trajectòria tot individu desenvolupa, entre d’altres, 4 grans rols en torn als quals l’EP, començant ja per la FB, s’hi hauria de sentir concernida i implicada i contribuir a augmentar el nivell de competència de cada persona per fer front als molts reptes que en cadascun d’aquests àmbits se li presenten al llarg de la seva vida: com a individu-persona, com a membre de l’estructura familiar, com a professional o treballador, com a ciutadà. Què podem fer des de l’EP, com podem contribuir, començant ja des de la FBPA a la formació de cadascun d’aquests àmbits? Per a contribuir al progrés en el desenvolupament de la dimensió més individual-personal, al creixement i desenvolupament personals (competències "personals"); educació-formació per fer front als importants reptes a què avui està abocada l’estructura i les relacions familiars i convivencials, educació dels fills, resolució de conflictes, per tal que pares i mares puguin realitzar amb millors condicions la seva funció educativa ("educació-formació familiar"); competències "transprofessionals", competències "socials i cíviques", etc. podrien constituir alguns dels eixos vertebradors de la nova FB que una societat avançada requereix i que les persones adultes que la formen necessiten i es mereixen.

7. Reforçar la centralitat educativa de les competències "personals", "socials" i "cíviques" i no tan sols les de caire instrumental, intel·lectuals o acadèmic com les apuntades a l’apartat 3.1 del document seria una bona contribució que des de la FBPA podríem fer a la formació dels ciutadans de qualitat i del país de qualitat que tots desitgem.

8. Això implicaria un enfortiment-reforçament (educatiu, curricular, pedagògic, etc.) de l’etapa instrumental i bàsica. Evidentment per portar a terme aquest plantejament es requereix de més i millors recursos materials i humans, i d’uns professionals amb un perfil específic i especialitzat en Educació i Formació Permanents dels quals en l’actualitat encara no disposem.

• En aquest punt hi tenim poques coses a dir que no siguin la de compartir la concepció de formació bàsica que es proposa per a la societat del coneixement i, per tant, la de no afegir cap més competència o aspecte, perquè ens sembla que, tot i que de forma molt genèrica, fa referència a tots els aspectes que com a mínim es treballen a l’actualitat, tant de continguts com de metodologies i/o estratègies d’ensenyament-aprenentatge.

• Existeix un col•lectiu de persones, els usuaris de RMI (renda mínima d’inserció), que es presenta com un grup amb característiques pròpies en general, i l’aportació que fem al respecte és la de demanar que s’arbitri alguna fórmula de gestió d’aquests usuaris i de seguiment de les seves activitats en els nostres Centres per part dels iniciadors d’aquesta mesura.

• Per altra banda, la formació bàsica, en els seus objectius i continguts, té com a marc d’actuació el fomentar la igualtat d’oportunitats. La formació bàsica en si ja fomenta la igualtat d’oportunitats quan fa referència a l’atenció al públic sense discriminació de religió, raça, estatus social, sexe, edat, ni qualsevol altra forma de marginació. Tasca nostra, professionals de la formació permanent i institucions, és la de posar en pràctica cada dia aquesta filosofia.

Codi 018C
Aportació feta per:
Josep-Manel Alarcó Vicent, professor de l’AFA Pau Casals de Rubí.

• Compartiu la concepció de formació bàsica que es proposa per a la societat del coneixement?
  Queda un redactat un tant difús i poc aclaridor; no obstant es comparteix la base al insistir sobre les competències en l’ús de les TIC i l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

• Quines altres competències o aspectes inclouríeu?
  Una ampliació en els estudis humanístics que condueixin a un major grau d’integració en el territori, respecte vers la seva cultura, patrimoni, costums, tradicions i història.

• Com podria contribuir la formació bàsica a fomentar la igualtat d’oportunitats?
  Fent-la arribar efectivament a tots els col•lectius implicats i fomentant-la efectivament en els àmbits corresponents, sobretot en el món del treball, establint mesures per a que determinades instàncies com empresaris i organismes oficials s’impliquin davant del principi general de la igualtat d’oportunitats.
  Cal també establir mesures especials per a grups especialment vulnerables com els discapacitats o els menors amb risc de marginació social.

