Centre de Recursos de Formació de Persones Adultes
Subdirecció General de Formació de Persones Adultes

mida text

 mida11 mida14 mida17
 Índex del DebatInici
Propostes i aportacions rebudes
 
Qüestió 6.
Gestió del sistema d’educació permanent català
 

  • Compartiu la proposta de cogestió de l’educació permanent?

  • La tipologia de centres d’educació permanent proposada, podrà donar resposta als reptes que es plantegen?

  • Compartiu la proposta de procés d’elaboració del mapa de l’educació permanent?

  • Compartiu la proposta de dotació de recursos humans dels centres d’educació permanent?
 

Codi 098
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori de Lleida

  • Trobem molt bé que hi hagi una bona implicació de l’administració local i que, a més a més, estiguin ben delimitats els àmbits d’actuació d’uns i altres.
    No obstant això, els ajuntaments haurien d’establir uns mecanismes de consulta amb les diferents entitats (CFA, AFA, associacions, …) a l’hora de planificar l’oferta formativa del municipi, per tal d’evitar possibles conflictes amb l’autonomia de cada CFA i AFA.
    També caldria determinar uns recursos mínims dignes per als CFA i AFA per tal que no hi hagi diferències importants entre uns municipis i els altres.
    A més a més, fóra bo que la cogestió no es limités a dues institucions, sinó que hi tingués cabuda també el Consell Comarcal, en base a que l’àmbit d’influència d’un CFA o AFA se sol ampliar cap a les poblacions veïnes.
    Quan es fa referència a la tipologia de CFA i AFA, caldria que hi hagués més concreció pel que fa a nuclis de població inferiors a 10000 habitants.

  • En el punt 5.2 es fa referència a l’oferta d’educació permanent en centres ordinaris, com poden ser els IES. No hi estem d’acord, perquè estem retrocedint al passat, quan les aules d’adults estaven en les escoles d’EGB, amb els problemes i dificultats que molt encara recordem. Si el que es tracta és d’optimitzar els recursos d’espai, cal que les escoles d’adults tinguin espais propis, en qualsevol franja horària i amb un funcionament autònom i no depenent dels equips dels IES i del seu funcionament; per tant, que tinguin una identitat pròpia i diferenciada. En el cas d’haver de compartir un edifici, seria imperatiu reconèixer, regular i especificar per escrit els espais físics i l’autonomia i el funcionament completament independent del CFA o AFA afectats, en tots els aspectes (oferta formativa, espais, horaris, etc.).

  • També es parla d’una ubicació en equipaments municipals multifuncionals. Si per mutlifuncional s’entén un espai que té diverses possibilitats d’ús, i quan se li dóna l’ús de CFA o AFA adscrita ja només es dedica a aquesta tasca, d’acord. Però si vol dir que cada dia has de muntar l’aula físicament per a poder fer-hi classes i a l’acabar s’ha de tornar a desmuntar, o bé que un dia en pots fer ús i un altre és per un altre ús, aleshores no hi estem d’acord. Aquesta no és la manera de fer bé les coses. S’hauria de definir bé què vol dir l’administració quan diu “multifuncional”.

    Volem suposar que el mapa de l’educació permanent donarà una visió clara de la localització de Centres i Aules (sempre en edificis independents), del nivell de cogestió assolit i de l’equilibri entre l’oferta i la demanda dels diferents llocs de Catalunya. Però en aquest document de bases no especifica cap proposta de procés d’elaboració del mapa de l’educació, a no ser que sigui tota la referència a la tipologia de centres, respecte de la qual ja hem manifestat la nostra opinió.

  • També proposem que a cada comarca hi hagi un CFA que pugui realitzar tota l’oferta formativa, encara que s’hagi de complementar amb modalitats d’ensenyament no presencials (a distància o autoformació).

