A l’actualitat vivim una situació de contactes interculturals com mai s’havien conegut. Aquesta dinàmica d‘intercanvis ens ve donada per variables, inicialment positives, com ara la rapidesa dels transports o les enormes possibilitats per a la generació i moviment de la informació.

Precisament, aquestes facilitats de comunicació han generat un ambient d’interrelació econòmica i de transvasament de recursos que han unit, pràcticament, tots els pobles del planeta en una xarxa d’actuacions productives i distributives en la qual els inicialment més dèbils -o pitjor situats- no sempre han pogut respondre amb l’eficàcia necessària per adaptar les seves estructures tradicionals. La situació de gran part de la població mundial és insostenible i això comporta l’increment de moviments migratoris de les zones més pobres a les més riques. És un fenomen tan lògic com inevitable en les actuals circumstàncies.

És ben cert que des d’un punt de vista cultural, la barreja ha resultat sempre enriquidora, però també s’ha de tenir en compte que sempre ha produït processos d’ajustament problemàtics, sobretot quan els contactes són, com ara és el cas, obligatoris i massius.

L’acceptació d’allò que ens és estrany, no es produeix sense provocar una primera reacció defensiva per part del receptor. Si tenim en consideració les circumstàncies per les quals es dóna l’arribada d’aquests elements culturals nous, moviments immigratoris de poblacions empobrides vers societats que passen per una època de crisi econòmica, no ens ha de sorprendre els conflictes dels quals habitualment ens informen els mitjans de comunicació.

És per això que, dins l’escola, l’eix transversal de l’educació per a les relacions interculturals ha de gaudir de la importància que es deriva de la situació descrita. Aquest material que ara us presentem vol ser un instrument que ajudi al professorat en la seva tasca docent.

Constarà de quatre blocs adreçats als alumnes del cicle mitjà de l’educació primària i cada un d’ells està constituït per una narració i un ventall de propostes i suggeriments de treball al voltant de quatre cultures diferents: una originària de l’Àfrica Tropical, l’altra del Magrib, l’altra del nord d’Europa i, finalment, una tradicional gitana. Cap dels blocs intenta ser una unitat estructurada de disseny curricular; la manera d’usar les propostes és criteri del professor/a i, lògicament, dependrà de les eines de disseny curricular de cada centre.

L’elecció d’aquestes quatre mostres culturals ha estat determinada per l’objectiu de fer reflexionar els nens sobre la importància que té qualsevol cultura. És per això que col·loquem al mateix nivell d’aportació cultural les diferents cultures tot i que provenen de situacions econòmiques molt diferenciades. Es tracta, en resum, de fer una presentació no jerarquitzada d’actituds positives de manera que els alumnes puguin familiaritzar-se intuïtivament amb la idea que el contacte amb la diferència és sempre necessari i profitós.

Com podreu observar, el desenvolupament d’aquests continguts estaria relacionat, fonamentalment, amb el treball de fets i conceptes, procediments i valors de l’àrea de llengua i molt especialment amb els aspectes de comprensió i expressió oral. En aquest sentit voldríem destacar el paper que hauria de tenir el mestre com a transmissor de la cultura oral en l’aplicació d’aquest material. Pensem que, ara per ara, aquesta funció es perd massa aviat i queda relegada, habitualment, als cursos de l’educació infantil i del cicle inicial. Precisament, la valoració de la importància de la transmissió oral del coneixement i l’experiència és una de les aportacions més significatives que ens podrien proporcionar els immigrants amb qui convivim.

(Com ja hem explicat en la presentació general dels quatre blocs de materials que volem oferir-vos, està previst que l’inici de les activitats sigui la narració d’un conte per part del mestre. En aquest cas, els nens solament tindran a la seva disposició el relat en una versió preparada per escenificar, o si més no, per fer exercicis en gran grup de lectura en veu alta. És per això que presentem aquí la versió inicial que els professors/es necessiten per començar l’activitat)

"Una dona pobra estava ocupada en buscar llenya a la selva. Es trobava a la fi del seu embaràs i els dolors de part la van sorprendre a la vora del forat d’un gran baobab. Entrà en aquella cavitat i allà va infantar un nen, el Niti.

