 |
|
 |
|
 |
Recursos per incentivar l'ús de la llengua
El joc
El joc és una activitat natural de l'infant que li proporciona plaer i satisfacció.
Els nens necessiten jugar i l'escola no pot ignorar aquesta necessitat bàsica de l'infant; per tant, ha d'afavorir el joc i potenciar-lo.
Pau Vila escriu: "Jo quasi diria que no es pot concebre una vida de noi sense jugar; jo crec que no arribaria a home, moriria com moriria un ésser tancat en una habitació de la qual prèviament s'hagués extret l'aire".
El joc ha de ser una activitat satisfactòria i voluntària.
El mestre ha de trobar la manera d'engrescar els nens a jugar, sense fer-los perdre el protagonisme. No sempre s'ha de buscar en el joc un resultat prefixat o una fita que s'hagi d'assolir, cal tenir en compte el procés de cada joc i l'activitat que genera, perquè tot jugant els nens arribin a sentir el plaer i la joia que els jocs comporten.
 |
Avantatges del joc |
|
|
Objectius del joc com a recurs per a treballar la llengua |
|
|
Paper del docent en el joc |
|
|
Aspectes del llenguatge |
|
|
Maneres d'iniciar el joc: |
|
|
Classificació dels
jocs:
Jocs de pati Jocs d'aula |
Avantatges del joc
El joc és un mitjà d'aprenentatge important que ajuda els nens i nenes tant a conèixer-se a si mateixos com al món que els envolta.
El joc desplega les seves aptituds fisíques: habilitats, resistència, força... i les psíquiques: memòria, atenció, intuïció, percepció, imaginació... alhora que els fa conscients de les seves limitacions.
Reafirma la seva personalitat tot desenvolupant-los les capacitats d'autocontrol i d'autonomia. Els ajuda a resoldre conflictes, tensions, sentiments...
Tot jugant l'infant assumeix diversos rols, els quals li permeten modificar els papers que desenvolupa, sovint, en la vida quotidiana.
"El joc constitueix una manera específica de funcionament de la intel.ligència infantil que forma part del procés d'adaptació a la realitat". (Piaget. La formació del Símbol en el nen).
S'ha de tenir en compte que el nen, quan juga tot sol, acostuma a inventar i a representar situacions que estan relacionades amb experiències que ja ha tingut i les mostra des de l'òptica de la seva fantasia.
El joc simbòlic i espontani, durant els primers anys, és bàsic en la formació de la personalitat de l'infant.
Cal respectar el seu joc espontani amb els companys encara que a l'hora de relacionar-se utilitzi la seva primera llengua.
Com més familiaritzat estigui el nen amb el joc, com més
jocs conegui i practiqui, més possibilitats
hi haurà que jugui en català.
Objectius del joc com a objectiu per a treballar la llengua
Tot i que el joc té entitat pròpia com a activitat recreativa i pedagògica, es pot aprofitar també com a recurs per a l'adquisició del llenguatge i, a més, permet fer-ho d'una manera engrescadora.
Els jocs que es presenten s'han seleccionat en funció de la seva utilitat lingüística. És a dir, només s'han triat els que tenen cantarelles, diàlegs o paraules que cal verbalitzar perquè el joc funcioni.
Aquesta proposta tractarà, doncs, de jocs de pati i d'aula, des de la perspectiva d'ús de la llengua.
A través dels jocs es pretén assolir els següents objectius:
- Facilitar la comunicació i l'expressió en català
fora de l'àmbit estricte d'aprenentatge.
- Afavorir l'adquisició de la llengua catalana tot presentant-la
i treballant-la d'una manera molt motivadora, que és una de les
vies principals per a aconseguir la comunicació.
- Enriquir el vocabulari del nen i donar agilitat i fluïdesa a la
parla.
- Recuperar jocs tradicionals ben engrescadors per als infants, perquè
vagin enriquint el seu bagatge cultural.
Paper del docent en el joc
El paper del mestre davant del joc dependrà de la funció que exerceixi amb els nens i del tipus de relació que hi estableixi.
És convenient que els mestres connectin amb els sentiments i amb el món dels nens i el joc espontani facilita l'establiment d'aquesta connexió.
El mestre ha d'acceptar la necessitat de jugar del nen i ha de ser capaç de compartir, sempre que calgui, el plaer i la il.lusió que el joc li proporciona.
El mestre ha d'incloure estones de joc dintre de la programació
i ha d'estimular els infants a participar-hi. Cal recuperar jocs que s'han
perdut o bé que s'han oblidats. Per tant, el mestre ha de seleccionar
i
revisar els jocs que presenta als nens.
El mestre ha d'ensenyar els jocs perquè, després, els infants puguin jugar-hi a les seves estones de lleure. En serà el director i l'organitzador, per engrescar a jugar i per vetllar que el joc no decaigui; alhora, observarà de quina manera evoluciona el joc i com actuen els seus jugadors.
Tot i que el mestre té un paper en aquesta activitat lúdica, no es pot oblidar que el nen ha d'arribar a tenir autonomia en el joc, la qual cosa condiciona i limita la presència del mestre a l'hora de jugar.