Per què a països com Noruega, Suècia o Guatemala no hi ha cultiu de la vinya?
[...] Cal parlar de l'existència d'uns límits geogràfics molt definits per al conreu de la vinya al món. Com es pot observar en el mapa, les àrees de cultiu de la vinya es troben establertes principalment entre les latituds de 30º i 50º, en ambdós hemisferis.
La raó que determina aquests límits del cultiu de la vinya és la climatologia. Per exemple, en el nostre hemisferi, per damunt dels 50º de latitud el clima és massa fred; la vinya demana un grau heliotèrmic mínim (el grau heliotèrmic és lá suma de la quantitat de radiació solar que la vinya rep en un any), que li és indispensable.
Però tàmbé existeix un màxim, i per sota dels 30º de latitud el clima és massa tòrrid i el conreu de la vinya hi és impossible.
Els ceps nobles que donen origen als grans vins de taula necessiten hiverns freds i estius moderadament calorosos.
A les regions més càlides com per exemple el sud d'Espanya, o el sud d'Itàlia, per raons de climatologia, trobem els grans vins d'aperitius i postres.
Els ceps d'aquests indrets produeixen un most ric en sucre, que s'adapta molt bé a climes càlids. D'aquí ve que els vins tinguin tanta riquesa alcohòlica i que, elaborats adequadament, donin lloc, a Espanya, als mundialment famosos vins de Xerès, Montilla, Moriles, Màlaga i, a Itàlia, als vins de Marsala, Lacrima Christi, etc.
Des d'un punt de vista tècnic, hi ha quatre factors determinants de les característiques d'un vi: