La vinya i el vi. Dossier de l'alumne
Presentacio
 		Introducció
 		Objectius
 		Activitats
 Avaluació








 
Geografia de la vinya

Àrea de ciències socials


Objectius:

-Conèixer la geografia de la vinya i saber-la situar sobre el mapa.
-Relacionar el cultiu de la vinya amb el factor climàtic.

Continguts:

Fets: la geografia de la vinya, les regions sobre el mapa, el factor climàtic i el cultiu de la vinya.
Procediments: la recerca d'informació a l'atles o en fonts similars, la deducció a partir de la repetició de fets.
Actituds: el treball cooperatiu en grup per a la consecució dels resultats.

Espai on es desenvolupa l'activitat: a l'aula i en altres llocs on es pugui realitzar la recerca d'informació (sala d'ordinadors, biblioteca...).

Temporalització aproximada: dues o tres sessions d'una hora segons l'aprofundiment.

Tipus d'activitat: petit grup (màxim de 5 alumnes)

Material a utilitzar: atles, ordinadors, llibres de text...

Observacions i orientacions didàctiques específiques sobre el desenvolupament de l'activitat: la informació teòrica es troba en el material del professor.

Observacions per a l'avaluació: es valorarà la capacitat de treball en grup i de recerca d'informació, i de deducció. És interessant que hi hagi una autoavaluació individual i de grup.


Material teòric i per a l'avaluació

Per què a països com Noruega, Suècia o Guatemala no hi ha cultiu de la vinya?

Mapa del món

[...] Cal parlar de l'existència d'uns límits geogràfics molt definits per al conreu de la vinya al món. Com es pot observar en el mapa, les àrees de cultiu de la vinya es troben establertes principalment entre les latituds de 30º i 50º, en ambdós hemisferis.

La raó que determina aquests límits del cultiu de la vinya és la climatologia. Per exemple, en el nostre hemisferi, per damunt dels 50º de latitud el clima és massa fred; la vinya demana un grau heliotèrmic mínim (el grau heliotèrmic és lá suma de la quantitat de radiació solar que la vinya rep en un any), que li és indispensable.

Però tàmbé existeix un màxim, i per sota dels 30º de latitud el clima és massa tòrrid i el conreu de la vinya hi és impossible.

Els ceps nobles que donen origen als grans vins de taula necessiten hiverns freds i estius moderadament calorosos.

A les regions més càlides com per exemple el sud d'Espanya, o el sud d'Itàlia, per raons de climatologia, trobem els grans vins d'aperitius i postres.

Els ceps d'aquests indrets produeixen un most ric en sucre, que s'adapta molt bé a climes càlids. D'aquí ve que els vins tinguin tanta riquesa alcohòlica i que, elaborats adequadament, donin lloc, a Espanya, als mundialment famosos vins de Xerès, Montilla, Moriles, Màlaga i, a Itàlia, als vins de Marsala, Lacrima Christi, etc.

Des d'un punt de vista tècnic, hi ha quatre factors determinants de les característiques d'un vi:

1. Principalment la climatologia que, en general, ve determinada per la latitud o per la situació geogràfica de la zona de producció, l'altitud sobre el nivell del mar (a mesura que augmenta l'altitud les temperatures nocturnes són inferiors), i els vents.

2. El cep o vinya, que pot ser un cep noble que produeixi poca quantitat de raïm, però d'una gran qualitat, com ara la vinya Pinot a la Borgonya; o bé una vinya ordinària que produeixi gran quantitat de most, però de més baixa qualitat, com és el cas del cep Aramon al sud de França.

3. El sòl, i més concretament, la composició del terreny on es planta la vinya. És curiós de constatar la gran diferència que hi ha a vegades en una mateixa vinya, entre una parcel.la i una altra. Els vins produïts en ambdues parcel.les són diferents i, tanmateix, estan exposats a la mateixa climatologia i són produïts pels mateixos ceps... La diferència resideix en què, en pocs metres, el terreny pot variar de manera notable. De vegades un camí que ha fet de barrera natural limita les vinyes, i es pot observar que la que es troba a un costat, i gaudeix d'un terreny més adequat, elabora un vi més bo que la veïna de l'altre costat [...]

4. Finalment, les pràctiques culturals i enològiques que l'home, dins la mesura de les seves possibilitats, aplica als cultius de la vinya i, posteriorment, a l'elaboració i criança dels vins.

La vinya és un arbust extremadament resistent que aguanta temperatures molt baixes a l'hivern, calors molt fortes a l'estiu, i que necessita un mínim d'aigua i d'elements minerals per sobreviure. Sorprenentment els millors vins se solen fer en terrenys pobres, secs, on difícilment cap altre conreu hi seria rendible.

Al capdavall aquesta és la raó per la qual Espanya és el país del món que destina una extensió més gran de terreny al conreu de la vinya i l'escassa productivitat pot atribuir-se principalment al fet que, des dels temps més antics, la vinya es va plantar gairebé sempre en aquelles terres que [...] eren escassament compatibles amb qualsevol altre tipus de cultiu. Més d'1.200.000 ha estan dedicades a la vinya, potser perquè d'un cap a l'altre de la geografia abunden les terres on cap altre conreu hi seria productiu [...]


Marcar en un mapa del món (en el qual es troben indicades les zones del conreu de vinya) l'Equador, els tròpics i les línies de latitud de 30º i de 50º.

Classificar les zones on hi ha conreu de vinya segons el tipus de clima que s'hi troba.

Treure conclusions sobre l'enunciat anterior.

Situar tres països al mapa i, segons el treball previ, dir per què no s'hi cultiva la vinya.