  • Després de llegir els sis punts referents a l’apartat 5.3 sobre personal docent, no veiem cap proposta de dotació de recursos humans. El que hi ha és tota una sèrie de condicions a complir pel professorat de formació permanent. Entenem que bàsicament són les condicions actuals quant als punts 1 i 3. En el punt 2 no es concreta en què consistiran els processos d’acreditació de competències en els centres de formació permanent ni qui ni com es duran a terme. En el punt 4 no s’especifica quins són els ensenyaments “no reglats”, que, a més a més, no estan previstos en cap dels tres àmbits de la formació permanent. Per que fa al punt 5, suposem que l’acreditació de la capacitació específica per a l’educació permanent per part del professorat sortirà de les propostes de la comissió que treballa en el perfil de docent de la formació permanent.

Codi 018F
Aportació feta per:
Josep-Manel Alarcó Vicent, professor de l’AFA Pau Casals de Rubí.

  • Compartiu la proposta de cogestió de l’educació permanent?
    Sempre que garanteixi la homogeneització de la oferta formativa en el conjunt del país i no caigui en el localisme, facilitant una formació homologable i equiparable en tots els àmbits.

  • La tipologia de centres d’educació permanent proposada, podrà donar resposta als reptes que es plantegen?
    No es veu la necessitat de l’oferta permanent en centres ordinaris. Creiem que ha de ser suficient la tipologia ordinària dels Centres específics d’educació permanent. No es convenient barrejar les ofertes educatives tipus IES amb les dels Centres de Formació de Persones Adultes i menys encara transformant la tasca d’aquests en depenent com un departament més d’aquells.

  • Compartiu la proposta de procés d’elaboració del mapa de l’educació permanent?
    Sempre i quan sigui respectuós davant les característiques socioeconòmiques de les distintes parts del territori i prioritzi l’actuació urgent sobre les zones menys afavorides.

  • Compartiu la proposta de dotació de recursos humans dels centres d’educació permanent?
    Es fa necessari insistir sobre l’acreditació específica per a l’educació permanent, homologable a través de l’actual experiència dels equipis docents en la formació de persones adultes; sobretot, pel que fa a l’especificitat dins dels estudis de magisteri que defineixin a nivell universitari les competències bàsiques i a la vegada facilitin la incorporació dels docents, superant l’actual etapa de confusió i ambigüitat.

Codi 007
Aportació feta per:
Equip docent del CFA La Llagosta

  • Creiem que la cogestió es pot emmarcar en el Consell Municipal d'Educació. És el lloc on es veuran millor les necessitats
    educatives globals del municipi, ja que hi ha representació de les diferents etapes educatives. S'ha d'anar en compte en
    municipis petits on no hi ha prou recursos, manca de tècnics qualificats, altres prioritats, manca de sensibilitat envers la
    formació permanent...

  • La tipologia de centres en funció només del nombre d'habitants del municipi pot constituir un greuge als centres situats en
    poblacions petites, però amb una zona d'influència més gran que el propi municipi. És el cas del CFA La Llagosta, situat en un
    municipi de 13.000 habitants, però amb una clara influència en poblacions veïnes com Mollet, Montcada i Santa Perpètua, i fins i tot Canovelles i Granollers. Això és degut a la situació de determinats barris d'aquestes poblacions i a la varietat de
    l'oferta formativa del nostre centre (entre altres ensenyaments s'imparteixen 11 assignatures de preparació a proves d'accès a
    CFGS i cursos d'acreditació informàtica ECDL) Per tant, aquesta tipologia pot ser orientativa, però creiem que caldria considerar altres factors : àrea d'influència del centre, varietat de l' oferta formativa, predisposició de l'equip docent a la innovació educativa, capacitat de resposta a les necessitats del municipi i de l'entorn, participació del professorat en projectes de millora ...
    També s'ha de tenir en compte el nivell socio-cultural dels municipis i recolzar més a municipis amb més necessitats,
    malgrat que el nombre d'habitants pugui ésser inferior.

