| Propostes
i aportacions rebudes |
|
| |
Aportacions
de caire general |
| |
Codi 001
Aportació feta per:
E.M.C.
Comissió tècnica de la Comissió Interdepartamental
de Formació de Persones Adultes
-
Atenció: a la pàgina 3, a la presentació,
hi apareix el mot, i el concepte, “nouvinguts”,
entenent, com és habitual, que s’usa per
a referir-se a la població d’origen immigrat;
doncs bé, aquesta referència a la immigració
no s’ha fet en el text, abans d’aparèixer
aquell mot (!), i sembla que queda una mica com “penjat”,
o equívoc.
-
A la pàgina 5, torna a sortir l’expressió
“(persones) nouvingudes”; efectivament, és
un mot del que se n’està fent un ampli ús,
però no sé si és amb una intenció,
amb un cert sentit, “eufemística”,
i una cosa és l’expressió oral col•loquial
i una altra un text escrit més o menys formal.
De fet, té un sentit molt vast i variat; jo mateix,
si canvio de residència, només caldria que
fos de barri, no ja de població, seria un “nouvingut”,
o si un es fa soci d’un club de ball, per exemple,
certament pot ésser un “nouvingut”
(al ball). Per la meva part trobo perfectament vàlid,
a més de perfectament descriptiu, dir “(persones)
d’origen immigrat” (atenció: no immigrat,
ja que aquesta condició no pot ésser “permanent”).
-
A la mateixa pàgina, més avall: per a mi
no hi ha, en principi i per principi, “(persones)
amb disminucions ... psíquiques”, ja que,
per a mi, “psíquic” és refereix
a un estrat intern personal del que difícilment
podem dir d’algú que el té “disminuït”;
personalment, faig servir l’expressió “disminució
intel•lectiva”, perquè, Algú
pot dir en què o en quant la vida psíquica
d’una persona disminuïda intel•lectivament
és diferent, o inferior, a la de tota altra persona,
pel fet d’ésser-ho?
-
Ara no caic en què vol dir AFA; dispenseu la meva
ignorància.
-
Bastant d’acord amb la “tercera amenaça”
(pàgina 9); “polarització ... corrents
de pensament ... divergents” = Hiperideologització?
(una certa forma d’ “artificialització”
vs “naturalització”, que potser podria
voler dir alguna cosa així com “sentit comú
natural”).
-
A la pàgina 14, primer per un criteri d’una
certa “simetria” en les nocions, però
també per un criteri conceptual, optaria per afegir
l’adjectiu “bàsic / bàsica”
a les diferents expressions. Així com hom diu “competències
bàsiques ...” (referides a l’educació
secundària obligatòria”, potser escauria
també dir “competències transprofessionals
bàsiques” i “competències socials
bàsiques”; penso que el “bàsic
/ bàsica” no s’hauria d’entendre
en un sentit pejoratiu, sinó, al contrari, amb
el significat de “fonamental”, i, per altra
banda, el que hagi d’ésser bàsic-fonamental
canviarà i es decidirà en cada moment de
l’evolució global (per exemple, el que sigui
“bàsic” en un futur, probablement seria
“avançat” avui en dia).
-
Monomarentalitat!? A mi ja m’agraden el neologismes,
però aquest, No perpetua l’escisió
actual (parental)? Com ho solucionem? (si és que
hi ha res a solucionar).
-
Globalment, trobo ben interessant i encertat els punts
concretats a l’apartat 3.1, tant el relatiu a “serveis
...” com el d’ “aspectes ...”.
-
Compte! En l’apartat 3.2 hom parla de l’emergència
d’una societat ... intergeneracional (?) Segur?
No passa que, al revés, cada vegada la societat
està més segmentada per edats, i uns grups
d’edat segreguen més els altres (recíprocament)?
O és vol expressar alguna cosa que no acabo de
copsar, o no acaba d’estar clara, o, precisament,
la societat “tradicional” (de la que venim)
sí que era “intergeneracional” (convivien
en una mateixa família, i casa, ben bé tres
generacions)!
-
També és, per la meva part, una qüestió
de lèxic; personalment, prefereixo parlar de “confessions
religioses” més que de “religions”
(pàgina 19).
-
En la mateixa pàgina anterior, i en el mateix
paràgraf, No és millor referir-se als valors
positius fonamentals de l’ “humanisme”?
(“humanisme” és un concepte més
filosòfic, mentre que “democràcia”
ho és més polític, sense cap sentit
pejoratiu d’això, per descomptat, i potser
és més pertinent en el context semàntic
del paràgraf).
-
Molt bé (des del meu punt de vista) aquest “comprendre’s
millor a un mateix, de manera especial” en el “saber
ser”! (pàgina 20). Igualment, també
els tres punts següents del “saber viure junts”.
-
Pàgina 23; punts de referència percentuals
per a l’any 2010: Dificilet!!! (si no vaig errat).
-
Pàgina 25; “Ciutats” educadores? No
és millor “Societats” educadores! Penso
si la referència a “ciutat” no és
un biaix “urbà-urbanita”, que pot deixar
en desmereixement les altres formes i dimensions d’agrupament
humà: totes les poblacions, de la més gran
a la més petita, que també són o
poden ésser “educadores”. Totes són
“comunitat”.
-
Apartat 4 (central en el document); d’acord amb
el conjunt del seu contingut (veure, tanmateix, comentaris
puntuals).
-
Pàgina 29; quant als objectius de l’educació
permanent, el primer, relatiu al “coneixement del
català”, penso que hauria d’ésser
més explícit, ferm, etc.; això, per
exemple, d’ “instrumental”, sabem què
vol dir, i nosaltres ho entenem, però podria ésser
que transmetés un sentit com d’ “accessori,
complementari, circumstancial, etc.”; preferiria
alguna expressió com “llengua plena d’intercomunicació
personal i social” (l’aritmètica potser
sí que és, “només” i
encara, un “instrument”, però la llengua,
i si, a més, és la pròpia i oficial,
és més, molt més, que això).
És veritat que a aquell coneixement “ple”
s’hi arriba mica en mica, i per etapes, però
des de l’enunciat de principis hauria d’estar
més clar.
-
En la mateixa pàgina, i en la mateixa línia,
possiblement en la següent relació de punts,
hi trobaria a faltar alguna referència, per genèrica
que fos (probablement en el context de la “competència
social” i el “desenvolupament personal i cultural”),
al coneixement de la identitat pròpia (incloent,
precisament, cultura, etc.) de la nació.
-
Hem de tenir clar, encara que sigui a nivell “oficiós”,
que això dels 64 anys, s’entén que
com a edat límit prèvia a la jubilació
... ja comença a estar, i tot fa pensar que ho
estarà cada vegada més, en “revisió”
(ves a saber a quina edat ens retirarem, o retiraran).
-
Ep! (pàgina 31) En els “àmbits de
l’educació permanent”, en cap dels
tres, no hi surten esmentades les famoses TIC, a nivell,
és clar, també bàsic (És correcte?).