El dia anterior, una lleona havia parit un cadellet en una altra cavitat del mateix arbre.

Tots els dies la fera sortia de cacera. La dona també anava a buscar fruits per alimentar-se. En absència de les mares, el cadell i el nen es descobrien mútuament. Van començar a tractar-se i xerraven quan es quedaven sols en el baobab que els servia de casa.

Cada dia les mares es veien en l’obligació d’anar més lluny a buscar menjar. I així esdevingué que un dia les mares es perderen i no van saber retornar al gran arbre baobab. El cadell de lleó i el Niti esdevingueren grans amics. L’un per a l’altre, i l’altre per a l’un foren tota la família que tingueren. Es cuidaven entre ells, aprenien plegats, cercaven menjar sense separar-se massa i així van anar creixent, creixent i creixent.

Amb el temps el nen va convertir-se en un jove molt ben plantat i el cadell en un lleonàs fort i ben gras. Un dia, el lleó va dir al seu amic:

     - Ja ets un home i no pots continuar vivint així. Has de marxar amb la teva gent: els homes. Et buscaré una jove bonica i de tant en tant, t’aniré a veure al poblat. Ja he pensat com et trobaré companya: quan les joves del poblat vagin a banyar-se al riu atraparé la més bonica. Ningú s’atrevirà a plantar-me cara perquè s’espantaran molt. Tu, llavors, vindràs dret cap a mi, i tot i que no portis cap arma, jo en veure’t, fugiré. Com que hauràs alliberat la jove de les urpes d’un lleó, els pares, de molt bon grat, te la donaran com a parella.

El noi donà les gràcies al lleó i decidiren que l’endemà posarien en pràctica el pla acordat.

A primera hora del matí, la noia més bonica del poblat s’acostà al riu a buscar aigua just al costat de l’amagatall que havia triat el lleó, l’amic del Niti. La noia es va ajupir per omplir un càntir d’aigua. El lleó la sorprengué per darrera, l’atrapà i se l’endugué a un canyís proper. La noia cridava molt espantada i els crits varen alertar les persones del poblat.

     - Un lleó ha atrapat una jove! Un lleó ha atrapat una jove! Cridaven els pobladors mentre fugien esparverats, dispersant-se en totes direccions.

Va ser en aquest moment quan el Niti va trencar una tija de mill tendre i s’acostà al lleó molt decidit. El lleó, tal com havien quedat, va fer cara d’espantat, va deixar anar la noia i va fugir com si tingués foc a la cua.

En Niti va portar la noia a casa dels seus pares que van quedar enlluernats en sentir la història que explicava la seva filla. Els pares, agraïts amb el Niti, li van donar la filla com a dona. A la nit es va fer una gran festa per celebrar l’inici de la nova parella. Al voltant de la foguera els grans van explicar contes i històries fantàstiques que els altres escoltaven amb el cor en un puny i els ulls com taronges.

El temps va anar passant i el Niti va ser un membre més del poblat. Ben aviat va aprendre a caçar i a pescar com era costum d’aquelles contrades.

Però, tot i que en Niti anava molt atrafegat en la seva nova vida, no va oblidar l’amistat que tenia amb el seu antic company de jocs. Cada nit, quan tots dormien, es trobaven a l’entrada de casa i parlaven, reien i s’explicaven històries i contes. Altres vegades anaven a córrer per la selva, recordant el temps passat.

Una nit la dona d’en Niti es despertà i es va trobar sola al llit. Va sortir a l’eixida just en el moment en què el lleó s’acostava al Niti. En veure això es va espantar i va començar a cridar desesperadament:

     - Auxili! Auxili! Un lleó acaba d’entrar a casa i vol atacar el meu home!

