Les simulacions per ordinador proporcionen models perquè els estudiants experimentin i els ofereixen diverses possibilitats de canvi que incideixen en el resultat. Sovint s’utilitzen conjuntament amb l’experimentació personal per reforçar-la o estendre-la.

Per exemple:

• Uns estudiants utilitzaven un programa de física per comprovar els seus coneixements de física newtoniana. Es va posar de relleu que no havien entès les lleis del moviment. Veient que les seves temptatives no funcionaren, els estudiants van depurar el seu model i en fer-ho van entendre on s’havien equivocat.

• Els nens més petits gaudeixen utilitzant simulacions més simples. Un grup va plantar mongetes a classe i va utilitzar un programa de simulació per investigar les condicions necessàries per al creixement d’una planta sana.

• Uns inspectors d’ensenyament van remarcar la millora de la motivació i de l'aprenentatge observades en uns nens que utilitzaven una simulació de llançacoets en un museu. Havien d’emprar conceptes de matemàtiques i de ciències per a experimentar amb diverses quantitats de combustible i de càrrega per a aconseguir un enlairament satisfactori. Les simulacions van estimular els estudiants a analitzar i tractar els problemes d’una manera diferent.

• Un professor va presentar a dos grups d’estudiants de geografia una nova i difícil àrea de treball. En un dels grups es va utilitzar una metodologia tradicional i a l’altre els estudiants van emprar simulacions per ordinador per explorar diferents possibilitats. Ambdós grups varen entendre igual els nous conceptes, però els que havien utilitzat el programa d’ordinador els aplicaven millor a noves situacions.