# XTEC. Xarxa Telemàtica Educativa de Catalunya Generalitat de Catalunya. Departament d'Educació

XTEC

RSS

Documents

Pas a pas 5

¿Por qué investigar en la escuela?

Tres son las actitudes que se pueden tener y enseñar-aprender ante los continuos misterios que nos plantea la vida:

  • Confiar en el azar para dar una explicación sin comprobarla exhaustiva y críticamente.  Esta actitud origina el conocimiento empírico o popular.
  • Aceptar las explicaciones de alguien que nos revele la verdad y confiar con fe en las fuerzas sobrenaturales. El conocimiento que se obtiene es el teológico o religioso.
  • Intentar desvelar el misterio con el esfuerzo de la inteligencia.  Dependiendo de que el esfuerzo no se apoye o sí lo haga en la experimentación tendremos el conocimiento filosófico o el científico.
Investigar es una actitud vital connatural al ser humano y a los animales.

Los niños son grandes investigadores y utilizan una gran parte de su tiempo en investigaciones en las que aplican todo su saber y todas las metodologías de las que disponen.
Es importante que esta forma de aprender y enseñar, es más, de vivir que es investigar no se pierda en la adolescencia y en la secundaria.  Por el contrario, deberíamos ser conscientes de que estamos en la edad adecuada para que una metodología de investigación organizada y estratégica puede encontrar sitio en las mentes y en las actitudes del alumnado de secundaria.

El papel del profesorado debe ser ayudar a que el alumnado, poco a poco, vaya transitando el camino para progresar en esta tarea compleja pero también motivadora y enriquecedora.

Investigar conlleva ser crítico y autocrítico, analizar los fenómenos naturales y sociales, emitir hipótesis o suposiciones, proponer experimentaciones, trabajar en grupo, etc.  Todos ellos valores de alta calidad para la formación y el desenvolvimiento del ser humano.

Por último, nos parece que investigando se aprende más y mejor, se asumen mejor los conocimientos y se adquieren en un entorno integrado y más rico.

Font: Investigar en la escuela ¿Por qué investigar en la escuela? Encuentro Aulablog11. Madrid

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pas a pas 4

'Tipos de Proyectos de clase. Las webquests'

Las WebQuest son actividades que se llevan a cabo utilizando recursos de Internet preseleccionados por el docente, de manera que el estudiante, para realizar la tarea, se enfoque en la utilización de los recursos y no en buscarlos. Están especialmente diseñadas para que el alumno desarrolle habilidades esenciales para utilizar apropiadamente la información que encuentra, es decir, para clasificarla, organizarla, analizarla y sintetizarla correctamente, con el objeto de generar con ella y apoyándose en Herramientas Informáticas y otros recursos, un producto nuevo. Para elaborarlas, el docente diseña una Tarea, selecciona los recursos de Internet que considera más pertinentes para resolverla y la presenta al estudiante de manera interesante y fácil de entender. Se debe tener cuidado en que la actividad, en su totalidad, se ajuste al tiempo asignado para llevarla a cabo y cumpla los objetivos de aprendizaje planteados. Las WebQuests se componen de seis partes esenciales: * introducción * tarea * proceso * recursos * evaluación * conclusión.

Font: Eduteka. Tecnologías de la Información y la Comunicación para Educación Básica y Media Tipos de proyectos de clase

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pas a pas 3

Suggeriments per a la participació en 'Projectes en xarxa internacionals'

  1. No s'ha de donar per suposat que, només amb el nostre nom, els altres participants poden saber el nostre gènere.
  2. La majoria de països del món fan servir el Sistema Internacional de mesures (SMI). De tota manera, un bon nombre de participants, en especial els angloparlants, utilizan el sistema anglès.
  3. Si es fan servir modismes, ens hem d'assegurar d'explicar el seu significat. És convenient utilitzar paraules senzilles en les nostres comunicacions. Hem de pensar que és possible que el receptor faci una traducció literal .
  4. Cal explicar el significat de les abreviatures, en el cas que es facin servir. L'organisme o institució de referència pot ser conegut amb formes diverses, quan s'utilitzen llengues diferents
  5. A molts països, la referència horària del dia ve marcada per les 24 horas, per tant les tres de la tarda seran las 15:00
  6. La majoria dels participants acostumen a escriure les dates en aquest ordre: dia, mes i any, o potser any, dia i mes. Països como els Estats Units escriuen mes, dia i any. Per evitar confusions és pràctic escriure el nom del mes.
  7. El lector no pot “veure” la cara del remitent de la comunicació. Les bromes es poden interpretar literalment i no ser comprensibles.
  8. Molts països del món aprenen la llengua anglesa d'Anglaterra en comptes de la pròpia dels Estats Units. Aquesta raó pot fer variar la correcció d'algunes expressions o formes d'escriptura.