En Niti intentava calmar-la però els crits van despertar la gent del poblat. Van arribar amb armes de totes classes: llances, ganivets, destrals, arcs, fletxes, fusells... El lleó, en veure aquell orgue de gats, va fugir espantat i en la fuita va rebre un tret de mort.

L’endemà, molt trist, el Niti va seguir el rastre de sang del seu amic. Quan el va trobar, el lleó no es movia: el seu amic havia mort.

Les llàgrimes l’ofegaven i el cor se li trencava de pena. Era tan gran l’esforç que havia fet en buscar el seu amic i tan gran el rosec que sentia per aquesta mort que va abraçar el lleó i va continuar plorant.

Així va estar dies i dies. Els plors van arribar tan lluny que els va sentir en Lenndé, el déu d’aquell poble. Aquest, en veure la immensa tristor que tenia en Niti per la pèrdua de l’amic, es va commoure i va retornar la vida al lleó.

Al Niti se li va fer un nus a la gola en veure que el lleó despertava del son de la mort i cap dels dos podia expressar l’alegria que sentien en tornar-se a veure. Van riure, van saltar i van abraçar-se. Com van xalar tots dos! Se sentien tan feliços per l’amistat que es tenien que volien explicar-ho a tothom. Varen començar a pensar com ho podien fer. Si anaven al poble, en veure el lleó el tornarien a perseguir abans de poder explicar res. Era molt difícil trobar una solució.

Després de molt rumiar hi van caure: farien un pacte d’amistat! Se separarien i no es tornarien a veure, però els dos explicarien la seva història als seus fills i aquests als seus, fins que els homes i els lleons es respectessin, s’admiressin i poguessin viure sense atacar-se.

És per això que hi ha molts homes i dones de l’Àfrica que no tenen por als lleons perquè guarden l’aliança que va fer el seu avantpassat, i la història se segueix explicant a les vetlles al voltant del foc perquè els nois i noies l’aprenguin i la puguin ensenyar als seus fills."

Us presentem ara un ventall de possibles preguntes per treballar la comprensió oral. Naturalment, són exemples que el tutor podria utilitzar a la seva classe i, per tant, tampoc figuren al dossier de l’alumne.

Ens sembla necessari ressaltar la importància que hauria de tenir aquest apartat de comprensió oral dins d’un bloc d’activitats que s’originen a partir d’un element de transmissió oral. En aquest sentit, cal que no es trenqui el moment "màgic" que representa l’explicació d’un conte i que el treball oral suposi fer una "recreació" conjunta.

• Quin és el títol del conte? I el nom dels protagonistes?
• Què feia la dona a la selva?
• Per què el Niti va néixer en un baobab?
• Qui més havia nascut en aquell arbre?
• Per quina raó el nen i el lleó es quedaven sols cada dia?
• Què feien mentre les mares no hi eren?
• Què van fer quan van veure que les mares no tornaven?
• Al cap d’uns anys, qui va prendre la iniciativa de separar-se?
• Per què ho havien de fer?
• A veure qui sap explicar la idea que va tenir el lleó per trobar la companya del Niti.
• I ara qui vol explicar com va succeir?
• Com van reaccionar els pares de la noia en sentir la història del lleó?
• Com va celebrar el poblat el començament de la nova parella?
• Com van continuar la seva amistat el lleó i el Niti? Ho podien haver fet d’una altra manera?
• Com va ser que els va descobrir la dona d’en Niti?
• Què va fer la gent del poble?
• Com va trobar el lleó, en Niti?
• Qui va retornar la vida al lleó? Per què ho va fer?
• Quina solució van trobar perquè la seva amistat no es perdés?
• Per què avui en dia hi ha homes i dones a l’Àfrica que no tenen por als lleons?
• Com s’ha transmès aquesta història de pares a fills?

Els nens trobaran en el seu dossier la versió dramatitzada del conte que està pensada també per exercitar la lectura en veu alta. No obstant això, sempre hi ha la possibilitat d’utilitzar-la per preparar una representació teatral. Observareu que hem procurat estructurar el text de manera que els paràgrafs més llargs corresponguin als narradors.

