Sensibilització i reflexió
![]() |
|
Mediació en general

Antúnez, S.; Boqué, M.C.; Casamayor, G. et al. (2000). Disciplina y convivencia en la institución escolar. Barcelona: Graó.
Diferents autors plantegen estratègies de gestió positiva de conflictes aplicades a lesetapes infantil, primària i secundària, com per exemple: educació emocional, normes, participació, estils de resposta als conflictes, comunicació, coeducació, assemblea, valors...

Boqué, M. C. (2003). Cultura de mediación y cambio social. Barcelona: Gedisa.
Estudi del procés de mediació tant a nivell teòric com a pràctic: orígens i història, revisió del concepte de mediació, models, descripció del procés i cultura de mediació. A causa de la seva versatilitat, es considera la mediació com una estratègia valuosa per a les nostres societats canviants i farcides de conflictes.

Calcaterra, Rubén A. (2002). Mediación estratégica. Barcelona: Gedisa.
L’autor parteix de la teoria del conflicte per proposar el desenvolupament pràctic de les diferents fases del procés de mediació.

López, M. (dir.) (2004). Enciclopedia de Paz y Conflictos. Granada: Universidad de Granada.
Obra en dos volums elaborada per un equip d’experts que facilita la consulta de termes i la clarificació de conceptes relatius a l’àmbit de la gestió positiva dels conflictes i la cultura de pau.

Martín, R. (Coord.) (2007). Las múltiples caras de la mediación. Y llegó para quedarse... València: Universitat de València.
L’obra revisa el concepte de mediació i la seva aplicació als àmbits escolar, familiar i cultural. Conté un interessant recorregut per la legislació educativa de l’Estat espanyol i l’anàlisi dels programes de mediació més difosos.
Martin, X. (2008). Descarados. Una pedagogia para adolescentes inadaptados. Barcelona. Ed. Octaedro.
Es mostra el dia a dia de la vida d'un grup d'adolescents que cursen la seva escolaritat obligatòria fora de l'institut, així com l'actuació dels seus educadors i el clima en el que es porta a terme aquesta activitat educativa.

Mayer, Bernard (2009). Más allà de la neutralidad . Cómo superar la crisis de la resolución de conflictos. Barcelona: Gedisa Editorial.
Mayer fa una crida als professionals per tal que evolucionin més enllà de la neutralitat pròpia de la disciplina i assumeixin un compromís i un recolzament més real amb les causes que defensen. Tot això permetrà resituar la resolució de conflictes a un nivell més apropiat als temps actuals.

Mulholland, J. (2003). El lenguaje de la negociación. Manual de estrategias prácticas para mejorar la comunicación. Barcelona: Gedisa.
Tot procés de negociació és, també, un procés comunicatiu. L’autora analitza els diferents intercanvis (trucada telefònica, entrevista amb els mitjans, comunicació escrita, negociació...) i com mitjançant estratègies lingüístiques s’estableixen “aconteixements” (contingut proposicional), rols, vincles, tons (contingut interpersonal) i coherència, desenvolupament, continuïtat, jerarquització (organització)
Mediació en l’àmbit educatiu

Binaburo, J.A. i Muñoz, B. (2007). Educar desde el conflicto. Guía para la mediación escolar. Barcelona: CEAC
El plan andaluz de educación para la Cultura de Paz: Red Andaluza de “Escuela, Espacio de Paz” s’acompanya d’una col·lecció de materials de suport al cultiu de la cultura de pau i la mediació. Aquesta obra és el número cinc d’aquesta col·lecció i de manera documentada i pràctica a l’hora ofereix pautes per a la pràctica de la mediació escolar. S’acompanya d’un CD-Rom amb materials.

Bonafé-Schmitt, J.P. (2000). La médiation scolaire par les élèves. París: ESF.
L’autor considera que la mediació no pot ser reduïda a una simple tècnica, sinó que la presenta com un paradigma de gestió de les relacions socials fundada en una racionalitat comunicativa. Analitza la crisi del sistema escolar i detalla els diferents passos que cal seguir a l’hora d’implementar la mediació escolar als centres educatius.

Boqué, M.C.; Corominas, Y.; Escoll, M. i Espert, M. (2005). Fem les paus. Mediació 3-6. Proposta de gestió constructiva, cooperativa i crítica dels conflictes. Barcelona: CEAC-Planeta.
![]()
Les autores plantegen situacions concretes de treball a l’aula per tal d’anar creant un entorn pacífic i dialogant a l’escola, de manera que els mateixos nens i nenes siguin capaços de solucionar les dificultats amb què es troben en la seva relació amb les altres persones.