Codi 022
Aportació feta per:
Alfons Formariz

• El Document concreta bé, al meu entendre, la formació instrumental acadèmica necessària: la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, el domini elemental del llenguatge matemàtic i d’una llengua estrangera, l’ús de les TIC com a usuari, la capacitat d’exploració (p. 24). Però si parlem de formació bàsica – concepte més ampli que la formació instrumental acadèmica -, cal complementar-la amb el domini suficient del llenguatge de la imatge, del llenguatge corporal, amb els programes que ajuden a comprendre i tenir criteri fonamentat sobre la realitat en una societat multicultural i planetària, amb les competències transversals, amb la consolidació dels valors cívics i amb la possibilitat d’accedir a qualsevol nivell del sistema educatiu. De no fer-ho el concepte de formació bàsica podria quedar confinat als continguts instrumentals acadèmics (molt importants, però no únics).

• En la formació bàsica els quatre àmbits tradicionals – laboral, social, personal i instrumental - són presents a un nivell de fonament, en els altres aprenentatges al llarg de la vida es troben a un nivell d’especialització. No aclarir aquest doble nivell dels mateixos àmbits provoca sovint una reducció del que es propi de la formació bàsica a l’edat adulta a la simple repetició de continguts escolars.

• “La consecució d'aquestes competències són el fonament d'una formació bàsica de qualitat, que possibilita i facilita una societat del coneixement i el seu complement com a societat educadora. El conjunt d'aquestes competències són les que haurien de permetre que tots els ciutadans i ciutadanes accedissin a les tres dimensions de l’educació: ètica i cultural; científica i tecnològica; i econòmica i social” (p. 25, el subratllat és meu) Hauria estat convenient en un Document de Bases que s’establís una anàlisi de fins a quin punt això s’està duent a terme als centres i aules de formació de persones adultes, o si hi ha altres institucions educatives en les que participen persones adultes que ho tenen com a objectiu, i si el seguiment d’aquesta educació permanent/formació bàsica de qualitat es considera una responsabilitat de l’Administració Autonòmica.

• Al meu entendre, el perill està en reduir la formació bàsica o organitzar-la a l’estil escolar: programes, nivells, terminologia (primària, secundària), professionals, organització directiva, calendari, inspecció, currículum ocult, etc. Contradiria les formulacions que l’apartat 3 del Document aporta, no respon a les expectatives dels treballs internacionals que aquí es resumeixen, ni a les necessitats de la població adulta.

• Pocs sectors socials estaran en desacord amb la importància d’afavorir la igualtat d’oportunitats. La meva afirmació és que tal com tenim estructurada la formació bàsica a Catalunya força centres i aules o són poc atractius pel seu caràcter marginal (marginals realment o des d’una apreciació externa injusta: centres de joves que el sistema ha fracassat, alfabetització, immigrats, ... en unes infrastructures sovint deficients) o, fins i tot, són clarament “repulsius” pel seu caràcter escolar. Per tant, no afavoreixen la igualtat d’oportunitats. En aquests casos, no es tracta només de fer-los un rentat de cara, sinó d’un chequeo en profunditat que transformi programes i organització. S’ha fet alguna anàlisi de les raons que tenen la gent adulta que no participa en cap tipus de formació per no fer-ho? Acostumen a ser els que no tenen titulacions i les qualificacions professionals més baixes. El sector prioritari.

....................................

