Vaig arribar un 6 de febrer, divendres, plovia molt, semblava que ni el temps em volgués al meu nou poaís. Feia molt fred i vent, com mai n'havia fet a Aràbia. Allà, cada dia hi feia un sol radiant.Vam anar a la casa on viuríem i la vam allotjar mica en mica. El dilluns, ja vaig anar a l'escola. Estava espantada, no sabía amb què em podia trobar. Tenia por de que em deixessin arraconada pel meu color de pell i les meves creences. Temia ser infeliç. Una senyora d'edat de la meva mare em va fer esperar al corredor de l'escola i després em va cridar amb una cara somrient.

- Xaima!

Vaig veure que era la professora, després vaig entrar. Em vaig trobar amb tot de nois i noies blancs, de la meva edat, alguns amb cara d'esglai, altres de curiositat. La professora va dir  alguna cosa, no ho vaig entendre. Em ca assenyalar una cadira i una taula, m´hi vaig asseure i després em va donar una llibreta il·lustrada que era un diccionari català-àrab.

Va arribar l'hora de l'esbarjo. Vaig seguir a les noies de la classe, es veia que eren amables i que no em volien mal.

Però per desgracia no tothom era així. Jo sabia que parlaven de mi, però no aconseguia entendre res!

Mirades indiscretes, veus per sota el nas, riotes, males cares, converses que sense entendre-les em fan mal al cor. I jo passava amb el cap acotat.

Però també tinc noves amigues que sense les paraules m´ho expressen tot. Em somriuen i en les seves mirades dolces hi veig comprensió i això em fa forta.

Aquí tothom va ben vestit i oto té una tecnologia més avançada.

Els meus pares em deien que quan arribéssim al nou país les nostres vides canviarien radicalment i no hi haurien més problemes. M´ho pintaven tot de color de rosa. Però de moment no és així, ara tan sols sento enyorança del país que he deixat enrere i dels meus amics.

També em diuen que ho fan per mi i els meus quatre germans, perquè volen que tinguem un futur millor. Ells m'estimen.... i jo a ells! Tot això de cambiar de país és molt dur. Has d'adaptar-te al nou món, i si no fas el mateix que ells et veuen com una cosa rara. Com per exemple!, quan porto el mocador al cap tots els ulls van destinats a mi. És una sensaió desagradable.

Tinc moltes ganes de refer la meva vida junt amb la meva familia. Vull un futur feliç! Espero aconsegui-lo tot lluitant i que la societat es desperti d'aquest malson d'hipocresia, racisme i desigualtat.

Alba Migueles (1r ESO)

Al vell castell de Cardona
enfilada en un turó
hi ha la torre de la minyona.
i a sota la presó.

QUEIXA SOBRE LA PRECIPITACIÓ AMB OUE HA ESTAT CONVOCAT AOUEST CONCURS OBLIGATORI 1 LITERARI

Entre amables salutacions i amb tot el respecte del món, en primer lloc m' agradaria començar per analitzar fa paraula "obligació"'.

Obligació és allò que hom és constret a fer, és a dir, un deure imposat. Després d'aquest petit prò1eg breu i concís, m'agradaria fer una intervenció envers fa perspicàcia que han tingut els organitzadors del concurs literari en imposar-lo per així poder dir que hi ha hagut un índex de participació amb un major nombre de participants, ja que altres anys només hi havia participat una minoria dels alumnes. També cal dir que si no haguessin emprat aquest recurs, el concurs literari al cap dels anys s'hagués hagut de suspendre per culpa de la passivitat i el poc entusiasme de l'alumnat, no obstant perquè no successin aquestes coses, sceria convenient escoltar els consells fets per un alumne exemplar que ha estat obligat a redactar per aquest concurs:

SOLUCIÓ PER A LA POCA I PÈSSIMA PARTICIPACIÓ DE L'ALUMNAT: La solució més raonable i més fàcil seria la de motivar els. alumnes posant premis que saltessin a la vista, com vindrien a ser ordinadors portàtils d'última generació, o coses per l'estil.

SOLUCIÓ PER AL POC CRITERI DEL JURAT: Seria convenient l'existència d'un jurat fàcil de subornar tant monetàriament com sexualment.

SOLUCIÓ PER A LA POCA QUALITAT DE LES OBRES LITERÀRIES: Una de les meves brillants solucions seria la de permetre a l'alumnat baixar-se textos d'intemet o bé plagiar grans obres literàries d'autors catalans.

SOLUCIÓ PER A LA TRISTA I PATETICA COMPOSICIÓ DEL JURAT: Fer possible l'entrada al jurat d'espies infiltrats, vulgarnent dits “esquirols", per fer possible una manipulació més desca-rada que fa de TV1.

L'única i exclusiva intenció d'aquest text és la reflexió del jurat respecte a la idea que copsa i intenta transmetre tot aquest seguit de lletres, escrites unes rere les altres amb un objectiu en comús que es reflexa en cadascuna de les línies i paràgrafs redactats amb els sentiments més profunds de l'autor.

Després d'aquesta gran obra literània es demostren les habilitats d'una persona amb un gran criteri i amb una gran personalitat i, per descomptat, amb un talent extraordinari i pocs cops vist en un alumne de secundària.

No cal dir que aquest text admirable i irrepetible serà el guanyador d'aquesta edició del concurs obligatori i literari perquè està més clar que l’aigua.

I per finalitzar la meva aportació i fer una mica la pilota al jurat, no em queda res més a dir que desitjar-vos una feliç diada de Sant Jordi.

Nil Mujal (3 ESO)