  • Pensem que el personal que està impartint formació permanent en centres municipals tenen dret a un reconeixement de la seva experiència docent, però això EN CAP CAS pot suposar una promoció automàtica cap al Departament d'Educació. Com tots hem fet, primer s'haurien d'apuntar a la borsa d'interins en igualtat de condicions amb la resta que estem treballant.

Codi 025
Aportació feta per:
Alfons Formariz

  • Estic absolutament d’acord amb la necessitat de cogestió. El que no tinc tan clar és que el Document avanci gaire en aquest camí, gaire més del que ja fan els ajuntaments sensibles al tema de l’educació permanent/formació bàsica i gaire més de l’oblidat i incomplert article 20 de la llei del 91: “Les corporacions locals han d’elaborar plans locals de formació en els quals cal expressar les necessitats existents i futures i les iniciatives per a resoldre-les. Els plans locals han de preveure la localització de les activitats”

  • Les administracions locals faran el diagnòstic de necessitats, la planificació de l’oferta, l’organització de recursos, la gestió de l’oferta i l’execució de la planificació segons el Document, però amb una dotació de mestres de primària i professors de secundària exclusivament, i el seguiment de la inspecció de primària i secundària. Sembla una partida en que les cartes estan prèviament assignades i amb les que les administracions locals no podran fer altre joc que l’actual?

  • No es planteja tampoc quins seran els organismes de concertació de la planificació, decisions, gestió i dotació de recursos entre l’Administració educativa i les administracions locals: el model de consorci, el de instituts d’educació compartits, patronats?

  • La tipologia de centres en una xarxa local d’educació i formació de persones adultes ha de ser molt flexible. Els centres específics d’educació permanent/formació bàsica haurien de ser nòduls de la xarxa a la que estan connectats espais de formació ocupacional, centres cívics, biblioteques, AMPAs, formació contínua a les empreses locals, escoles taller, etc. i per la qual circula informació i s’orienta a persones. Això exigeix definir l’especificitat del concepte d’educació permanent/formació bàsica de la població adulta catalana més enllà de la recuperació del GES com a organitzador de l’oferta. El que ha estat fins ara.

  • Durant molts anys molts de nosaltres hem compartit espai amb centres ordinaris en una situació semblant a la que el Document anomena primera fase (p. 37). L’experiència altament negativa ens va dur a cercar espais propis, en que l’ambientació no fos infantil, sinó pogués ser adulta, i la presència adulta no interferís la vida ordinària del centre, font permanent de petits i molests conflictes. Però, a més, tenint en compte l’imaginari social que situa l’educació permanent/formació bàsica com a recuperadora de nivells no assolits a la infància entrar en un centre infantil retreu moltes persones adultes. Per aquest mecanisme l’oferta d’educació permanent en centres ordinaris esdevé poc atractiva i causa indirecta de manteniment de la desigualtat social.

  • El centre ordinari no es preveu que pugui oferir espais al matí. Què es farà d’aquesta demanda especialment important en algun dels aprenentatges inicials? No hi haurà oferta, provocant indirectament el manteniment de la desigualtat social.

  • La segona fase que es planteja “el centre de formació (de persones adultes) s’integraria en el centre ordinari, transformant-se en un departament específic” (p. 37) al meu entendre és una altra forma indirecta de foragitar les persones adultes. La dinàmica que es pot esperar quan hagin passat alguns anys és que finalment el mestre que ensenya la llengua als infants immigrats al matí, sense cap preparació psicopedagògica prèvia per a l’ensenyament adult, repetirà amb adults immigrats a la tarda la mateixa o gairebé la mateixa lliçó amb una metodologia inadequada (tret d’excepcions). I la professora de matemàtiques dels adolescents del matí ...

