|
b) Objectius terminals. Identificar els aspectes essencials i rellevants i l'organització discursiva dels diferents tipus de textos escrits i comunicacions orals més habituals de les tasques de secretariat. Transferir d'un codi escrit a un oral i viceversa informacions senzilles emeses en la segona llengua estrangera en situacions comunicatives habituals en l'àmbit de la compra-venda internacional. Interpretar textos orals i escrits senzills, tant les informacions globals com les específiques relacionades amb els aspectes de la vida quotidiana i professional. Establir les qüestions que ha de demanar a l'interlocutor i l'estratègia de relació en les diferents situacions comunicatives professionals, tant orals com escrites. Comunicar-se oralment en una situació telefònica o en una entrevista cara a cara no complexa, amb correcció i segons els usos i els costums socioculturals del país de l'interlocutor. Produir cartes, comunicacions i informes senzills en la segona llengua estrangera relacionats amb situacions de comunicació habituals de la secretaria, amb precisió i coherència, i d'acord amb les normes de protocol. Redactar en llengua materna una traducció simplificada que ofereixi els grans trets i les seves condicions específiques contingudes. Traduir a grans trets en la segona llengua estrangera textos de l'àmbit comercial internacional amb el suport de tècniques de traducció assistida i automatitzada. Resoldre de forma autònoma els problemes de comprensió i d'expressió en relació amb els continguts lingüístics i comunicatius propis de l'àmbit professional . c) Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals. 1. Macrofuncions per a l'expressió oral i escrita: La descripció de situacions de procés o producte, del context i de les persones que intervenen en l'operació comercial. La narració d'esdeveniments, de situacions i de fets en el marc de les relacions internacionals. L'explicació: exposició de fets, organització del discurs, lèxic propi del comerç internacional. L'argumentació en el context professional: opinions, raonament, convenciment, persuasió, intercanvi i negociació. Les instruccions en les relacions professionals: exposició per obligació, prohibició, consell, proposta, suggeriments. 2. Llengua i expressivitat: Expressivitat oral: fonologia, fonètica, accent, entonació, prosòdia i efectivitat. Expressivitat escrita: ortografia, puntuació, normes gramaticals i discursives. Recursos estilístics: polisèmia, comparacions, repeticions i imatge. Elements morfològics i sintàctics de la comunicació oral i escrita. Interrelacions entre la comunicació oral, escrita, icònica i gestual. La traducció directa i inversa de textos: procés, estructura i coherència. La redacció de cartes i comunicacions: estructura interna i formal, lèxic i expressions. L'atenció telefònica i presencial: normes bàsiques, recursos, confidencialitat i la imatge de l'empresa. 3. La cultura i la societat dels països amb els quals es manté comunicacions en llengua estrangera: Regles i hàbits de la vida quotidiana: horaris, activitats habituals, rols socials. Convencions i pautes de cortesia. Formes d'expressió en les funcions comunicatives orals i escrites. Normatives internacionals i d'ús en relacions comercials internacionals: lèxic i expressions. d) Continguts de procediments. 1. Tractament informàtic de la informació/dades i textos en diferents llengües: Recopilació de la informació en llengua estrangera. Integració de la informació en llengua estrangera. Selecció de l'aplicació adequada al tractament de la informació/dades i textos en llengua estrangera. Creació de l'estructura per al tractament de la informació/dades i textos en llengua estrangera. Introducció de la informació/dades i textos en llengua estrangera. Consulta al diccionari i als formulismes. Revisió ortogràfica i significació. Emmagatzematge de la informació/dades i textos en llengua estrangera. Edició i difusió de la informació/dades i textos en llengua estrangera d'acord amb els convencionalismes pels quals es regeix aquesta llengua. 2. Producció de textos, escrits i informes en llengua estrangera: Concreció de la finalitat de l'escrit en llengua estrangera. Recollida d'informació. Organització de la informació i de les idees. Preparació d'un guió, esquema i disposició. Redacció d'acord amb els convencionalismes del document, finalitat i tractament del text en llengua estrangera. Revisió i correcció tradicional i informatitzada. 3. Comunicació telefònica en llengua estrangera: Identificació de l'interlocutor. Inferència dels aspectes claus del missatge. Deducció del sentit del missatge. Formulació de preguntes segons normes de protocol. Obtenció d'informació complementària per donar resposta a la petició d'informació. Selecció de les estratègies de relació i estil comunicatiu. Emissió del missatge i/o informació. Síntesi del missatge rebut. 4. Comunicació presencial en llengua estrangera: Recepció i salutació de la persona. Interpretació de les normes de protocol del país. Selecció de les formes de comunicació i cortesia, oral, visual i gestual. Captació de l'interlocutor, dels interessos i de l'objectiu. Emissió del missatge amb el canal oral, visual i gestual. 5. Traducció directa de textos del context professional: Exploració del missatge, text o comunicació. Identificació dels elements i de les relacions del text. Significació dels mots i de les expressions. Transcripció a un altre codi. Revisió d'una estructura coherent. e) Continguts d'actituds. 1. Execució sistemàtica en la comprovació de la traducció: Constància per buscar la significació dels mots, expressions i formulismes que s'usen en el context professional del tràfic internacional. 2. Compromís amb les obligacions associades al treball: Respecte i seguiment de les convencions i de les normes de protocol imposades pel país on s'adreça la comunicació. Interès per buscar informació sobre el país on s'estableixen les relacions professionals. 3. Execució independent del treball: Rigor en la interpretació, la producció i la revisió de textos orals i escrits. Autonomia per buscar la forma d'interpretar, elaborar o decodificar la informació. 4. Confiança en si mateix: Superació de les limitacions pròpies i treure'n partit dels recursos lingüístics. Seguretat en la capacitat personal de progressar i d'adaptar-se a les situacions comunicatives. Esforç per buscar o completar la informació davant les dificultats de comprensió dels textos específics escrits en llengua estrangera. 5. Treballar en grup: Cooperació amb els companys en l'organització, la gestió i realització de les tasques d'aprenentatge. 6. Interès per les relacions humanes: Tolerància i respecte envers l'interlocutor en qualsevol tipus de comunicació presencial, telefònica o escrita. Tractament no discriminatori en les comunicacions a diferents agents del país o estrangers. 7. Creativitat: Recerca constant de la fórmula més adient de relació i de presentació de la comunicació en el context de les relacions comercials. 8. Obertura a l'àmbit sociolingüístic de països estrangers: Curiositat, respecte i valoració crítica de les formes de vida, aspectes socioculturals i convencionalismes propis dels països on es mantenen relacions professionals. Valoració de l'enriquiment personal que suposa les relacions professionals amb altres països. 9. Adaptació a noves situacions: Transferència de les tecnologies i dels processos de treball propis del comerç internacional a l'àmbit de les comunicacions en llengua estrangera.
Adequació de la comunicació a la situació
i al context. |