Boqué, M.C. (2005). Temps de mediació. Barcelona: CEAC-Planeta.
![]()
Taller de 30 hores per formar equips de mediació a l’àmbit educatiu, especialment indicat per a l’etapa secundària. Conté orientacions per a la persona formadora, dossier de treball per als alumnes, material fotocopiable, manual del mediador, 10 situacions de mediació comentades per fer role-playing i presentació de la mediació en Flash.

Cascón, P. i Beristáin, C. M. (1986). La alternativa del juego I. Juegos y dinámicas en educación para la paz. Madrid: La Catarata.
![]()
Recull de recursos didàctics basats en el joc cooperatiu per tal de construir grup amb els membres d’una classe, per exemple.
Community Boards i Alzate, R. (2000). Resolución del conflicto. Programa para bachillerato y ed. Secundaria (Tomos I y II). Bilbao: Mensajero.
Ramon Alzate ens presenta una adaptació dels programes experimentats des del 1982 als EEUU. Aquests programes tenen com a objectiu primordial contribuir a l’establiment d’una cultura de pau als centres educatius. Els continguts giren al voltant del conflicte, emocions, comunicació, cultura, mediació i implementació de programes.

Faber, A. i Mazlish, E. (2002). Com parlar perquè els fills escoltin i com escoltar perquè els fills parlin. Barcelona: Medici.
![]()
Obra adreçada a pares i mares que proposa estratègies per ajudar als fills/es a afrontar sentiments, col·laborar, desenvolupar l’autonomia, millorar l’autoestima, etc. Ofereix consells pràctics i alternatives al càstig com a recurs en front del conflicte.

Fernández, I. (1999). Prevención de la violencia y resolución de conflictos. El clima escolar como factor de calidad. Madrid: Narcea.
![]()
Obra dividida en dues parts ben diferenciades: anàlisi de les causes psicològiques i socials de la violència i agressió i àmbits d’actuació per abordar aquesta temàtica.

Jares, X.R. (2001). Educación y conflicto. Guía de educación para la convivencia. Madrid: Editorial Popular, S.A.
![]()
L’autor aborda el conflicte com a forma de sensibilització en front de determinades situacions, com a mecanisme avaluador del funcionament d’un grup o institució, com a recurs per a l’aprofundiment democràtic i com a objectiu educatiu. Tracta: creació de grup, gestió democràtica, disciplina, cultura de pau, negociació i mediació. El capítol final es dedica a l’estudi de casos.

Johnson, D.W. i Johnson, R.T. (1999). Cómo reducir la violencia en las escuelas. Buenos Aires: Paidós.
![]()
Obra pràctica i informativa sobre actuacions educatives en la prevenció de la violència i la olució pacífica dels conflictes, entre les què destaca la mediació i el treball cooperatiu.

Judson, S. (ed.) (2000). Aprendiendo a resolver conflictos en la infancia. Manual de educación para la paz y la noviolencia. Madrid: Catarata.
![]()
El manual mostra el resultat del treball sobre educació per a la pau realitzat en diverses escoles de Filadelfia. Incideix de forma especial en l’autoestima, autoconcepte, el fet de compartir... i ofereix algunes indicacions a les famílies. Al final presenta una selecció de literatura infantil i de jocs cooperatius.

Tuvilla Rayo, J. (2004). Cultura de paz. Fundamentos y claves educativas. Bilbao: Desclée de Borwer.
L’autor exposa de manera clara i rigorosa els conceptes que sustenten tota educació basada en la pau i proposa models de treball, tipus de programes i projectes susceptibles d’orientar la pràctica educativa.

Université de Paix (2000). Graines de médiateurs. Médiateurs en herbe. Bruxelles: Memor.
El llibre presenta un programa de formació d’alumnes mediadors promoguts per la Université de la Paix de Namur (França).

VVAA. (2005). La mediación escolar. Una estrategia para abordar el conflicto. Barcelona: Graó.
![]()
Diferents autors reflexionen al voltant de la mediació escolar. Els capítols estan agrupats atenent a les diferents etapes educatives i aborden temàtiques relatives a autonomia personal, funcions de la mediació escolar, problemes de relació a l’escola, autoestima i adaptació social, diversitat cultural, els conflictes a l’adolescència, la realitat de les aules d’ESO i el projecte de mediació.

Viñas, J. (2005). Conflictos en los centros educativos. Barcelona: Graó.
![]()
L’autor contempla la necessitat d’influir en la cultura de l’organització a l’hora de millorar la convivència al centre. Es tracta d’un model orientat a la pràctica de l’acció directiva que aporta recursos, assenyala mecanismes que cal mobilitzar i defineix els processos d’innovació necessaris per fer efectiva la cultura mediadora al centre.

