 |
|
 |
Valors i actituds / Educació emocional
Sensibilització i reflexió
Sensibilització i reflexió
 |
|
Alonso, N. (2005). Programa educativo de crecimiento emocional y moral. Málaga: Aljibe.
La formació integral de les persones exigeix la inclusió dels continguts d’educació socio-afectiva i moral en el currículum ordinari. S’aporten les últimes investigacions sobre la consciència moral i les repercusions que té en el comportament moral.
Baena, G. (2005). Cómo desarrollar la inteligencia emocional infantil. Madrid: Trillas..
Per aconseguir l’educació integral de l’alumnat és necessari conèixer més a fons l’aspecte emocional i els seus principals elements com són : l’avaluació, la intervenció i la presa de consciència de la seva naturalesa multidimensionals.
Bimbela, J.L. i Navarro, B. (2005). Habilidades emocionales y de comunicación. Granada: Escuela andaluza de Salud Pública. Junta de Andalucía.
Les habilitats fonamentals per potenciar la motivació són emocionals ( intra i interpersonals), de comunicació i de motivació pel canvi. Les habilitats emocionals permeten controlar el desenvolupament i la intensitat de les emocions.
Boix, C.(2007). Educar para ser feliz. Una propuesta de educación emocional. Barcelona: Ceac.
L’ésser humà és emocional. Les nostres emocions, biològicament parlant, són el motor del nostre funcionament. No podem viure sense elles i formen part de la nostra condició humana.
Carpena, A. (2001). Educació socioemocional a primària. Vic: EUMO.
La proposta d’educació basada en el desenvolupament integral de les persones s’estén entre els educadors i apareix com una demanda social en molts països, com una via de desenvolupament de la convivència madura i responsable..
Departament de l’Educació de la Generalitat de Catalunya. La convivència en els centres docents d’ensenyament secundari. Programa i propostes pedagògiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya (CD Materials de formació)
Departament d’Educació. (2003) Programa de competència social. Materials de formació. Educació secundària. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
És un CD-ROM amb materials de suport, adjunt a la carpeta La convivència en els centres docents d’ensenyament secundari.
Accés als materials 
Primer cicle d'educació secundària obligatòria.
Habilitats cognitives, creixement moral i habilitats socials.
Segon cicle d'educació secundària obligatòria.
Habilitats cognitives, creixement moral i habilitats socials.
Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. La Convivència en els centres d’educació infantil i primària. Barcelona: Generalitat de Catalunya (CD de Competència social i materials de formació; DVD Educació en valors i habilitats relacionals, materials audiovisuals)
Departament d’Educació. (2007) Programa de competència social DECIDEIX I i DECIDEIX II. Barcelona: Generalitat de Catalunya.
És un CD-ROM amb materials de suport, adjunt a la carpeta La Convivència en els centres d'educació infantil i primària.
Accés als materials
Cicle mitjà (6-9 anys) Decideix I
Cicle superior (10-11 anys) Decideix II
Qüestionari per avaluar l'assertivitat (6-9 anys)
Qüestionari per avaluar l'assertivitat (10-11 anys)
Díez M.C (2002). El piso de abajo de la escuela. Los afectos y las emociones en el día a día de la escuela infantil. Barcelona: Graó.
Els afectes, els sentiments i les emocions entre l’alumnat , en el dia a dia de l’escola Infantil.
Faber, A i Mazlish E. (1997). Com hem de parlar perquè els fills escoltin i com hem d’escoltar perquè els fills ens parlin. Barcelona: Medici.
Ofereix mètodes eficaços i innovadors per resdoldre problemes tant corrents com : escoltar i comprendre les preocupacions dels fills; fomentar la col·laboració familiar. Trobar alternatives als càstigs i ajudar als fills a cosntruir-se una imatge positiva.
Gallego, D.; Gallego, M.J. (2004). Educar la inteligencia emocional en el aula. Madrid: PPC.
Proposa un seguit d’eines i d’activitats per treballar interdisciplinàriament l’intel·ligència emocional a l’aula.
Gómez, J. (2002). Educació emocional i llenguatge en el marc de l’escola. Barcelona: Rosa Sensat.
La importància de l’educació emocional i la seva relació amb la comunicació emocional. Propostes per l’aula per aconseguir que l’alumnat es comuniqui amb diversitat de possibilitats tant els sentiments com les emocions.
