 |
|
 |
Valors i actituds / Inclusió
Sensibilització i reflexió
Sensibilització i reflexió
 |
|
Ainscow, M. (2001). Desarrollo de escuelas inclusivas. Ideas, propuestas y experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: Narcea.
Aquest llibre ofereix moltes idees, reflexions, propostes i experiències per aconseguir que les escoles i les aules siguin més inclusives, és a dir, perquè arribin a ser contexts en continu desenvolupament, capaces de posar-se a l'abast d'aquells alumnes que trobin dificultats en la seva participació i en el seu aprenentatge.
Arnau L., Zabala A. (2007). 11 Idees clau. Com aprendre i ensenyar competències. Barcelona: Graó.
Fins a quin punt un ensenyament basat en competències representa una millora dels models existents? Aquest llibre reflexiona de manera rigorosa sobre això i, al mateix temps, presenta una estructura clara que ajuda a la comprensió de cada idea, plantejant-la des d'una vessant teòrica i pràctica que referma els coneixements previs i aporta continguts.
Aubert, A., Flecha, A., Garcia, C., Flecha, R. i Racionero, S. (2009). Aprendizaje dialógico en la sociedad de la información. Barcelona: Hipatia Editorial.
Les concepcions d’aprenentatge hegemònic a les nostres aules i als nostres centres van ser elaborades en i per a les societats industrials que ja no existeixen. Avui sabem que l’aprenentatge dels nens i les nenes, del nois i les noies, depèn de totes les seves interaccions, de les que tenen a l’aula i de les que tenen a casa seva. Avui sabem que l’acord entre famílies i centres educatius és molt important i necessitem concepcions de l’aprenentatge que ajudin a coordinar les accions de professionals, familiars, entorns, comunitats i les pròpies de l’alumnat.
Aubert, A., Duque, E., Fisas, M. i Valls, R. (2004). Dialogar y transformar. Pedagogía crítica del siglo XXI. Barcelona: Graó
Aquest llibre recull les teories i les pràctiques que permeten superar la segregació educativa imperant en els últims anys i afrontar críticament els reptes de la societat de la informació. Les autores aporten noves orientacions per abordar els nous reptes: superació del fracàs escolar, prevenció de conflictes, millora de la convivència, qualitat per a totes i tots, drets educatius de la immigració i del poble gitano i igualtat de diferències de tots els gèneres i cultures.
Carbonell, E., Batllori, M., Muñoz, J. i Saltó, A. (2004). "Inclusió educativa d’alumnat amb greus barreres a l’aprenentatge i la participació, també a l’ensenyament secundari". A: Suports: revista catalana d'educació especial i atenció a la diversitat, vol. 8, núm. 2, Tardor, pp.132-147
Del Carmen, M. (2006). Atención a la diversidad. Barcelona: Graó.
Elements per reflexionar sobre l’atenció a la diversitat, proposta de recursos, i descripció d’experiències de com portar a la pràctica una pedagogia coherent.
Duque, E. i García, C. (2003). "Comunidades de aprendizaje: la inclusión de todos los niños y niñas". A: Aula de Innovación educativa, núm. 121, pp. 37-42. Barcelona: Graó
Duran, D. (2000) Tutoría entre iguales. Un recurso para atender a la diversidad Cuadernos de Pedagogía, núm. 288, pp. 36-39.
DD.AA. (2007). "L’escola Riera de Ribes, una comunitat que aprèn". A: Guix, núm. 339. Barcelona: Graó.
DDAA. (2004). "Comunidades de Aprendizaje". A: Aula de Innovación Educativa, núm. 131, pp. 27-68. Barcelona: Graó.
DD.AA. (2004). "Prácticas contra la exclusión".A: Cuadernos de Pedagogía, núm. 341, pp. 57-92. Barcelona: Praxis.
DD.AA. (2002). "Experiencias de éxito". A: Cuadernos de Pedagogía, núm. 316, pp. 39-67. Barcelona: Praxis.