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La convivència en els centres docents d’ensenyament secundari. Programa i propostes pedagògiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2003.
Document que vertebra la convivència als centres al voltant de tres eixos principals: formació, prevenció i intervenció. Recull experiències pràctiques en cadascun d’aquests àmbits i s’acompanya d’un CD-ROM amb materials per a la formació en competència social i d’un DVD amb tres experiències de mediació a l’ensenyament secundari.

Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La convivència en els centres d’educació infantil i primària. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2007.
Document que fa extensives les actuacions en l’àmbit de convivència, prèviament iniciades als centres docents d’ensenyament secundari, als centres d’educació infantil i primària. Les diferents propostes i bones pràctiques es desenvolupen en tres apartats: identitat, relació i solidaritat. S’adjunta un CD-ROM amb materials de formació en competència social i un DVD amb experiències de centres sobre educació en valors i habilitats relacionals.
Joventut i Seguretat a Catalunya. Enquesta als joves escolaritzats de 12 a 18 anys. Departaments d’Educació i d’Interior, curs 2000-2001
Convivència escolar i Seguretat a Catalunya. Enquesta als joves escolaritzats de 8 a 18 anys (ECESC). Departaments d’Educació i d’Interior, curs 2005-2006
www.gencat.net/interior/departament/publicacions/estudis/index.htm
Consell Escolar de Catalunya. Conviure i treballar junts. Jornada de Reflexió (28 de gener de 2006).

Show Peace, National Film Board de Canadà
La sèrie ShowPeace està pensada per fomentar el diàleg positiu entre l'alumnat i explorar i practicar actituds constructives per resoldre els conflictes que es presenten a l'escola, a casa, a la feina i a la vida en general.
S'ofereixen quatre propostes de treball i reflexió:
Bully Dance (Joc d'abusos)
Dinner for two (Sopar per a dos)
When the dust Settles (Quan tot s'embolica)
Elbow Room (L'habitació atapeďda)
Materials audiovisuals al voltant de tres experiències de mediació en centres docents d’educació secundària. http://www.xtec.cat/innovacio/convivencia/recursos.htm
Materials audiovisuals amb diverses experiències d’educació emocional, educació en valors i per a la pau, competència social i cultura de mediació en centres d’educació infantil i primària.
www.xtec.cat/innovacio/convivencia
Programa que ofereix tres modalitats de formació: assessorament a centres, cursos per al professorat i seminaris de coordinadors.

Grup d'Educació, Aministia Internacional Catalunya (2010). Guia d'educació en drets humans. Barcelona.
El principal objectiu de la Guia és que el professorat de Secundària o Batxillerat, que en un moment donat vulgui treballar els drets humans a l'aula, pugui trobar fàcilment un recurs adequat. No s'ha elaborat pensant només en les noves matèries de "Drets humans i ciutadania", sinó que inclou propostes aplicables des d'altres matèries, en la mesura que l’educació en drets humans ha de ser també contemplada de forma transversal. ![]()
Ministerio de Educación y Ciencia. Buenas prácticas de Convivencia. Premios 2006. Madrid, 2007.
Llicències d'estudi
Boqué Torremorell, M.C. Mediació i elaboració interpersonal dels conflictes, un repte del present.
Clua Borràs, Immaculada. La millora del benestar a l'aula des de l'enfocament de l'ecologia
emocional.
Coscojuela Ferrando, M. Roser.
Dantí Vilalta, F. Comunicació i mediació: per a la convivència als instituts de secundària.
Escobar Ruiz, M.C. Intervenció de l’EAP en la implementació d’un programa de gestió de conflictes i mediació als centres de secundària.
Ferrer Barbany, N. La mediació: una eina per a la convivència.
Llop Campanales, F. Implementació de la mediació a l’IES Sentmenat.
Pérez Pérez, M.J. La tutoria inclusiva com a eina de mediació i convivència. Recerca educativa d’experiències.
Pérez Viñas, A.M. Anŕlisi de les estratègies de l’aplicació d’un programa de competència social, dirigit a millorar la convivència escolar i fomentar la cultura de la mediació en contextos de baix nivell sociocultural.
Vegas Masià, M. Pilar. Metodologies i estils docents que prevenen la disrupció a l'aula
Vela Abella, R.M. Creació de pautes operatives per aplicar-les als alumnes de 3r de secundària a partir d’una educació en valors i una mediació quotidiana per a la convivència dels centres.
Viñas Cirera, J. Elements organitzatius favorables a la implementació de la cultura de la mediació. La resolució pacífica de conflictes als centres.
Villodre Jare. Convivčncia i mediació dins el currículum d'educació primŕria en contextos multiculturals.