Un cop finalitzats els apartats relatius a la comprensió i expressió oral, fem dues propostes d’activitats de llengua escrita amb l’objectiu d’ampliar el vocabulari i treballar l’ús de frases fetes.

Us donem la relació de les paraules que la canalla ha de trobar a la sopa de lletres que proposem com a exercici de vocabulari:

BAOBAB, CADELL, URPA, CÀNTIR, CANYÍS, DESTRAL, GOLA.

Una activitat d’expressió plàstica tancarà el procés d’implicació personal dels nens respecte la història.

Al dossier de l’alumne, l’activitat ve acompanyada per una petita explicació inicial del paisatge de la sabana. Naturalment no es pretén una presentació exhaustiva d’aquesta formació vegetal, però pensem que, donades les seves peculiars característiques, pot ser interessant que relacionin els ambients on es desenvolupa el conte i la informació que segurament ja els és força familiar pels reportatges i documentals dels mitjans de comunicació.

Dins d’aquest apartat es pretén donar als nens/es una noció de distància a partir de la ubicació del poblat del protagonista a l’Àfrica Tropical i la realització d’un viatge imaginari fins la seva localitat. En el dossier dels alumnes es proporciona un mapa del sud d’Europa i l’Àfrica. Pot ser un contingut massa elevat (en aquesta etapa educativa es treballa, bàsicament, el mapa de Catalunya), no obstant això, sempre hi ha la possibilitat que el mestre faciliti la feina ressenyant en el mapa de cada alumne el perfil del país i el punt corresponent a la nostra població. A partir d’aquí pot ser senzill per a l’alumne esquematitzar l’itinerari del viatge, i introduir-lo a l’apropament de realitats geogràfiques més amples, treballant conceptes elementals, com ara la representació dels mars i les terres.

També pensem que el mateix apartat del viatge pot proporcionar una bona ocasió per motivar l’estudi dels mitjans de transport.

En aquest apartat es voldria transmetre, implícitament, la idea de la diversitat com a element enriquidor: nosaltres podem fer d’amfitrions i mostrar els trets més atractius de la localitat i el visitant pot aportar-nos en referència a la seva cultura noves possibilitats, com ara un joc diferent i divertit.

De nou, una de les propostes se centra en l’anàlisi de la localitat, concretament, en l’estudi dels seus monuments més significatius. En aquest aspecte cal recordar que la integració a la nostra localitat no sols afecta els fills de famílies provinents de fora de l’Estat. Per això, és molt important posar els alumnes en contacte amb el patrimoni monumental més o menys ric que els envolta i fer que comencin a valorar-lo.

Respecte al joc que es descriu al dossier de l’alumne, es tracta del Baguerou, un joc del grup Gurunsí de Burkina Faso. N’hem fet una adaptació per acostar-lo a les formes de jugar dels nostres alumnes, però malgrat els canvis efectuats, hem procurat respectar el fons totèmic que tenia originàriament i que, d’una altra banda, correspon molt bé a l’argument del conte del Niti i el lleó.

Cal tenir en compte que, encara que les instruccions del Baguerou es donin dins del dossier dels nens/es, la seva comprensió lectora no és encara prou elevada com per poder permetre a la canalla iniciar el joc sense la participació i assessorament dels grans.

La darrera proposta d’activitats està pensada per ser realitzada mitjançant la dinàmica usual del treball en equip: discussió en grup respecte a un petit qüestionari, redacció dels acords i posada en comú de les respostes.

El quadre de preguntes proposat pretén traslladar la figura del protagonista, fins ara ubicat en un context -potser- massa idíl·lic, al marc dels problemes dels immigrants.

Es conserven les connotacions positives mitjançant referències a la narració i a l’intercanvi enriquidor però es demanen reflexions elementals sobre les dificultats d’integració de les quals els nanos ja poden començar a ser conscients.