-
Pàgina 34; estan, pràcticament, duplicats
els dos primers paràgrafs (segur que ja tots ens
n’haurem adonat).
o Apartat 5 (també central en el document); veure
comentaris a continuació.
-
Segons el text, pel que fa a l’execució
de l’educació permanent, podria semblar que
resta reservada, únicament, a les administracions
públiques, i podria semblar que deixa exclosos
els altres sectors de l’anomenada societat civil.
-
Em pregunto si el plantejament, pel que fa a aquesta
qüestió general de l’execució,
no hauria de tenir una formulació ( si ja la té
potser no ho he detectat) més plural, si es vol
dir-ne “mixta”. Una cosa és que un
servei de naturalesa i finalitat pública tan important
com aquest (per a l’equitat, cohesió, etc.),
sigui de cobertura pública, i un a altra és
que la provisió pugui fer-se mitjançant
dispositius, uns de titularitat també de dret públic
i altres de titularitat de dret privat (“concertats”),
en el ben entès, sens dubte, de prioritzar l’optimització
d’aquells primers, i entenent-se també que
normalment i preferiblement sense afany de lucre aquests
segons.
-
La responsabilitat pública clau, i indefugible,
és la de garantia en tots els aspectes i elements
del sistema, com els esmentats de la transparència
i solvència, i, no cal dir, els de l’accessibilitat
i qualitat.
-
Un sistema d’educació permanent, per si
mateix, i com el proposat, és d’unes dimensions
i complexitat “brutals” (a sobre del del sistema
d’educació ordinària); seria prudent
plantejar-se el que pot implicar d’hipertròfia
de les administracions públiques (començant
per la governamental) ... i, al cap d’avall, si
no pot implicar que signifiqui “morir-se”,
i no sé o no està clar que sigui d’
“èxit”.
-
A més, cal tenir en compte que, per definició,
es tracta d’un àmbit extremadament dinàmic
i canviant (qui ho hauria dit fa uns pocs anys que la
immigració comportaria les necessitats actuals);
compte, doncs, amb estructures rígidament permanents
o permanentment rígides (i a l’administració,
un cop té muntat un sistema, després li
costa molt prescindir-ne o transformar-lo, encara que
ella mateixa vulgui i ho necessiti).
-
Comptat i debatut (és un dir, ja que tot just
ara s’enceta aquest elogiable i interessant procés),
seria adient recordar allò que diuen que l’òptim
(“ideal”) és enemic del bo (real);
i la realitat i l’experiència, ensenyen que
les legislacions de tots els països estan plenes
de lleis “perfectes” (sovint, “la més
avançada d’Europa, o del món”)
... sols que, després, no es compleixen, perquè
no es poden complir.
-
Aquests darrers comentaris, apuntant a algun eventual
aspecte concret del document, no són en detriment,
no ja de la necessitat, sinó de la idoneïtat,
que, en la meva opinió, té aquest document,
les bases que exposa i la normativa a la que s’orienta.
-
Nota addicional (“de propina”) sobre els
“idiomes”:
Els sofriments físics i psíquics, individuals
i col•lectius, que s’haurien evitat, i que
encara s’evitarien, si el conjunt de la humanitat
haguéssim tingut la “intel•ligència”
(penso) d’adoptar un únic idioma internacional
com l’esperanto (cada persona i cada poble amb la
seva llengua pròpia territorial i nacional i entre
tots amb una llengua comuna transterritorial i anacional
(no com el o els idiomes actuals més “internacionals”,
que estan fortament, sinó negativament, connotats).
I perquè no incloem l’ensenyament de l’esperanto
en, si més no, l’educació permanent
(d’adults)!!!??? (per dir-ne una de grossa, però
bona, que no quedi). Val a dir que al nostre país,
hi ha hagut, secularment, una gran tradició i acció,
jo diria que noble i lloable, en àmbits (sovint,
la veritat, considerats més aviats “heterodoxos”)
com aquest.
Codi 005
Aportació feta per:
Rosa M. Falgàs i Casanovas. Presidenta d'ACEFIR
-
En la nostra opinió, aquesta proposta de Llei hauria
de titular-se: LLEI d’EDUCACIÓ FORMAL d’ADULTS
DE CATALUNYA. Creiem que aquesta Llei solament actualitza
el que ja existia. Com en la Llei anterior, es proposa,
de nou, una Llei pels ensenyaments formals. El document
solament analitza els ensenyaments que s’han portat
a terme des de la Conselleria de Benestar i Família
o d’Educació. No és innovadora, més
que una Llei és un conjunt d’anàlisis
i reflexions per elaborar una normativa que actualitza el
que ja existeix. És una Llei basada en lo ja existent,
no una nova Llei innovadora i feta pensant en el futur.
-
Pesem que a més de basar-se en els documents publicats
per la UNESCO, l’OCDE i la Unió Europea, li
manca un estudi dels diferents sistemes d’Educació
d’Adults dels països europeus amb una llarga
tradició en Educació d’Adults i fer
una proposta pel nostre país considerant els encerts
i fracassos. Sobretot països semblants a Catalunya
com Holanda, Dinamarca, ... tant en l’aspecte territorial,
de població i de l’economia.
-
Creiem que l’aprenentatge permanent al llarg de tota
la vida hauria de ser un sistema específic per adults.
Un sistema ampli, ambiciós en el que es contempli
de forma destacada la formació ocupacional. L’educació
no formal hauria de ser la base sòlida i motivadora
per a l’aprenentatge dels adults al llarg de tota
la vida. Hauria de ser una Llei en la que s’analitzes
tota la oferta dels diferents Departaments de la Generalitat
de Catalunya, que estudiessin si realment està en
els departaments adequats o faria falta un altre replantejament.
Hauria de contemplar la creació d’un organisme
coordinador de tots els ensenyaments. A l’apartat
del document 5.1. creiem que hi fa esment però de
manera molt migrada, quan hauria de ser la base de la nova
Llei.
-
No s’hauria de fer esment solament al professorat
docent sinó dels equips interprofessionals. Els docents
haurien de ser professorat contractat amb uns drets i deures
completament diferents del professorat del sistema escolar.
S’hauria de poder oferir cursos els 365 dies l’any,
diumenges i mesos d’estiu inclosos, des de les 8 del
matí a les 10 de la nit, ... A més del professorat
s’hauria de poder comptar amb un servei d’orientació
i assessorament, ...
-
Tot i que som conscients que les Lleis són marcs
legals molt generals i que el més important és
el desplegaments de la Llei per mitjà de decrets,
reglaments i normatives, hauria de fer referència
al paper que han de jugar, en el futur, les entitats privades
sense ànim de lucre i els Centres Cívics.
-
Hauria de contemplar un apartat molt exhaustiu sobre l’avaluació,
seguiment i control de qualitat dels programes que desenvoluparà
cada Entitat, Centre o Municipi.
