Codi 016
Aportació feta per:
V. Meseguer, educador de persones adultes

ÀMBITS, PROGRAMES I ACCIONS.

ÀMBITS

---

Codi 012
Aportació feta per:
Maria Jacinta Medina Herrera
Monitora de Temps lliure
Centre d'educació Primaria
Escola Pau Vila de Esparreguera i estudiant de la Diplomatura en Educació Social.

---

Codi 097
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori de Lleida

---

Codi 018E
Aportació feta per:
Josep-Manel Alarcó Vicent, professor de l’AFA Pau Casals de Rubí.

• Compartiu la proposta de programes, accions i modalitats d’educació permanent?
  Si.

• Quins altres proposaríeu?
  Certificacions oficials en l’àmbit de la Llengua Catalana, els idiomes estrangers i les TIC.

• Compartiu la necessitat d’acreditar les competències adquirides al llarg de la vida fora del sistema educatiu?
  Si, sempre i quan siguin realment efectives i homologades pel sistema educatiu i tinguin repercussió real en el currículum personal.

• Proposaríeu algun altre programa, acció o modalitat?
  Flexibilitat per a presentar-se a les proves lliures sense abandonar la xarxa oficial.
  Seguiment de la formació realitzada en els països d’origen a fi de facilitar les convalidacions.
  Facilitat per a l’alfabetització de les llegües d’origen per als immigrants.

---

Codi 024
Aportació feta per:
Alfons Formariz

....................................

Ampliació i arguments

---

Codi 019
Aportació feta per:
Mesa de l´educació d´adults de Catalunya

5. Programes, accions i modalitats d’educació permanent a Catalunya

---

Codi 085
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori del Vallès Occidental

• Títol: Programes, accions i modalitats d’educació permanent a Catalunya

• Els centres específics d’adults s’han de potenciar com a únic objectiu. Tot i així, estaríem d’acord en que en casos molt esporàdics es pogués ubicar algun centre petit d’adults en altres llocs. Preferiríem qualsevol altre lloc públic que no en un IES. La dependència d’un IES retalla l’horari dels adults i d’aquesta manera negues la possibilitat de gaudir de la formació a moltes persones; i d’altra banda, es podria arribar a que els centres d’adults depenguéssim d’una Direcció General i els companys que estiguessin en un IES dependrien d’una altre Direcció General. L’autonomia dels centres no s’aconsegueix creant dependència. On és l’especificitat de la formació d’adults?

• El document de bases no parla de les aules petites de formació d’adults que també donen un servei social molt importat.

---

Codi 091
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori de Tarragona

• 5. Programes, accions i modalitats d’educació permanent a Catalunya
  

• 5.1. Compartim la proposta, encara que la considerem insuficient, ja que no es fa referència a l’àmbit de la formació per al treball i a l’àmbit per al lleure i la participació cultural.

  
  

• 5.2. Creiem que cal establir el disseny curricular corresponent als programes de l’àmbit d’educació per a les competències transprofessionals i als programes de l’àmbit d’educació per a la cohesió i participació social. Només així es podran acreditar les competències bàsiques adquirides en les accions de formació bàsica d’adults. Per això és imprescindible que s’atorgui una titulació en finalitzar cadascun d’aquests ensenyaments.

  
  

• 5.3. Els CFA podrien col·laborar en les diverses modalitats de garantia social. Els CFA impartirien les accions formatives corresponents als mòduls de formació acadèmica del programa.

 

---

Codi 099
Aportació feta per:
CFA Manuel Sacristán

• Partim del principi de que la responsabilitat de que qualsevol ciutadà pugui accedir a l’educació permanent és del Govern de la Generalitat, garantint per a tot el territori una xarxa pública suficient i de qualitat. El model de cogestió entre la Generalitat i les administracions locals pot ser vàlid sempre i quan sigui per detectar les necessitats, planificar l’oferta, i dissenyar l’actuació a dur a terme.

De totes maneres aquest és un camí molt llarg a fer, si ens fixem en el que han fet i estan fent els diferents Departaments que han assumit l’educació de persones adultes: encara ara no s’ha resolt juntament amb els Ajuntaments la cessió de locals per a convertir les aules en centres.

D’altra banda no es parla dels pressupostos que s’hauran de destinar als Ajuntaments per a que puguin dur a terme aquesta cogestió. Com se’ls motivarà per a què facin plans locals d’educació permanent?

Queden altres aspectes com ara el professorat municipal. Quedaran com a contractats municipals (sense convenis específics com ara) o passaran a formar part del personal de la Generalitat?

