|
b) Objectius terminals. Aplicar les estratègies comunicatives en la descodificació dels aspectes essencials i de detall dels missatges procedents de l'àmbit professional. Transferir d'un codi escrit a un oral i viceversa la informació oral i escrita objecte de la comunicació en llengua estrangera. Identificar els aspectes rellevants i l'organització discursiva de diferents tipus de textos orals i escrits que es produeixen en relació amb l'àmbit professional. Interpretar la informació demanada o expressada per l'interlocutor en llengua estrangera, de forma telefònica, presencial o escrita, segons el context i la situació. Seleccionar el tipus de lectura, sintètica, àmplia i parcial, que cal aplicar a la informació rebuda, segons l'acció o tasca professional proposada. Obtenir informació precisa i útil de l'interlocutor estranger, segons les normes de protocol i conductes de cortesia internacional. Produir cartes, informes i altres documents que s'han de trametre a altres països o presentar en actes internacionals, amb el lèxic precís i els aspectes formals exigits, i d'acord amb la normativa i el protocol del país corresponent. Transmetre informació escrita a diferents països amb mitjans telemàtics, amb l'ús de fonts de referència, guies i directoris. Comunicar-se oralment en llengua estrangera, en diferents situacions relacionades amb l'activitat professional, amb frases d'estructura simple, de forma ordenada, coherent i eficaç. Mantenir una conversa telefònica o presencial en reunions o actes protocolaris, segons el protocol, les normes de cortesia internacional i els usos de confidencialitat establertes per l'organització. Resumir oralment o per escrit la informació en llengua estrangera procedent de situacions comunicatives pròpies del perfil professional, siguin aquestes orals o escrites. Redactar en llengua materna una traducció simplificada que ofereixi els grans trets i les seves condicions específiques contingudes. Traduir textos, escrits i informes que l'organització ha de trametre a països estrangers o presentar en reunions o actes protocolaris a la llengua estrangera amb l'ajut de diccionari amb suport escrit o electrònic. Traduir, detalladament, de la llengua estrangera a la materna textos relacionats amb el context econòmic, jurídic o científic, d'acord amb la terminologia específica pròpia i amb l'ajut de les tècniques de traducció assistida i automatitzada de textos. Verificar la fidelitat de la traducció, la fluïdesa de l'expressió, i la realització de les normes ortogràfiques i sintàctiques pròpies de l'idioma. Respectar les normes de protocol i socioculturals del país estranger on s'adreci la comunicació oral o escrita en el marc de les relacions comercials internacionals. Reconèixer el paper que juga la llengua estrangera com a "lingua franca" d'entesa internacional i de vehicle de comunicació, en l'àmbit de les relacions comercials internacionals de la tecnologia, de la cultura i del saber en general. c) Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals. 1. Macrofuncions per a l'expressió oral i escrita: La descripció de situacions de procés o producte, del context i de les persones que intervenen en l'acte protocolari, la reunió i l'entrevista. La narració d'esdeveniments, situacions i fets en el marc de les relacions internacionals. L'explicació: exposició de fets, organització del discurs, lèxic propi en les activitats internacionals. L'argumentació en el context professional: opinions, raonament, convenciment, persuasió, intercanvi i negociació. Les instruccions en les relacions professionals: exposició per obligació, prohibició, consell, proposta, suggeriments. 2. Llengua i expressivitat: Expressivitat oral: fonologia, fonètica, accent, entonació, prosòdia i efectivitat. Expressivitat escrita: ortografia, puntuació, normes gramaticals i discursives. Recursos estilístics: polisèmia, comparacions, repeticions i imatge. Elements morfològics i sintàctics de la comunicació oral i escrita. Interrelacions entre la comunicació oral, escrita, icònica i gestual. La traducció directa i inversa de textos de caràcter jurídic, econòmic o científic: procés, estructura, coherència i revisió. La redacció de cartes, d'informes i de textos en el context internacional: estructura interna i formal, lèxic, expressions i convencionalismes. L'atenció presencial i/o telefònica: interpretació, adaptació, cohesió del discurs, recursos, confidencialitat, la imatge de l'empresa. 3. La cultura i la societat dels països amb els quals es manté comunicacions en llengua estrangera: Regles i hàbits de la vida quotidiana: horaris, activitats habituals, rols socials. Normes de protocol: convencions, pautes de cortesia i recursos que cal emprar. Formes d'expressió en les funcions comunicatives orals i escrites. Normatives internacionals i d'ús en relacions internacionals: lèxic, formulismes i expressions. Transmissió d'informacions internacionals: mitjans, directoris, convencions i formulismes. d) Continguts de procediments. 