Ampliació i arguments

• Hi ha mentalitats que equiparen en la pràctica “educació” amb “sistema educatiu” (amplio aquest tema a l’última part del qüestionari), i identifiquen formació bàsica de la població adulta només amb aprenentatges instrumentals acadèmics, que giren al voltant només de la repetició dels aprenentatges del sistema escolar. Al meu entendre un dels elements que porten a la confusió és que els mateixos àmbits que conformen l’educació al llarg de la vida - a) aprenentatges per i en el món laboral, b) aprenentatges socials, c) aprenentatges culturals i personals, d) aprenentatges generals necessaris – es tornen a trobar a un nivell diferent a la formació bàsica de la població adulta. Mentre en la formació bàsica els àmbits són presents a un nivell de fonament, en els aprenentatges al llarg de la vida es troben a un nivell d’especialització. Així parlem d’una a) formació bàsica en competències transprofessionals (àmbit laboral, p. 14), b) d’una formació en competències socials bàsiques per “exercitar una ciutadania activa” (àmbit social, p. 17), c) d’una formació que aconsegueixi “l’adaptació necessària a les exigències de l’acceleració dels canvis socials, de la globalització i de la penetració de les noves tecnologies” i “un desenvolupament personal en què cada individu tingui la possibilitat de controlar el seu destí” (àmbit personal bàsic i fonamental, p. 17) i d) la formació instrumental acadèmica necessària, que el Document concreta en la comprensió lectora, l’expressió oral i escrita, el domini elemental del llenguatge matemàtic i d’una llengua estrangera, l’ús de les TIC com a usuari, la capacitat d’exploració (p. 24) i caldria afegir el domini suficient del llenguatge de la imatge i la possibilitat d’accedir a qualsevol nivell del sistema educatiu.

• Tots aquests àmbits a nivell bàsic són el marc que hauria de regular la futura llei, al meu entendre, com a responsabilitat del Govern de la Generalitat que ha de potenciar una ciutadania socialment i culturalment adulta i preparada, i vetllar perquè a tot arreu del país tingui possibilitats d’assolir-la. L’ordenació de tots aquests àmbits bàsics és, doncs, responsabilitat del govern, encara que la gestió pugui ser compartida.

• Sobre la igualtat d’oportunitats. Molts centres de formació de persones adultes tenen normes de règim interior. Pocs tenen plans d’acollida, mediació i participació. Els centres que “atreuen” persones adultes de qualsevol nivell de titulació, però especialment els que “atreuen” persones que tenen més mancances acadèmiques són els que formal o informalment saben acollir, preveuen els conflictes possibles i tenen protocols de mediació, i afavoreixen la participació real en el desenvolupament del centre. S’han fet plans d’acollida per les persones immigrades. Opino que significa una certa discriminació. Els plans d’acollida, mediació i participació han de ser permanents i han d’estar pensats tant pels alumnes autòctons com pels nouvinguts (participants), tant pel nou professorat com pels col•laboradors i voluntaris. Un espai de formació hauria de ser sempre un espai d’acollida, mediació i participació.

• Diu el Document: “Contra l’atomització i la compartició que caracteritza les ciutats o altres grans agregats socials, podem tractar de facilitar l’aparició de vells i nous esquemes de solidaritat. Contra la degradació de la qualitat de vida necessitem generar convivència. Davant de la irresponsabilitat i l’egocentrisme que pot anar generant una societat que només privilegia la llibertat i la diferència, caldria buscar nous referents morals, nous valors cívics. (...) Les relacions que es van generant en aquells nivells, les xarxes que es creen, generen solidesa, generen regles de confiança i vincles basats en reciprocitats que acaben construint sentiments de pertinença i voluntat de participació en la cerca de solucions als problemes propis i col•lectius”. (p. 26) Bonic paràgraf. Però no ens diu com caminar en aquesta direcció, tot i que hi ha experiències i “bones pràctiques”. Quan els centres o les aules per a persones adultes han superat les cotilles rígides dels esquemes escolars, quan han fet treball de xarxa educativa en el territori, han esdevingut un referent de pertinença i de participació. Això significa capgirar en gran part la trajectòria tradicional de les escoles d’adults, que han anat perdent agilitat per donar respostes adequades als nous reptes de formació.

Codi 019
Aportació feta per:
Mesa de l´educació d´adults de Catalunya

3. Formació bàsica i societat del coneixement

• 3.1. Compartim la relació de competències fonamentals de la societat del coneixement que s’han establert en el document: la lectura, l’escriptura, el càlcul, l’exploració, l’expressió i l’intercanvi. Tanmateix, s’hi podria incloure la competència que involucra la capacitat de saber sistematitzar els processos de presa de decisions.