Falta un model d’educació bàsica de persones adultes per tal que els Ajuntaments puguin fer una cogestió real.

Perquè s’han de fer plans educatius d’entorn municipal on només es garanteixi l’alfabetització en llengua catalana, quan a cap més lloc es parla d’alfabetització a menys que es parli d’alfabetització digital? Si es refereix a ensenyaments inicials el més lògic és que es parli de les llengües oficials a Catalunya

• Respecte la tipologia de centres cal potenciar una única xarxa pública de centres d’educació de persones adultes (no aules), repartides pel territori que garanteixi aquests ensenyaments a tota la ciutadania catalana independentment del lloc on viuen. Això s’ha de plasmar en un nou Mapa d’educació bàsica de persones adultes de Catalunya.

  Cal definir com seran els centres físicament, quines funcions tindran, quins ensenyaments s’hi impartiran, quin professorat hi haurà. També com s’adaptaran les actuals escoles a aquesta nova tipologia.

  El centres estaran ubicats en equipaments públics (de la Generalitat o dels ens locals) però també en espais sindicals sempre que hi hagi un conveni de cogestió. Només parlem de sindicats perquè aquests tenen una funció de garantia de participació democràtica, de representació dels treballadors i les treballadores reconeguda constitucionalment que no tenen les entitats privades sense ànim de lucre.

  No acceptem que hi hagi centres d’educació permanent en centres ordinaris, això significa tornar enrera, creiem que el servei que donen els centres d’educació de persones adultes no han de quedar relegats a horaris nocturns ni a unes quantes aules que es deixen com si es fos un intrús. L’oferta educativa que s’imparteix requereix locals propis que permetin, horaris flexibles no coincidents amb CEIPs o IEs, aules adaptades a les necessitats educatives dels adults, al marge del que es faci a altres nivells educatius, autonomia de centre que permeti gestionar els espais de forma independent d’altres. D’altra banda, per justificar aquest tipus d’ubicació es fa referència al Decret de Centres de 1994, que tenia una durada de 6 anys, i que a hores d’ara està obsolet (fa 6 anys que ha caducat). Només cal recordar que la cita venia donada perquè algunes escoles estaven ubicades en CEIPs de forma provisional i estaven pendents d’aconseguir locals propis.
  
  

• Cal fer una definició del personal docent que ha de treballar als centres d’educació de persones adultes.

  Cal reconèixer l’especificitat del sector respecte al que és pròpiament Primària i Secundària.

  S’ha d’elaborar una plantilla tipus que s’avingui amb les especialitats pròpies dels ensenyaments que s’estan impartint a les escoles (GES, TICs, llengües, preparació de proves, etc...).

  Com ja s’ha dit, tots els ensenyaments han de tenir un reconeixement acadèmic que reculli tot el bagatge formatiu que s’ha dut a terme mentre s’ha estat a l’escola, per això el professorat haurà de tenir les titulacions i/o capacitacions pertinents.
  
  

• Quan al finançament sembla que s’hauria d’afegir i especificar el finançament de la formació del professorat.

  S’ha de garantir que la nova llei vagi acompanyada d’una memòria econòmica que garanteixi els recursos pel seu desenvolupament.

---

Codi 102
Aportació feta per:
CFA Maria Rúbies

• Programes, accions i modalitats d’educació permanent a Catalunya

• Proposta d’afegitó: la nova llei d’educació ha de recollir les particularitats que té la formació de persones adultes, a l’hora de fer les incorporacions de nou professorat (tant funcionaris, com interins).

• Els criteris a l’hora de la incorporació de nou professorat s’haurien de concretar en l’elaboració d’un decret, i haurien de girar a l’entorn de la formació i/o experiència relacionat amb la metodologia de les persones adultes, per la seva varietat de programes, edats i necessitats formatives concretes.

---

Codi 104
Aportació feta per:
Els membres de la coordinació de formació de persones adultes de les comarques catalanes.

• Compartiu la proposta de programes, accions i modalitats d’educació permanent?
  
  En el marc d’adequar la formació de persones adultes a la societat catalana actual, cal actualitzar els programes d’educació permanent (per exemple, el desenvolupament de l’article 53.3 de la LOGSE, en relació a les proves i preparació per obtenir directament el títol de batxiller i de formació professional).
  