Elboj, C., Puigdellívol, I., Soler, M. i Valls, R. (2002). Comunidades de aprendizaje. Transformar la educación. Barcelona: Graó
Aquest llibre presenta una alternativa que ja s’està portant a terme a diferents centres en els que les famílies, el professorat i l’entorn social dialoguen, treballen conjuntament i transformen els centres educatius, des de l’horari fins l’aula, per a que tot l’alumnat tingui èxit en els seus estudis.
Escorsa, M., Esteve, E. (2006). Tallers integrals. Barcelona: Graó.
Els tallers integrals parteixen de la utilització conjunta de les aules amb una reorganització de l'espai, del temps i dels materials per treballar els continguts de les diferents àrees. El model que es proposa en aquest llibre, centrat en primària, implica canvis organitzatius i metodològics que afavoreixen la comunicació i la col·laboració entre el propi alumnat i també amb el professorat.
Freire, P. (1997). A la sombra de este árbol. Barcelona: El Roure Ciència
El principal autor mundial en educació, planteja en aquest llibre els temes més actuals de les ciències socials (dialogicitat, transformació, superació del fatalisme, reflexivitat) en continuïtat amb totes les seves obres anteriors, però també en una nova perspectiva que fa front als actuals reptes del neoliberalisme i postmodernisme. A la introducció, el seu amic Ramón Flecha destaca la rellevància d’aquesta obra per a l’educació del segle XXI.
Molina, S. (2007). Los grupos interactivos: Una práctica de las comunidades de aprendizaje para la inclusión del alumnado con discapacidad. Departamento de Teoría e Historia de la Educación, Universitat de Barcelona.
Monereo, C., Pozo, J.I. (2005). La práctica del asesoramiento a examen. Barcelona: Graó.
Què significa assessorar? Les relacions entre assessor i assessorat. Què esperen uns i altres d’aquesta col·laboració? Els processos d’ensenyament i aprenentatge. Competències per assessorar; saber parlar i escoltar. La formació dels assessors.
Guix, D. i Serra, P. (2008). Donar, rebre i compartir. L’estructura de l’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Girona: Documenta Universitària.
Aquest text tracta de l’aprenentatge cooperatiu, i ho fa donant-ne una visió molt vinculada a l’escola i a pràctica de l’aula en contextos escolars.
Johnson, D.W., Johnson, R.T. i Holubec, E.J. (1999). El aprendizaje cooperativo en el aula. Buenos Aires: Paidós.
Aquest llibre presenta les estratègies per començar a posar en pràctica l'aprenentatge cooperatiu a l'aula o bé per millorar l'ocupació d'aquesta important eina didàctica.
Johnson, R.T., Johnson, D.W. (1997). "Una visió global de l’aprenentatge cooperatiu". A: Suports, Revista Catalana d’Educació Especial i Atenció a la Diversitat, vol. 1, pp.54-64.
Huguet, T. (2006). Aprendre junts a l’aula. Una proposta inclusiva. Barcelona: Graó.
L'experiència d'una escola que ens mostra com, des d'una perspectiva inclusiva, s'atenen les necessitats educatives de l'alumnat, tot donant criteris, orientacions i instruments per a la construcció d'escoles més compromeses.
Martín, X. i Rubio, L. (2006). Experiències d’Aprenentatge Servei. Barcelona: Octaedro
Marsal, Núria. (2007). Teoria de les inteligències múltiples. Activitats per fomentar l'atenció i la reflexió en l'alumnat de primària.
Montón, M.J. (2003). La integració de l’alumnat immigrant al centre escolar. Barcelona: Graó.
El llibre analitza les actituds de la societat d’acollida, la normalització de l’emplaçament escolar, el treball amb les famílies, les estratègies per treballar a l’aula, i fa una valoració d’experiències.