• 3.2. La formació bàsica pot contribuir a fomentar la igualtat d’oportunitats si, per una banda, introdueix una major orientació a la resolució de problemes i al treball en equip i, per una altra banda, es desenvolupa la col•laboració interactiva permanent amb el món empresarial.

Codi 083
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori del Vallès Occidental

• Títol: Formació bàsica i societat del coneixement

• La formació bàsica que oferim les escoles d’adults i que creiem que s’han de continuar oferim són: El cicle de Graduat en educació secundària (GES) i el cicle Instrumental.

• D’altra banda, altres ofertes formatives, que les escoles d’adults ja fem i que hauríem de seguir fent, són relatives a diferents nivells de la llengua catalana, castellana, anglesa, francesa, ...; diferents nivells d’informàtica, atenció a les persones nouvingudes, assessorament i orientació educativa, diferents accions relatives al coneixement cultural, del medi i a la cohesió social, preparació per a les proves d’accés a la universitat per a més grans de 25 anys, preparació per accedir als cicles formatius de grau mitjà i superior, cursos de reforç de diferents coneixements bàsics que no haurien de desaparèixer. Tots els coneixements impartits per les escoles d’adults haurien de poder certificar amb uns documents oficials.

• La flexibilitat horària de l’oferta formativa ha de ser un altre aspecte a considerar sobre tot pensant en els trets socials (família, professió, canvis en les condicions laborals, horari laboral, ...) que afecten de manera important a l’alumne adult, les infraestructures dels centres (espais i capacitat de les aules), els recursos materials (ordinadors, equipaments, ...) i els recursos humans (nombre de professors, especialitats, ...).

• Aquesta ampla oferta educativa pretén donar resposta als canvis socials que s’estan produint contínuament relatius a la igualtat d’oportunitats, a les ciutats educadores, a la cohesió social, al desenvolupament sostenible, a l’adquisició o desenvolupament de competències professionals o pel creixement personal.

Codi 089
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori de Tarragona

• 3. Formació bàsica i societat del coneixement

• 3.1. Compartim la relació de competències fonamentals de la societat del coneixement que s’han establert en el document: la lectura, l’escriptura, el càlcul, l’exploració, l’expressió i l’intercanvi. Tanmateix, s’hi podria incloure la competència que involucra la capacitat de saber sistematitzar els processos de presa de decisions.

• 3.2. La formació bàsica pot contribuir a fomentar la igualtat d’oportunitats si, per una banda, introdueix una major orientació a la resolució de problemes i al treball en equip i, per una altra banda, es desenvolupa la col·laboració interactiva permanent amb el món empresarial.

Codi 099
Aportació feta per:
CFA Manuel Sacristán

• Cal destacar la necessitat de fer més inversió en recursos humans i que aquesta sigui pública i destinada a educació permanent. En canvi en el document no es considera com a necessitat fonamental per fer realitat aquesta educació permanent i de qualitat. El fet de que un país pugui garantir una educació pública i de qualitat permet superar les barreres socials derivades de la marginació i l’exclusió i fonamenta el dret a l’educació i al principi d’igualtat d’oportunitats, un dels pilars bàsics de l’educació.
  
  

• Actualment quan des del Departament d’Educació es parla de la formació bàsica es fa des d’uns termes molt academicistes i no té en compte les necessitats d’un sector de la població que vol reciclar-se, actualitzar-se o bé tornar a recuperar unes competències i uns hàbits d’estudi que ja fa temps va deixar i els demanda per a poder reinserir-se en el món educatiu.

  Per altra banda i en relació a la formació bàsica, en molt casos, ha d’existir una educació prèvia de caràcter instrumental que doti i reforci als estudiants amb unes certes mancances educatives, d’unes competències i capacitats bàsiques per entendre, comprendre i manipular dades que l’ajudin a vestir aprenentatges posteriors.
  
  

• Garantir l’igualat d’oportunitats no es només una responsabilitat de les escoles d’educació bàsica sinó que correspon a les Administracions Públiques, i a les empreses que han de mostrar la seva responsabilitat social, garantint l’accés a aquesta educació bàsica.
  
