|
b) Objectius terminals. Aplicar les ordres més habituals dels sistemes operatius: preparació dels sistemes d'emmagatzematge magnètic de la informació, gestió i organització de la informació emmagatzemada, realització de fitxers de treballs per lots. Instal.lar i configurar sistemes operatius en equips informàtics, a partir de la documentació tècnica d'equip i del programari utilitzat. Determinar les característiques de l'equip i de les utilitats informàtiques més adients, en funció de les aplicacions que cal utilitzar. Controlar i protegir el funcionament de l'equip informàtic amb les utilitats seleccionades. Aplicar les estructures bàsiques de control utilitzades en els programes estructurats en el disseny d'algorismes i procediments específics de procés de la informació. Elaborar els diagrames generals d'algorismes representatius de les aplicacions que cal resoldre, i de cada mòdul i/o procediment que les composen, a partir de la interpretació del llenguatge simbòlic i/o gràfic. Determinar algorismes que solucionin les especificacions de les aplicacions, a partir de tècniques de programació estructurada. Comprovar sistemàticament els algorismes dissenyats, a partir de les especificacions de les aplicacions. Seleccionar el llenguatge d'alt o baix nivell que cal utilitzar en cada part del programa que s'ha de realitzar, a partir de les característiques de l'aplicació. Codificar programes en llenguatge d'alt nivell, segons les tècniques de la programació estructurada. Elaborar rutines en llenguatge de baix nivell per a algunes parts del programa on sigui necessari, a partir del disseny previ de l'aplicació. Enllaçar les rutines en baix nivell amb el cos principal del programa elaborat en llenguatge d'alt nivell. Depurar i posar a punt cada part del programa i tot el programa, a partir de la utilització d'eines informàtiques adequades. Incorporar a llibreries pròpies els mòduls o parts de programes d'ús general estandaritzats i útils per a altres aplicacions. Identificar les funcions de cada línia dels connectors estàndards sèrie i paral.lel entre ordinador i perifèrics. Determinar els protocols de comunicacions més adients a partir de les característiques de cada perifèric. Desenvolupar programes de comunicacions entre ordinador i perifèrics en llenguatges adequats, en normes estàndards, a partir de les especificacions proposades. Depurar i posar a punt programes de comunicacions entre ordinador i perifèrics, en normes estàndards, a partir de les especificacions proposades. c) Continguts de fets, conceptes i sistemes conceptuals. 1. Sistemes operatius (SO) i utilitats informàtiques: Tipus de SO i funcions bàsiques. Sistema operatiu D.O.S.: estructura, versions, procés d'instal.lació, configuracions i ordres. Ordres del sistema operatiu: internes i externes, operacions amb directoris, arxius i discos. Entorns gràfics per a ordinadors. Programes informàtics de tipus general: processament de textos, gestors de bases de dades i fulls de càlcul. Programes d'utilitats d'ordinadors: gestió i manteniment de discos, actualització i conservació de fitxers, control de memòria, programes antivirus. Sistemes operatius multiusuari i multitasca. 2. Metodologia de programació estructurada: Estructures de les dades: variables, registres, matrius, llistes i arbres. Tècniques de programació estructurada: algorismes, estructures de repetició, diversificació i control i programació modular. Representació simbòlica dels algorismes: ordinogrames i diagrames de flux. Pseudocodi: regles sintàctiques i estructures bàsiques. Tipus i característiques dels diferents llenguatges de programació. 3. Llenguatge C: Característiques generals del llenguatge C. Variables i estructures de dades. Jocs d'instruccions del llenguatge: definició, característiques i sintaxi. Llibreries i funcions bàsiques pel desenvolupament d'aplicacions. Tècniques per a la declaració i desenvolupament de funcions pròpies de l'usuari. Estructures dinàmiques: punters, llistes, cues i arbres. Eines de desenvolupament: compiladors, llibreries, depuradors i enllaçadors. Tècniques de codificació i depuració en llenguatge C. Relacions entre llenguatge ensamblador i C: desenvolupament d'aplicacions a dos nivells. 4. Desenvolupament d'aplicacions informàtiques de comunicacions entre ordinador i perifèrics en llenguatge C: Funcionament i característiques dels interfícies estàndards "centronics" i RS-232. Tècniques de control de perifèrics via interfície paral.lel. Tècniques de control de perifèrics via interfície sèrie.
