Codi 004
Aportació feta per:
ICV (Iniciativa Catalunya Verds) i EPM (Entesa per als Municipis)
-Comarca d'Osona-
-
Quan parleu dels objectius, enfoqueu la formació
permanent com a formació per al treball i no parleu
d'aquelles competències bàsiques que les persones
necessiten per entendre i gaudir de la cultura i de la seva
condició de ciutadà.
Pel que fa als destinataris, quan es parla dels joves de
16 anys que no han superat l'ESO estem d'acord en que són
els centres de secundària els que han de donar resposta
a les seves especificitats però també s'han
d'incloure els joves nouvinguts de més de 16 anys....També
l'educació secundària hi ha de donar resposta.
Seguiu limitant la formació permanent a la franja
laboralment activa (de 18 a 64). Les persones majors de
64 anys no les hem de situar en un altre espai, hi tenen
cabuda en els centres de formació permanent i només
s'ha de tenir en compte el seu ritme d'aprenentage en alguns
aspectes formatius.
Pel que fa als àmbits, en el de l'educació
per a la cohesió i participació social, i
seguim trobant a faltar l'educació per a la cultura.
Parleu de la preparació per a la jubilació
i limiteu l'edat a 64?
Codi 096
Aportació feta per:
Centres i Aules de F. d’Adults del territori de Lleida
-
Pel que fa a aquest punt hem estat d’acord en la proposta
d’objectius de l’educació permanent, i
ens semblen suficientment encertats i oberts com per no proposar-ne
cap més.
-
En el punt sobre els destinataris que es proposen, manifestem
que els menors de 18 anys no haurien de tenir accés
a la formació permanent en cap cas. El sistema educatiu
té eines suficients com per a atendre’ls fins
els 18 anys (repetir 2 cursos als IES, assistir a les aules-taller,
a PGS, o a PTT). D’aquesta manera quedaria clar el que
es proposa en el punt 2.2 sobre el que NO HA DE SER la formació
permanent.
-
En canvi, les persones majors de 64 anys són, en
general, encara molt vàlides per a ser alumnes d’aquesta
formació al llarg de la vida, tal com es defineix la
formació permanent en diversos llocs d’aquestes
bases i tal com es reconeix que ha canviat la societat en
els últims vint anys. És segur que els seus
interessos són molt diferents dels de les persones
de 18-20 anys i no van encarats cap al món laboral,
peró no menys legítims i, per tant, només
les seves limitacions han de marcar la seva trajectòria,
i no les limitacions que els puguem posar nosaltres. Creiem
que no es pot negar la formació, reglada o no, a tota
aquella persona dulta que gaudeix aprenent, que té
la satisfacció d’ampliar els seus coneixements,
i que té l’oportunitat de fer-ho tot convivint
amb persones de diferent procedència social, cultural
i de diferent edat, circumstàncies que l’enriqueixen
encara més personalment.
-
Aprofitem l’avinentesa per a mostrar el nostre desacord
amb l’afirmació que diu que les persones grans
no estan ateses adequadament en els CFA i en les AFA (punt
4.2). Segurament aquesta afirmació reforça la
intenció d’excloure de l’educació
permanent les persones majors de 64 anys, cosa que rebutgem
clarament.
-
Queda clar que els destinataris de la formació permanent
han d’incloure totes les persones, sense discriminació
de cap mena, tret dels menors de 18 anys, que poden estar
atesos per altres mitjans especificats en el segon paràgraf
d’aquest mateix apartat.
-
Els tres àmbits que es proposen abarquen tot el ventall
de possibilitats de formació permanent tal com nosaltres
l’entenem. El primer i tercer àmbits queden ben
delimitats, però en el segon, tret de l’al•lusió
que fa a les TIC, la informàtica i els idiomes, entenem
que els altres continguts corresponen a metodologia d’ensenyament-aprenentatge
dins de la dinàmica docent.
-
Sembla ser que l’orientació general de l’educació
permanent catalana es fixa molt en la inserció o reinserció
laboral. Esperem que no se’n faci l’exclusivitat
de la formació permanent, ni es menysvalori altres
orientacions possibles dins de l’estructura que se li
vol donar en aquells tres àmbits. Estar clar que s’ha
de millorar el nivell de la formació bàsica
dels conciutadans i que la formació permanent és
una bona eina d’inserció en la formació
laboral mitjançant la preparació de proves d’accés
a Cicles Formatius de Grau Mitjà i Superior. Però
només cal una ullada als tres àmbits proposats
per a veure que està oberta la porta a altres aspiracions
que no necessàriament han d’acabar en el món
del treball.
Codi 018D
Aportació feta per:
Josep-Manel Alarcó Vicent, professor de l’AFA
Pau Casals de Rubí.
-
Compartiu la proposta d’objectius de l’educació
permanent?
En línies generals, tot i que esmentaria expressament
una formació humanística dirigida a la integració
social i la consciència cívica.
-
Quins altres objectius proposaríeu?
Una àmplia formació humanística amb categories
culturals i coneixement del patrimoni, la geografia i la història;
amb actituds i valors transversals, dirigida a la consciència
cívica i democràtica, fomentant la integració
i la participació social.
-
Esteu d’acord amb orientar l’educació
permanent als destinataris que es proposen?
Si, tot i que cal definir urgentment les accions dirigides
vers l’alumnat sense graduat entre 16 i 18 anys dels
centres ordinaris.
-
Quins altres destinataris considereu que caldria incloure?
Cal una actuació especial dirigida vers els majors
de 64 anys, amb formació específica sobre capacitats
de la gent gran, cara a mantenir socialment actiu un planter
social cada vegada més nombrós i amb utilitat
social.
-
Compartiu que l’educació permanent s’estructuri
en els tres àmbits que es proposen?
Si.
-
Proposeu tenir en compte altres àmbits o altres orientacions
generals?
Són suficients, tot i que cal definir els punts de
contacte entre els tres àmbits i el pas d’un
sistema a un altre, sobretot entre el de programes de l’àmbit
d’educació per a la cohesió i participació
social a l’àmbit d’educació general.