Govern de Navarra (1995). Guia de salutd y desarrollo personal para trabajar con adolescentes. Quadern 1: Qui sóc jo. Quadern 2: Els altres, les altres. Quadern 3: Controlo la meva vida. Quadern 4: Relacions interpersonals. Quadern 5 Em comunico millor. Quadern 6: Em cuido.
Güell, M. i Muñoz, J (1998). Desconeix-te tu mateix. Barcelona: Ed.62.
Programa educatiu d’educació emocional.
GROP. “Actividades de educación emocional” a M. Álvarez; R. Bisquerra, (1999). Manual de orientación y tutoría. Barcelona: Praxis.
Propostes per treballar a l’aula l’educació emocional. Conté un manual pel professorat i relaciona les activitats amb les activitats del PAT.
McKay, M. i Fanning P. (1991). Autoestima. Evaluación y mejora. Barcelona: Martínez Roca.
Aprendre a plantejar les qüestions relacionades amb l’educació socio-personal, afectiva o emocional des del punt de vista de la reflexió i el coneixement tècnic.
Moreno, A. (2001). Sentir i pensar. Barcelona: Cruïlla.
Seguit de contes en format audio que treballen per l’alumnat d’educació infantil les emocions : el reconeixement i la seva expressió.
Murdock M. (1996). Tú sabes, tú puedes. Gaia.
Tècniques per desenvolupar i potenciar les aptituds dels nens i les nenes i de la joventut.
Novara, D.; Passerini, E. (2005). Educación socioafectiva. Madrid: Narcea.
150 activitats per conèixer-se, comunicar-se i aprendre a fer front als conflictes. És una guia per treballar l’empatia amb l’alumnat.
Pope A.; McHale, S.i Craighead, E. (1996). Mejora de la autoestima: Técnicas para niños y adolescentes. Barcelona: Martínez Roca..
Aporta dades que sostenen la hipòtesi de la relació existent entre la imatge que l’alumnat té de si mateix i la selecció d’estratègies d’aprenentatge.
Sol, N. (2007) . Si et xives et mato. La Garriga:Malhivern.
Tracta el problema del bullying els factors que influeixen tant en la persona víctima com en l’agressora. Defineix el cercle del bullying. Ajuda a detectar els diversos components que són intrínsecs a l’assetjament escolar.
Traveset, M. (2007) . La pedagogia sistèmica. Barcelona: Graó.
La pedagogia sistèmica és una nova forma de mirar que implica canvis profunds en la nostra forma de pensar l'educació i les nostres actituds cap a tots aquells que intervenen en l'acte educatiu: famílies, alumnes, docents, etc. Aquest enfocament pedagògic tracta de crear les condicions idònies per a que l'escola sigui un espai orientat cap al aprenentatge de la vida i per que les noves generacions puguin fer quelcom útil amb el legat que els ha estat tramés pel seus pares.
Vídeos
La sèrie ShowPeace està pensada per fomentar el diàleg positiu entre l'alumnat i explorar i practicar actituds constructives per resoldre els conflictes que es presenten a l'escola, a casa, a la feina i a la vida en general.
S'ofereixen quatre propostes de treball i reflexió:
Bully Dance (Joc d'abusos)
Dinner for two (Sopar per a dos)
When the dust Settles (Quan tot s'embolica)
Elbow Room (L'habitació atapeïda)
Bones pràctiques
Complicitats i diàlegs per a un clima escolar de convivència
El Escola Estel-Guinardó de Barcelona es planteja quins haurien de ser els elements, actituds, organització humana, temporal i espacial, que permeti a la infància aprendre a conviure.
Aprendre a pensar: filosofia 3/18
Quatre realitzacions sobre la introducció i el funcionament a les escoles del projecte filosofia infantil, primària i secundària.
Formació
El Departament d'Educació té aquesta oferta formativa:
Eines, estratègies i models
CINC KXS
5Kxs és un conjunt de recursos, en forma d’activitats, per a formadors i formadores i per als centres que desitgin treballar amb l’alumnat aspectes generals i específics dins dels projectes de convivència.