  Si ens referim a la formació que s’imparteix actualment als Centres i Aules de Formació de Persones Adultes , cal destacar la visió negativa que presenta el document en alguns dels seus apartats. En el què fa referència als “tallers”, caldria assenyalar-ne dos gran grups: el primer destacaríem aquells que els seus objectius són orientats a la vessant del lleure ( tallers de macramé,...). L’altre gran bloc seria les activitats que els centres ofereixen, els objectius de les quals passen per la necessitat de donar resposta a mancances individuals o grupals d’un determinat conjunt d’usuaris. És en aquest segon tipus d’activitat que, des d’una visió d’aprenentatge significatiu i comprensiu, partint dels coneixements previs de l’alumne, cal contemplar la possibilitat que els centres ofereixin determinades activitats –que encardinades i relacionades amb l’oferta estandart del centre- permetin donar resposta a una necessitat concreta d’un grup d’usuaris. Aquests mòduls, dissenyats pels centres, i aprovats per l’Administració Educativa, prenen la seva consideració i la seva argumentació en aquells que ja es realitzen en altres etapes de l’educació-formació, tal i com poden ser els crèdits variables de centres que s’elaboren i s’implementen en els IES, tant a nivell d’ESO, com BTX, com FP.

• Quins altres proposaríeu?
  
  El desenvolupament d’altres programes com el Batxillerat per a persones adultes, la preparació a l’accés als cicles formatius de grau mitjà o superior per avaluació contínua.

• Compartiu la necessitat d’acreditar les competències adquirides al llarg de la vida fora del sistema educatiu?
  
  Sí, estem completament d’acord que cal acreditar les competències adquirides al llarg de la vida, fora del sistema educatiu

• Proposaríeu algun altre programa, acció o modalitat?
  
  S’ha de potenciar la possibilitat de cursar batxillerat, assignatures de FP amb la modalitat d’autoformació aprofitant la xarxa de punts de suport establerta a les comarques de densitat de població més baixa, difícil accés,… que facilitin l’acompanyament del alumnes que cursen el GES a distància.
  
  El document fa referència, en diverses ocasions, a competències transprofessionals. Igual com es molt important acreditar les competències adquirides fora del sistema educatiu, és bàsic que la formació permanent asseguri aquestes competències transprofessionals. Però cal definir-les. També s’ha de ser més clar què s’entén per programes de cohesió i participació social, definir en què consisteixen i establir quin és el rol dels centres i aules de formació de persones adultes.

---

Codi 036
Aportació feta per:
Equip promocions. Xarxa de coneiximents i serveis avancats. Daniel Jover i Torregrossa.

• Compartiu la proposta de programes, accions i modalitats d’educació permanent?

• Quins altres proposaríeu?

• Compartiu la necessitat d’acreditar les competències adquirides al llarg de la vida fora del sistema educatiu?

• Proposaríeu algun altre programa, acció o modalitat? .

• GARANTIR NO TAN SOLS LA IGUALTAT D’OPORTUNITATS SINÓ TAMBÉ LA IGUALTAT DE RESULTATS

• Sabem que les persones en situació de risc parteixen d’una gran desigualtat educativa i social. L’empresa d’inserció és un dispositiu que pot compensar aquestes diferències d’origen per tal d’evitar que generin més desigualtat. Tot dependrà de l’estratègia de formació i suport que impulsi. És necessari potenciar la “intel·ligència emocional” i les múltiples formes d’intel·ligència cultural. Hi ha persones desocupades i sense qualificació tècnica que han desenvolupat grans habilitats en altres esferes i que comparteixen valors culturals i creences que són veritables plataformes per a la seva reincorporació social i laboral.

• DESENVOLUPAR LES QUALIFICACIONS SOCIALS

• La creació de lligams socials i de relacions que reforcin el sentit de la pertinença i de la identitat personal resulten més decisius per a l’ocupació que la mera formació professionalitzadora. No hi ha qualificació tècnica sense qualificació tecnològica. L’empresa d’inserció constitueix un marc idoni per a fomentar aquesta estratègia atesa la relativa “protecció” i la malla de seguretat que ofereixen la relació laboral i el contracte amb la combinació “educadora” de: drets, responsabilitats i prestacions que se’n deriven.