O el que es el mateix, establir els punts de connexió
entre l’etapa inicial o pròpiament instrumental
i la d’educació secundària. Tema que afecta
especialment al col•lectiu de nouvinguts.
Codi 023
Aportació feta per:
Alfons Formariz
-
Comparteixo fonamentalment la proposta d’objectius.
Les competències bàsiques de l’educació
secundària obligatòria cal adaptar-les a l’especificitat
de la psicopedagogia adulta, no per reducció sense
criteris com s’acostuma a fer, sinó amb una resposta
de qualitat a les necessitats personals i socials. Cada centre
i cada xarxa local han d’elaborar els projectes educatius
que responguin als problemes, necessitats i interessos de
l’entorn.
-
Tal com he dit anteriorment, afegiria com a objectius el
domini suficient del llenguatge de la imatge i del llenguatge
corporal, la introducció a les sensibilitats artístiques,
les competències transversals i, sempre, com a objectiu
eix, el desenvolupament de les estratègies cognitives
necessàries per comprendre la societat actual i tenir
criteris d’acció intel•ligent.
-
Confondre edat adulta amb edat activa és, al meu
entendre, un concepte d’educació economicista
que veu només l’home, la persona, en la seva
faceta de producció econòmica i no contempla
la seva capacitat de producció social. Alhora, les
dues – producció econòmica i social –
fonamentades en l’autonomia i l’autoestima personal,
tercer element a tenir en compte. Per tant, considero correcte
considerar persona adulta a partir dels 18 anys, l’edat
legal en què s’és subjecte de tots els
drets i deures, amb les excepcions que el document presenta.
A partir d’aquesta edat l’educació permanent/formació
bàsica ve definida pel contingut dels programes, que
poden interessar també persones d’edat avançada
amb capacitat de producció social. En l’horitzó,
com he anat insistint, els destinataris de l’educació
permanent/formació bàsica no són només
els col•lectius “poc instruïts”, sectors
prioritaris, sinó tota la població adulta.
-
El concepte d’educació permanent/formació
bàsica s’articula en els quatre àmbits
clàssics desenvolupats a un nivell fonamental, bàsic
i no específic – laboral, social, personal i
instrumental – que no són, ni han de ser compartiments
estancs.
...................................
Ampliació i arguments
-
Comparteixo la proposta d’objectius,
afegint el domini suficient del llenguatge de la imatge i
del llenguatge corporal, la introducció a les sensibilitats
artístiques i el desenvolupament de les estratègies
cognitives necessàries per comprendre i tenir criteri
en la nostra societat multicultural i planetària. Crec
que cal una visió dinàmica dels objectius de
l’educació permanent/formació bàsica.
Ha de ser flexible i arrelada a la problemàtica del
medi. Amb una base comuna, però diferent en funció
de l’entorn: opinar sobre el transvasament significa
estar informat i reflexionar sobre la cultura de l’aigua,
tenir parer sobre les línies de molt alta tensió
passa per entendre mínimament les informacions diverses
sobre l’energia, igual que expressar-se a favor o en
contra de les nuclears o posicionar-se sobre l’abocament
de purines, o votar l’Estatut amb un mínim de
criteri... No estic plantejant la necessitat que la població
adulta tingui coneixements científics sobre tots els
temes. Però sí que tingui aquells coneixements
bàsics – educació permanent/formació
bàsica - que l’ajudin a comprendre mínimament
les diferents postures existents davant els temes que preocupen
a la població i al país.
-
Els dos models d’educació permanent/formació
bàsica, l’escolar i l’específic,
quan han de programar les competències bàsiques,
actuen des de punts de vista diametralment oposats, però
amb resultats que tenen punts en comú. El model escolar
mira els continguts del sistema educatiu i actua per reducció
de la normativa, sense criteris contrastats o amb criteris
aleatoris (per exemple, treu la música de les àrees
de coneixement, perquè tradicionalment ha estat “una
maria” i la bondat pedagògica d’aquest
criteri no es contrasta). El model específic es preguntarà
primer quines són les necessitats formatives bàsiques
de la població adulta (hem posat exemples en el paràgraf
anterior) i programa en funció d’aquestes necessitats.
No cal dir que coincideix amb el model escolar en que molts
dels coneixements acadèmics (comprensió lectora,
interpretació i ús del llenguatge matemàtic
elemental, etc.) són bàsics a la societat actual.
En resum, el model escolar programa per reducció aleatòria,
el model específic per adaptació de qualitat.
-
Un dels canvis essencials de la segona meitat del
segle XX ha estat el demogràfic. Quan s’equipara
l’edat adulta amb l’edat activa, oblidem que el
percentatge de població gran, amb qualitat de vida,
està augmentant i ja no respon als esquemes de finals
del segle XIX quan es va fixar l’edat de jubilació
en els 65 anys, aleshores pràcticament inaconseguible.
S’entén que la formació ocupacional i
la formació a l’empresa tinguin aquest límit,
però l’educació permanent/formació
bàsica s’ha de definir no solament com a base
pel món laboral o la formació professional especialitzada,
sinó com a base i dinamitzadora d’una ciutadania
activa. I les persones grans han de continuar sent ciutadans
actius.
-
El segment 16-18 demana una actuació específica
per part de l’Administració educativa. Els CFAs
no són un recurs idoni, com diu el Document. Els joves
no solament creen problemes als centres, sinó, el que
és més greu, tornen a fracassar o tornen a absentar-se
(l’absentisme reeditat) amb el que es reforça
la baixa autoestima del “fracassat”.
