 |
|
 |
Valors i actituds / Coeducació
Sensibilització i reflexió
Sensibilització i reflexió
 |
|
Alic, Margaret. (2005). El legado de Hipàtia. Història de les dones en la ciència des de l'Antiguitat fins a finals del segle XIX.Madrid, Siglo XXI.
Beck-Gernsheim, E., Butler J. i Puigvert, L. (2001). Mujeres y transformaciones sociales. Barcelona: El Roure.
Aquest llibre planteja el debat sobre les dones i les transformacions socials a partir dels darrers desenvolupaments de la obra de Judith Butler i del seu gir cap a posicions dialògiques, de l’aportació clau de Lídia Puigvert amb el feminisme dialògic en el que s’incorpora la veu de totes les dones, i del treball Elisabeth Beck-Gernsheim sobre les dones immigrants.
Cabaleiro Manzanedo, Julia (2005). Educació, dones i història: una aproximació didàctica. Barcelona: Editorial Icària.
DD.AA. (2008). Las mujeres cambian la educación. Investigar la escuela, relatar la experiencia. Madrid: Narcea.
Col·lecció d’assajos sobre el paper de les dones en l’àmbit educatiu, en els que s’albira com l’educació està sent profundament transformada i enriquida per les pràctiques educatives de les dones.
De Botton, L., Puigvert, L. i Taleb, F. (2004). El velo elegido. Barcelona: El Roure Ciència.
Aquesta lectura és una profunda reflexió sobre el reconeixement de qualsevol minoria cultural, com en aquest cas la musulmana. Les autores ens ofereixen arguments que permeten reconstruir la igualtat de i entre les dones. Més enllà del rebuig a la prohibició o a la imposició del vel o hijab, les autores escriuren conjuntament sobre el dret de totes les dones a la igualtat de diferències, al món laboral i a l’educació sense ser discriminades per la forma de vestir o per la religió.
Duque, E. (2006). Aprendiendo para el amor o para la violencia. Las relaciones en las discotecas. Barcelona: El Roure
Publicació que recull la recerca sobre què podem fer per evitar tot el que fomenta l’aprenentatge de la violència i potenciar tot el que faculta l’aprenentatge de l’amor. En aquest llibre, l’autora realitza un anàlisi amb una gran rigorositat científica i elabora propostes de superació d’algunes actituds i comportaments que generen acceptació de maltractaments físics i psíquics.
Fraiesse, Geneviève i altres (2003). Del sexo al género: los equívocos de un concepto. Madrid: Ediciones Cátedra
Gómez, J. (2004). El amor en la sociedad del riesgo. Una tentativa educativa. Barcelona: El Roure.
Publicació sobre un estudi científic sobre l’amor que ens planteja preguntes i respostes sobre qüestions com per què sentim atracció cap a determinades persones? Qui satisfà la nostra necessitat d’atraure? Quines són les persones que agraden i per què? A qui escollim i també per què? Qui ens escull a nosaltres i per què? A partir de les principals teories sobre l’amor i el recull de les veus dels adolescents, s’analitzen les conseqüències de concebre l’amor com un instint o química que les persones no podem controlar o bé com un sentiment i un desig entre les persones que viuran un moment o tota una vida de felicitat.
Jagoe, Catherine; Blanco, Alda; Enríquez de Salamanca, Cristina (1998). La mujer en los discursos de género. Barcelona: Editorial Icaria
Montero, Rosa ( ). El País semanal. "Maneras de vivir"
Oliver, E. i Valls, R. (2004). Violencia de género. Investigaciones sobre quiénes, por qué y cómo superarla. Barcelona: El Roure Ciència
Les autores d’aquest llibre han fet una exhaustiva revisió i anàlisi de les investigacions sobre la violència de gènere entre joves, persones adultes, violència que es dona en les “cites”, en les universitats, en els instituts, en les parelles casades i en les no casades. S’exposen també propostes per prevenir la violència de gènere.
Pérez Sedeño, Eulalia; Alcalá Manzanedo, Paloma (2001). Ciencia y Género. Madrid: Facultad de Filosofía de la Universidad Complutense
Puigvert, L. (2001). Las otras mujeres. Barcelona: El Roure
A partir del desenvolupament científic del feminisme dialògic, l'autora ens planteja la necessitat d’obrir espais de participació per a què les veus de les altres dones, les que fins ara no han tingut veu en el discurs feminista, siguin escoltades.