Onrubia, J. (coord.). (2004). Criterios psicopedagógicos y recursos para atender la diversidad en secundaria. Barcelona: Graó.
Ajuda per al professorat de ciències experimentals, llengua i matemàtiques en la tasca d’ensenyar alumnes que presenten capacitats i coneixements previs diversos, així com diferents motivacions i interessos.
Parrilla, A. (2004). "Grupos de apoyo entre docentes". A: Cuadernos de Pedagogía, núm. 331, pp. 66-69. Barcelona: Wolters Kluwer
Porter, G.L. (2003). "El reto de la diversidad y la integración en las escuelas". Aula de Innovación educativa, núm. 121, pp. 37-42. Barcelona: Graó
Porter, G.L. (2001). Elements crítics per a escoles inclusives. Creant l’escola inclusiva: una perspectiva canadenca basada en quinze anys d’experiència. Suports: revista catalana d'educació especial i atenció a la diversitat, vol. 5, núm. 1, pp. 6-14.
Puig, J.M. i DD.AA. (2006) Aprenentatge servei. Barcelona: Octaedro.
Aquesta obra és una introducció panoràmica a l’APS. Se’n presenten l’origen i els trets més característics, posteriorment s’exposen les teories que el fonamenten, es revisa la metodologia d’aquests projectes, se’n presenta l’aplicació en els àmbits educatius formal i no formals, i finalment es postren les condicions per a la seva implantació territorial.
Puigdellívol, I. (2005). Educación especial en la escuela integrada. Una perspectiva desde la diversidad. Barcelona: Graó.
L’autor hi exposa les actuacions que propicien l’atenció a la diversitat i a les necessitats educatives especials de l’alumnat. S’hi analitza la dinamització de la feina en equip, les decisions curriculars, l’ambient de treball, l’agrupació de l’alumnat i la planificació i avaluació. També tracta del procés d’aprenentatge, de les funcions del professor de suport i dels processos d’integració d’alumnes amb discapacitat.
Puigdellivol, I. i Ortega S. (2004). "Incluir es sumar. Comunidades de Aprendizaje como modelo de escuela inclusiva".A: Aula de Innovación educativa, núm.131, pp. 47-50. Barcelona: Graó.
Puigdellívol, I. (2003). Experiencias de inclusión: presentación. Aula de Innovación educativa, núm. 121, pp. 37-42. Barcelona: Graó
http://aula.grao.com/revistas/ficha.asp?ID=3&NUMERO=9
Pujolàs, P.(2001). Atención a la diversidad y aprendizaje cooperativo en la educación obligatoria. Málaga: Aljibe.
Desenvolupa com a proposta per a l'educació tècniques per establir grups d'aprenentatge cooperatiu a l'aula, i aporta en aquest sentit les referències pràctiques necessàries per als mateixos, des de l'organització del currículum a l'organització de l'aula, detallant les pautes a seguir a l'inici, durant i després de les diferents unitats didàctiques.
Pujolàs, P. (2003). Aprendre junts alumnes diferents. Els equips d’aprenentatge cooperatiu a l’aula. Vic: Eumo.
Aquest llibre es fonamenta en una anàlisi rigorosa de les condicions que han de fer possible una escola per a tothom, tot proposant els equips d'aprenentatge cooperatiu a l'aula com a instrument metodològic i didàctic, però també com a via de pensament filosòfic, ètic i pedagògic per ensenyar a tothom i, sobretot, per ensenyar una nova forma de viure.
Pujolàs, P. (2008). 9 ideas clave. El aprendizaje coopertivo. Barcelona: Graó.
Presenta recursos per afavorir l’organització de les tasques acadèmiques en règim d’interacció cooperativa, lluny de tendències individualistes i competitives. L’aprenentatge cooperatiu esdevé així un recurs indiscutible per atendre la diversitat dels estudiants, des d’un enfocament inclusiu en un sentit ampli, és a dir, sense excloure ni classificar ningú segons la seva capacitat o el seu rendiment.