d) Continguts de procediments. 1. Utilització d'equips i eines informàtiques: Interpretació de les característiques i configuració física dels equips informàtics. Selecció de les utilitats informàtiques més adients per a l'optimació del funcionament de l'equip. Utilització de les ordres del sistema operatiu en funció de les operacions que cal realitzar. Instal.lació de sistemes operatius en equips. Preparació de fitxers per al procés automàtic de lots. Utilització de programes específics de manteniment i control d'equips informàtics. Instal.lació i utilització de programes de protecció, detecció i eliminació de virus en els equips informàtics. Comprovació de la instal.lació dels programes. 2. Disseny d'algorismes d'aplicacions: Anàlisi de les estructures bàsiques de control dels llenguatges estructurats. Representació gràfica d'algorismes amb ordinogrames i diagrames de flux. Representació de processos amb pseudocodi. Comprovació de la validesa dels algorismes que resolen aplicacions. 3. Codificació de programes en llenguatge C i amb mòduls en llenguatge de baix nivell: Anàlisi de l'aplicació que cal programar. Selecció del llenguatge més adient segons les característiques de l'aplicació. Selecció dels mòduls que cal programar en baix nivell per a explotar les característiques de l'equip. Realització dels mòduls i del programa d'acord amb les regles de programació del llenguatge C. Depuració de cada mòdul. Realització de l'enllaç de mòduls i programa principal. Verificació general de l'aplicació. 4. Elaboració de programes de comunicació: Identificació de les funcions de cada línia del connectorestàndard corresponent a l'interfície (RS232 o "centronics"). Anàlisi de les característiques del perifèric que cal comunicar i les especificacions de la comunicació. Selecció del protocol de comunicació que millor s'adapti a les característiques de perifèric i equip. Elaboració del diagrama de flux del programa segons simbologia normalitzada. Elaboració del programa de comunicació en el llenguatge C o en llenguatge de baix nivell. Verificació del funcionament del programa. e) Continguts d'actituds. 1. Realització sistemàtica del procés de resolució de problemes: Presa de decisions raonades al realitzar el disseny d'algoritmes i programes informàtics de caràcter general. 2. Execució sistemàtica de la comprovació de resultats: Correcció sistemàtica dels errors i/o disfuncions en els algorismes i programes dissenyats, buscant el seu correcte funcionament. 3. Ordre i mètode de treball: Distribució racional de les operacions que s'han de fer dins de cada tasca d'anàlisi o programació, segons normatives i especificacions. Verificació sistemàtica de l'acabat del treball de programació realitzat. 4. Compromís amb les obligacions associades al treball: Gestió racional del temps disponible per fer les tasques assignades en les diferents operacions de treball. 5. Execució independent del treball: Execució de les tasques de programació que cal realitzar amb rigor i autosuficiència. 6. Confiança en si mateix: Execució de les tasques de programació que cal realitzar amb seguretat. Autoavaluació sistemàtica de les tasques realitzades en els aspectes de temps, procés seguit i adequació a les necessitats de la tasca que cal fer. 7. Mentalitat emprenedora en les tasques i accions: Recerca de noves actuacions en la resolució d'algorismes i programes per a aplicacions electròniques, segons les especificacions i normatives donades. 8. Creativitat: Originalitat en les solucions adoptades. 9. Obertura a l'àmbit professional i la seva evolució: Interès pels nous llenguatges de programació utilitzables en el disseny de solucions per a aplicacions. Interès pels avenços tecnològics en la resolució de les aplicacions de productes microprogramables. 10. Adaptació a noves situacions: Reorganització de la feina a partir de dificultats no previstes i/o noves situacions. 11. Valoració de resultats: Autoavaluació sistemàtica sobre el procés seguit en l'elaboració d'algorismes i programes per les aplicacions demanades.
Autovaloració de les tasques realitzades en
els aspectes de temps, procés seguit, recerca de noves
solucions i adequació a la tasca que cal fer. |