  

• Respecte els plans d’entorn caldria clarificar quines seran les decisions que es portaran a terme, quins seran els agents socials implicats i quin paper tindran cadascun d’ells, en definitiva com es farà realitat la proposta d’aquest entorn educatiu.

Codi 104
Aportació feta per:
Els membres de la coordinació de formació de persones adultes de les comarques catalanes.

• Compartiu la concepció de formació bàsica que es proposa per a la societat del coneixement?
  
  En general compartim la concepció de formació bàsica que es proposa per a la societat del coneixement, però cal prioritzar l’aprendre a aprendre per facilitar a les persones adultes l’adaptació als canvis tecnològics i minimitzar l’exclusió social.

• Quines altres competències o aspectes inclouríeu?
  
  En el document no queden clarament recollides quines són les competències de la formació bàsica i de la societat del coneixement, la qual cosa dificulta fer noves inclusions.

• Com podria contribuir la formació bàsica a fomentar la igualtat d’oportunitats?
  
  La formació bàsica és una eina de partida per a fomentar la igualtat d’oportunitats, però si això no va lligat a un compromís clar per part del món empresarial, aquest principi queda en un no res.

Codi 036
Aportació feta per:
Equip promocions. Xarxa de coneiximents i serveis avancats. Daniel Jover i Torregrossa.

• Com podria contribuir la formació bàsica a fomentar la igualtat d’oportunitats?

• La qualificació professional i els sistemes de formació per a l’ocupació sovint es deixen portar per les urgències i deixen de costat el que veritablement és important. Existeixen models de formació de caire adaptador que miren de reproduir i legitimar l’actual estat de les coses i models innovadors que pretenen canviar les perspectives dels subjectes i els entorns on viuen i treballen.

• Existeixen competències socials i transversals que són determinants per a la incorporació al món del treball i a la vida afectiva i que queden relegades dels plans de formació o inserció, com ara: el respecte a un mateix, el sentit comú, la història personal o les capacitats d’observar, dialogar, decidir.
  

• FORMACIÓ PERMANENT I INSERCIÓ COM A DRET PER CREAR UNA CIUTADANIA ACTIVA.

• La funció de l’educació a l’hora de consolidar i articular els coneixements que es generen en la societat de la informació és fonamental. Ara bé, no podem oblidar la substantivitat d’altres aspectes tan determinants en la inserció i la formació de la personalitat i el caràcter com són la inventiva, la curiositat, el risc, el joc, el grup, l’aprenentatge de les relacions, etc.

• Per tal d’afavorir la flexibilitat, la cooperació, la capacitat innovadora i de treball en equip, la creativitat, la mobilitat, el sentit d’iniciativa i de responsabilitat, totes elles competències de caràcter social que són transversals a moltes ocupacions, es requereix educar les actituds, els valors i la mentalitat corresponents a aquestes competències. I això no s’improvisa, ja que requereix un propòsit i un compromís ferms per a desenvolupar-ho. La formació que educa és el contrari de la formació que deforma i aliena. L’educació és sempre una activitat intencional i orientada a fer que la gent aprengui a ser, a saber viure i conviure. Per això ha de desenvolupar la capacitat de pensar, de relacionar-se, d’analitzar problemes i de prendre decisions, cosa que requereix activitat en lloc de passivitat, iniciativa en lloc de docilitat.

• Aquests aspectes estratègics són de contingut, de fons, i s’han d’organitzar i formalitzar. Però tot i ser tan significatius, el cas és que no s’inclouen en els programes de formació i d’inserció sociolaboral.

• Cal tenir present que els formadors no són uns simples “monitors” que ensinistren o instrueixen passivament

• . DESENVOLUPAMENT DE LA MOTIVACIÓ I DE LA VOLUNTAT

• No és solament un problema de motivació en el sentit de potenciar tècniques que estimulin raons i mòbils per actuar. La Voluntat és més poderosa que la motivació. Respon a plantejaments profunds, com la possibilitat d’explorar les arrels i els perquès existencials. Ningú no es forma ni s’insereix si no vol. L’estratègia de formació ha d’ajudar a fer que emergeixi la capacitat de voler actuar per “ALGUNA COSA QUE VALGUI LA PENA”. D’aquesta manera es podrà decidir.