-
Els àmbits d’educació permanent/formació
bàsica tenen molts punts en comú i
no haurien de considerar-se compartiments estancs. Per exemple,
l’obtenció del GES, l’increment d’autoestima
que suposa i la socialització al Centre de formació
de persones adultes sovint facilita la inserció laboral
més que alguns cursos de formació ocupacional,
i estimula la participació ciutadana. (Hi ha una interessant
investigació en aquest sentit d’un centre de
formació de persones adultes). Moltes competències
transprofessionals i temes per a la cohesió social
i la participació ciutadana podrien o haurien de ser
mòduls per obtenir el GES en edat adulta. Totes les
instàncies europees estan demanant innovació
i una nova arquitectura educativa per superar el llocs de
cuer dels barems educatius internacionals. Durant els darrers
quaranta anys s’ha entès l’educació
permanent/formació bàsica com a segona oportunitat,
repetició dels ensenyaments bàsics del sistema
educatiu. Aiaxò és la rutina a la que el Document
s’apunta a aquesta tendència en més d’un
apartat: “Educació general i d’accés
al sistema educatiu: adquisició de les competències
bàsiques de l’educació secundària
obligatòria” (p.31, cursiva meva).
Però no sempre.
-
Conèixer Catalunya o la preparació
per a una jubilació activa són un àmbit
d’educació per a la cohesió i participació
social segons el Document. (p. 31). Conèixer Catalunya
no ha de formar part de les competències bàsiques
per obtenir el GES? A quin àmbit l’adscrivim?
Podem pensar en un ciutadà castellà o immigrat
nouvingut llicenciat que es matricula en aquest mòdul
sense pretendre treure’s el GES perquè és
universitari? De la mateixa manera, la prevenció de
la salut, el coneixement d’una dieta equilibrada, la
cultura de l’aigua, el reciclatge de les deixalles,
el manteniment del cos, la convivència i la participació
ciutadana, els drets dels consumidors, la violència
de gènere, l’Estatut i l’articulació
democràtica, l’ús sostenible de l’energia,
etc. formen part o no d’una educació permanent/formació
bàsica de qualitat? Com es podria vertebrar amb els
coneixements que condueixen a la titulació bàsica?
Sembla que les dificultats de vertebració provenen
exclusivament de les inèrcies i les resistències
al canvi. Cal un nou concepte i una nova pràctica de
l’educació permanent/formació bàsica
Codi 019D
Aportació feta per:
Mesa de l´educació d´adults de Catalunya
4. Orientacions generals de l’educació permanent
catalana
-
4.1. Reivindiquem que els tres àmbits que s’esmenten
en el document es puguin impartir en els CFA i AFA. També
reivindiquem que els mestres de primària puguin impartir
docència en tots els àmbits exceptuant el segon
i tercer nivell de GES.
-
4.2. Al document s’especifica que l’objectiu
de l’educació permanent ha de ser la formació
bàsica de la part de la població activa adulta.
Una vegada més s’estableix una correspondència
biunívoca entre educació permanent i educació
bàsica. Aquest fet comporta fins i tot certes ambigüitats
pel que fa als destinataris de l’educació permanent.
Per exemple, d’una de banda, se’ns diu que l’educació
permanent és una eina necessària per fer front
a problemàtiques difícils de determinats col•lectius,
com poden ser el dels joves sense el títol de graduat
en educació secundària. Per una altra banda,
se’ns comenta que l’educació permanent
no és un sistema per recuperar el fracàs de
la secundària obligatòria dels joves de més
de 18 anys.
-
4.3. S’haurien de considerar també com a destinataris
de l’educació permanent aquells col•lectius
de persones treballadores amb els quals es poden realitzar
determinades accions formatives de suport vers la formació
professional contínua.
-
4.4. Creiem que a més dels àmbits que s’esmenten
en el document, cal fer referència a l’àmbit
de la formació per al treball i a l’àmbit
per al lleure i la participació cultural, encara que
les accions formatives dins d’aquests àmbits
les realitzin altres institucions i entitats diferents dels
CFA.
Codi 084
Aportació feta per:
Les Escoles de Formació Permanent de Persones Adultes del Vallès Occidental
-
Títol: Orientacions generals de l’educació permanent catalana
-
Si “Un dels objectius de l’educació permanent és assegurar que tots els ciutadans puguin, en qualsevol moment de la seva vida, adquirir les competències bàsiques corresponents a l’ensenyament obligatori ...” per què s’ha de limitar l’edat de formació permanent a 64 anys?
-
Estaríem disposats a considerar com a alumnes de formació permanent de persones adultes les persones a partir dels 16 anys en algun cas especial (que es pugui demostrar que treballi o que realment sigui nouvingut sense escolarització en el seu país), però en tot cas, que no sigui la solució fàcil de desfer-se d’un alumne que perjudica el funcionament normal del grup-classe. Pensem que en limitar la part baixa de l’edat als 18 anys, el text entra en contradicció amb els acords entre el Departament de Treball i el d’Ensenyament respecte als contractes de formació.
-
Els objectius de la formació permanent descrits a la pàgina 29 del document en qüestió diu “Un dels objectius de la formació permanent és assegurar que tots els ciutadans puguin, en qualsevol moment de la vida ...”. Aquest objectiu ens sembla molt bé però es contradiu posant el límit als 64 anys en altres apartats. A continuació diu “... adquirir les competències bàsiques corresponents a l’ensenyament obligatori, i assegurar l’accés al sistema educatiu, especialment al la formació professional específica” i desenvolupa sis objectius. Nosaltres entenen l’educació d’una forma més ampla que tingui en compte la formació integral de la persona, que millori la seva autoestima ajudant a construir ciutadans de ple dret que puguin aportar millores socials i democràtiques al seu entorn. Per tant, creiem que en aquests objectius faltarien els de la formació bàsica i els de les competències socials.
-
Els tres àmbits descrits de l’educació permanent en el punt 4.3 i mancaria l’àmbit del desenvolupament personal.
-
Quan els tres àmbits es concreten, l’últim àmbit, el 4.4.3, recull el programa de certificat de formació instrumental que hauria d’anar en el punt 4.4.1; i el programa d’ensenyaments inicials hauria de situar-se en el punt 4.4.1 o bé en el 4.4.2, mai en el 4.4.3. Aleshores l’àmbit per a l’educació i participació social queda buit, i pensem que és just aquí on cal recollir tots aquells programes que tenen una vessant de formació humana. El cicle instrumental també forma part de la formació bàsica i, per tant de l’àmbit de l’educació general. Altres formacions fonamentals serien: Iniciació a la llengua catalana, Iniciació a la llengua castellana, iniciació una llengua estrangera (o dues), i Iniciació a la informàtica. Es deuria de poder oferir altres nivells de llengua que no siguin exclusivament inicials (nivells B i C de català, ...) i que tots els nivells tinguéssim un document oficial de reconeixement per part del departament.