Ruíz, R. (1999). Algunes reflexions i propostes sobre aspectes conceptuals i pràctics de les adequacions curriculars. Disseny de bases curriculars per a tot l’alumnat i adequació personalitzada del currículum. Suports: revista catalana d'educació especial i atenció a la diversitat, vol. 3, n. 2, pp. 121-145.
Ruiz, R. (2007). Plans múltiples i personalitzats per l’aula inclusiva. Vic: Eumo.
L'autor hi presenta formes de planificar (anticipar, preveure, preparar) opcions múltiples i diverses a l'aula ordinària que puguin ser valuoses per a tot l'alumnat. Hi exposa procediments i eines de planificació múltiple, mesures personalitzades d'atenció en el dia a dia i també a llarg termini.
Sánchez, E. i García, J.R. (2005): "Sobre la noción de asesoramiento colaborativo: lo que se dice y lo que se hace". A: Monereo, C. i Pozo, J. I.: La práctica del asesoramiento a examen. Barcelona: Graó.
Stainback, S. (2001). "L’educació inclusiva: definició, context i motius".A: Suports: revista d'educació especial i atenció a la diversitat, vol. 5, núm. 1, p. 18-25.
Stainback, S. i Stainback, W. (1999). Aulas inclusivas. Un nuevo modo de enfocar y vivir el currículo. Madrid: Narcea.
Aquest llibre se centra en com es pot promoure una educació inclusiva dissenyant, adaptant i proposant un currículum adequat a qualsevol tipus d’aula. Es presenten les experiències més innovadores dels EEUU i del Canadà, i descriu com cada escola pot convertir-se en un lloc on tots els estudiants siguin benvinguts i puguin ser enriquits educativament. L’objectiu de les aules inclusives assegura que tot l’alumnat sigui acceptat e inclòs amb ple dret a la comunitat escolar.
Bones pràctiques
Inclusion.com. Web sobre la inclusió a Toronto. Canadà.
DD.AA. (2007). "L’escola Riera de Ribes, una comunitat que aprèn". A: Guix, núm. 339. Barcelona: Graó.
Presentació d’un model d’organització de Centre Inclusiu.
Departament d'Educació (2006). Caixa d’Eines, núm. 3. El centre educatiu acollidor.
Departament d'Educació (2008). Caixa d’Eines, núm. 7. Gestió d'aula efectiva: una experiència positiva al barri de Sant Cosme.
Basada en expectatives altes i un reforç continuat
.
Servei educatiu Baix Llobregat 8. Esplugues de Llobregat.
En aquesta pàgina hi ha alguns instruments que s'estan utilitzant a diverses escoles d'Esplugues i de Sant Just que poden ser útils per millorar la inclusió de tot l'alumnat en el seu grup classe, dins l'aula i en el centre educatiu.
Servei Educatiu del Berguedà i extensió de Bagá. Berga
L'atenció a la diversitat des d'un model d'educació inclusiva amb 14 centres educatius implicats.
Centres educatius
Escola Can Puig. Banyoles. Treball cooperatiu
Escola pública Amara Berri de Donostia. San Sebastián
Projecte Comunitats d’Aprenentatge
Comunitats d'aprendizaje al País Basc.
INCLUD-ED. Strategies for inclusion and social cohesion from education in Europe. INTEGRATED PROJECT Priority 7 of Sixth Framework Programme. (2006- 2011).
El projecte INCLUD-ED és un Projecte Integrat de la prioritat 7 del VI Programa Marc d’Investigació de la Comissió Europea. Els Projectes Integrats combinen una gran quantitat d’activitats i recursos necessaris per assolir objectius científics ambiciosos i ben definits. INCLUD-ED se centrarà en l’estudi de les interaccions entre els sistemes educatius, els agents i les polítiques (infantil, primària, secundaria, programes de formació professional i programes d’educació especial).
