INICI
Leonardo da Vinci, com vam explicar a l’anterior apartat de la historia de l’aviació, ja va fixar-se en els vols dels ocells i va crear ornitòpters (aparells que baten les ales, imitant els ocells), però aquests invents no funcionaven perquè no tenien prou potencia i es necessitaven aparells que solquessin l’aire per crear aquesta sustentació que permetria el vol dels aparells més pesats que l’aire. Aquest tipus d’ales han anat variant molt al llarg del temps, a conseqüència del tipus d’avió i les millores en la investigació de les ales.
-
Ales: Estructura bàsica pel sosteniment d’un avió en fluir l’aire per aquestes superfícies. En el seu disseny cal tenir en compta el pes màxim a suportar, resistències generades, comportament en perduda, etc. Per tant, s’estudien tots aquells aspectes que donin un bon rendiment, el mínim consum amb la major distancia recorreguda i amb la màxima velocitat, per tant no hi ha ala perfecte. Al llarg del temps aquestes ales han anat variant per tal d’estar a l’altura del que es necessita.
- Perfil alar: És la forma de la secció transversal de l’ala, es com si féssim rodanxes a l’ala.
- Vorera d’atac: És la vorera davantera de l’ala o perfil, és la part de l’ala que primer es troba l’aire.
- Vorera de sortida o fuita: es la vorera posterior de l’ala o perfil.
- Extradós: Part superior de l’ala o perfil compresa entre la vorera d’atac i la de fuga o sortida.
- Intradós: és la part inferior de l’ala o perfil compresa entre la vorera d’atac i la de fuga o sortida.
- Espessor: distància màxima entre l’extradós i l’intradós.
- Corda: és la línia imaginaria que hi ha entre la vorera d’atac i la de sortida o fuga.
- Corda mitja: com els perfils de l’ala no acostumen a ser iguals, sinó que van disminuint cap als extrems, lo mateix succeeix amb la corda de cada un. Per tant, al tenir cada perfil una corda distinta, lo normal és parlar de corda mitja.
- Línia del 25% de la corda: línia imaginària que s'obtindria en unir tots els punts situats a una distància del 25% de la longitud de la corda de cada perfil, distància amidada començant per la vora d'atac.
- Curvatura: curvatura del ala des de la vorera d’atac fins la de sortida. Trobem curvatura superior a la de l’extradós, curvatura inferior a la de l’intradòs i curvatura mitja a l’equidistància d’ambdues superfícies.
- Superfície alar: superfície de les ales.
- Envergadura: distància entre els extrems de les dues ales. Si multipliquem l’envergadura per la corda mitja de l’ala obtindrem la superfície alar.
- Allargament: relació existent entre la longitud i l’amplària del ala; envergadura/ corda mitja. A més allargament, menys resistència induïda; per a ales curtes i amples més resistència induïda.
- Tipus d’ales en forma de fletxa: angle que representa les ales respecte a l’eix transversal de l’avió. Poden ser: neutres (perpendiculars a l’eix transversal de l’avió) o positives, ales cap al darrera o negatives, orientades cap la cabina.
-Díedre: Angle que forma l’eix transversal de l’avió amb l’eix longitudinal de l’ala. El díedre pot ser positiu,neutre o negatiu.
-Forma de les ales: les ales poden tenir les formes més variades: estrenyent-se cap als extrems (tapered) o rectes (straight) en la part de la vora d'atac (leading) o de la vora de sortida (trailing), o qualsevol combinació d'aquestes; en forma de delta, en fletxa, etc.
Els avions poden tenir ales altes si tenen les ales situades a la part alta del fusellatge; ales mitges, situades al centre del fusellatge o ales baixes, situades a sota del fusellatge. També poden ser monoplans (un parell ales) biplans, (2 parells d’ales) o triplans, 3 parells d’ales.
Algun tipus d’ales poden canviar la seva incidència i ser de geometria variable. La gran majoria d’aquests avions són avions militars. Les ales poden estar fixades al fusellatge, a la cantilever, o poden estar subjectades amb ajuda de tensors, ales amb “montantes”.
Per saber-ne més!!