-
L’educació general i d’accés al sistema educatiu ha de contemplar un títol de graduat en educació secundària (GES) equivalent al títol de l’educació secundària obligatòria, a tots els efectes. Per què un alumne de GES no obté el títol de coneixements de català igual que el que obté un alumne d’ESO. El fet de que els alumnes d’ESO tinguin una escolarització de vuit anys en català no justifica que els alumnes d’escola d’adults que fan el GES no tinguin els mateixos o més coneixements de la llengua catalana. I què passa amb els alumnes que procedeixen del sistema educatiu ordinari i que es treuen el títol de GES? Aquests tampoc tenen dret al reconeixement dels seus coneixements de la llengua catalana com qualsevol altre alumne que tingui el títol d’ESO? El títol de GES és de menys categoria? En aquest sentit pensem que caldria equiparar la formació que es fa a les escoles d’adults amb la que es fa a d’altres centres amb els quals es comparteix models d’ensenyament. Pensem que, segur que sense pretendre-ho, aquesta desconsideració envers els professionals que treballem als centres de FPA arriba a ser fins i tot ofensiva, ja que sembla que es posi en dubte sistemàticament la nostra professionalitat.
-
L’àmbit de l’educació per a les competències transprofessionals desenvolupa una oferta formativa que hauria d’incloure altres accions formatives de diferents nivells de llengües, no solament nivell bàsic, reconegudes de forma equiparable amb les escoles d’idiomes.
-
L’àmbit de l’educació per a la cohesió i la participació social ha d’incloure el desenvolupament personal que sempre s’ha defensat a la formació d’adults.
Codi 006
Aportació feta per:
Permanet de la Coordinadora d´I.E.S amb nocturn de Catalunya
-
En primer terme cal justificar el perquè una entitat allunyada en principi de l’educació d’adults com és la Coordinadora d’IES amb Nocturn de Cata-lunya, ja amb més de deu anys d’existència, ha considerat necessari i oportú el partici-par en el debat organitzat pel Departament d’Ensenyament sobre el Document de Ba-ses per a la Llei d’Educació Permanent de Catalunya.
-
La nostra intervenció se cenyeix en concret a la Qüestió 4. Orientacions generals de l’educació permanent catalana, plantejada en la seva web per la Subdirecció General de Formació de Persones Adultes, i en concret a l’apartat 4.2 Destinataris de l’Educació Permanent.
-
Val a dir que ens inquieta el que ens ha semblat una discor-dança entre el que diu el text de l’esmentat Document de Bases en relació a l’escola-rització dels adolescents entre 16 i 18 anys sense el Graduat d’ESO, i les manifestaci-ons verbals d’alts càrrecs del Departament d’Ensenyament, en una entrevista que aquesta Coordinadora va tenir amb ells en les darreries de l’any 2005.
-
Efectivament, el Document de Bases, que data d’Octubre de 2005 diu: L’actual normativa sobre la “formació de persones adultes” presenta diverses imprecisions. Una d’elles és la definició de “persona adulta”, que inclou qualsevol persona a partir dels 18 anys, i en determinades circumstàncies fins i tot a partir dels 16 anys pel sol fet que es té l’edat laboral. Aquesta definició faci-lita que des dels centres de secundària es promogui la derivació als centres de persones adultes dels joves amb dificultats d’aprenentatge, fet que és font de seri-osos problemes per a aquests centres. Aquests col·lectius haurien de disposar més àmpliament de metodologies individualitzades i adaptades als seus interessos, i que garantissin l’assoliment dels objectius educatius. En cap cas, haurien de ser considerats com a persones adultes.
-
En previsió del desenvolupament de la Llei Orgànica d’E-ducació, els destinataris de l’educació permanent haurien de ser les persones en-tre 18 i 64 anys amb necessitats de formació bàsica. De forma excepcional, cal-dria incloure els joves nouvinguts de més de 16 anys sense escolarització en el seu país d’origen.
-
L’educació permanent no es pot convertir en una via per escolaritzar alumnat amb dificultats en els centres ordinaris, que presenta un ex-pedient acadèmic amb recuperacions normalment no reeixides, repeticions de curs i, per tant, amb un retard d’edat; que ja tenen més de 16 anys però previsi-bliment no podran obtenir el títol de graduat en educació secundària obligatò-ria.
-
En canvi, després d’una entrevista mantinguda el 5 d’Octubre de 2005 per la Permanent de la Coordinadora d’IES amb Nocturn de Catalunya i la Mesa de l’Assemblea del Professorat de Secundària, amb la Directora General de Re-cursos Humans i el Director General de Centres, en què, entre altres temes, aquest dar-rer ens va comunicar que la Subdirecció General de Formació de Persones Adultes es-tava treballant en el Document de Bases per a la Llei d’Educació Permanent de Cata-lunya , el 22 de Desembre de 2005 la Permanent i una comissió formada en la darrera assemblea de la Coordinadora d’IES amb Nocturn de Catalunya es va entrevistar amb la Subdirectora General de Formació de Persones Adultes, i els Subdirectors Generals d’Ordenació i Innovació Educativa, i de Centres. En aquesta segona entrevista, quan nosaltres vam manifestar el nostre interès pel que fa al futur de la franja d’alumnes en-tre 16 i 18 anys que acaben l’ESO sense haver obtingut el graduat, se’ns va dir, llevat de mala interpretació per una o altra part, que el destí d’aquest col·lectiu havia d’ésser la seva incorporació a les Escoles d’Adults.
-
Entenem que el que se’ns va dir no feia referència a aquells alumnes que, complerts els 16 anys, simplement repeteixen cursos d’ESO en els IES en règim diürn, com es fa i sempre s’ha fet, sinó al col·lectiu al qual ens vam referir nosal-tres, format per aquells alumnes d’ESO que, no havent obtingut el graduat, s’incorpo-ren al món laboral.