1. Obtenció d'informació jurídica, econòmica o científica en llengua estrangera: Identificació de les fonts d'informació en llengua estrangera. Selecció i buidat de les fonts d'informació. Ordenació de la informació. Elaboració en llengua estrangera. Presentació i emissió en llengua estrangera. 2. Tractament informàtic de la informació/dades i textos en llengua estrangera: Recopilació de la informació en llengua estrangera. Integració de la informació en llengua estrangera. Selecció de l'aplicació adequada al tractament de la informació/dades i textos en llengua estrangera. Creació de l'estructura per al tractament de la informació/dades i textos en llengua estrangera. Introducció de la informació/dades i textos en llengua estrangera. Consulta al diccionari i als formularis. Revisió ortogràfica i significació. Emmagatzematge de la informació/dades i textos en llengua estrangera. Edició i difusió de la informació/dades i textos en llengua estrangera d'acord amb els convencionalismes pels quals es regeix aquesta llengua. 3. Producció de textos, d'escrits i d'informes en llengua estrangera: Concreció de la finalitat de l'escrit en llengua estrangera. Recollida d'informació. Organització de la informació i de les idees. Preparació d'un guió, esquema i disposició. Redacció d'acord amb els convencionalismes del document, finalitat i tractament del text en llengua estrangera. Revisió i correcció tradicional i informatitzada. 4. Comunicació telefònica en llengua estrangera: Identificació de l'interlocutor. Inferència dels aspectes claus del missatge. Deducció del sentit del missatge. Formulació de preguntes segons normes de protocol. Obtenció d'informació complementària per donar resposta a la petició d'informació. Selecció de les estratègies de relació i estil comunicatiu. Emissió del missatge i/o informació. Síntesi del missatge rebut. 5. Comunicació presencial en llengua estrangera: Recepció i salutació de la persona. Interpretació de les normes de protocol del país. Selecció de les formes de comunicació i cortesia, oral, visual i gestual. Captació de l'interlocutor, dels interessos i de l'objectiu. Emissió del missatge amb el canal oral, visual i gestual. 6. Traducció directa i inversa de textos del context professional: Exploració del missatge, text o comunicació. Identificació dels elements i de les relacions del text. Significació dels mots i de les expressions. Transcripció a un altre codi. Revisió d'un estructura coherent. e) Continguts d'actituds. 1. Execució sistemàtica en la resolució de problemes: Presa de decisions en solucionar les dificultats sorgides en la comprensió i/o expressió dels continguts lingüístics i comunicatius en les situacions telefòniques i presencials. 2. Execució sistemàtica en la comprovació de la traducció: Constància en buscar la significació dels mots, expressions i formulismes que s'usen en els documents, escrits i informes propis de l'àmbit de treball. 3. Optimització del treball: Eficàcia en el missatge i en el contingut que es transmet en les comunicacions orals i escrites en el context professional. En la selecció del tipus de lectura d'un text segons l'objectiu. 4. Compromís amb les obligacions associades al treball: Respecte i seguiment de les convencions i de les normes de protocol del país on s'adreça la comunicació. Interès per buscar informació sobre el país on s'estableixen les relacions professionals. Confidencialitat de les informacions trameses o rebudes en els actes professionals. 5. Esperit democràtic: Respecte per les idees, les normes de protocol i els costums que manifesten les persones d'altres països que es relacionen amb l'empresa o organització. 6. Execució independent del treball: Rigor en la interpretació, la producció i la revisió de textos orals i escrits. Autonomia per buscar la forma d'interpretar, expressar o descodificar la informació. 7. Confiança en si mateix: Superació de les limitacions pròpies i treure'n partit dels recursos lingüístics. Seguretat en la capacitat personal de progressar i d'adaptar-se a les situacions comunicatives. Esforç per buscar o completar la informació davant les dificultats de comprensió dels textos específics escrits en llengua estrangera. 8. Treballar en grup: Cooperació amb els companys en l'organització, la gestió i la realització de les tasques d'aprenentatge. 9. Interès per les relacions humanes: Tolerància i respecte envers l'interlocutor en qualsevol tipus de comunicació presencial, telefònica o escrita. Tractament no discriminatori en les comunicacions a diferents agents del país o estrangers. 10. Creativitat: Interès per la producció de nous models lingüístics i de noves possibilitats expressives en les comunicacions i en les traduccions. Recerca constant de la fórmula més adient de relació i de presentació de la comunicació en el context de les relacions comercials. 11. Obertura a l'àmbit sociolingüístic de països estrangers: Curiositat, respecte i valoració crítica de les formes de vida, aspectes socioculturals i convencionalismes propis dels països on es mantenen relacions professionals.
Valoració de l'enriquiment personal que suposa
les relacions professionals amb altres països. |