Puleo H, Alicia (1992). Dialéctica de la sexualidad: género y sexo en la filosofia contemporánea. Madrid: Ediciones Cátedra.
Rivera Garretas, María Milagros (2005). La diferencia sexual en la historia. Valencia: Universitat de Valencia
Valls, R., Puigvert, L., i Duque, E. (2008). Gender Violence amongst teenagers: socialization and prevention. Violence Against Women, vol. 14, núm. 7, 759-785.
Es tracta d’un article basat en els resultats d’un estudi científic en el que s’ha trobat que alguns adolescents vinculen l’atracció amb la violència. La investigació mostra com els processos de socializació dels i les adolescents promouen aquesta vinculació. Els resultats d’aquesta recerca ens diuen que aquest vincle és una de les possibles causes de les elevades xifres de violència de gènere entre els joves i com els debats en torn a aquesta investigació han tingut repercussions polítiques, sobretot en la Llei catalana del 2008 sobre el Dret de la Dona per eradicar la violència masclista al considerar i reconèixer aquesta en el sí de les “trobades puntuals” o “cites” i no només en el sí de les relacions estables de parelles. La prevenció en la socialització és la principal mesura i aquest estudi proporciona els coneixements fonamentals per a donar suport a aquest propòsit.
Entrevista a Lynn Margullis
Lyyn Margullis és Dra. en Genètica, investigadora i microbiòloga preeminent. Ens parla de l’origen de la vida, la simbiogènesi, la Teoria sobre l’Endosimbiosi Serial i la seva defensa de la Teoria Gaia.
Escenes de la vida diària d'una família amb rols diferenciats.
Bones pràctiques
Nàiades. Associació jove de dones feministes.
Neix d’un grup d’amigues diverses entre elles, interessades pel feminisme com a moviment social inclusiu de totes les dones que lluita per la superació de les desigualtats de gènere i la solidaritat femenina.
Entre les diferents actuacions que porten a terme cal destacar:
- Organitzar i portar a terme activitats de socialització preventiva de la violència de gènere.
- Organitzar i portar a terme debats sobre feminisme i noves masculinitats.
Crèdit variable: Fem el que volem? Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca.L'IES El Palau de Sant Andreu de la Barca porta a terme una experiència innovadora basada en un mètode d'educació diferenciada per gèneres.
Programes d’Innovació Educativa. Experiències i bones pràctiques de coeducació
Formació
Formació de persones dels Consells Escolars referents de coeducació.
El curs s’adreça a les persones referents i responsables de vetllar per la coeducació/igualtat de dones i homes en els centre escolars. Aquesta activitat es realitza a cadascun dels Serveis Territorials.
Assessoraments a centres docents en coeducació.
L’assessorament s’adreça als centres que volen impulsar la coeducació i la igualtat afectiva de dones i homes i desenvolupar estratègies.
Eines, estratègies i models
CINC KXS
5Kxs és un conjunt de recursos, en forma d’activitats, per a formadors i formadores i per als centres que desitgin treballar amb l’alumnat aspectes generals i específics dins dels projectes de convivència.
5Kxs suposa disposar d’un seguit d’activitats i materials per aplicar directament a l’aula, per tant, potser molt útil per treballar aspectes de convivència des d'un punt de vista curricular, atenent a les competències bàsiques.
Totes les activitats de 5Kxs són autoavaluables.
Porgrama hombres por la igualdad (2007). Coeducación desde la corresponsabilidad paterna. Unidad didàctica para intervenir socioeducativamente con alumnado de infantil i primaria. . Jerez de la forntera: Ayuntamiento de Jerez de la Frontera
Tesis doctorals
Aubert, Adriana (2008). Brudila Callí (respuesta de la mujer gitana). Del abandono de los estudios de la mujer gitana al éxito escolar de las niñas y adolescentes gitanas. Departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona.
Sánchez, Montse (dipositada). Feminismo gitano. La transformación de las mujeres gitanas. Una aportación al feminismo desde la solidaridad. Departament d'Antropologia Cultural i d'Història d'Amèrica i d'Àfrica de la Universitat de Barcelona.
Duque, Elena (2004). ¿Aprendiendo para el amor o aprendiendo para la violencia? Las relaciones afectivas y sexuales en las discotecas desde una perspectiva feminista. Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona.