-
Dins d’aquest col·lectiu, tret d’un reduïdíssim grup que acon-segueix feines vespertines i pot compatibilitzar treball i estudis, la majoria es troba en la impossibilitat de combinar les dues coses, car ara com ara, no existeix la possibilitat de cursar 4rt. d’ESO en règim nocturn en els IES; l’única opció que tenen és la seva incorporació a les Escoles d’Adults, uns centres que no han estat pensats per a ells, tal com diu el Document de Bases per a la Llei d’Educació Permanent de Catalunya, i ai-xò encara amb problemes, car les Escoles d’Adults solen començar més d’hora que els Nocturns dels IES.
-
Creiem que és fonamental que aquest col·lectiu d’alumnes pu-gui rebre atenció en centres pensats per a l’educació d’adolescents, és a dir en els IES, amb els recursos humans i materials adients per a això. Això implica lògicament que s’obri la possibilitat d’impartir 4rt. d’ESO en règim nocturn en els IES que tenen Noc-turn. En canvi la derivació automàtica d’aquest col·lectiu envers les Escoles d’Adults, pensem que només es pot explicar per criteris economicistes de curta volada, lluny de la filosofia del Document de Bases.
-
Creiem fermament que l’opció que nosaltres preconitzem, és la que està en línia amb la filosofia del Document de Bases per a la Llei d’ Educació Permanent de Catalunya, i àdhuc amb aportacions al debat sobre l’esmentat Document en la web de la Subdirecció General de Formació de Persones Adultes, com la d’ICV (Iniciativa per Catalunya-Verds) i EPM (Entesa per als Municipis) de la comarca d’O-sona.
-
Sintetitzant doncs la nostra posició, la nostra aportació queda recollida en els següents cinc punts :
-
1er. Manifestem el nostre acord amb el punt 4.2 Destina-taris de l’educació permanent del Document de Bases per a la Llei d’Educació Permanent de Catalunya.
-
2on. Demanem que la filosofia del Document de Bases tin-gui la seva concreció lògica pel que fa al punt 4.2, que no pot ser altra que l’esta-bliment de la possibilitat de cursar 4rt. d’ESO en règim nocturn en els IES amb Nocturn de Catalunya, per a aquells alumnes entre 16 i 18 anys que no han asso-lit el graduat d’ESO.
-
3er. Els requisits per a matricular-se en aquests cursos de 4rt. d’ESO en règim nocturn han d’ésser els mateixos pel que fa a condicions i si-tuacions laborals, familiars i personals, que per a la resta de l’alumnat de Noc-turn dels IES.
-
4rt. Només en casos extraordinaris, avalats per exemple per la Junta d’Avaluació corresponent i l’EAP, seria derivable un alumne d’a-quest col·lectiu entre 16 i 18 anys, envers les Escoles d’Adults.
-
5è. És urgent que les Direccions Generals de Centres i de Recursos Humans es coordinin amb la Subdirecció General de Formació de Per-sones Adultes, a fi d’aplicar les conclusions i derivacions lògiques de la filosofia del Document de Bases, si més no pel que fa al punt 4.2 , en línia amb el que hem explicitat nosaltres i altres col·lectius, tant en aquest debat de la web de la Subdi-recció General de Formació de Persones Adultes com en altres instàncies del De-partament, inclosa la Consellera.
Codi 090
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori de Tarragona
-
4. Orientacions generals de l’educació permanent catalana
-
4.1. Reivindiquem que els tres àmbits que s’esmenten en el document es puguin impartir en els CFA i AFA. També reivindiquem que els mestres de primària puguin impartir docència en tots els àmbits exceptuant el segon i tercer nivell de GES.
-
4.2. Al document s’especifica que l’objectiu de l’educació permanent ha de ser la formació bàsica de la part de la població activa adulta. Una vegada més s’estableix una correspondència biunívoca entre educació permanent i educació bàsica. Aquest fet comporta fins i tot certes ambigüitats pel que fa als destinataris de l’educació permanent. Per exemple, d’una de banda, se’ns diu que l’educació permanent és una eina necessària per fer front a problemàtiques difícils de determinats col·lectius, com poden ser el dels joves sense el títol de graduat en educació secundària. Per una altra banda, se’ns comenta que l’educació permanent no és un sistema per recuperar el fracàs de la secundària obligatòria dels joves de més de 18 anys.
-
4.3. S’haurien de considerar també com a destinataris de l’educació permanent aquells col·lectius de persones treballadores amb els quals es poden realitzar determinades accions formatives de suport vers la formació professional contínua.
-
4.4. Creiem que a més dels àmbits que s’esmenten en el document, cal fer referència a l’àmbit de la formació per al treball i a l’àmbit per al lleure i la participació cultural, encara que les accions formatives dins d’aquests àmbits les realitzin altres institucions i entitats diferents dels CFA.
Codi 099
Aportació feta per:
CFA Manuel Sacristán
-
Com ja hem dit anteriorment, caldria que s’expressés ben clarament que l’Administració Pública ha de garantir als ciutadans el dret a l’educació al llarg de tota la vida i per tant, que aquesta serà pública i gratuïta.
També ha d’assegurar a tothom, les competències socials (desenvolupament personal, millor ciutadania, població participativa) de les que no se’n diu res en aquest punt.
Quant als dispositius necessaris per assolir aquestes competències, cal que es garanteixin també per part de l’Administració.
-
Respecte la població jove, no era “la formació de persones adultes” qui definia la població adulta, sinó que és el món laboral qui ho determina (la realitat socioeconòmica), al marcar l’edat de la població treballadora en 16 anys. A més no és real l’afirmació que es fa de la derivació des dels Instituts d’Educació Secundària, del joves conflictius.
La població de 16 a 18 anys ha de tenir una millor Educació Secundària Obligatòria, que eviti l’augment del fracàs escolar d’aquests darrers anys. S’han de prendre mesures i controls que garanteixin la permanència dels estudiants als centres ordinaris i quan no sigui possible hi ha d’haver polítiques educatives que els orientin cap al món laboral.
