|
No tothom aprèn de la mateixa manera ni al mateix
ritme. Els bons professors sempre han intentat trobar
maneres variades de presentar els temes segons la
diversitat de l’alumnat, però això no sempre és una
tasca fàcil. La tecnologia de la informació hi pot ajudar.
|
Referències bibliogràfiques
C L Dillion and K M Kincade, Interaction, technology
and the adult education student; Adult Literacy and
Basic Education; vol 14 no 3: 1990
D W Hornbeck, Technology and students at risk of
school failure; Paper commissioned for the Chief
State School Officers’ State Technology Conference,
Minneapolis 1990
C Dickinson and J Wright, Differentiation: a
practical handbook of classroom strategies; NCET 1993
|
|
|
|
Un ordinador:
- pot treballar a la velocitat apropiada a les necessitats
de cada estudiant en lloc de seguir un ritme preestablert
- permet que l’estudiant revisi el treball, resolgui
dubtes i cometi errors sense que ho hagin de veure els altres
- pot proporcionar diversos punts d’entrada i de sortida,
permetent que l’estudiant comenci i acabi en diferents llocs
- pot donar resposta positiva i immediata, de manera que
sàpiga que va en la direcció correcta; no cal que esperi
que el professor li corregeixi el treball abans de començar una nova feina
- pot tenir una paciència infinita, no fa judicis, i
informa l’estudiant de l’èxit o el fracàs sense dir que
l’estudiant és bo o dolent
- enllaça amb altres recursos educatius com el CD-ROM i
el vídeo interactiu, possibilitant que l’estudiant cerqui
informació en una varietat de fonts sense haver de consultar el professor
- pot ser utilitzat per superar discapacitats físiques i per
obrir noves oportunitats d’aprenentatge: fins i tot l’estudiant
que no pot assistir a classe pot participar en l’educació
mitjançant l’ensenyament a distància.
|