  • Totes aquestes consideracions no treuen que es fomenti als centres ordinaris molt més que en l’actualitat la presència de persones adultes per cursar el batxillerat o cicles de formació professional. Però els centres ordinaris no semblen gens idonis per a l’educació permanent/formació bàsica.

  • En canvi, els equipaments culturals destinats a persones adultes poden ser espais utilitzats pels centres o aules d’educació permanent/formació bàsica de persones adultes, sempre que els protocols d’ús permetin ocupacions continuades. Així com compartir centres ordinaris ha portat a experiències negatives, compartir espais culturals adults ha generat experiències molt positives i sinergètiques.

Codi 019
Aportació feta per:
Mesa de l´educació d´adults de Catalunya

6. Gestió del sistema d’educació permanent català

  • 6.1. Primer de tot, volem expressar la nostra disconformitat pel que fa al repartiment de competències entre el Departament d’Educació i els municipis. En concret, pensem que el diagnòstic de necessitats s’ha de fer conjuntament entre el centre i el municipi. I que la planificació de l’oferta correspon únicament als centres, sota la revisió de la inspecció educativa.

  • 6.2. Sembla força racional la proposta de cogestió tal com està prevista en el document. En alguns casos, però, la realitat ens indica que no s’aprofiten les oportunitats d’optimització dels recursos municipals. Altrament, caldrà establir quines accions i compromisos podran o hauran d’assumir els coordinadors i directors en aquest marc de col•laboració amb les administracions locals.

  • 6.3. La tipologia de centres que es proposa al document és correcta. Tanmateix, caldrà veure quants recursos es destinaran a la creació d’una xarxa de centres per a l’educació permanent.

  • 6.4. És important que es plantegi l’actualització del mapa d’educació permanent de Catalunya. Cal redefinir i resituar les AFA en relació a la tipologia de centres que es proposa al document.

  • 6.5. En primer lloc, no considerem adient l’expressió “recursos humans”. Considerem que som persones i no recursos. En segon terme, pel que fa als requisits de titulació per impartir docència, no es fa explícit que els docents mestres de primària puguin donar classes en el primer nivell de GES.

  • 6.6. S’ha de concretar l’organigrama pel que fa a la convivència laboral entre el professorat dels actuals centres i aules de formació de persones adultes i el professorat del municipi.

Codi 086
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori del Vallès Occidental

  • Títol: Gestió del sistema educatiu permanent català

  • La cogestió dels centres i aules de formació permanent de persones adultes pot portar a molts canvis i moltes desigualtats d’una escola d’adults a una altra de poblacions diferents.

  • Al llarg del temps, i una vegada més, reivindiquem nous perfils professionals en una escola d’adults i el mateix horari docent del professorat del cos A i B. Els mestres del cos B han de tenir molts grups diversos: nivell instrumental, GES, Acolliment de nouvinguts, informàtica, català, ...

Codi 092
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del territori de Tarragona

  • 6. Gestió del sistema d’educació permanent català

  • 6.1. Primer de tot, volem expressar la nostra disconformitat pel que fa al repartiment de competències entre el Departament d’Educació i els municipis. En concret, pensem que el diagnòstic de necessitats s’ha de fer conjuntament entre el centre i el municipi. I que la planificació de l’oferta correspon únicament als centres, sota la revisió de la inspecció educativa.

  • 6.2. Sembla força racional la proposta de cogestió tal com està prevista en el document. En alguns casos, però, la realitat ens indica que no s’aprofiten les oportunitats d’optimització dels recursos municipals. Altrament, caldrà establir quines accions i compromisos podran o hauran d’assumir els coordinadors i directors en aquest marc de col·laboració amb les administracions locals.

  • 6.2. La tipologia de centres que es proposa al document és correcta. Tanmateix, caldrà veure quants recursos es destinaran a la creació d’una xarxa de centres per a l’educació permanent.

  • 6.3. És important que es plantegi l’actualització del mapa d’educació permanent de Catalunya. Cal redefinir i resituar les AFA en relació a la tipologia de centres que es proposa al document.