D’altra banda, és evident que persones de 16 anys que estan treballant han de ser ateses als centres d’educació de persones adultes, tot hi tenir necessitat d’actuacions específiques.
-
Respecte la gent gran, l’argument de l’atenció inadequada per part de les escoles d’educació d’adults deu respondre a alguna realitat que s’ha omès. Potser seria important preguntar o buscar perquè aquesta població ha d’anar a les escoles d’adults, i saber quines activitats se’ls hi ofereix en el seu entorn immediat.
També caldria saber si hi ha molts usuaris en edat avançada i si realment perden el temps o estan aprenent. No és una qüestió d’edat, és una qüestió de cap.
-
S’esmenta la formació per a l’ocupació i la formació contínua que depèn del Departament de Treball i Indústria, i de més agents socials. De totes maneres no es parla de cap perfil de destinatari, ni es desenvolupa res referent a aquest sector educatiu.
El document s’oblida totalment de l’àmbit i per tant dels destinataris de l’educació per a la cohesió i participació social.
-
El terme accions formatives no s’utilitza adequadament, perquè se li atorga més d’una definició, el que porta a confusió. Els programes, els objectius i les accions formatives de l’àmbit d’educació per a la cohesió i participació social s’han de canviar perquè no es corresponen amb la definició feta d’aquest àmbit. Els ensenyaments inicials i el certificat de formació instrumental formen part evidentment de l’educació general i d’accés al sistema educatiu, ja que són els ensenyaments bàsics per accedir a la resta.
En el tercer àmbit proposem programes, objectius i accions formatives destinades a l’adquisició de la competència social; comprensió de l’entorn social; coneixement de Catalunya; participació activa en la vida comunitària; la participació en entitats i associacions sindicals, culturals, esportives, juvenils, cíviques, etc. i la preparació per a una jubilació activa entre d’altres tal com diu el document a la definició inicial.
-
Quant als programes de l’àmbit d’educació general i d’accés al sistema educatiu, cal afegir-hi el curs de preparació a les proves lliures de GES. També cal tenir en compte que totes les escoles d’educació bàsica de persones adultes han de poder preparar per a les proves lliures de GES, d’altra manera aquests ensenyaments queden només en mans de la privada, restringint l’accés.
Codi 102
Aportació feta per:
CFA Maria Rúbies
-
Orientacions generals de l’educació permanent catalana.
Pel que fa referència a l’edat dels usuaris i usuàries dels centres (apartat 4.2), proposem que no hi hagi límits per qüestions d’edat, d’acord amb la filosofia de l’aprenentatge al llarg de la vida, com a dret universal, i d’acords presos a Bolonya
Codi 104
Aportació feta per:
Els membres de la coordinació de formació de persones adultes de les comarques catalanes.
-
Compartiu la proposta d’objectius de l’educació permanent?
-
El document proposa objectius per a la formació bàsica, però no hi ha cap proposta d’objectius per l’educació permanent.
-
Quins altres objectius proposaríeu?
-
Esteu d’acord amb orientar l’educació permanent als destinataris que es proposen?
-
Quins altres destinataris considereu que caldria incloure?
-
Compartiu que l’educació permanent s’estructuri en els tres àmbits que es proposen?
-
Proposeu tenir en compte altres àmbits o altres orientacions generals?
-
Atès que en el document no queden diferenciats els conceptes entre educació permanent i educació bàsica, no es factible contestar les preguntes anteriors.
Codi 107
Aportació feta per:
Marta Caño Vallls (Professora de secundaria de l´Escola de Persones Adultes La Verneda-sant Martí)
-
El fet de limitar l’edat dels destinataris de l’educació de Persones Adultes a 64 anys és difícil de defensar. Per una part aquesta limitació és totalment contradictòria amb la definició de l’educació permanent. Si limitem l’edat dels destinataris, no podem dir que fem formació al llarg de tota la vida, perquè no ho serà. A més, aquest fet també entra en contradicció amb la introducció del document on s’explica la situació actual de l’educació d’adults i s’explica com un dels reptes és la necessitat de fomentar la ciutadania activa i els mecanismes de participació i implicació social comunitària i democràtica. Si els majors de 64 anys no poden formar-se, si així ho volen, els desmotivem a participar. Crec que tenen no només dret a formar-se sinó també a obtenir una titulació, si així ho desitgen. Si la llei vol fomentar ciutadans actius i participatius, els hem de reconèixer tots els drets, inclòs el dret a obtenir una formació bàsica i una titulació que ho acrediti.
-
Des de la meva experiència a l’escola d’adults La Verneda, on la participació és fonamental, he pogut constatar que persones que venien a aprendre, han acabat participant en les decisions de l’escola, inclòs les del barri. És a dir la formació d’adults a l’escola no només prepara als adults pel món laboral, sinó per al món social tot fent-los participar a la societat.
-
Perquè els majors de 64 anys poden fer cursos d’extensió universitària i no podran formar-se en qualsevol àmbit a les escoles d’adults?
Codi 108
Aportació feta per:
Grup d´alumnes de l´ Escola Persones Adultes la Verneda St.Martí
-
Es vol reduir el nombre de persones analfabetes però, en canvi es limita l’educació fins als 64 anys. No es té en compte que la societat no va facilitar en el seu dia l’accés a la cultura i l’educació.
-
Hem de reciclar-nos constantment, i més ara que la tecnologia obre tantes possibilitats i tanca d’altres sinó es tenen coneixements en aquestes tecnologies.
-
Quan més temps i més opcions de formació es tenen és a partir del 65 anys.
-
L’educació ha de ser gratuïta i s’ha de garantir especialment per als col·lectius que no disposen dels recursos necessaris, ja siguin econòmics o de qualsevol altre tipus.
-
S’ha de trencar amb els tòpics en la formació permanent. Les persones joves i adultes, així com la gent gran no opten per la formació com una forma de passar el temps, sinó que ha fet una opció clara per la seva formació i pel desenvolupament del seu país. Posant barreres a la formació no fem res més que impedir aquest desenvolupament.
Codi 036
Aportació feta per:
Equip promocions. Xarxa de coneiximents i serveis avancats.