-
Hauria de ser una Llei que no deixi buits. Amb això
volem dir l’edat d’accés. No podem tancar
els ulls a la realitat que ens envolta. Hem d’acceptar
els joves a partir del 16 anys. No podem permetre que estiguin
2 anys sense l’oportunitat d’accés o
fer una pila d’excepcions per admetre, en definitiva,
a tots els joves a partir de 16 anys. Dir que els joves
poden estar a l’Institut fins als 18 anys és
no voler veure el problema. Quin percentatge hi resten?
El problema no és que es converteixi en una perllongació
de l’IES. Ho és perquè el professorat
no rep una formació específica i dóna
“más de lo mismo”, en molts casos amb
els mateixos llibres que tenien els estudiants a l’Institut.
Les metodologies i materials en els Centres d‘Aprenentatge
per Adults haurien de ser completament diferents.
-
Des d’alguns Departaments de la Generalitat de Catalunya
es promou la “intergeneracionalitat” i en aquesta
Llei, la gent gran se la considera apart. S’ha d’acabar
amb els aïllaments de la gent gran en els casals. Els
Casals han d’existir però solament com a pont
perquè la gent gran surti de casa seva i es relacioni
amb els demés i tot seguit s’animin a accedir
a cursos juntament amb altres adults de totes les edats.
S’ha comprovat que l’actitud tant dels joves
com de la gent gran esdevé més respectuosa
i comprensiva si a la mateixa aula i assisteixen persones
de diferents edats.
-
Cal que la Llei vingui acompanyada d’un canvi en
la formació del professorat d’adults i no podem
fer cap canvi ben fet sinó canviem la formació
del professorat.
-
L’apartat de finançament hauria de ser un
dels més destacats i detallats i solament en parla
unes ratlles al final, tan general que permet que aquesta
proposta de Llei quedi com l’anterior, sense desenvolupar-se.
Codi 013
Aportació feta per:
Sergi Salgado i Formatger Mestre d´adults al C.F.A.
Fondo. Sta Coloma de Gramanet.
-
Caldria que en la Nova Llei de Formació de Persones
adultes es contemples el TRASPÀS INMEDIAT de les
aules o centres de formació d´adults dels Centres
Penitenciaris de Catalunya, des de l´actual Departament
de Justicia, al D´EDUCACIÓ.
Es una reivindicació permanent des de l´any
1999 en que els mestres d´institucions penitenciaries
es van integrar al cos únic de mestres de primària,
i a la qual encara no s´ha donat resposta.
-
Per elemental coherència, tots els centres de formació
d´adults, estiguin ublicats on estiguin, hauries de
dependre d´un mateix departament, i aquest no pot
ser cap altre que el D´EDUCACIÓ.
Codi 018G
Aportació feta per:
Josep-Manel Alarcó Vicent, professor de l’AFA
Pau Casals de Rubí.
-
En general el document es mostra massa generalista, concreta
poc l’organigrama estructural dels ensenyaments. El
redactat de vegades es repetitiu.
-
Es mostra ambigu respecte a la municipalització.
-
No es mostra massa explícit en l’apartat de
les competències transprofessionals, que –d’altra
banda- representen una certa novetat.
-
Caldria definir les durades orientatives dels estudis.
-
Sobre el finançament cal insistir sobre la continuïtat
dels actuals claustres, tenint en compte que són
els que han implantat el GES i evitant situacions com les
dels opositors en filologia que al treure l’oposició
no han pogut continuar en formació de persones adultes,
on eren com interins, perquè no tenien el nivell
D de llengua catalana.
Codi 010
Aportació feta per:
Claustre del CFA CAN SERRA de L’Hospitalet de Llobregat
-
1.- LA SITUACIÓ ACTUAL DE L’EDUCACIÓ
PERMANENT A CATALUNYA:
Estem fonamentalment d’acord amb les necessitats i
reptes que assenyala el document. Considerem que l’educació
permanent ha de ser una eina bàsica per dotar a la
població dels nivells de competitivitat que la Unió
Europea i les demandes de la societat del futur exigeixen.
Es fa evident, però, que les desigualtats econòmiques
generen un molt desigual accés a la informació
i al coneixement i, és en aquest sentit, que l’Administració
educativa ha de plantejar-se l’educació permanent
com un servei al ciutadà que li permeti, no només
ser més eficient professionalment ,sinó desenvolupar-se
plenament com a persona tot donant-li un accés a
la cultura i a la formació permanent, fomentant l’esperit
crític i l’autonomia personal. Només
d’aquesta manera es donaran les condicions que possibilitin
la superació d’aquestes desigualtats econòmiques.
-
2.- NECESSITAT DE LA COL•LABORACIÓ
AMB ELS EAPS
Si, tal com esmenta el document ( pàg.5), un dels
molts perfils de l’usuari dels centres de formació
d’adults han de ser: persones nouvingudes, col•lectius
de risc, persones amb disminució, dones amb necessitats
d’inserció laboral, etc., creiem que és
fa indispensable la col•laboració estreta i
permanent del personal docent dels centres (que sovint no
té l’especialització necessària
per tractar aquest perfil d’usuaris) amb professionals
de la psicopedagogia i assistents socials. La complexitat
de la societat actual fa necessari el treball en equip de
diversos professionals que des dels seus àmbits d’actuació
donin una atenció més personalitzada als alumnes
de la formació permanent. Més que mai els
centres de formació d’adults amb un alumnat
cada cop més complex i divers demanda la col•laboració
d’equips d’assessorament psicopedagogic (EAPS)
i treballadors socials que permetin personalitzar l’atenció
dels alumnes dels nostres centres .
La formació permanent, d’altra banda, pot ser
un instrument fonamental per a la millor integració
de les persones nouvingudes a la societat catalana, però
tot això s’ha d’inserir dins d’uns
programes més ambiciosos que, un cop més,
requereixen la col•laboració entre diversos
departaments de l’administració catalana.
-
3.- LA FORMACIÓ DE LES PERSONES DE MÉS
DE 65 ANYS
Des de les escoles d’adults s’observen unes
necessitats evidents de formació per part de la gent
de més de 65 anys. Són persones que tenen
la voluntat i moltes ganes d’aprendre, tenen capacitat
i tenen el temps necessari per formar-se encara que ja no
estiguin en el mercat de treball ( i precisament per això).
La societat ha de donar resposta d’alguna manera a
aquesta demanda que ara per ara cobreixen les escoles d’adults.
No es tractaria només d’ impartir els ensenyaments
de formació instrumental o de formació secundària
sinó de fer cursos d’extensió cultural
que permetessin a aquestes persones cultivar el “gaudi
pel saber” que no sempre ha d’anar necessàriament
associat a l’obtenció d’un títol
acadèmic. Conferències, seminaris, cursos
d’art, de cultura general , de ciències aplicades,
etc. , són algunes de les possibilitats que considerem
que podrien ser cobertes, i que no són els tallers
de Tai-xí o treballs manuals que esmenta el text.
Des del nostre centre pensem que la formació de la
gent gran pot continuar desenvolupant-se en els centres
d’adults sempre que s’entengui com a foment
del coneixement i la cultura. No entenem a quin tipus de
professionals fa referència el document ( pàg.
