L’alumnat de primer va fer una sortida a la Font de Sant Llorenç per celebrar la castanyada. Els panellets van ser imprescindibles, tot i que els moniatos i les castanyes no hi van faltar.

Vam tenir quasi una hora de camí i vam fer cinc o sis quilòmetres a peu passant per darrera les fàbriques, i amb cinc professors de primer. El camí que arriba fins la font, era muntanyós, ple de pedres, i entremig de les branques hi passaven rajos de llum. En arribar, el Santi, tutor de primer A, ens va explicar que aquell lloc, estigui nevat,
sec o humit és preciós i ens va recomanar que l’anem a veure en les diferents estacions de l’any per poder observar el canvi d’imatge. També ens va comentar que en èpoques antigues la gent omplia gerres d’aigua, cosa que ara no es pot fer perquè l’aigua no és potable.

En acabar l’explicació tots ens vam afanyar a desembolicar l’esmorzar i menjar-se’l, i preparar la càmera fotogràfica per fer-nos fotos entre nosaltres.
Un cop vam acabar d’esmorzar ens vam engrescar, perquè era la primera excursió que fèiem junts. Però no vam durar més de deu minuts passant-nos-la bé, perquè els professors ens van dir que havíem de marxar.

En arribar a l’institut ens feien mal els peus, però sort que de seguida es va fer la una i vam poder anar cap a casa.

Laura Porta
Laura Soares

El dia 28 d’Octubre els alumnes de 2n d’ESO vam anar d’excursió al Castellot, com és habitual per la Castanyada… Uffff ja ho estem fent massa típic…

Com és habitual vam sortir més tard de l’hora prevista. També com per variar vam anar amb el bus Castellví.

En arribar al peu de la muntanya els professors ens volien fer córrer 10 minuts, però en veure l’èxit que van tenir van dir “és bromaaaa!!”.

Així va començar la llarga caminata cap al cim del Castellot. En fer quatre passes tothom ja estava mort de calor i de cansament, llavors va ser quan la gent es va començar a treure la roba (que malament que sona això).

Va ser molt difícil per la majoria de la gent puig la última pujada era i és molt vertical.

Un cop a dalt ens vam quedar empanats mirant el paisatge i després anàrem cap a la cova de sota el Castellot. Escalant escalant, els més temeraris van penetrar a la cova i la penya “canguelis” (també alguns profes) es van quedar a baix mirant aquella cavitat tan gran.

A la tornada vam parar a l’esplanada per esmorzar. Hom portava entrepà. Els professors, com uns nens ben acostumats van portar tot el seu festí: el seu vinet, el pa amb embotit, el cafetó (amb el termo)…

En acabar d’emorzar la penya més pagesa va començar a buscar bolets, la majoria dels quals podrits, florits o verinosos. De mentre l’altra gent estava xerrant o fent reportatges fotogràfics.

A dos quarts de dotze vam emprendre el camí de tornada (s’havien perdut tres persones i no apareixien i tampoc contestaven al mòbil, i clar, tothom estava súper preocupat. Al final sort que van aparèixer). Tots vam començar a anar muntanya avall.

El camí se’ns va fer molt curt, ja que la gent feia safareig (tothom xerrava i molt). Vam fer-nos més fotos, ens vam esperar a baix, va arribar el bus i pim-pam arribarem a l’insti més o menys a dos quarts i deu minuts d’una i cap a casa (fins a la una no ens van deixar marxar).

Resum de la jornada: dia de cansat, de confessions (certa gent ja sap perquè) i ens ho vam passar de primera.

Iolanda Campos   Irene Blanco  Aida Mata

 

La Castanyada del segon cicle

Els de 3r

El passat 28 d’Octubre els tutors i alumnes de 3r, acompanyats per dos monitores del molí del Foix van anar caminat fins a la Muntanyeta per celebrar la castanyada.

Vàrem sortir de l’institut una mica tard a causa de la pluja, així que vam emprendre camí per allà un quart de deu. Vam fer unes petites pauses per veure aigua i menjar.

A un quart d’onze ja érem tots allà excepte uns companys lesionats, que van venir fins allà amb el cotxe del Miquel Benito. Un cop allà cadascú va anar amb els seus amics a esmorzar, i vam tenir una estona d’esbarjo per estar amb els amics. Després d’una estona de diversió, vàrem tornar emprendre camí cap els Monjos. Uns quants es van perdre amb el Marcos i no sabien com tornar, ningú sabia el camí i vam començar a trucar els altres companys, al final van arribar primer els que s’havien perdut que els altres malgrat els mals camins que vam tenir que passar, uns altres van anar tot el camí acompanyats del Ramon Sans, preguntant-li aspectes de la seva vida. Unes altres paraven a mig camí per fer les seves necessitats, i es van trobar que el Ramon justament passava pel seu costat...

Vam arribar a l’institut a la una tothom qui tenia que marxar en autocar, la resta va anar a casa seva directament.

Aquell dia vas ser un dia especial com tots els dies de l’any encara que no fos el dia de la castanyada, tot l’institut va anar a celebrar-la a diferents llocs del Penedès. Va ser una dia una mica ennuvolat però va sortir el sol, ja cap al mig dia i no ens vam mullar. Tothom so va passar molt bé ja que no teníem que fer classe, i podíem sortir de la rutina de cada dia menjant panellets i castanyes.

Nerea Blanco

Ariadnna Soler

Els de 4t

Per fi va arribar el gran dia, el dia de la Castanyada.

Com cada any ho havíem d'anar a celebrar i que millor que anar a la muntanya...La idea de celebrar la castanyada a la muntanya no ens motivava gaire, però quan vam començar a veure que el temps ens acompanyava en forma de pluja, encara ens va entusiasmar menys.

La caminada va començar a les 8:30 davant de l'església de Santa Margarida i els Monjos, on ens vam estar esperant 10 o 15 minuts a que arribessin uns guies que ens portarien per la muntanya i ens explicarien coses pel camí, així que cap a la muntanya!

Després de sortir de l'església ens vam dirigir cap els voltants de l'Uniland on ens vam parar a fer una breu pausa i de pas ens van explicar algunes coses sobre la fàbrica, aquí no es va acabar tot, vam seguir pujant fins el cementiri, on hi havia un parell de cases antigues i una ermita.

Vam seguir muntanya amunt i finalment vam arribar a la Pedrera, on ens vam instal·lar i vam poder esmorzar, no gaire tranquils, ja que ens professors no ens treien la vista de sobre i ja que tampoc ens van deixar gaire temps per poder disfrutar del paisatge.

Vam seguir caminant fins a arribar a una residència d’avis on previament ens havien explicat coses d’allà. Després vam seguir fins a unes masies, i d’allà vam prendre camí fins als Monjos. En arribar al poble ens vam dispersar i com sempre la pitjor part se la va endur la gent que havia d’anar amb autocar, que va haver d’anar fins a l’institut.

Tot i que cansada l’excursió no va estar del tot malament. Però per l’any que ve esperem que sigui millor.

Elisabeth Hill

Núria Guxens