EDITORIAL

El fet que el jovent s'agrupi a determinades zones públiques de la ciutat o dels pobles –normalment dins de l'àrea urbana- a consumir begudes alcohòliques, a xerrar i a passar el temps s'ha generalitzat arreu i està esdevenint un fenomen sociològic característic dels inicis del segle XXI. L'ocupació de la via pública per la joventut –sobretot els caps de setmana- amb la intenció de consumir alcohol es coneix, popularment, amb el nom de “ampollada o botellada.” Darrerament, les trobades han deixat de ser reunions, espontànies, d'amics i s'han organitzat, arreu de l'estat espanyol, convocatòries massives amb l'únic objectiu de consumir l'alcohol i les begudes que, prèviament, s'han comprat als supermercats. Ningú no nega el dret dels joves a trobar-se, el dret a disposar d'espais on divertir-se i el fet que les begudes dels locals d'oci, sovint, tinguin un preus desproporcionats; ara bé, tothom reconeix que aquestes convocatòries poden ocasionar greus problemes de convivència i donar peu a actituds, anàvem a dir, vandàliques i incíviques. Les ciutats de Barcelona, Salamanca i Granada, per exemple, n'han patit, clarament, les seqüeles.

Molts mitjans de comunicació s'han fet ressò del fet que en aquestes trobades hi ha un missatge implícit molt clar: s'ha de beure alcohol per a divertir-se. Sembla ser com si els agents socials, el dirigents polítics, no s'adonessin dels greus problemes que pot ocasionar al nostre jovent identificar diversió amb alcohol. No tots els joves, és clar, recorren a fer un mal ús de les begudes; també n'hi ha que, simplement, s'hi presenten per passar-s'ho bé i trobar-se amb els amics. Aquests, però, s'ha de reconèixer que són una minoria. Les dades oficials del Pla Nacional sobre Drogues alerten als governants que el consum de l'alcohol s'està generalitzant, cada vegada més aviat, entre el jovent espanyol. És a dir, la joventut actual s'inicia, per tant, més aviat en el consum de begudes alcohòliques que les generacions anteriors. A part, cada vegada un major nombre d'adolescents retorna a les seves cases, durant els caps de setmana, a la matinada. Sembla que, tot i que molt pares estan preocupats per aquest tema, no hi hagi, ara per ara, voluntat política de reduir l'horari de tancament dels locals d'oci nocturn, tal com passa a molts altres països d'Europa. Aquestes horaris irracionals ocasionen molts problemes familiars i, en definitiva, socials. I, de moment, sembla que ningú vol encarar-s'hi. Què costaria fixar un horari de tancament dels locals que freqüenten els adolescents les nits dels caps de setmana? Es podria fixar, per exemple, les tres de la matinada com una hora –podríem dir generosa- per al tancament dels locals d'oci nocturn. La societat i, en definitiva, els governants no haurien de defugir aquest problema social perquè té, ara per ara, unes greus conseqüències sanitàries, econòmiques i familiars... Moltes famílies, per exemple, han deixat de celebrar els dinars dels diumenges perquè els joves no estan en condicions d'asseure's a la taula i mantenir una conversa civilitzada... Iniciar-se a les diversions nocturnes i, si voleu, al món de la nit, actualment, per molts pares és un veritable maldecap. Sembla que tot sigui permès, que no passa res pel fet de començar a trobar-se amb els amics a les dotze de la nit, de desplaçar-se a d'altres poblacions, de consumir alcohol, de fumar... de retornar a casa a l'alba o, fins i tot, a l'hora de dinar...És un tema massa seriós per plantejar-lo d'una manera frívola. És un tema que ens implica a tots perquè ateny els nostres fills. És un tema que no podem defugir perquè educar és un assumpte familiar i social. Massa sovint oblidem que els valors que conformen un imaginari s'esbombem tant des de l'àmbit familiar com des de l'àmbit social. La societat n'és responsable, de no saber regular d'una manera valenta aquesta qüestió. Des del món de l'educació s'han de treballar els valors de la responsabilitat i donar una sèrie d'estratègies per saber viure el món de l'oci defugint els nombrosos riscos que, inevitablement, genera. Viure la llibertat, en aquests moments, no és cosa fàcil. Les famílies, el professorat i els governants hem d'esforçar-nos a oferir i/o a plantejar la necessitat de saber encarar el temps d'oci d'una manera responsable, saludable i, si convé, alternativa al nostre jovent. Hi ha hagut massa joves que n'han sortit malparats per continuar fent-ne els ulls grossos.

Josep AGUSTÍ i Albert PALAU.