|
|
Objectius pedagògics
- comentar certes tecnologies desenvolupades per assistir o substituir un sistema biològic en la seva totalitat o en part
- informar-se sobre les articulacions del cos humà i sobre com funcionen
- reunir informació a partir de la pantalla
- usar models i il·lustracions per explicar l’esquelet
Suggeriments per al professor
- Demana als estudiants que explorin l’amplitud dels moviments que poden fer amb el cos.
- Quines limitacions tindrien si els ossos estiguessin fusionats?
- Què no podrien fer si no tinguessin articulacions?
- Quines parts del cos tenen major marge de moviment?
- Un cop hagin completat l’activitat, els alumnes poden comparar diferents articulacions del cos humà amb articulacions d’objectes construïts per l’home. Així, per exemple, la frontissa d’una porta, una clau anglesa, etc.
- Algunes articulacions es desgasten. Pregunta als alumnes quines articulacions del cos humà es poden desgastar. Els alumnes poden comentar quin aspecte creuen que ha de tenir una articulació artificial.
Respostes a les activitats
- La majoria de les articulacions del cos són articulacions mòbils.
Mòbil significa que tenen moviment.
- Dins de l’articulació hi ha una cavitat plena de líquid que lubrica l’articulació cada cop que la movem.
- L’articulació es manté unida per mitjà dels lligaments, que impedeixen que els ossos se separin quan es mouen.
- Els quatre tipus d’articulació mòbil són: frontissa, tròclees, de sella i esferoïdals.
Nom de l’articulació
|
Descripció
|
Situació al cos
|
Dibuix
|
frontissa
|
flexió i extensió
|
genoll
|
|
tròclees
|
permet girar el dors de la mà cap a fora
|
colze
|
|
de sella
|
flexible
|
polze
|
|
esferoïdals
|
flexible i mòbil
|
espatlla, maluc
|
|
|