• La missió central és RESTITUIR LA DIGNITAT DE LA PERSONA. Per això ha de ser tractada sempre amb respecte i ha de ser reconeguda com a subjecte de drets, responsable de les seves decisions, experta i PROTAGONISTA DE LA SEVA PRÒPIA VIDA.

• . HISTORICITAT

• Les persones en processos de formació-inserció han d’assumir la seva pròpia biografia personal i professional com a font d’aprenentatge i reflexió. La “Història personal” pot ser la gran mestra de la seva vida si es reelabora i s’aprehèn. Però les persones no som éssers solitaris, sinó socials, i necessitem establir relacions solidàries. En aquest àmbit és fonamental el diàleg igualitari i la comunicació entre els participants i els formadors, valorant els arguments i les raons en ells mateixos i superant les posicions de poder. La informació no genera coneixement. Només si hi ha una aprehensió i assimilació de les realitats i de les informacions es produeix coneixement. L’educació, doncs, no és un mer procés de ‘transmissió’ de dades o informacions, requereix una apropiació en el sentit d’assimilació personal.

• COMUNITARIETAT. APRENDRE DE L’ENTORN TRANSFORMANT.

• S’ha d’utilitzar tot el potencial dels recursos socioeconòmics i comunitaris del territori, dels canvis en el mercat laboral i l’estructura ocupacional. També s’han de confrontar directament les capacitats amb els requeriments del món laboral. I no és qüestió d’afavorir l’adaptació sinó la innovació i la modificació de l’entorn personal, social i familiar, de manera que sigui interactiu.

• RECREAR LA PEDAGOGIA DE L’ALTERNANÇA ENTRE FORMACIÓ PRODUCTIVA/TREBALL

• El que més educa és la pròpia pràctica i l’acció adaptada a les característiques de cada col·lectiu i de cada territori. Sempre hi haurà un pla personalitzat per a orientar el desenvolupament de l’aprenentatge. La combinació de la situació d’aprenentatge amb l’elaboració del treball és una metodologia que s’ha de reinventar permanentment.

• El risc de burocratitzar qualsevol metodologia pretesament innovadora (itineraris, alternança, entrevistes d’acollida, etc.) és present. No tot és alternatiu en la pedagogia de l’alternança.

Codi 054
Aportació feta per:
Maria Masip Utset

• Trobo interessant la definició de la formació bàsica centrada en destreses essencials per a viure i treballar en la societat del coneixement. De fet, aquesta proposta recull el debat que té lloc en el si de la Unió Europea en un esforç per sortir del marc de les disciplines escolars i plantejar quines competències clau són necessàries per viure de manera responsable i inserir-se activament en una societat amb enormes reptes de present i de futur.

• Fent un repàs de les competències que es proposen, trobo que estan molt orientades a l’adquisició d’habilitats i coneixements lligats al món professional. Hi trobo a faltar aprenentatges relacionats amb el desenvolupament i l’adquisició de capacitats personals, emocionals i de relació interpersonal, bàsiques per a l’exercici de la ciutadania i la integració social, com per exemple::

• La capacitat d'exercir els drets i de prendre responsabilitats

• La capacitat de formar i portar a terme plans de vida i projectes personals.

• La capacitat de controlar les emocions i de gestionar i afrontar els conflictes

Codi 032
Aportació feta per:
Ana Yuste

• Compartiu la concepció de formació bàsica que es proposa per a la societat del coneixement?

• Estic d’acord en que els col·lectius prioritaris per accedir a la formació bàsica han de ser els més vulnerables o els que tenen menys recursos formatius, però crec que convé adoptar una noció més amplia i dinàmica de la formació bàsica. És a dir, partir de la idea que els “continguts” de la formació bàsica varien i s’amplien progressivament i, per tant, el conjunt de la població adulta necessita actualitzar els seus coneixements en qualsevol moment.