Formació
Formació per a professorat d'aules obertes.
Adreçada al professorat que imparteix docència a les Aules obertes.
Marc teòric, activitats pràctiques d'aula, mostra de projectes i models organitzatius d'Aula oberta i banc de recursos per al professorat de les Aules obertes
Formació per a tutors i tutores d'ESO.
Formació adreçada al professorat tutor d'ESO.
Formació adreçada als tutors i tutores dels centres de Secundària que hagin fet el curs d’iniciació o bé per a assessorament a centres.
Eines, estratègies i models
CINC KXS
5Kxs és un conjunt de recursos, en forma d’activitats, per a formadors i formadores i per als centres que desitgin treballar amb l’alumnat aspectes generals i específics dins dels projectes de convivència.
5Kxs suposa disposar d’un seguit d’activitats i materials per aplicar directament a l’aula, per tant, potser molt útil per treballar aspectes de convivència des d'un punt de vista curricular, atenent a les competències bàsiques.
Totes les activitats de 5Kxs són autoavaluables.
Aprenentatge Servei. L'aprenentatge servei és una proposta educativa que combina processos d'aprenentatge i de servei a la comunitat en un sol projecte ben articulat en el qual els participants es formen tot treballant sobre necessitats reals de l'entorn amb l'objectiu de millorar-lo.
Marsal, Núria. Activitats per fomentar l'atenció i la reflexió en l'alumnat de primària. Llicència d'estudis retribuida pel Departament d'Educació, curs 2006-2007. [Materials de la llicència]
AINSCOW, M.; BOOTH, T. Índex per a la inclusió. Guia per a l’avaluació i millora de l’educació inclusiva. Traduït i adaptat al català pel Grup de treball sobre escola inclusiva de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona. Barcelona: ICE UB, 2005. (Edició original: Index for inclusion. Center for Studies on Inclusive Education (CSIE) 2002.)
Grup de treball de tutoria de l'ICE de la UB. Projecte Escolta'm: Tutoria personalitzada.
Aquest projecte de l'Institut de Ciències de l'Educació de la Universitat de Barcelona i que compta amb el suport del Departament d'Educació - coordinat per Antoni Giner i Carme Saumell sota la supervisió del Dr. Francesc Imbernon - proposa personalitzar l’escola amb un pla d’intervenció educativa que estableixi una vinculació educativa positiva entre el tutor i
l’alumne, i que proporcioni a tot l’alumnat factors promotors que els reconeguin i acompanyin en el seu creixement per anar aconseguint cotes de seguretat personal que l’ajudin a desenvolupar-se de forma integral i satisfactòria.
Orellana, Bernat. Escola inclusiva i TIC. Pàgina web amb eines informàtiques afavoridores de processos inclusius.
Shona Auerbach (direcció). Mi querido Frankie. 2004. Durada 105 min.
Història d’un nen de nou anys anomenat Frankie i de la seva mare, Lizzie, que sempre s’estan movent d’un lloc a altre. Com que no vol explicar al seu fill la veritat, Lizzie s’ha inventat una historia per satisfer la curiositat del petit Frankie. Cada cert temps envia una carta a Frankie del seu suposat pare, que està embarcat en un vaixell a terres llunyanes .
Temes:
LicCinema. Servei Educatiu del Baix Empordà
Llicències d'estudis
Abril i Ferrer, Carme. A l'Institut tothom ensenya a llegir. Un model de comprensió lectora de centre.
Andrade Platero, M. Carme. Materials d'aprenentatge per a l'alumnat nouvingut en la fase de transició a l'aula ordinŕria (ŕrea de llengua catalana i altres ŕrees curriculars i la tutoria).
Andreu Calaf, Josep M. Els plans de millora i innovació de centres com a elements afavoridors d'institucions que avancen vers la inclusió educativa.
