|
b) Objectius terminals. Interpretar la funció de cadascuna de les parts que constitueixen i configuren les aeronaus d'ala fixa i mòbil. Identificar les diferents parts de les aeronaus d'ala fixa i mòbil, sobre l'aeronau i en un plànol o esquema, a partir de la simbologia corresponent. Identificar les parts dels sistemes hidràulics, pneumàtics, d'energia elèctrica de l'aeronau i del tren d'aterratge a partir de diagrames de blocs. Realitzar diagrames de blocs dels sistemes hidràulics, pneumàtics i d'energia elèctrica de l'aeronau i del tren d'aterratge a partir d'observació directa o d'un plànol o esquema. Identificar la constitució del fusellatge, de les ales, del tren d'aterratge, de l'empenatge de cua, dels elements d'augment de la sustentació i control de l'aeronau situats en l'ala i l'empenatge, de la planta de potència i els sistemes de propulsió sobre l'aeronau i en un plànol o esquema, a partir de la simbologia corresponent. Relacionar les diferents formes geomètriques de l'ala fixa amb els seus avantatges i inconvenients. Identificar el tipus d'aeronau, el mètode, els materials i les tècniques d'ensamblatge utilitzades en la seva construcció, i les seves dimensions i característiques principals a partir dels seus plànols, d'observació directa i d'informació tècnica. Relacionar les forces que actuen sobre una aeronau durant les diferents situació de vol i els efectes que produeixen amb els principis de la física. Relacionar la configuració d'una aeronau amb la seva estabilitat i equilibratge. Relacionar els fenòmens de capcineig, balanceig i guinyada d'una aeronau amb els elements sobre els que actua i actuacions que cal realitzar per tal de controlar-los. c) Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals. 1. Constitució de les aeronaus d'ala fixa i rotatòria: L'aeronau: definició, parts i elements principals, nomenclatura, classificació. Fusellatge: constitució i missió. Ales: constitució, configuració i missió. Diferents formes geomètriques: avantatges i inconvenients. Superfícies de comandament i elements d'augment i disminució de la sustentació i control de l'aeronau situats en l'ala: constitució, configuració i missió. Superfícies de comandament i control situats en la cua: constitució, configuració i missió. Tren d'aterratge, constitució i configuració. Sistemes de propulsió: hèlix, rotors, raigs. Missió i característiques. Planta de potència: constitució, configuració i missió. Diagrames de blocs dels sistemes: hidràulic, pneumàtic, tren d'aterratge, energia elèctrica. Sistemes de l'aeronau. 2. Aerodinàmica de les aeronaus d'ala fixa i d'ala rotatòria: Física de l'atmosfera. Aplicació de l'Atmosfera Internacional Estàndard (ISA) en l'aerodinàmica. Corrent laminar i turbulenta al voltant d'un cos: principis físics i efectes. Capa límit: tipus, fenòmens de transició, relació amb les forces aerodinàmiques que apareixen en l'ala. Forces de sustentació i resistència. Influència dels angles d'atac i d'incidència i velocitat de vol. Sistemes emprats en l'augment i disminució de la sustentació. Teoria del vol: vol horitzontal, vol ascendent, vol descendent, viratge. Balanç aerodinàmic de forces en diferents situacions de vol. Influència del factor de càrrega. Vol transònic i supersònic: efectes generats. Teoria del vol de l'helicòpter. Moment de reacció, efecte giroscòpic, densimetria de sustentació i efecte Coriolis: concepte. Influència en el vol dels helicòpters. Fenòmens d'efecte sòl, sustentació i pèrdues en punta de pala. Efecte de batiment generat pel rotor principal. 3. Estabilitat i control del vol: Estabilitat, longitudinal, lateral i direccional. Equilibri estable, inestable i neutre. Influència de la configuració i disseny de l'aeronau en l'equilibratge. Fenòmens de capcineig, balanceig i guinyada de l'aeronau; dispositius de control i actuació. Control direccional dels helicòpters; funció del rotor de cua. Sistemes de control dels helicòpters: cíclic, col·lectiu, guinyada. Operacions de control de la potència del motor i de la potència d'operació. 4. Estructures aeronàutiques: Solidesa i resistència estructural: requeriments d'aeronavegabilitat. Càrregues sobre l'estructura en terra i en vol. Parts de les que es compon la càrrega. Tolerància de danys, vida útil i seguretat de fallida. Centre de gravetat. Límits permissibles de la seva posició. Posicions de la càrrega i mesures de seguretat que cal prendre. Mètodes de construcció de les diferents estructures de l'aeronau. Mètodes i tècniques d'ensamblatge. Mètodes de protecció contra la corrosió. Mètodes de protecció davant descàrregues elèctriques. Zones i estacions de l'aeronau. Identificació. d) Continguts de procediments. 1. Anàlisi de plànols i esquemes d'aeronaus: Identificació dels tipus i objecte del plànol. Identificació dels elements representats. Identificació de les unions, connexions o acoblaments entre elements. Anàlisi de la funció i característiques de cada element. Anàlisi de la funció i característiques dels elements units o acoblats. Identificació dels sistemes que formen els elements units, connexionats o acoblats. Interpretació de les característiques de l'aeronau a partir dels seus plànols.
e) Continguts d'actituds. 1. Execució independent del treball: Rigorositat i autosuficiència en la interpretació de plànols. 2. Obertura a l'àmbit professional i la seva evolució: Interès pels avanços tecnològics. 3. Adaptació a noves situacions: Flexibilitat davant de canvis i situacions noves provocades per l'aparició dels avanços tecnològics. Resposta davant dels canvis i les innovacions tecnològiques que es produeixen. 4. Confiança en si mateix: Seguretat per aplicar el que coneix i sap fer en qualsevol circumstància. 5. Adaptació a noves situacions:
Transferència del que coneix, en situacions
noves, degudes a canvis tecnològics en les aeronaus. |