8) quan parla de “professionals capacitats degudament
per desenvolupar programes específics”, pensem
que el personal docent estem plenament capacitats per desenvolupar
una formació adults que inclogui també gent
de més de 65 anys sempre i quan estiguin ben definits
els programes i les actuacions.
-
4.- LA FORMACIÓ PER INTERÈS PERSONAL
No hem d’oblidar que existeix una població
que té interès en una formació per
propi plaer i que no està directament lligat a l’aspecte
laboral si no al personal: enfortir l’autoestima,
l’enriquiment cultural, suport a la família...
Aquestes persones s’impliquen moltíssim i en
ocasions són el motor de l’escola. Per tant,
cal que es contempli aquest usuari com a grup amb identitat
pròpia.
-
5.- ORIENTACIÓ DELS JOVES AMB FRACÀS
ESCOLAR
El document fa esment, també, de la possible utilització
dels centres d’adults com una via per a la recuperació
del fracàs escolar de la franja obligatòria.
És evident que la tasca de la formació permanent
no pot ser aquesta. S’han de trobar les mesures necessàries
per a disminuir les elevades taxes de fracàs escolar
que un país que vol ser competitiu no es pot permetre.
Aquestes mesures no passen, però, per desviar els
alumnes poc motivats i amb un historial de fracàs
escolar cap els nostres centres on no podem oferir-los alternatives
adaptades al seu perfil. Aquestes persones normalment haurien
de ser orientades cap a programes d’inserció
laboral i posteriorment, sempre que tinguessin una voluntat
“real” per continuar els estudis, podrien optar
per completar la seva formació acadèmica als
centres d’adults.
-
6.- COMPATIBILITZAR TREBALL I FORMACIÓ:
UN GRAN REPTE
Una de les debilitats evidents del sistema actual que potser
més preocupa als docents del nostre centre són
els elevats índexs d’absentisme i abandonament
que s’observen en general a les escoles d’adults.
És una realitat que si orientem la formació
permanent a la franja de la població adulta en edat
laboral ( 18 a 65 anys) la compatibilitat entre formació
i treball és fonamental. Davant de l’elecció
entre formar-se culturalment i actualitzar els seus coneixements
o un treball ( sigui el que sigui) la realitat és
que la gran majoria dels nostres potencials alumnes triarà
la feina . Això ens comporta un problema greu que
es tradueix en un elevat índex d’absentisme
i abandonament que només es podrà resoldre
si des de l’administració s’aposta d’una
manera decisiva, i no només amb bones paraules, per
la formació permanent. Una aposta d’aquestes
característiques requereix la col•laboració,
un cop més, de diversos departaments de l’Administració.
S’ha d’incentivar la formació permanent
de la població, no cal només dotar els centres
o fer lleis. S’ha de fomentar d’una manera activa
l’ús dels centres per part de la població
a qui van destinats. L’empresariat ha de ser conscient
que els treballadors tenen el dret fonamental a la formació
permanent i han de potenciar aquesta formació en
col•laboració amb les administracions ( beques,
ajuts econòmics, permisos retribuïts, cursos
dins de l’horari laboral, etc.). Una estreta col•laboració
entre el Departament d’Educació i el Departament
de Treball hauria de dissenyar els instruments bàsics
que permetessin fer de la formació permanent una
realitat compatible amb el desenvolupament de la vida laboral.
En el document es parla de flexibilitzar el sistema d’educació
permanent ( pàg. 18) cosa que compartim, però
considerem que aquesta flexibilització ha de ser
compartida entre diversos estaments i no assumida de forma
unilateral pel sistema docent. La societat i l’administració
han de creure fermament que aprendre és important
i donar-li el valor que realment es mereix en el context
d’una societat moderna i avançada.
-
7.- SOBRE ELS PROGRAMES ACCIONS I MODALITATS D’EDUCACIÓ
PERMANENT A CATALUNYA:
Compartim bàsicament la distinció que el document
fa entre els tres àmbits de l’educació
permanent. Considerem que serà competència
dels centres de formació permanent d’adults
impartir el Programes de l’àmbit de l’educació
general i accés al sistema educatiu i els Programes
de l’àmbit de l’educació per a
la cohesió i participació social.
• GRADUAT D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA:
-
Dins dels Programes de l’àmbit de l’educació
general i accés al sistema educatiu pensem que caldria
replantejar alguns aspectes curriculars de la GES com per
exemple l’estructuració en mòduls trimestrals
que dificulta la realització dels itineraris formatius
dels alumnes, tant a nivell administratiu com organitzatiu
pel propi aprenent, a part de resultar un temps insuficient
per impartir coneixements.
Creiem que cal reforçar dins la GES l’adquisició
de competències en tècniques d’estudi
i procedimentals que hem constatat que són mancances
greus en les persones adultes i que, d’altra banda,
dificulten la utilització de la metodologia d’autoformació
que el document es proposa impulsar. L’autonomia dels
alumnes no és possible si no els dotem des dels centres
dels instruments bàsics per a ser autònoms
• CURSOS DE PREPARACIÓ A PROVES D’ACCÉS
-
Pel que fa als cursos de preparació a les proves
d’accés a cicles formatius considerem que seria
molt interessant des del punt de vista del creixement dels
centres d’adults la possibilitat que és convertissin
en cursos d’accés als cicles formatius. El
professorat que els imparteix està plenament qualificat
per avaluar de forma continua aquest cursos. L’avaluació
contínua, a part de ser un instrument més
objectiu per accedir als cicles formatius incidiria de forma
positiva en l’assistència a classe i en la
continuïtat de molts alumnes que actualment abandonen
els cursos perquè no els hi troben una “necessitat
real” i suposen un esforç important sobretot
si treballen.
• LLIURAMENT DE CERTIFICATS:
-
Considerem que els centres de formació d’adults
haurien de tenir la potestat de poder certificar les competències
adquirides i/o l’assistència als programes
de l’àmbit d’educació per a la
cohesió i participació social ( nivells de
català o castellà , cursos d’anglès
o d’informàtica) aquestes certificacions que
podrien tenir importància en el currículum
professional dels usuaris del centres serien un cop més
una fórmula que permetria un reconeixement i valoració
dels centres de formació d’adults per part
de la ciutadania.
-
7.- COGESTIÓ MUNICIPAL I CREACIÓ
D’OFICINES D’INFORMACIÓ I COORDINACIÓ
Compartim la proposta de cogestió dels sistema d’educació
permanent entre les administracions locals i la Generalitat.
És evident que des de l’ administració
local es pot conèixer i atendre millor les necessitats
dels ciutadans. Considerem necessària la creació
d’unes oficines d’informació i coordinació
sobre l’oferta formativa per persones adultes que
haurien d’assessorar als ciutadans sobre les alternatives
que cada municipi ofereix, d’acord a les seves necessitats.
Seria una forma d’acostar la formació professional,
laboral i acadèmica a les persones adultes, alhora
que ajudaria a optimitzar molts recursos que segurament
estan actualment infrautilitzats per falta d’informació
a l’usuari.