• DINAMITZAR LA CREATIVITAT I EL SENTIT DE L’HUMOR

• És necessari contrarestar les tendències fatalistes i de resignació a l’adversitat que manifesten les persones en situació de fracàs laboral. Els processos de formació han de despertar la curiositat i la creativitat com a fonts d’aprenentatge per fer-ho tot més fàcil. L’humor sempre estimula i inspira per formar-se i orientar-se millor. Un bon clima i un bon estil d’acollida fa que les persones reconeguin que poden canviar i aprendre moltes coses. I així se senten útils, aporten arguments, explicacions i relats personals, es comuniquen i interactuen. S’adonen que ningú no decideix per ells, que ningú no substitueix ningú, que cadascú assumeix les pròpies responsabilitats.

• TROBAR SENTIT I PRODUIR SIGNIFICATS

• Una estratègia de formació crítica fonamentada en el diàleg igualitari és el millor mitjà per fer que l’usuari esdevingui protagonista i es responsabilitzi de les seves decisions. La clau és en l’alliberament d’energies que facin aflorar els millors sentiments i propòsits de cadascú. Cal restituir el dret a somniar que tothom té per donar sentit a la nostra existència. Les empreses d’inserció han d’evitar de caure en un productivisme utilitarista estèril. La seva praxi s’ha de fonamentar en l’exercici quotidià dels drets socials.

• FORMACIÓ PERMANENT I INSERCIÓ SOCIOLABORAL: UNA MANERA D’EVITAR L’ESCISSIÓ ENTRE L’ECONOMIA I LA SOCIETAT

• Els programes de formació i inserció han de facilitar els ponts entre el treball i la vida. Les condicions de vida de la major part dels col·lectius d’aturats en risc d’exclusió es veuen greument alterades, especialment pel que fa a la salut, l’habitatge, el rendiment educatiu i l’atenció a la família. Els factors que fan possible una vida digna no s’inscriuen exclusivament en el món laboral ni a l´ámbit escolar.

• La qüestió de l’ètica i dels valors és indefugible. Això no obstant, es tendeix a reduir els àmbits polític i social a l’econòmic, i l’econòmic al merament monetari.

---

Codi 056
Aportació feta per:
Maria Masip Utset

• D’acord amb el que he especificat en l’apartat anterior, trobaria més coherent integrar totes les modalitats de formació que es donen a Catalunya dins de l’epígraf de Formació Permanent, entenent que això comportaria coordinar el treball de diverses conselleries. Pel que fa a les propostes i modalitats d’educació permanent, trobo interessant l’estructuració en tres àmbits que es proposa, sempre a condició d’entendre-ho com a oferta destinada a persones adultes que tenen dret a trobar una oportunitat de formació. En resum, proposo no parlar de formació permanent al llarg de la vida sinó de formació per a les persones adultes. Especificat així em semblaria més fàcil d’entendre i donaria peu a menys confusió.

• Quant als àmbits que es proposen, faig les següents consideracions:

• Àmbit d’educació general i d’accés al sistema educatiu: hi trobo a faltar activitats encaminades a l’obtenció de la titulació de Batxillerat.

• Àmbit d’educació per a les competències transprofessionals. Hi trobo a faltar més ponts i passarel·les que permetin, no només preparar-se per a la formació professional, sinó integrar diverses modalitats de formació professional reglada i no reglada en el propi currículum personal.

• Àmbit d’educació per a la cohesió i participació: Hi trobo a faltar més descripció de les noves necessitats formatives de sectors de població en risc d’exclusió (joves sense el graduat en secundària obligatòria, població immigrant, dones sense qualificació, aturats de més de 40 anys, persones grans...) Trobo interessant que s’aposti pel coneixement de la llengua, de les TIC i dels idiomes. Malgrat això, crec que caldria incorporar en aquesta oferta coneixement dels drets i deures de la ciutadania, drets sindicals i laborals, possibilitats de participació i d’informació....Tanmateix, crec molt necessari que aquest àmbit de formació vagi acompanyat d’un servei d’orientació que ajudi les persones més desprotegides a buscar i a trobar la informació que necessiten per orientar les seves vides. En aquest sentit, em sembla bàsic desenvolupar en els municipis xarxes locals que integrin les diferents accions de formació, inserció i ocupació.

• Finalment, considero molt interessant la proposta de validar accions formatives que les persones hagin realitzat al llarg de la seva vida en contextos formals, no formals i informals. Em sembla uns disposició que pot tenir molta transcendència, ja que fomenta les oportunitats i es constitueix en un element de cohesió social.

---

Codi 034
Aportació feta per:
Ana Yuste

• Compartiu la proposta de programes d’educació permanent a Catalunya?