• Quines altres competències o aspectes inclouríeu?

• Les que es proposen en el document em semblen molt adequades: lectura, escriptura, càlcul, exploració, expressió, intercanvi, Tic i llengua estrangera. Potser simplement inclouria la d’aprendre a aprendre com a una competència en sí mateixa o inclosa en la d’exploració i la d’habilitats interculturals en la d’intercanvi. Entén que les habilitats comunicatives, que també semblen fonamentals, s’inclouen en la d’expressió. Per últim, hi ha altres aprenentatges i habilitats que caldria contemplar per tal d’adoptar una visió més integral de l’educació, com educació en valors, formació ciutadana o política, etc.

• Com podria contribuir la formació bàsica a fomentar la igualtat d’oportunitats?

• Tal i com planteja el document a la p. 18, “caldrà trobar solucions per superar les diverses barreres que impedeixen a la ciutadania l’exercici del dret a l’educació permanent”. Entre aquestes barreres jo destacaria les següents:

  • Econòmiques (cost de la formació: cursos de català, proves de accés als CF i a la universitat, tallers idiomes, informàtica, etc.)

  • Temporals (ampliar calendari i horaris)

  • Oferta formativa atractiva, adequada a les necessitats i demandes de la població adulta, i no com a cal del sistema educatiu

  • Metodologies específiques d’educació de persones adultes

  • Flexibilitat organitzativa (programes, modalitats, ritmes, etc.)

  • Currículum obert i sensible a les diferencies culturals, de gènere, d’edat,...

  • Serveis de proximitat per col·lectius prioritaris amb problemes per a desplaçar-se

  • Imatge dels centres de formació permanent com a centres adequats a les necessitats de la societat de la informació i al conjunt de la població, i no com a un servei adreçat a “col·lectius marginals”

• Serveis diversos en funció dels col·lectius (per exemple: moltes dones immigrants necessites serveis d’escola bressol per deixar els nens mentre reben formació).

Codi 040
Aportació feta per:
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez Tinent Tinent d'alcalde d'Educació de Girona i membre de la Permanent d'Educació de la Federació de Municipis de Catalunya; president de la Comissió de Programació del Consell Escolar de Catalunya

• Compartiu la concepció de formació bàsica que es proposa per a la societat del coneixement?

• Sí, en termes generals.

• Quines altres competències o aspectes inclouríeu?

• Més que “incloure altres competències”, reformularia -per a major claredat, a parer meu- les d'”exploració, expressió i intercanvi”. Jo les entendria en conjunt com a “competències comunicatives” i les desplegaria en dues: “capacitat de rebre i comprendre sense confusió, i amb evitació de les manipulacions més greus, la complexitat informativa que ens envolta”; i “capacitat de participar activament i amb suficient solvència en els diversos fluxos i canals de la comunicació contemporània”.

• Com podria contribuir la formació bàsica a fomentar la igualtat d’oportunitats?

• Sobretot, si es transmet amb qualitat i amb el sentit “integral” anteriorment remarcat.

Codi 046
Aportació feta per:
Lluis Tarín

• La societat del coneixement, tal i com ho assenyala el document, demana un tipus de competències fonamentals que, a més de la lectura, l’escriptura i el càlcul, impliquin l’exploració, l’actuació i l’intercanvi.

• Crec que la formació bàsica pot ajudar a fomentar la igualtat d’oportunitats si assegura un conjunt de dispositius que donin resposta a:

  1. Permetre que les persones que no han pogut en el seu moment adquirir les competències bàsiques, ho puguin fer. Es remarca el caràcter substitutiu d’aquest dispositiu.

  2. Ajudar a que les persones puguin complementar les competències pròpies de l’educació elemental i professional. Aquí es remarca el caràcter complementari del dispositiu.

  3. Permetre que les persones puguin donar resposta a les noves exigències que la societat en xarxa i del coneixement demana. En aquest cas el dispositiu accentua el caràcter innovador.

  4. Permetre que les persones que tenen els nivells educatius més alts puguin continuar perfeccionant-se en una espiral de millora contínua. Aquí es fa evident el caràcter de millora