  • 6.4. En primer lloc, no considerem adient l’expressió “recursos humans”. Considerem que som persones i no recursos. En segon terme, pel que fa als requisits de titulació per impartir docència, no es fa explícit que els docents mestres de primària puguin donar classes en el primer nivell de GES.

  • 6.5. S’ha de concretar l’organigrama pel que fa a la convivència laboral entre el professorat dels actuals centres i aules de formació de persones adultes i el professorat del municipi.

Codi 0102
Aportació feta per:
 CFA Maria Rúbies

  • Gestió del sistema d’educació permanent català

  • Proposta d’afegitó: pel que fa referència a cogestió dels centres, el document planteja una única via de cogestió, entre dues administracions.

  • El centre Maria Rúbies, des de la seva inauguració, ha estat gestionat entre la UGT de Catalunya i el Departament Benestar Social, i més recentment, amb el Departament d’Educació, en virtut de la Llei d’adults vigent. L’experiència entre Administració i la institució sindical ha estat molt satisfactòria per ambdues parts.

  • Per tant, proposem que la nova llei d’educació contempli novament la possibilitat que la UGT de Catalunya continuï cogestionant el Centre Maria Rúbies.

Codi 104
Aportació feta per:
Els membres de la coordinació de formació de persones adultes de les comarques catalanes.

  • Compartiu la proposta de cogestió de l’educació permanent?

    Creiem que seria més adequat establir acords de col·laboració amb l’Administració local corresponent on hi hagin centres públics de titularitat de la Generalitat, establint els compromisos que prenen cada una de les dues parts: edificis, manteniment, personal de serveis, personal docent. En el mateix acord s’establiria la creació d’una comissió mixta de seguiment que tindria entre les seves funcions, fer un diagnòstic de les necessitats i, en conseqüència, una oferta educativa adequada.

    Cal regular la participació dels centres de formació d’adults en el Consell escolar municipal i coordinar les actuacions que es porten a terme des de diferents institucions en relació als nouvinguts.

    Des d’una visió més amplia de l’educació permanent, veiem com diversos departaments de l’Administració Autonòmica tenen com a objectiu comú “la formació de la persona”. Això fa que cada cop sigui més necessari, la creació d’una “finestra única” la qual permetria millorar la informació i l’assessorament a la població en general sobre l’educació formal, informal i no formal.

  • La tipologia de centres d’educació permanent proposada, podrà donar resposta als reptes que es plantegen?

    Les bases de la nova llei no contemplen els centres públics de titularitat municipal ni els centres privats.

    En relació als centres públics de titularitat de la Generalitat, en el model 1 , els centres poden estar en equipaments municipals. Cal contemplar la possibilitat què s’ubiquin en edificis comarcals o en d’altres departaments de la Generalitat.

    Cal definir en aquest model quin tipus de centre li correspon a les poblacions de menys de 10.000 habitants.

    En el model 2 s’ha d’ubicar l’educació d’adults en un IES que tingui oferta de cicles formatius prioritàriament, per afavorir l’adaptació de l’alumnat en el propi centre i també la realització posterior del cicle. En el model 3 només es preveuen els ensenyaments a distància o autoformació però, aquestes poblacions també tenen demanda d’ensenyaments inicials que requereixen una formació presencial, per això, cal preveure la possibilitat de mestres itinerants per aquests programes.

    En general, tots els models haurien d’estar centrats en l’optimització de recursos, però també en disposar d’espais que realment responguin a uns paràmetres de qualitat com a centres de treball/centres de formació. En aquest sentit, l’aprofitament d’espais és necessari, però també ho és l’establiment de prioritats, la gestió racional d’aquests espais i la coordinació clara en l’ús, sense propietaris ni rellogats.

  • Compartiu la proposta de procés d’elaboració del mapa de l’educació permanent?

