Com ja hem comentat anteriorment, volar sempre ha estat un dels somnis de la Humanitat, fins hi tot des de la prehistòria. Les més antigues llegendes de totes les cultures del món relataven com els seus herois aconseguien elevar-se pels aires. Un dels exemples poden ser Hermes, Pegàs, o Dèdal i el seu fill Ícaro que van fabricar unes ales per tal d’escapar del laberint de Creta, però com que les ales eren de plomes i cera, es van fondre quan es van apropar al sol, i van caure.

Cap als anys 428-327 aC, Archuytar de Torento va construir una mena d’ocell. I l’ Emmanuel Comeda a l’any 67 dC va saltar des de un hipòdrom a Constantinopla aconseguint planejar uns segons. A l’època de l’edat mitjana hi havia molta quantitat de gent que provava de volar amb ales saltant des de torres, i normalment aconseguien trencar-se en els millors dels casos alguna costella o cama.

Leonardo Da Vinci que era pintor, escultor, matemàtic, físic i enginyer, va ser un dels grans investigadors i observadors del moment, en quant a el que seria l’aviació. Da Vinci va néixer al 1452 i va morir al 1519, va dedicar gran part de la seva vida a l’observació de les aus, per tal d’esbrinar una manera de volar, i va dissenyar màquines aptes d’imitar els batecs d’ales dels ocells, anomenats ornitòpters. Leonardo, va fabricar tres enginys més pesats que l’aire: l’ornitòpter, l’helicòpter i el planejador. També va contribuir a l’aviació inventant el cargol aeri o hèlice i el paracaigudes.

Es van trobar més de 500 dibuixos, notes referides a ornitòpters i a les seves investigacions. No va tardar molt a adonar-se que les persones no tenien força suficient com per batre les ales prou ràpidament per poder volar. Els enginys de Leonardo da Vinci no van ser reconeguts fins a uns quants anys més tard, degut a que els seus invents estaven molt avançats per l’època en la que va viure.