Daniel Jover i Torregrossa.
-
Compartiu la proposta d’objectius de l’educació permanent?
-
Quins altres objectius proposaríeu?
-
Esteu d’acord amb orientar l’educació permanent als destinataris que es proposen?
-
Quins altres destinataris considereu que caldria incloure?
-
Compartiu que l’educació permanent s’estructuri en els tres àmbits que es proposen?
-
Proposeu tenir en compte altres àmbits o altres orientacions generals? Un exemple clar de com aquest factor ha irromput en les polítiques locals d’inserció i ocupació és la presència creixent de població emigrada en els nostres territoris, que gairebé no compten amb estructures ni programes d’acollida i integració. La tendència a passar de l’atur a l’exclusió és més forta quan es consoliden nuclis durs de marginació sense retorn.
-
El desequilibri Nord-Sud i les grans migracions suposen un gran impacte en les polítiques socials i d’immigració dels països de la Unió Europea. Els desplaçaments de població, forçats per la misèria i la manca d’oportunitats de vida en els llocs d’origen, han dissenyat a Europa un panorama multicultural que s’enfronta al problema de l’aparició d’actituds racistes i xenòfobes. Les polítiques de formació i inserció no poden ser alienes a aquesta problemàtica latent. S’ha de treballar a partir del principi bàsic segons el qual la diversitat és un valor i la diferència no ha de convertir-se en desigualtat.
-
Un aspecte bàsic de l’educació ha estat sempre la capacitat per adquirir coneixements, per accedir a la informació i saber seleccionar-la. I és justament en això que s’ha produït una revolució. La missió fonamental de l’educació no pot continuar essent l’accés a la informació, sinó que ha de consistir a ensenyar a ser persona, a saber relacionar-se i conviure respectant els altres, i a estimular l’activitat i la capacitat de pensar. L’essència de l’educació és fer néixer en la persona la capacitat de fer-se càrrec de si mateix de manera autònoma, és permetre que l’individu es converteixi en subjecte conscient de la seva llibertat, que tingui ple control de la relació amb si mateix, amb els altres i amb el món. Però no valen receptes ni fórmules infal·libles. Aquesta qüestió, tan complexa i alhora tan senzilla, per molt important que sigui, no es pot ensenyar ni transmetre autoritàriament, a diferència de la informació o dels coneixements, els quals, fins i tot, es poden ensenyar a distància, amb sistemes multimèdia i amb l’accés a la xarxa. No es tracta d’un problema d’“accessibilitat”. L’educació només és possible a partir de la confiança i el sentiment de la pròpia dignitat, quan es descobreix, amb meravella, el dret a la pròpia singularitat, el dret a ser respectat, acceptat i estimat.
Codi 055
Aportació feta per:
Maria Masip Utset
-
En tot el document tinc una confusió entre el concepte formació permanent al llarg de la vida i una part específica d’aquesta que és la formació de persones adultes. Al meu entendre, la primera formulació té un caràcter global que hauria de tenir en compte tota la oferta formativa, reglada i no reglada, que hi ha a Catalunya: la formació inicial obligatòria que ofereix el sistema educatiu reglat, la formació que s’oferirà en els programes de qualificació professional inicial, les modalitats de formació pots-obligatòria reglades, la Formació Professional contínua i ocupacional, la formació que actualment s’ofereix en els centres per a persones adultes, la formació universitària, la formació que ofereixen diferents entitats i institucions, la formació per a la gent gran, la formació en el treball i en el lleure, la formació a distància ... Imagino aquesta oferta amb un caire molt global i inclusiu. Per aquesta raó, se’m fa difícil entendre que comenci als 18 anys i acabi als 64. Al meu entendre, el concepte d’educació permanent al llarg de la vida ni pot començar als 18 anys ni pot acabar en el moment de la jubilació. En el document es fa referència a la LOE, però en aquest projecte de llei, es parla d’educació de persones adultes, no d’educació permanent al llarg de la vida, ni es posa cap límit d’edat a l’oferta d’aquella modalitat formativa.
Codi 071
Aportació feta per:
Xavier Bonal
-
Crec que aquest capítol és el que hauria “d’arriscar més” des del punt vista del model. Hi ha el contrast entre la defensa contundent pel que fa al dret a l’accés i després uns models d’oferta limitats, sobreentenent que aquesta llei no haurà de regular res d’altres formes d’EP perquè formen part de l’educ. Ocupacional o continua. I en canvi, a la p. 30 es fa esment que son variants formatives que formen part de l’EP.
-
Això hauria de permetre una plantejament més ambiciós de modalitats.
-
pp. 31-32. És molt encertat el concepte de competències transprofessionals o transversals. Es posa en nota a peu de pàgina (num 8) uns aprenentatges que són centrals i que haurien d’estar presents en el cos del text. El seu reconeixement és el que hauria de marcar quines modalitats d’oferta es poden produir, i quins agents i actors les poden oferir.
-
p.33 Els programes per a la cohesió social i la participació crec que ometen un aspecte clau i que hauria d’entrar: l’educació per la ciutadania, on es treballessin drets i deures dels ciutadans.
Codi 033
Aportació feta per:
Ana Yuste
-
Compartiu la proposta d’objectius de l’educació permanent? i, - Quins altres objectius proposaríeu?
-
Estic d’acord amb els objectius que es proposen (p.17-18 i 29). En tot cas afegiria els que he comentat anteriorment: habilitats interculturals, habilitats comunicatives, aprendre a aprendre, educació en valors o habilitats per a exercir la ciutadania democràtica.
-
Respecte a un dels objectius clau de l’educació permanent que es pot llegir a la p. 29. “assegurar que tots els ciutadans puguin, en qualsevol moment de la seva vida, adquirir les competències bàsiques corresponents a l’ensenyament obligatori i assegurar, així, l’accés al sistema educatiu, especialment pel que fa a la formació professional específica” (el subratllat és meu). Crec que seria millor deixar-ho obert i, en tot cas, dir: assegurar així, l’accés a qualsevol nivell del sistema educatiu.
-
Esteu d’acord amb orientar l’educació permanent als destinataris que es proposen?