• Des del meu punt de vista, i tal com he argumentat en altres apartats, falten programes referits a la participació ciutadana i a la cohesió social. L’educació permanent és un àmbit privilegiat per afavorir espais de trobada i relació entre persones de diferents nivells acadèmics, situacions econòmiques, cultures, edats,... i, per aquest motiu, per promoure el diàleg i la cohesió social. Així mateix, les accions culturals adreçades al conjunt de la població potencien el sentiment de pertinença a la comunitat, el civisme i la satisfacció ciutadana. És doncs una de les estratègies més efectives per a incrementar el capital social d’una societat.

• En aquest sentit, crec que els programes i la major part de les accions formatives que en el document figuren en l’àmbit d’educació per a la cohesió i participació social són més propis de l’àmbit d’educació general i d’accés al sistema educatiu, i caldria pensar quins programes i accions formatives es contemplen en l’àmbit anterior.

• Compartiu la necessitat d’acreditar les competències adquirides al llarg de la vida?

• Sí, crec que es una de les iniciatives més interessants, i si ens dotem dels instruments adequats suposa un avenç molt important per tal de facilitar l’accés a la formació d’un conjunt ampli de la població adulta.

• Proposaríeu algun altre programa, acció o modalitat?

• Crec que els programes i accions s’han de revisar en funció del que ja he comentat en la primera pregunta d’aquest apartat. En tot cas, ampliaria les accions formatives referides a l’àmbit de l’educació per a la cohesió i la participació social a partir de activitats referides a la formació cultural, artística, desenvolupament comunitari, participació ciutadana,... Moltes d’aquestes parcel·les formatives han estat reservades tradicionalment pels sectors benestants de la societat i, d’altra banda, no podem renunciar a la seva capacitat d’atracció per a un sector important de la població. Es tracta, a més, d’avançar cap a una societat progressivament més instruïda, capaç de participar en totes els àmbits de decisió i de participació cultural i ciutadana.

---

Codi 042
Aportació feta per:
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez Tinent Tinent d'alcalde d'Educació de Girona i membre de la Permanent d'Educació de la Federació de Municipis de Catalunya; president de la Comissió de Programació del Consell Escolar de Catalunya

• Compartiu la proposta de programes, accions i modalitats d’educació permanent?

• Sí, en termes globals.

• Quins altres proposaríeu?

• Compartiu la necessitat d’acreditar les competències adquirides al llarg de la vida fora del sistema educatiu?

• Sens dubte, és important.

• Proposaríeu algun altre programa, acció o modalitat?

• A l'àmbit de “cohesió social”, i amb totes les cauteles de respecte intercultural, però també amb ànim de millora de les relacions interpersonals, programes de -amb aquests o altres termes- “habilitats familiars i socials”: per exemple, “formació de mares i pares” i “canals i formes de participació ciutadana”.

---

Codi 048
Aportació feta per:
Lluis Tarín

• Crec que en els programes, accions i modalitats d’educació permanent que el document presenta cal emfatitzar la necessitat d’acreditar les competències adquirides al llarg de la vida.

• El sistema d’acreditació té poca tradició en el nostre país i ha de permetre acreditar tant les competències adquirides en els sistemes formals com en els no formals i informals.

• Per tal que sigui efectiva l’acreditació, ha d’assegurar l’existència de dispositius que permetin seguir uns procediments d’acreditació automàtics i/o monitoritzats (portafolis). En aquest cas, l’existència de tutors i orientadors és un peça necessària per a la implantació habitual i natural dels processos d’acreditació.

• Vull insistir en la necessitat de la participació d’orientadors en aquest procés.

 

---

Codi 057
Aportació feta per:
Centre de Formació de Persones Adultes Santa Eulàlia.

• Pel que fa als programes creiem que els ensenyaments inicials i formació instrumental haurien d’estar inclosos en l’àmbit d’educació general. En aquest àmbit s’haurien de contemplar programes que de forma transversal treballessin els valor i actituds ( per exemple: participació democràtica, discriminació de gènere, tallers de teatre, cinema fòrums, etc…)

• Els processos d’acreditació de competències pel que fa al paper dels centres de formació d’adults és molt pobre i restrictiu.

• Referent a la tipologia de centres a les ciutats de més de 30.000 habitants cal establir els criteris per a l’elaboració d’un mapa municipal (quantitat de centres, distribució per barris, etc.). També cal definir millor les caracterítiques d’aquests centres (infraestructures, dotacions, plantilles…).

• Respecte als centres ordinaris no creiem adequat que desenvolupin programes d’educació d’adults. Defensem una xarxa única i específica de centres de formació d’adults.

---