Balanzó de Orovio, Cristina de. Llenguatge gràfic i llenguatge verbal. Programa de dibuix integrador per a alumnes nouvinguts.
Barlam Aspachs, Ramon. La utilització didàctica de les TIC en el tractament a la diversitat (ed. secundària). Desenvolupament de material didàctic i estratègies de treball cooperatiu a partir de la participació en el projecte.
Bereguer Vińas, Susagna. L'escola inclusiva i les noves tecnologies
Cabré Castellví, Núria. Les estratègies metodològiques i els recursos didàctics en la lectura de llibres a primer cicle d'ESO.
Carreras De Cabrera, Jordi. L'escriptura del jo. Proposta d'educació intercultural i tractament de la diversitat per a l'ensenyament secundari obligatori. Segon cicle.
Català Agras, Mireia. Materials curriculars per al desenvolupament de les habilitats lectores d'acord amb el marc conceptual utilitzat en l'elaboració de les proves ACL. Per als cicles mitjà i superior de primària.
Coma Dosrius, Ramon. Incidència dels projectes singulars de secundària en l'èxit escolar i la inserció social dels adolescents amb inadaptació.
Cumellas Riera, Montserrat. Aprendre a viure junts.
Cunillera Juanpere, Puigcerver. Estratègies i bones pràctiques per educar en la diversitat a l'ESO. Anàlisi de la realitat a Tarragona.
Dot Padrós, Maria. Tu ets diferent perquè llegeixes (com la lectura pot jugar un paper essencial en la formació dels joves).
Farré Sanfeliu, Maria Antònia. Materials d'aprenentatge per a l'alumnat nouvingut en la fase de transició a l'aula ordinària en l'àrea de llengua catalana i la tutoria.
Fernández Pou, Maria. L'escriptura del jo, una proposta d'educació intercultural i tractament de la diversitat per a l'ensenyament secundari obligatori. Primer cicle.
Ferrer Fàbregas, M. Teresa. Experiències educatives compartides entre els centres de secundària i altres institucions, per donar resposta a les necessitats educatives d'alumnes amb risc d'exclusió, en el tram final de la seva escolarització obligatòria.
Garcia Safont, Montserrat. L'aprenentatge accelerat de la llengua com a eina d'acolliment i integració de l'alumnat nouvingut.
Gómez Masdevall, M. Teresa. Estratègies d'intervenció amb alumnat de necessitats educatives especials per altes capacitats dins l'escola inclusiva.
Huguet Comelles, Teresa. Alumnat i professorat aprenem dins l’aula. Una experiència inclusiva.
Huguet Cusí, Maria Pilar. La capacitat lectora: una eina imprescindible per a l'adquisició de les competències bàsiques i el traspàs d'informació.
Martí Cartes, Francina. Llegir, pensar i clicar. Proposta didàctica per millorar la comprensió lectora a l'ESO llegint a Internet.
Martin Toribio, Juana. Estudi de les capacitats necessàries per al desenvolupament reflexiu-crític a l'alumnat d'exclusió dintre de la secundària.
Montón Sales, M. José. Necessitats educatives de l'alumnat d'incorporació tardana a l'ESO: priorització d'objectius, continguts i competències bàsiques.
Santó Fabregat, Rosa. El nostre entorn: activitats per a alumnes amb necessitats educatives específiques, treballant en projectes i grups cooperatius.
Sol Mauri, Neus. Avaluar en la diversitat: anàlisi i elaboració d'instruments d'avaluació, tenint en compte els estils cognitius dels alumnes.
Sol Puig, Manuel. Les competències en els treballs de projectes matemàtics per una educació equitativa a l'ESO.
Surís Pavón, Pilar. El fracàs escolar a secundària: causes, conseqüències i prevenció.
Valls Maxenchs, Mercè. El pla de transició al treball: un model de transició inclusiva
Vilella Miró, Xavier. Millorar l'atenció a la diversitat multicultural des de l'àrea de matemàtiques.