-
8.- TIPOLOGIA DEL CENTRES
Estem bàsicament d’acord amb la proposta de
les diverses tipologies de centres que fa el document. Tot
i que considerem que no és bona l’excessiva
atomització dels centres, creiem que els centres
de formació d’adults no poden esdevenir tampoc
macrocentres amb un alt grau de massificació. Les
característiques específiques del nostre alumnat
requereixen actuacions que es basen en la proximitat , la
confiança i el coneixement personalitzat que només
es poden aconseguir amb un nombre limitat de matrícules.
Tal i com indica el document (pàg. 36), per poblacions
com ara l’Hospitalet amb 272.578 habitants hauria
d’haver nou centres, en comptes de vuit, i amb un
nombre de professors que, per descomptat, està molt
per sota de la nostra realitat.
-
9.- PERSONAL DOCENT
És evident que una de les debilitats del sistema
actual és la inestabilitat de les plantilles docents
formades majoritàriament per professors de primària
i secundària en comissions de servei i interins.
Només un nombre reduït de personal docent té
la plaça definitiva dins l’ensenyament de persones
adultes ja que des de fa molts anys no s’han convocat
trasllats que contemplin aquesta possibilitat. Considerem
que el traspàs de competències des del Departament
de Benestar Social al d’Educació ha d’acabar
amb aquesta situació de provisionalitat. Caldrà
que des del Departament s’arbitrin els sistemes oportuns
per tal que els docents que acreditin la seva experiència
i formació en el camp de l’educació
permanent puguin tenir l’oportunitat d’accedir
a les places docents en els centres de formació d’adults
de forma definitiva. Des del nostre punt de vista, aquesta
consolidació farà possible un millor funcionament
dels equips docents del centres i que repercutirà
en la millor aplicació del Projecte Educatiu de Centre.
Per acabar, volem assenyalar que sembla evident que per
tal d’afrontar els reptes que planteja el document
no calen només bones intencions sinó que la
nova llei haurà d’anar acompanyada d’un
esforç pressupostari important.
Codi 011
Aportació feta per:
Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament
(Aj. de Centelles, Balenyà i Tona) comarca d'Osona.
-
La Fundació Privada Osona Formació i Desenvolupament
com a entitat que té com a fi fundacional l’educació
permanent en un sentit ampli, voldria que la Llei d’Educació
Permanent de Catalunya tingués en compte aquells
centres que amb voluntat municipal, s’han teixit des
d’una xarxa intermunicipal de treball conjunt i que
volen respondre a les necessitats educatives detectades
des de l’administració local. És aquest
treball en xarxa entre municipis el que pot afavorir que
l’ Educació Permanent, com a dret de tots els
ciutadans, arribi a aquells municipis que per les seves
dimensions i per la seva mancança d’ infraestructures,
no hi pugin accedir fàcilment. Creiem que la Llei
ha de deixar un marge de maniobra prou ampli perquè
les diferents iniciatives municipals existents hi tinguin
cabuda, possibilitant la signatura de convenis que emparin
la gestió estable d’ aquestes.
-
Per altra banda creiem que és important remarcar
el concepte d'Educació Permanent en un sentit ampli
i que no es limiti a esser una Educació de caire
compensatori com ha estat fins ara. Hauria d'integrar tots
els àmbits de la persona.
-
Volem trencar una llança a favor de que l'Educació
Permanent contempli l'edat més enllà dels
64 anys (edat de jubilació) creiem que ha de donar
cabuda a aquestes persones sobre tot perquè en aquests
moments l'esperança de vida és molt més
alta i l'enriquiment que suposa l'intercanvi intergeneracional
és inqüestionable. No podem oblidar que encara
hi ha una gran qüantitat de persones jubilades que
no tenen cobertes les seves necessitats de formació
bàsica.
Codi 026
Aportació feta per:
Alfons Formariz
-
Fóra convenient aclarir l’ús de la
terminologia: educació permanent, educació
al llarg de la vida, formació bàsica i CFAs,
que s’utilitza de forma contradictòria al llarg
del Document. L’ús ambigu de la terminologia
dificulta entendre l’objectiu del Document. Es tracta
de posar les bases d’una futura ordenació de
tota l’educació i formació permanent
de Catalunya, quan el subjecte és una p. adulta?
O d’articular la formació bàsica necessària
per a la població adulta o, encara més limitat,
orientar només el futur de les escoles d’adults,
enteses com a segona oportunitat per obtenir el GES?.
-
El dubte és si és conscient o inconscient
aquesta ambigüitat i incoherència que al llarg
del Document fa difícil tenir una idea precisa de
les propostes que es plantegen? Hi ha un projecte definit
que apunta sense adonar-se’n a un continuisme de fons
amb canvis de façana que s’anomenen “cogestió”
o simplement hi ha un retrocés vers el passat? O,
al contrari, s’estan dibuixant trets d’una nova
construcció de futur. No queda clar en les línies
mestres del Document
-
Massa indefinicions sobre temes que abordava la llei de
formació d’adults del 91. Plantejava uns òrgans
de participació que tenien el seu fonament en l’especificitat
de l’educació permanent/formació bàsica:
la Comissió Interdepartamental i el Consell Assessor
específic. Desapareixen subsumits pel Consell Escolar,
ja que la proposta és escolar, de segona oportunitat?
Es mantenen i se’ls atorga l’operativitat que
no han tingut al llarg d’aquests anys, ja que la proposta
és específica? Se’ls modifica? Una sí,
l’altre no?
-
Es facilitarà que els centres es dotin d’una
organització realment participativa, ja que tots
els que hi participen són persones adultes, o es
repetiran els organismes de participació formal dels
centres del sistema educatiu? Tindran els centres capacitat
de contractació de professionals idonis dins del
seu projecte de centre acordat?
-
Caldria que la llei futura donés suport a una formació
específica universitària prèvia dels
professionals que eduquen i formen a la població
adulta sigui en el camps de l’educació permanent/formació
bàsica, en la formació laboral o en la cultural
-
L’educació permanent/formació bàsica
no és una part del sistema educatiu, perquè
la majoria dels seus programes no donen cap títol
del sistema educatiu, ni representen un continuum d’aprenentatges
amb l’objectiu del títol, ni l’organització
és la mateixa. Caldria canviar conceptes tòpics
d’educació permanent/formació bàsica
que es van encunyar en èpoques fosques del nostre
passat (formació bàsica = recuperació
dels nivells del Sistema Educatiu, formació bàsica
en edat adulta formant part del sistema educatiu). Caldria
avui emmarcar-los en la nova situació social de globalització,
multiculturalisme i societat del coneixement
-
Es preocupant el baix nivell de participació de
les p. adultes en processos formatius, un dels més
baixos d’Europa. Com diu l’OCDE (Fer realitat...,
2003, 15) hi ha quatre mesures per contribuir a augmentar
la participació de les persones adultes a la formació
• L’ús de mètodes pedagògics
adaptats als adults
• La flexibilitat de l’oferta per adaptar-se
als horaris i circumstàncies dels adults
• La implementació de polítiques que
permetin arribar a aquells adults que, en el cas contrari,
no pensarien en formar-se
• El reconeixement de les competències i coneixements
adquirits
-
Cal redefinir el lideratge que necessita urgentment l’educació
permanent/formació bàsica per deixar de ser
l’ombra del sistema escolar com en els darrers quaranta
anys
-
Estranya que aquest Document de Bases no hagi esperat el
Diagnòstic de la Formació de persones Adultes
a Catalunya encarregat pel propi Departament a través
del Consell Superior d’Avaluació
Una ampliació de les postures que aquí he sostingut
es pot veure a “Debats de l’Aula Provença.