5Kxs suposa disposar d’un seguit d’activitats i materials per aplicar directament a l’aula, per tant, potser molt útil per treballar aspectes de convivència des d'un punt de vista curricular, atenent a les competències bàsiques.
Totes les activitats de 5Kxs són autoavaluables.
La Fundació Junan ha desenvolupat un "Projecte d'Intel·ligència Emocional" que aporta als docents un material complementari que permet treballar les capacitats cognitives i emocionals de l'alumnat de manera interrelacionada i simultània, i també contribueix al desenvolupament de les competències bàsiques.
Shambala està integrada per professionals de la comunicació, l'educació, la formació, l'oci i les arts, i treballem tant en l'àmbit educatiu com en el professional.
Fomenta l'educació integral de nens i joves, facilitant la seva autonomia, la seva creativitat, la gestió de les seves emocions des del respecte (a si mateix/a i als altres) i la capacitat de prendre decisions de manera positiva.
Llicències d'estudis
Boix Cases, Carmen. Treballem les emocions a l'escola.
Carpena Casajuana, Anna. Habilitats socials i educació de valors des de l'acció tutorial.
Carrasco Martínez, Cristina. Experiència d'educació emocional a l'àrea de Ciències Naturals.
Cases Caminal, Rosa. El treball de centrament a l'escola. Intel·ligència emocional a través dels cos.
Clua Borràs, Immaculada. La millora del benestar a l'aula des de l'enfocament de l'ecologia emocional.
Conangla Marín, M. Mercè. Entrenament en relació d'ajuda i habilitats d'intel·ligència emocional per a la formació en centres de treball, dins l'entorn hospitalari.
Dalmau Pujol, Marta. Elaboració de pautes de conducta per millorar els hàbits posturals i mentals dels estudiants d'ESO: com canviar el seu xip.
De Pagès Bergès, Eugènia. La ment "zapping". La manca d'atenció i concentració a l'ESO en l'àrea de ciències socials: estudi de la situació i proposta d'intervenció en educació emocional.
Gallardo Díaz, Juana. La tutoria com a eina d'alfabetització emocional: Deixar d'esperar, aprendre a voler.
Giralt Bolasell, Juana. Valors i felicitat; educar per l'acceptació del fracàs, la pèrdua, el sofriment i la finitut.
Gomez Bruguera, Josepa. La construcció de les competències lingüístiques i la seva relació amb la intel·ligència emocional.
Güell Barceló, Manuel. Curs d'alfabetització emocional.
Larrull Bertran, Concepció. Antropologia de la mort i el dol. Pautes d'intervenció a l'escola.
Lladó Esclusa, M.Teresa. El ioga a l'educació, una estratègia per a l'aprenentatge.
Martínez Villagrasa, Susanna. Recerca teòrica interdisciplinar per a la realització d'una experiència pilot d'educació en valors i educació per a la salut física, emocional i mental des de l'àrea de filosofia.
Nolla Casals, Anna M. Pedagogia de la vida i de la mort: eines d'acció tutorial i propostes didàctiques per a l'educació primària.
Palou Vicens, Sílvia. L'Educació emocional, una eina per a la convivència en educació infantil (0-6). Una responsabilitat compartida amb les famílies.
Petit Bordes, Núria. Una proposta per aprendre a ser, a viure i a conviure: el monestir cistercenc femení de Vallbona.
Rico Serra, Montserrat. La millora de l'autoestima, les habilitats socials i la salut corporal a través del bloc de continguts "control i consciència corporal" en l'educació primària.
Rodoreda Pujal, Dolors. Afavorir el desenvolupament personal i la convivència: Taller d’artteràpia aplicat a l’educació.
Sagarra Gadea, Carmina. Les escoles d'agrupament específic de sords: propostes per a la optimització dels seus recursos. Exemples d'activitats realitzades.
Solé Gomez, M. Rosa. L'educació emocional com a eina de millora personal del professorat. Disseny d'un programa formatiu.
Traveset Vilaginés, Mercè. Recursos didàctics d'educació emocional des d'un enfocament sistèmic.
Troya Figueroa, Manuel. L'art de viure: l'autoconeixement com a eina de millora personal i professional dels mestres i professors.
Vilavella Gasull, M. Gracia. Una proposta d'educació moral: càstigs educatius.
Kitscaixa Valors. Identitat, convivència i responsabilitat.