Editorial L’última, però no la definitiva |
|
Últimament se sent a parlar molt sobre la LOE, la Ley Orgánica de Educación. I no n’hi ha per menys. L’objectiu és trobar una llei que disminueixi el fracàs escolar. Però tot i la bona voluntat en que ha estat feta o això és el que hauríem de creure, hi ha una sèrie de punts en els que discrepem. Per començar voldríem mostrar la
nostra inconformitat amb l’augment de diners que van a parar a l’escola
concertada. No diu la pròpia llei que l’ensenyament ha de
ser igualitari per a tothom? L’existència d’aquestes
escoles que reben subvencions de l’Administració fa que hi
hagi diferències, no només en la base de l’ensenyament,
sinó també en que fa que només sigui per una sèrie
de gent “privilegiada”. Pot semblar contradictori el que diem,
però, realment, si vols rebre o que el teu fill rebi una educació
especial, fora del que és en la realitat la societat, s’ha
de pagar. Per això el fet de que sigui ara abordable per més
persones, fa que encara hi hagi més diferències entre l’escola
pública i concertada. Pensem que si vols una educació específica
pel teu fill/a l’has de poder tenir, però no a costa dels
impostos de la resta de ciutadans. Un altre punt a tractar és la religió a les escoles. Totes dues tenim diferents maneres d’entendre la religió, però coincidim en el fet de que la religió no ha de tenir res a veure amb l’educació a l’escola. Si es vol rebre educació religiosa creiem que s’hauria de fer en horari extraescolar i en un lloc que no sigui l’institut. Oferir l’assignatura a l’escola és un problema a l’hora de coordinar horaris i també perquè, en oferir un gran ventall de religions, implicar tenir més professorat per dur a terme aquestes assignatures. També cal dir que l’estructura de l’ESO, no permet a l’alumnat escollir entre diverses opcions formatives. Això suposa que l’alumnat amb ganes d’estudiar han d’alentir el seu nivell per posar-se al nivell de les persones que avorreixen els estudis i només estan a l’aula per incordiar. Un altre punt a donar importància és al fet de que amb tres assignatures es pugui repetir si així ho creu el professorat. En aquest punt pensem que fer repetir l’alumnat no és la solució si l’alumne en qüestió no posa interès en els estudis. No val la pena fer romandre una persona obligatòriament a l’institut quan només ve a escalfar cadira. La llargada màxima de l’editorial no permet extendre’ns més sobre aquesta llei, però aquests són un dels punts que volíem comentar. Trobar una educació que sigui perfecte per a tothom, és impossible. Però és evident que aquesta llei està lluny d’acostar-se a aquest sistema educatiu buscat, ja que promoure un sistema educatiu que faci diferències entre els alumnes no és el que necessita la societat en aquest moment. Cal que tant alumnes tinguem clares les nostres prioritats i que no ens quedem de braços plegats davant la imposició d’un sistema que considerem injust. Maria
Feced
|