Gómez, Jesús (2003). Las relaciones afectivo y sexuales en el segundo ciclo de la Educación Secundaria Obligatoria: Un reto educativo. Departament de Mètodes d'Investigació i Diagnòstic en Educació de la Universitat de Barcelona.
Llicències d'estudi
Arada Acebes, Raquel de la. Evolució històrica de la integració de les dones al sistema educatiu i al món laboral a Catalunya al llarg del segle XX.
Beltran Bertomeu, Josefa. La igualtat d'oportunitats entre noies i nois a l'ensenyament en el marc de la reforma educativa i l'acció tutorial. [Disponible a la biblioteca del Departament d'Educació]
Caba Gusi, Àngels. La infància a Catalunya. Una història oblidada. Proposta didàctica per a les ciències socials.
Cabaleiro Manzanedo, Julia. L'educació per a la igualtat d'oportunitats entre els gèneres i el currículum de ciències socials de l'ESO: aplicació de la història de les dones.
Caro Blanco, Coral. Relacions afectivoamoroses a l'adolescència. Elements per a una intervenció preventiva de la violència de gènere.
Checa Herranz, Olga. Coeducació i educació física: Una proposta didàctica per a la sensibilització i la formació del professorat.
Cortada Andreu, Esther. La igualtat d'oportunitats entre nens i nenes a l'escola en el marc de la reforma educativa i l'àrea de ciències socials. Formulacions generals i proposta curricular.
Cuenca Villarejo, Ma. Carme. Treballs per a la consecució d'una igualtat d'oportunitats real en l'educació i ocupació.
Cuevas Vilchez, Josep. L'educació d'Aquil·les. Propostes d'intervenció en masculinitats.
Díaz Perera, Enriqueta. La construcció de la igualtat a les aules. Diagnosi d'estereotips de gènere entre l'alumnat de batxillerat.
Doltra Tapiola, Marta. Motivació ètica i gènere.
Gómez Llobregat, Mercedes. Socialització dels sentiments i emocions d'afecte i ira de les nenes i els nens de l'educació infantil.
Hidalgo Villarroya, Encarna. Segon nivell de concreció del disseny curricular de l'àrea de ciències socials de l'ESO des d'una perspectiva coeducativa# propostes per desenvolupar el tercer nivell.
Jimeno Fernández, Enrique. Masculinitats (eleaboració d'una pàgina web amb materials i activitats interdisciplinàries sobre la identitat masculina i la prevenció dels conflictes de gènere).
Lojo Suárez, Mirta S. Atenció a la diversitat de l'alumnat de l'ESO des d'una perspectiva de gènere. Orientació i intervenció psicopedagògica.
Masó Monclús, Anna M. Igualtat i diferència: materials per a la coeducació per a les classes de filosofia i ètica.
Minguillón Loscos, Rosa Maria. La perspectiva de gènere i de les dones en els estudis sanitaris de Formació Professional de Catalunya. Propostes per la igualtat.
Miralles Guilló, Mercè. La convivència als centres públics de secundària: responsabilitat i autoritat del professorat.
Oliveras Prat, Immaculada. El tractament de la dona en el repertori de cançons de primària: anàlisi dels textos i de les il·lustracions de les cançons dels llibres de text des d'una perspectiva de gènere.
Pirla Luna, Manuel. 25 dones. Quaderns virtuals de material transversal per a l'ESO.
Rius Vernet, Núria. La dona: subjecte i objecte de l'obra d'art. 1870-1936.
Solsona Pairó, Núria. L'organització de l'aula per a l'ensenyament de les ciències experimentals.
Subías de la Fuente, Rafaela. Aprendre a estimar sense prejudicis. Eines i materials curriculars per a l'educació afectiva i sexual.
Terés Bonet, Núria. El procés d'ensenyament-aprenentatge i de socialització de les alumnes filles de famílies immigrades.
Tomé Gonzalez, Amparo. Estratègies d'intervenció en coeducació en ensenyament secundari. Aplicació i avaluació d'un pla d'acció positiva.
Vallejo Calderon, Dolors. Deu anys d'experiències escolars en coeducació a Catalunya (1989/1999). Un recull i recerca relativa a la igualtat d'oportunitats nois i noies a l'escola.
Vilajuliu Martínez, Montserrat. Àvies, besàvies i rebesàvies. La dona en la industrialització. Un cas particular: la Colònia Güell.