La formació de persones adultes a Catalunya: propostes
per afavorir la participació i evitar la desigualtat”,
<http://www.fbofill.org>
.............................
Ampliació i arguments
-
Terminologia i conceptes: necessitat d’aclarir
prèviament els termes. Des del mateix títol
i al llarg del Document, hi ha conceptes i termes –
educació permanent, formació bàsica,
escoles d’adults - que es fan servir de forma indistinta
creant confusions i contradiccions. Hauria estat convenient
iniciar el Document amb una descripció dels termes
que es faran servir i les seves equivalències pràctiques.
Ajudaria a la comprensió. Es parla d’educació
permanent i fins i tot de “educació
al llarg de la vida” però, de fet, el tema
del que tracta el Document és la formació
bàsica (en el sentit que és el fonament
de bona part dels coneixements i de criteris d’interpretació
de la realitat) i general (en el sentit
que qualsevol ciutadà l’hauria de tenir). L’educació
permanent, que alguns documents de la Comissió Europea
anomenen aprenentatge permanent, quan es refereix
a l’edat adulta és un concepte que engloba
tradicionalment
a) aprenentatges per i en el món laboral,
b) aprenentatges socials,
c) aprenentatges culturals i
d) la formació bàsica necessària.
En aquest sentit, per exemple, es parla al Document d’educació
al llarg de la vida en el cap 3.1, pp. 16s i d’educació
permanent en el cap. 3.5, p. 27. Però, en canvi,
en els dos capítols anteriors, l’1 i el 2,
sovint es fa servir en un sentit restrictiu contradictori.
L’interrogant que el lector es fa de forma insistent
és quin és l’objectiu del Document.
-
L’educació permanent, o educació
al llarg de la vida en el món anglosaxó, és
un concepte clàssic encunyat per la UNESCO fa ara
just trenta anys i que agrupa tot el procés educatiu
des de la infància a la gent gran, en qualsevol modalitat
formal, no formal o informal. És un terme que ho
engloba tot i que stricto sensu no seria correcte
per referir-se a la formació bàsica. Ara
bé, com que estem en un document de caràcter
polític, el problema no està en què
els termes tinguin un estricte rigor acadèmic, sinó
que siguin el més comunicatius possible per a la
societat en general. Per tant, explicant prèviament
a quin sector de la població ens estem referint,
persones adultes, i a quin camp determinat, formació
bàsica i general, el terme “educació
permanent” podria ser adient, evitant el
relatiu desprestigi que entre la població adulta
i per a la població adulta poden tenir els termes
formació bàsica o formació general.
Podria ser, doncs, políticament i legalment un terme
útil. Però cal explicar-ho prèviament
i fer-lo servir en el Document de forma coherent.
No deixa de ser curiosa la deriva terminològica
de les lleis, “educació permanent
d’adults” (1970, LGE), “educació
de persones adultes” (1990, LOGSE), “formació
d’adults” (1991, LFA de Catalunya), “aprenentatge
permanent: ensenyaments per a persones adultes” (2002,
LOCE), de nou “educació de persones adultes
(2006, LOE) quan el que s’ha tractat de regular sempre
és la formació bàsica i general de
les persones adultes que es dur a terme a les escoles o
centres d’adults. Des de cap d’aquestes denominacions
s’ha pretès regular mai la formació
a l’empresa, la formació ocupacional o la formació
per a una ciutadania activa, tot i que el subjecte és
una persona adulta i l’acció és formativa
i educativa. Parlen de “permanent” o de “persones
adultes”, quan en realitat volen dir centres o “escoles
d’adults”
-
La formació bàsica i el sistema educatiu.
“La nova Llei d’educació permanent de
Catalunya hauria de definir l’educació
permanent com el conjunt de dispositius, de modalitats i
d’estratègies del sistema educatiu...”
(p. 14). “L’educació permanent es perfila
com a una part del sistema educatiu” (p.
29, aquestes cursives són meves). Ni l’educació
permanent en el sentit ampli que l’entenen els documents
internacionals és una part del sistema educatiu,
sinó viceversa, ni en sentit restringit d’educació
permanent/formació bàsica ho és. Forma
part la formació bàsica de les persones adultes
del sistema educatiu? Reflexionar sobre aquest
interrogant en profunditat és un dels temes claus
per poder construir la nova educació permanent lluny
de les rutines. Hi ha dues característiques del sistema
educatiu que ens interessen per a l’anàlisi:
a) el sistema educatiu proveeix de títols
acadèmics reconeguts, i
b) el sistema educatiu planteja una organització
en continuum, de manera que en
principi una nena que comenci el primer de primària
té com a meta anar superant cursos fins arribar a
obtenir el títol de GES. Res d’això
no es dóna a l’educació permanent/formació
bàsica i general de les persones adultes, si
exceptuem l’obtenció del títol de GES.
Repassem els programes que el mateix Document proposa com
a propis de l’educació permanent a les pp.
31-33
- la preparació a les proves d’accés.
Només ajuden a passar un examen. No donen cap títol
del SE per elles mateixes. Un cop superades les respectives
proves, les persones adultes continuen en la FP o la Universitat,
fora dels centres i aules de formació de persones
adultes.
- l’obtenció o l’acreditació de
les competències transprofessionals directament no
donen cap títol del SE. Al igual que la resta de
programes del Document
- el servei d’informació i orientació
- l’acreditació i certificació de competències
- acollida formativa a nouvinguts
- iniciació a la llengua catalana
- iniciació a la llengua castellana
- iniciació a una llengua estrangera
- iniciació a la informàtica/TIC
- Certificat de Formació Instrumental. Tampoc no
és un títol del SE
A més aquests programes són independents,
no tenen per se continuïtat entre ells, cap continuum
educatiu. Comencen i acaben. Fins i tot els tres nivells
de la Formació Instrumental tenen una forta independència
entre ells, com correspon a l’especificitat adulta.
Per què, doncs, si no donen cap títol del
sistema educatiu i no hi ha un continuum entre ells, es
fa aquesta equiparació entre educació permanent/formació
bàsica i sistema educatiu?
-
Aquest debat provoca tres interrogants
fonamentals.
a) per dur a terme aquests programes (que no donen cap títol
del SE) les persones més preparades són els
mestres i els professors de secundària? No cal conèixer
gaire a fons la formació universitària de
les escoles de professorat o el CAP per contestar sense
problemes que no;
b) a l’Administració autonòmica no li
preocupa que aquests serveis educatius seus siguin desenvolupats
per persones inicialment poc o gens preparades? Si el meu
discurs és coherent, s’hauria de contestar
a aquest interrogant que al menys històricament no
l’ha preocupat gens ni mica;
c) existeix una altra formació inicial universitària
que prepari per realitzar aquestes tasques? Crec sincerament
que tampoc. Hi ha alguna aproximació més gran
que el magisteri o el CAP, però poc més.
