Que tal penya? Sé que espereu amb ànsies els últims “cotillons” de l’insti, però abans us haig de donar dues notícies, una de dolenta i una de bona. La dolenta es que la Tanit Carbonell ha hagut d’abandonar l’institut, i això comporta deixar també la redacció de la revista Barracons. Et trobarem a faltar! Et desitgem que et vagi mooolt bé fora de l’institut i que et serveixin d’alguna cosa els sis anys que has estat aquí dintre estudiant. Vas deixar el llistó molt alt, espero que me’n pugui sortir. Bé, i la bona notícia es que... aquí em teniu a mi per a suplir-la! (expectació) Que sapigueu que faré tot el possible per a estar a l’alçada. Bé, no us vull avorrir, així que donarem pas a una nova etapa del barrakonet, us hi apunteu? Ah! Una última cosa sense importància, i que quedi clar ja per a tots els barrakonets que escrigui: NO HI HA CAP MALA INTENCIÓ EN ELS MEUS ESCRITS I ESPERO QUE MAI NINGÚ SE SENTI OFÉS. Però si algú se’n sentís, jo no me’n faig responsable. 

 Primer de tot, el tema que ja ha aparegut en els últims barrakonets: a l’insti s’aproxima una onada de mares! Hi ha una llista beeen llarga. La primera, ja mare, la Susan, seguida per l’Eulàlia, la Neus, la Laia, i suposo que ningú més... o potser si? En tot cas, que hi haurà la tira de suplents.

 Pobreta Montse! El Pep ha marxat! Un dels professors que marcaran un abans i un després en quan a les classes de català ens ha abandonat! Ens ha deixat frases tant memorables com “us donen confiança fins aquí i vosaltres l’agafeu fins aquí” (imaginar-se el Pep tocant primer el seu colze i després la seva espatlla), o “tanca la porta” (per què la finestra estava oberta). Jejeje. Es que amb el pobre us passàveu una mica... Això si: el paio s’apuntava a un bombardeig! Va anar a un munt de viatges. Això és ser llest i la resta són tonteries, home. Però Montse, tranquil•la que en el seu lloc ha arribat la gran Laia Torrens! (de gran poca cosa, però bé) Bé, potser no és el mateix que el Pep, però a la dona se la veu molt maca... Bé, doncs que difícilment la Montse... Res, no em feu cas. Malpensats! Que no es poden tenir amics? Doncs ja està.

 Parem ja amb els professors que m’acabaran agafant mania tots, per si no en tingues prou amb els que ja me’n tenen.

 Ja sé que no és època de calçots, però... Han aparegut calçots a l’institut! No sé si és que algú va organitzar una calçotada a l’institut (el pitjor lloc, crec jo) o és que les classes ens han fet embogir fins a tal punt que aquí ja veiem paranomalies.

 Recordeu la festa de Nadal ? Doncs aquest any també n’hi haurà. (faltaria més). Però falta participació. La veritat es que tot l’institut ha coincidit en que l’estona de disco del passat any va ser sonada! Fins i tot hi van haver profes que es van llançar a la pista. Esperem que aquest any es repeteixi la zona disco.

 Ei! i que em dieu de les parelletes que es fan a l’insti eh!. Hi ha vegades que les morrades als passadissos són de pel-lícula, quina passió quin  frenesí. Raó: al passadís del primer pis, n’hi ha de tots colors.

 Ultima Hora! No si sabeu que el Jose Miguel (conserge) ha marxat. Us n’heu adonat?  Noo segur que no, veritat.  Diuen que ara fa de profe. en un institut  Pobres alumnes !! Ara ha vingut un de nou, més jove i més simpàtic. El David. Esperem que el seu pas per l’institut sigui de l’agrat de totes i de tots.

 Fins aquí el barrakonet. Espero que us hagi agradat, i sinó, ja us hi acostumareu, tu.

Adéu gent, i no beveu si conduïu, però si no conduïu, a fotre’s fins al cul!

Jonathan Axka