Font: 'Diane Midness, Program Coordinator International Partnerships through Technology dmidness@ga.unc.edu

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pas a pas 2

Exemples de “bones raons” per participar en un projecte en xarxa

  • Sensibilitzar els alumnes de l'existència d'altres llengües i d'altres maneres de viure a Europa. Professor de primària. França.
  • Dinamitzar la meva forma d'ensenyar i aprendre per una metodologia de projectes, en la qual els meus alumnes viuen una situació real d'intercanvi i de col·laboració amb altres adolescents per fer un diari digital. Professor d'història i geografia, anglès i tecnologia. França.
  • Posar en contacte els meus alumnes amb nadius de la llengua estrangera que aprenen, per conèixer llengua,costums, cultura i vida quotidiana. Professor de francès. Espanya.
  • Oferir als meus alumnes l'oportunitat d'obertura a altres realitats. Professor de llengües de Secundària. França.
  • Aportar una dimensió europea a l'ensenyament de la història. Professor de geografia i història de Secundària. França
  • Ajudar a canviar la visió que té un gran nombre d'alumnes immigrants, de si mateixos, de la seva cultura, història i futur. (Membre del consell directiu d'un centre de Formació Professional. França)
  • Permetre als mestres sortir del seu relatiu isolament i afavorir el treball d'equip multidisciplinar. (Documentalista. França)
  • Contribuir a resoldre aspectes de racisme i intolerància en el seu centre educatiu (Professor d'història i geografia. França).
  • Incitar, motivar els alumnes perquè aprenguin la seva llengua. (Professor de francès. Polònia)
  • Tractar de sortir de la compartimentació de les matèries i fer els aprenentatges significatius. Professor de francès de secundària. Itàlia.
  • Provar, com a mínim algunes hores al llarg del curs, de donar vida a la classe, veure brillar els ulls dels meus alumnes, tenir la sensació que els mou el desig d'aprendre. Professor d'història i geografia. França.
  • Nosaltres som a una zona rural, aïllada, i em cal ampliar el seu horitzó de coneixences escolars i particulars, i com a eina de futur. Professor de francès. Rumania.
  • Els meus alumnes que han immigrat recentment amb les seves famílies, han d'aprendre la llengua i la cultura del seu país d'acollida, però em sembla que també han de descobrir Europa i fer conèixer les seves cultures. Professor d'aula d'acollida França.
  • Treballar amb equip amb els meus col·legues és gairebé impossible; crec que fer-ho amb col·legues llunyans suposa menys barreres; sembla paradoxal, però... sé d'experiències que em donen esperances. Professor de francès. Espanya
  • Jo tinc necessitat d'intercanvi d'idees amb altres educadors europeus d'aules d'acollida per millorar la meva pràctica i entendre millor els meus alumnes. Professor de francès d'aula d'acollida. França.
  • Em sembla important sensibilitzar els alumnes per tot allò que passa més enllà de les nostres fronteres i ajudar-los a reflexionar al voltant de l'educació dels joves a diversos països d'Europa, partint de la meva matèria de filosofia. Professor de filosofia (França)

    Font: 'Carnet de route pour elaborer un projet CRDP' Academie de Versalles.

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Pas a pas

El primer pas: Reflexions al voltant del treball en projectes telemàtics i col·laboratius

  • Mostra que la complexitat és més didàctica que tècnica.
  • Dóna l'oportunitat a l'alumnat de conèixer o elaborar els objectius de l'aprenentatge.
  • Impulsa la creació d'un currículum personalitzat.
  • Facilita el treball col·laboratiu
  • Permet atendre a la diversitat (alumnat per sobre i per sota de la mitjana)
  • Afavoreix la capacitat de presa de decisions
  • Transforma l'aula en un espai de creació de coneixement.
  • Millora la tolerància cap a altres cultures

El segon pas: Per on comencem?

  • Plantegem-nos petits reptes: primer participar, després crear
  • Mirem i remirem tots els projectes existents que ja estan creats.
  • Parlem amb altres professors que hagin participat en projectes telemàtics
  • Posem-nos en contacte amb un altre centre i fem una activitat en comú(veure Orillas)
  • Participem en un projecte que no tingui calendaris molt rígids i/o que no suposi grans compromisos
  • Llegim amb atenció la Guia didàctica del Projecte triat.
  • Estem en contacte amb el facilitador del projecte.

El tercer pas: Seguim

  • És el moment on podem pensar en la creació i difusió de projectes propis