    És molt interessant, caldrà preveure un pressupost adient per a la seva posterior implementació.

  • Compartiu la proposta de dotació de recursos humans dels centres d’educació permanent?

    Els objectius de l’educació permanent i el ventall tan ampli d’alumnat fa necessari un equip multidisciplinar. A tall d’exemple són necessaris mestres i professors per poder impartir la formació bàsica, educadors socials per educar des de una perspectiva social i orientadors professionals.

    Cal destacar la necessitat que professionals de perfil com els psicopedagogs i mestres de pedagogia     terapèutica també formin part de la dotació de RRHH dels centres i aules de formació de persones adultes. Les funcions d’aquests professionals han de donar resposta a dues gran necessitats que presenten aquesta tipologia de centres: la primera, coordinació de les accions internes de centre dirigides a l’acollida, orientació i seguiment dels usuaris del centre, i per tant, la potenciació dels Plans d’Acció Tutorial. La segona funció vol donar resposta a la necessitat de la coordinació, el seguiment i l’acompanyament de l’usuari vers altres programes d’altres departaments. És a dir, la coordinació del dia a dia i des del centre a les xarxes locals formatives.

Codi 072
Aportació feta per:
 Xavier Bonal

  • El plantejament de la gestió és correcte si es considera les definicions, programes i modalitats que s’han definit en el document. Ara bé, si es fa un pas més enllà i s’implica a empreses i universitats i a altres agents llavors potser el model de gestió ha de ser diferent. Per exemple, amb el tema del professorat, crec que llavors el sistema d’acreditació del Departament no podria ser l’únic sistema.

Codi 035
Aportació feta per:
 Ana Yuste

  • Compartiu la proposta de cogestió de l’educació permanent?

  • Sí, totalment, però penso que s’hauria posar més èmfasi en la necessitat de desenvolupar Plans Locals d’Educació Permanent i concretar més aquesta proposta.

  • La tipologia de centres d’educació permanent proposada podrà donar resposta als reptes que es plantegen?

  • Crec que sí, però no tinc dades per saber si és suficient. També penso que cal insistir en la importància que aquests centres treballin en xarxa (municipal i/o intermunicipal) amb altres institucions educatives de l’entorn i amb una metodologia pedagògica adaptada a la població adulta. És a dir, crec que en aquest s’haurien d’introduir idees referides al tipus d’organització del centre, sistemes de treball i aspectes relacionats amb la necessitat de flexibilitzar el currículum, les modalitats educatives, programes, etc.

  • D’altra banda, respecte al personal docent, crec que seria interessant introduir altres perfils professionals per a donar un nou dinamisme als centres i per a desenvolupar programes referits més als àmbits de l’educació per a la cohesió social i la participació i al de l’educació per a les competències transprofessionals. Igualment, cal pensar que la major part de les accions formatives que es desenvolupen en sector de l’educació permanent no acaben amb un títol del sistema educatiu, en aquest sentit crec que és una bona oportunitat per obrir aquest camp a altres professionals i promoure la interdisciplinarietat.

  • Compartiu la proposta de procés d’elaboració del mapa de l’educació permanent?

  • Sí.

  • Compartiu la proposta de dotació de recursos humans dels centres d’educació permanent?

  • Sí, crec que en general la dotació de recursos humans s’hauria d’ampliar per cobrir la necessitat creixent de formació i per augmentar i diversificar l’oferta als centres d’educació permanent.

Codi 043
Aportació feta per:
Joan Manuel del Pozo i Àlvarez Tinent Tinent d'alcalde d'Educació de Girona i membre de la Permanent d'Educació de la Federació de Municipis de Catalunya; president de la Comissió de Programació del Consell Escolar de Catalunya

  • Compartiu la proposta de cogestió de l’educació permanent?