-
Des d’una vessant estratègica les conseqüències
d’aquest debat serien a) començar a flexibilitzar
les plantilles dels centres i aules de formació de
persones adultes amb especialistes en salut, en participació
social, en programes transprofessionals, en competències
socials, en orientació formativa adulta, etc., en
funció dels projectes; b) revisar si la contractació
única com a funcionaris en exclusiva és la
més adient per donar un servei públic de qualitat;
c) començar a flexibilitzar el calendari, els ritmes,
els òrgans de govern, la inspecció, etc. en
els centres i aules d’educació permanent/formació
bàsica; d) posar l’accent en el projecte de
centre i cooptar professionals en funció d’aquest
projecte amb sistemes de selecció el més objectius
possibles; e) els centres que donessin el títol de
GES haurien de tenir els professionals que determini la
legislació vigent, integrats en el projecte global
del centre; f) s’assegurarien els drets adquirits
pels mestres i professors de secundària actuals;
g) caldria urgir a les universitats a través del
Departament corresponent la creació d’una preparació
inicial específica per a formació de persones
adultes en tots els seus àmbits, laboral, social
i bàsic; h) en aquesta aposta els municipis tenen
molt a dir i a la llarga podrien actuar de desllorigadors
d’una situació històricament encarcarada.
Estic convençut que amb un plantejament semblant
a aquest, lògicament més acabat, no afirmaria
algun munícipe que se’ls vol traspassar “rampoines”.
-
Sóc conscient de les enormes dificultats que aquest
procés suposaria per neutralitzar les forces realment
conservadores i resistents al canvi. Però un cop
fixades les metes, els passos progressius podrien anar-se
graduant en el temps. Estic plenament convençut que
el dilema està en continuar amb petits retocs
la rutina de fa més de 40 anys o iniciar un procés
d’anàlisi teòrica, transformació
creativa i complexa, ajustada a les necessitats de la societat
del coneixement. Prioritzant la població
amb més deficiències instructives i de qualificacions,
però en el marc de les necessitats de formació
bàsica i general de tota la població adulta
catalana, més de cinc milions de persones.
-
Conseqüència important, no es pot constrenyir
l’educació permanent/formació bàsica
a l’ensenyament obligatori, tot i que bona
part dels seus aprenentatges cal recuperar-los i adaptar-los
especialment quan es vol obtenir el GES. “Un dels
objectius de l’educació permanent és
assegurar que tots els ciutadans puguin, en qualsevol moment
de la seva vida, adquirir les competències bàsiques
corresponents a l’ensenyament obligatori”
(p. 29, aquestes cursives són meves). Una
de les característiques del sistema educatiu és
que educa pel demà. Una de les característiques
de l’educació en edat adulta és que
és funcional, educa per l’avui. La
cura dels nadons és una qüestió
bàsica per a qualsevol societat. En les
circumstàncies actuals de predomini de famílies
nuclears és fàcil que els pares nous no en
tinguin experiència /aprenentatge previ viscut a
la seva pròpia família. Forma part de l’educació
permanent/formació bàsica que supera les “competències
bàsiques corresponents a l’ensenyament obligatori”.
L’orientació sobre la jubilació activa
és bàsica pel sector de població
que està a punt de jubilar-se. Supera també
les “competències bàsiques corresponents
a l’ensenyament obligatori”. La medecina preventiva
a nivell elemental és un aprenentatge bàsic
quan els hàbits de salut no són els més
adequats. Pot formar part de l’àrea de naturals,
però no té els mateixos continguts que a l’adolescència.
El concepte d’educació permanent/formació
bàsica en alguns casos té connotacions universals,
afecta tota la població adulta. En d’altres
només afecta un sector. Però sempre té
un component de necessitat per al desenvolupament
de la vida quotidiana i la convivència ciutadana
en democràcia. Són temes que afecten els ciutadans
pel fet de ser-ho o pel fet de viure en una zona determinada,
al marge de la seva formació prèvia. Per això,
les accions educatives que es programin a l’educació
permanent/formació bàsica de qualitat superen
els coneixements bàsics que aporta el GES i alhora
els inclouen adaptats.
-
Departament d’Educació i Formació
vs Departament del Sistema Educatiu? “El
traspàs de competències al Departament d’Educació
situa el lideratge de l’educació permanent
en la instància adequada” (10) Se’m permetrà
un cert escepticisme. He viscut les escoles d’adults
quan depenien del Ministerio de Educación en un moment
de cessió d’autoritat; van passar al Departament
d’Ensenyament, avui Educació, on mica en mica
s’anava dissolent la seva substància i anaven
perdent consistència. En aquella època eren
encara ben presents les paraules del diputat Felip Lorda
al Parlament de Catalunya l’any 82, segons les quals
la Generalitat no volia les transferències de la
formació d’adults i la va tenir d’acceptar
com una “torna”. Hem estat al Departament de
Benestar, una esperança frustrada, i ara de nou en
el Departament d’Educació. Sempre he trobat
el mateix funcionament escolar, sense gaire variacions.
No he vist canvis profunds d’orientació. La
formació bàsica de persones adultes ha estat
l’ombra del sistema escolar més
bé o més malament definida, sempre desdibuixada,
difuminada, en funció dels núvols que esteranyinaven
el sol. Aquest seguici escolar ho defineix bé la
LOCE tal com recorda el Document: “cal destacar l’article
53 de la LOCE, que estableix: ‘Són ensenyaments
escolars de règim general adaptats
a les persones adultes” (13, les cursives són
meves).
-
Des de l’Administració ha faltat històricament
un lideratge creatiu que donés a
la formació bàsica de persones adultes vida
pròpia, al costat del sistema escolar, com una educació
i formació no supeditada a ell per respondre
realment a les necessitats de la població adulta
catalana. En la pràctica, el Departament
d’Educació se sent responsable, pressionat
socialment i gestor del sistema educatiu. Té moltes
urgències. És difícil (no impossible
evidentment) que l’educació permanent/formació
bàsica de la població adulta trobi l’encaix
que necessita urgentment per respondre a les seves necessitats.
Al contrari, és fàcil que el paradigma escolar
a la formació de persones adultes continuï la
seva rutina iniciada fa més de 40 anys. 50.000 alumnes
adults front més d’un milió del sistema
educatiu, no és imaginable que la preocupació
que susciti el tema d’adults segueixi la proporció
corresponent? Cent i escaig escoles front no sé quants
milers de CEIPs i IES ... Un tema, el d’adults, que
més d’un pot considerar proporcionalment menor.
