|
|
Objectius pedagògics
- comprendre la visió estereoscòpica
- experimentar amb la visió estereoscòpica
- analitzar com el fet de tenir dos ulls repercuteix en el que veiem i en com ho veiem
- relacionar la forma amb el funcionament en diversos éssers vius
Suggeriments per al professor
- Pregunta als alumnes què significa la paraula «estèreo». Poden consultar un diccionari per esbrinar si la paraula té més significats que el relacionat amb els sistemes de so.
- Demana als alumnes que posin un dit amb el braç estès i que enfoquin un objecte més enllà del dit. Pregunta’ls quants dits veuen.
- Per obtenir visions diferents de l’ull esquerre i dret, aixeca el dit però tapa-te’n un. Tria un punt de referència al fons per fer-lo servir com a localitzador per aquella visió (p.e. una marca a la pissarra, etc.). Després, sense moure el dit, cobreix-te l’altre ull. Observa que sembla com si el dit s’hagués «mogut» i hagués canviat de posició respecte la marca de la pissarra.
Respostes a les activitats
- Quan veus un objecte, els dos ulls no veuen exactament la mateixa cosa. Cada ull veu el mateix objecte però té una visió lleugerament diferent. Això es deu a què tenim els ulls separats.
- No veiem dues imatges perquè l’encèfal combina la informació d’ambdós ulls.
- En combinar les imatges s’obté una impressió completa i tridimensional de l’objecte. També permet valorar a quina distància es troba.
- Veure amb dos ulls es denomina visió estereoscòpica.
- Les respostes variaran.
Ampliacions
- Els alumnes poden experimentar amb la percepció de profunditat. Poden provar de deixar caure una moneda a una tassa, però amb un ull tapat. No és tan fàcil amb només un ull i, per tant, sense percepció de profunditat.
- Comenta amb els alumnes què significa tridimensional. Pot servir d’oportunitat per incorporar art i dibuix a la lliçó. Observa alguns dibuixos que semblen plans i compara’ls amb esbossos que usen ombres i perspectives.
|