  • Parcialment. Sembla que els ajuntaments haurien de poder, si més no, “participar” en la proposta de polítiques d'educació permanent i, clarament, coresponsabilitzar-se amb el Departament de les activitats d'avaluació i inspecció. Altrament, la seva “cogestió” seria massa “auxiliar”. Naturalment, cal una menció forta i clara al finançament suficient de la cogestió municipal dels centres d'educació permanent.

  • La tipologia de centres d’educació permanent proposada, podrà donar resposta als reptes que es plantegen?

  • Sembla que sí, com a mínim a mig termini. Potser és tímida en el cas de les poblacions grans.

  • Compartiu la proposta de procés d’elaboració del mapa de l’educació permanent?

  • (No l'he trobada, com a tal “proposta de procés d'elaboració del mapa”)

  • Compartiu la proposta de dotació de recursos humans dels centres d’educació permanent?

  • Sí.

  • Aportacions al debat sobre el document de bases per a la llei d’educació permanent a Catalunya

  • Per tal de facilitar la recollida de les aportacions, es prega fer-les en folis diferenciats per a cadascun dels 6 punts del guió.

Codi 049
Aportació feta per:
Lluis Tarín

  • Qualsevol procés de co-gestió demana que els socis, a més de tenir delimitades les seves competències, puguin realment participar, amb el mateix nivell de poder, en aquells moments claus del disseny del sistema. En aquest sentit, l’estudi de necessitats, l’organització de recursos i la quantificació d’instal·lacions i equipaments cal que sigui analitzada de forma conjunta i amb uns models totalment compartits a fi de dissenyar polítiques, ordenacions i innovacions educatives.

  • Així mateix, l’avaluació del sistema cal que es dissenyi conjuntament i s’acordin indicadors consensuats.

  • La idea d’elaborar un mapa de l’educació permanent és sens dubte una eina primordial.

  • La tipologia de centres, en principi, sembla que pot donar resposta a les necessitats i desplegament que en l’actualitat es donen en el país. De totes formes, caldria preveure la possibilitat de crear un tipus de centres “especials” adequats a necessitats no previstes i /o noves que vagin sorgint. A tal efecte, el poder comptar amb un “Observatori de l’Educació al llarg de la vida” pot ajudar a conèixer la realitat del país.

  • La dotació de recursos humans és un dels punts més sensibles i cabdals en el moment en què es desplegui la nova llei d’educació permanent. Voldria creure que la memòria econòmica que acompanyi a la llei respectarà fil per randa els aspectes que el document assenyala:

    1. Finançament sostenible d’acord amb la mitjana europea de despesa social.

    2. Actualització de l’Observatori-mapa d’educació permanent.

    3. Pla d’equipaments i inversions.

    4. Previsió de necessitats de personal docent i de serveis, i actuacions de xoc per estabilitzar les plantilles.

    5. Desenvolupar l’autoformació i la formació a distància.

  • L’experiència que tenim en les societats democràtiques occidentals ens diu que quan les lleis que suposen un avanç social no tenen una dotació econòmica suficient acaben sotmeses a les lleis del mercat que no milloren la dualització i exclusió social i cultural dels ciutadans. Sense una intervenció en polítiques i recursos que assegurin una igualtat d’oportunitats veritable, no és possible que en la societat xarxa que existeixin les mateixes condicions per a tots des del punt de vista estructural de la formació i educació i de l’accés universal a tot tipus de béns i serveis educatius i culturals, per a tots, per sempre i en tot moment.

Codi 057
Aportació feta per:
 Centre de Formació de Persones Adultes Santa Eulàlia.

  • Pel que fa a la dotació de recursos humans cal definir millor l’acreditació que s’ha de tenir per ser docent a la formació d’adults.

  • Respecte a la cogestió municipal creiem que la planificació i gestió de l’oferta l’ha de fer el propi centre. En l’àmbit municipal, l’ajuntament pot dinamitzar la coordinació de l’oferta formativa elaborada pels diferents centres i facilitar la corresponent informació a la ciutadania.