Només canviant d’enfoc, pensant en cinc milions
de ciutadans i ciutadanes possibles interessats en l’educació
permanent i un concepte de formació bàsica
adulta responent als enormes reptes acadèmics i socials
del moment, podria fer sortir l’educació permanent/formació
bàsica de l’atzucac on s’ha situat. Si
el carreró no té sortida insistir en trobar-la
és inútil. Amb prudència, molta cautela
i estratègia adequada cal canviar de carrer.
-
Però, també és possible que el que
jo veig com un carreró sense sortida per a molts
sigui una avinguda arbrada. En tot cas, el gran perill de
la futura llei és que recordi el vers d’Horaci,
que sigui el part de les muntanyes, que miri de nou al passat
amb un rentat de cara de cogestió i no articuli el
futur de l’educació permanent/formació
bàsica de tota la població adulta catalana.
Recordem que el fracàs escolar que lògicament
tan preocupa al Departament i a tots nosaltres es multiplica
quan els pares no han assolit un nivell d’instrucció
suficient.
Codi 028
Aportació feta per:
Centres i Aules de Formació de Persones Adultes del
territori del Baix Llobregat
-
Ell Baix Llobregat- Anoia creu que el document és
una proposta de llei precipitada, perquè no canvia
res ni serveix per millorar la formació de persones
adultes, ni tampoc per innovar.
Manifestem que no és un document vàlid i,
per tant, fem una esmena a la seva totalitat.
Seguidament, us presentem els punts que hem destacat:
-
El concepte de formació permanent
-
Titularitat
-
Modalitats
-
Tipologia de centres
-
Coordinació de l’oferta de formació
permanent
-
Cogestió
-
Tipologia d’alumnes
-
Destinataris de la FPA
-
Personal docent
-
Finançament
-
Programes i accions
-
Acreditacions
-
El concepte de formació permanent
-
Per començar, observem que el títol no es
correspon amb el desenvolupament que es fa a continuació.
Mentre que el títol apunta cap a una llei d’educació
permanent, posteriorment es centra només en la formació
bàsica. Si ara és moment de la redacció
d’una nova llei, i des de la visió de l’educació
permanent, era ara el moment de proposar una llei interdepartamental,
on es contemplés des de la formació ocupacional,
la formació bàsica, formació lingüística…
i per tant, com a conseqüència de les interrelacions
de les diverses ofertes han de gaudir en un territori en
concret, és a dir a les xarxes educatives locals
o territorials.
-
No defineix adequadament FPA, sinó de manera subjectiva
i poc positiva. No valora què i amb quines condicions
hem treballat tot aquest temps. Ens hem sentit menyspreuats.
L’anàlisi de partida ja ens sembla incorrecta. Fa
semblar que la nostra funció sigui formar de cara
a l’ocupació i a la inserció en el sistema
educatiu. Però nosaltres sempre hem format la gent
amb voluntat de formar-se i de manera integral, i no exclusivament
per trobar feina.
-
Titularitat
-
El document no manifesta amb claretat una definició
de principis per a la xarxa pública, a l’abast de
tothom, com un dret de les persones. Tampoc es fa referència
als centres i professorat municipals, els quals s’haurien
d’integrar dins aquesta xarxa.
-
Modalitats
-
Es planteja la formació presencial i a distància.
Li manca referències a la modalitat semipresencial,
la qual creiem gaudirà de perspectives de futur en
la FPA. Per tant, els centres haurien de poder impartir
les tres modalitats.
-
Tipologia de centres
-
Manca una definició de centre de formació
d’adults inserit en una xarxa pública per tot el
territori que possibiliti l’accés a la formació
i que no deixi en mans dels ajuntaments la possibilitat
de tenir o no espais propis. Perquè si els ajuntaments
no tenen voluntat de cedir espais adients, la població
no podrà disposar de la formació que es mereix.
-
Coordinació de l’oferta de formació permanent
-
Cogestió
-
Estem d’acord en la cogestió amb els ajuntaments,
sempre que sigui referida a la planificació de l’oferta
i a la detecció de necessitats. Li calen garanties
de que sigui una xarxa pública, perquè quan
es parla de projectes sembla que es vulgui externalitzar
àmbits de la FPA. També sembla que es vulgui
deixar en mans d’entitats sense ànim de lucre la
formació instrumental i inicial, donat que les inclouen
dins l’àmbit d’Educació per a la Cohesió
i Participació Social, i no s’explicita que es facin
a CFA. Tampoc s’especifica que altres programes, com les
PA ( PACFGM, PACFGS, PAU>25) s’hagin d’impartir en els
centres de FPA.
-
Només especifica com a formació en aquests
centres el GES.
-
Tipologia d’alumnes
-
El document parla despectivament de la tipologia dels nostres
alumnes. La proposta de llei planteja que els nostres alumnes
són grups socials marginals (PIRMI, nouvinguts, fracàs
escolar, nivell socioeconòmic baix…)
-
Els CFA ens volem dedicar a totes persones , no només
formar per a la inserció laboral o al sistema educatiu.
És a dir, volem atendre a qui es vulgui formar al
llarg de tota la vida, per aprofundir en el coneixement,
per al creixement personal i per a la participació
a la societat.
-
Destinataris de la FPA
-
No estem d’acord amb la limitació de l’edat per
accedir als nostres centres que la proposta de llei delimita
entre els 18 i els 64 anys.
-
Quan la franja 18, no s’ha tingut en compte la feina desenvolupada
amb els joves durant aquests 25 anys enrera. Es demana que
la FPA no sigui l’opció única, però
que es tingui en compte que els nostres centres són
els que han tornat al sistema educatiu un nombre més
gran d’alumnes i d’altres han aconseguit finalitzar la seva
formació bàsica. Es demana que es contempli
la franja d’edat anterior als 18 i que també han
estat i estan atesos en els nostres centres.
-
Quan als 64, al document no en parla de les persones que
superen aquest límit. Sembla que limita l’accés
a la formació a partir dels 64 anys. Nosaltres creiem
que totes les persones poden ser alumnes dels CFA independentment
de la seva edat, perquè tenen dret a participar a
la seva comunitat i no quedar segregats pel fet de no poder-se
incorporar en el mercat laboral. Si poden anar a la universitat,
per què no poden anar als CFA?
-
L’Administració ha de garantir el dret a l’educació
i la formació integral de les persones al llarg de
tota la vida, sense cap tipus de discriminació.
-
Personal docent
-
La proposta de llei no contempla el perfil professional
específic per accedir als centres i aules de FPA,
ni així com el disseny de plantilles que contemplin
la incorporació de noves especialitats de cosos docents
(psicopedagogia/mestre de pedagogia terapèutica,
informàtic, economista, tecnòleg…)
-
Careix de una referència a les condicions laborals
que regiran el professorat de primària i secundària
dels centres i aules de FPA. Voldríem l’equiparació
de les condicions laborals dels dos cosos A i B ( 18 h,
complements…) donat que s’imparteixen nivells de primària
i de secundària.
-
En cap moment fa referència a la necessitat d’un
reconeixement dins la formació del professorat, amb
una titulació universitària específica
per accedir a la docència de les persones adultes.
-
Finançament
| |
