La vinya i el vi. Dossier del mestre
Presentacio
 		Introducció
 		Objectius
 		Activitats
 Avaluació








 
Lectura i disseny d'una etiqueta

Àrees de plàstica, de llengua catalana, de llengua castellana i de llengua estrangera


Objectius:

-Conèixer els paràmetres bàsics d'una etiqueta i saber-los identificar.
-Saber com es fa la lectura d'una contraetiqueta des de la percepció dels sentits.

Continguts:

Fets: lectura d'etiqueta i contraetiqueta.
Procediments: la deducció i la relació dels diferents paràmetres d'una etiqueta, la diferenciació i la unió dels adjectius amb els sentits.
Actituds: respecte pel vi, cooperació entre grups, valoració de la importància de l'etiquetatge.

Espai on es desenvolupa l'activitat: a l'aula i en altres llocs on es pugui realitzar la recerca de materials.

Temporalització aproximada: tres sessions d'una hora o una sola sessió de tres hores.

Tipus d'activitat: petit grup (d'un màxim de cinc alumnes) i treball individual.

Material a utilitzar: material plàstic divers i una ampolla de vi.

Observacions i orientacions didàctiques específiques sobre el desenvolupament de l'activitat: la informació teòrica a títol d'aprofundiment es troba en el material del professor.

Observacions per a l'avaluació: es valorarà la capacitat de treball en grup i de cooperació entre grups, i la capacitat de deducció. És interessant que hi hagi una autoavaluació individual i de grup. Es valorarà també la creativitat en el disseny de l'etiqueta i el fet de saber incloure-hi els conceptes treballats prèviament.


Material teòric i per a l'avaluació

a. La vista: aprecia el grau de netedat del vi, la seva transparència, si hi ha esllavissada de bombolles de gas carbònic. Inclús, movent la copa, es pot valorar la densitat del vi i observar si forma llàgrimes a les parets interiors del cristall, com és el cas dels vins licorosos (aquest fet indica l'alt contingut en sucre o alcohol).
La tonalitat del vi també és important. Per exemple, un vi blanc en el qual apreciem tonalitats grogoses i daurades ens anticipa un possible buquet de fusta i que el vi ja ha perdut la seva frescor (és a dir, ja ha envellit).
En els negres, el color vermell púrpura, amb matisos violetes, indica un vi jove. L'aparició de tonalitats vermelles marronoses és simptoma inequívoc d'un vi que ja ha envellit.

b. L'olfacte: és l'element clau de la degustació, i amb cert entrenament, arriba a facilitar una extensa informació del vi examinat.
Primer s'olora el vi sense moure la copa; després, es fa un moviment rotatori ràpid i s'olora de nou per copsar les aromes que es desprenen.

Normalment les olors poden ser de vuit tipus:

1. Florals (recorden una determinada flor).
2. De fusta (de roure, per exemple).
3. Vegetals (espàrrecs, herba).
4. Balsàmiques (recorden el cedre, l'avet, l'eucaliptus).
5. Afruitades.(recorden a determinades fruites).
6. Animals (alguns vins recorden l'olor de la caça, del cuir, del pèl humit).
7. Empireumàtiques (agradables quan els vins són torrats, com l'olor de fusta cremada o la de caramel cremat, o desagradables, com per exemple, olor a cautxú, fongs; un vi amb olor a suro s'inclouria aquí).
8. D'espècies (alguns vins fan olor de canyella, de clau, etc.).

c. El gust: contràriament al que en general es creu, la boca no té funcions gustatives. La seva missió fonamental és escalfar el líquid de manera que les aromes es desprenguin i arribin al centre gustatiu.
La llengua per si mateixa, proporciona cinc sensacions específiques que són les següents: acidesa, dolçor, salabror, amargor i aspror.
Existeixen en aquest òrgan aproximadament tres mil papil.les gustatives, totes unides al cervell pel sistema nerviós.
Com a caràcters gustatius es fan servir normalment els termes: aspre, dur, fi, gruixut, rodó, equilibrat, de vellut, sedós.
El postgust també és important. Els vins nobles i ben elaborats tenen la virtut de deixar un record al nostre paladar encara després d'haver estat consumits. A vegades ens queda una fina sensació per espai de diversos segons.




Col·locar a l'etiqueta tots els paràmetres necessaris perquè l'ampolla pugui sortir al mercat.

Classificar els adjectius de la contraetiqueta segons: olor, color, gust, textura.

Portar una ampolla de vi i definir l'olor segons els adjectius. També es pot triar l'idioma tenint en compte el nivell dels alumnes.

Definir la vista: de la mateixa manera que a l'exercici anterior.

Dissenyar una etiqueta. Aquí entra en joc l'àrea de plàstica. El professor també escollirà l'idioma per tal que l'alumne desenvolupi l'activitat.