-
Penso que és correcte considerar una persona adulta a partir dels 18 anys. D’altra banda, crec que s’han de crear recursos específics pels joves de 16 a 18 anys. El que no em sembla correcte és identificar l’edat adulta amb l’edat laboral (fins als 64 anys) per diferents raons: a) suposa una visió molt economicista que equipara formació amb adaptació al mercat de treball; b) es tracta d’una visió més pròpia del paradigma industrial en el que el cicle vital d’una persona es dividia en un moment per aprendre, un altre per a treballar i, un últim, per a descansar. Aquesta concepció del temps esta superada tant des del punt de vista de les capacitats d’aprenentatge de les persones adultes com des de la perspectiva de la societat actual en la que l’educació creua totes les etapes; c) tenint en compte que un dels objectius de l’educació permanent es avançar cap a la cohesió social, no podem segregar a un sector de la població cada cop més important en número i previsiblement més actiu.
-
Quins altres destinataris considereu que caldria incloure?
-
En relació a la resposta anterior, el destinataris de l’educació permanent ha de ser tota la població adulta, per tant, no només les persones de 18 a 64 anys sinó de 18 en endavant, i no només els sectors menys instruïts o més vulnerables (encara que es considerin prioritaris). Les ràpides transformacions que comporta la societat de la informació esta obligant al conjunt de la població a actualitzar els seus coneixements i introdueix nous aprenentatges bàsics.
-
Compartiu que l’educació permanent s’estructuri en els tres àmbits que es proposen?
-
Comparteixo els àmbits de l’educació permanent. Només introduiria les següents modificacions (subratllat):
-
Educació general i d'accés al sistema educatiu: adquisició de les competències bàsiques de l’educació secundària obligatòria (millor: bàsiques a la societat actual) preparació per a l’accés als cicles formatius de grau mitjà i de grau superior i a la universitat; formació inicial en idiomes estrangers; formació inicial en el coneixement del català i introducció a les TIC.
-
Educació per a les competències transprofessionals: adquisició i actualització de les competències transprofessionals; reconeixement i acreditació de les capacitats adquirides a través de l’experiència professional i no formals o informals en general; comprendre la informació i orientació personal i professional.
-
Educació per a la cohesió i participació social: adquisició de la competència social; comprensió de l’entorn social, cultural i artístic; formació cultural i pel lleure, conèixer Catalunya; participació activa en la vida comunitària; promoure la participació en entitats i associacions sindicals, culturals, esportives, juvenils, cíviques, etc.; preparació per a una jubilació activa.
-
- Proposeu tenir en compte altres àmbits o altres orientacions generals?
-
L’única orientació general que jo afegiria en aquesta apartat seria superar la visió acadèmica i escolar de l’educació permanent i evitar tractar aquests àmbits com a compartiments estancs. Un model d’educació permanent de qualitat i social ha de partir de les experiències i de les particularitats de la persona adulta i ha de promoure una noció integral d’educació.
Codi 041
Aportació feta per:
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez Tinent Tinent d'alcalde d'Educació de Girona i membre de la Permanent d'Educació de la Federació de Municipis de Catalunya; president de la Comissió de Programació del Consell Escolar de Catalunya
-
Compartiu la proposta d’objectius de l’educació permanent?
-
Bàsicament, sí.
-
Quins altres objectius proposaríeu?
-
Habilitats per a la participació social efectiva.
-
Esteu d’acord amb orientar l’educació permanent als destinataris que es proposen?
-
Tot i comprendre la motivació del que es diu, em sembla expressada massa taxativament la limitació de la darrera frase del paràgraf primer de 4.2, pàg. 30: “En cap cas haurien de ser considerats com a persones adultes”. Mentre no hi hagi propostes alternatives clares, potser caldrà pensar en obrir alguna porta a algunes d'aquestes persones (i accepto la dificultat de l'assumpte!).
-
Quins altres destinataris considereu que caldria incloure?
-
Compartiu que l’educació permanent s’estructuri en els tres àmbits que es proposen?
-
Sí.
-
Proposeu tenir en compte altres àmbits o altres orientacions generals?
-
Com a orientació general, si més no, caldria incorporar una menció a la interculturalitat.
Codi 047
Aportació feta per:
Lluis Tarín
-
El tipus d’objectius que es proposen en l’educació permanent catalana em semblen ben orientats.
-
Cal insistir en el fet de no dissenyar un ambient excessivament interventor per part de l’”Administració”, que instauri en la ciutadania una sensació d’obligatorietat i control.
-
Si la concepció de l’educació al llarg de la vida es un concepte que cal entendre com educació per a tots i en tot moment, és coherent que inclogui tot tipus de destinataris, fins i tot, els joves nouvinguts de menys de setze anys sense escolaritzaciò en el seu país d’origen. De totes formes, per aquest tipus de situacions extremes caldrà dissenyar polítiques i dispositius específics “ad hoc”.
-
Els àmbits que es proposen són senzills i fàcils d’entendre. Crec que caldria preveure que en cadascun dels programes no només es contemplin les modalitats presencial i les modalitats no presencials i a distància, sinó que a més siguin possibles les modalitats mixtes (blended learning).
-
Així mateix, en cadascuna de les modalitats i programes cal assegurar la vinculació entre els elements formals i no formals dissenyant uns fulls de ruta coherents i flexibles.
-
També vull fer esment de la necessitat de assegurar un recolzament financer per a tot aquests tipus de programes i modalitats que es presenten.
-
En aquest àmbit d’orientacions generals penso que cal tenir en compte aquelles persones adultes que tenen un nombre baix de crèdits acadèmics i que conformen una bossa de persones en situació de risc de ser excloses i menystingudes socialment.
-
Aquesta bossa de persones adultes en situació de risc i que estan empobrits contribueixen a la formació d’ambients socials i guetos deprimits, empobrits i desconnectats. Com tots sabem, aquests ambients de desenvolupament social tan baix afavoreixen l’aparició de joves en situació de risc per fracàs escolar.
Codi 057
Aportació feta per:
Centre de Formació de Persones Adultes Santa Eulàlia.
|
