ACTIVITATS DE CENTRES - Educació secundària obligatòria

Activitats amb bicicleta

IES Alcarràs (Alcarràs)

> Durant el curs 1998-99, i de manera experimental, es va començar a introduir la bicicleta com a eina habitual en diverses activitats de les àrees del currículum comú de 4t d’ESO.

L’IES d’Alcarràs rep alumnat de les poblacions veïnes de Torres de Segre i Soses i es troba situat al llindar del casc urbà, la qual cosa fa que ràpidament es tingui accés a una gran xarxa de camins que discorren per l’horta. La disponibilitat de bicicleta per part de pràcticament tot l’alumnat, la col·laboració d’un gran nombre de professors i professores, la possibilitat d’utilitzar el transport escolar per desplaçar les bicicletes de les altres poblacions i el recolzament del l’AMPA, el consell escolar i la direcció del centre són els factors que fan possible les diverses activitats relacionades amb l’ús de la bicicleta.

Sovint els pares, per desconeixement, són contraris a permetre els seus fills la realització de determinades activitats. Ara ja no és necessari perquè hi ha una consolidació, però en els primers anys i després de parlar i explicar les intencions i la manera d’organitzar les activitats als estaments corresponents, es va incloure una menció específica al suport per part de l‘AMPA del centre i el consellescolar a les notificacions i sol·licitud d’autorització per a realitzar les sortides.

La participació de professorat aliè al departament d’Educació física també és molt important. Els grups sempre surten acompanyats per dos professors: el titular i un acompanyant. Som tres professors al departament, però no sempre els altres dos estan lliures per poder fer d’acompanyant. És en aquestes situacions quan és necessària la participació d’altres companys. En aquest sentit podem comptar amb sis o set companys de claustre que no tenen inconvenient a acompanyar-nos si la sortida coincideix amb una hora lliure al seu horari.

L’èxit de les sortides realitzades durant el primer curs, en què es van posar en funcionament, va animar el professorat del departament d’Educació física a introduir la bicicleta en el currículum comú de tots els nivells d’ESO, en el currículum variable, en altres aspectes puntuals de la programació anual del centre com diades, festes tradicionals, intercanvis amb centres estrangers, sortides d’altres àrees ...).

El treball de valors mitjançant la utilització de la bicicleta

És evident que el treball amb la bicicleta a les classes d’Educació física comporta l’assoliment,o com a mínim l’intent, d’una sèrie d’objectius tant a nivell procedimental (utilitzar correctamentel canvi, fer petites tasques de manteniment i reparació, conduir per diferents tipus de terreny...) com a nivell conceptual (interpretar mapes, conèixer el nom de les zones que transitem, entendre el funcionament del canvi ...).

De tota manera pensem que els beneficis més grans, i més difícils d’aconseguir, es troben en el treball de diferents valors associats a la utilització de la bicicleta. És una realitat en què, malgrat la seva dificultat, cal insistir per aconseguir que sigui quelcom habitual en la vida quotidiana. Molts cops el treball dels valors amb activitats concretes és difícil. En el nostre cas intentem que la pròpia dinàmica de l’activitat faci incís en els diferents valors que volem treballar i aprofitem diferents moments per reforçar aspectes concrets. En aquest sentit podríem comentar algunes de les activitats que posem en pràctica.

Els professors som els primers a posar-nos d’exemple de com han de serles coses, conscients que el mimetisme constitueix una forma important d’aprenentatge. Som els primers a aplicar-nos unes mesures de seguretat (casc, guants…), a tenir la bicicleta en condicions (rodes, frens, eines…), a portar la roba més adient per a cada època i situació, a circular amb precaució, a comentar amb els alumnes les nostres sortides de cap de setmana…

Abans de cada sortida:

• Es recorden les normes bàsiques de circulació.
  
  
• Es revisen les bicicletes i les mesures de seguretat personal.
  
  
• Si la sortida és més llarga del que és habitual, també es recorden aspectes relatius a la hidratació i l’alimentació.<
  
  
• S’explica breument la ruta que es realitzarà.
  
  

Durant la sortida:

• L’acompanyant del final del grup té cura que els alumnes circulin de manera correcta i, si cal, crida l’atenció de manera individual o col·lectiva aprofitant alguna aturada.
  
  
• Es donen instruccions sobre la utilització del canvi i altres aspectes a aquells alumnes que tenen dificultats.
  
  
• Es corregeixen situacions sobre la marxa, com la possible alçada incorrecta d’algun seient.
  
  

Després de la sortida:

• Es comenta si alguna cosa de la sortida no ha anat com s’esperava.
  
  
• Es comenta si hi ha hagut alguna situació de perill d’accident provocada per alguna actuació incorrecta.
  
  

De la mateixa manera que és difícil treballar els valors amb una activitat molt concreta, també ho és la seva avaluació, saber en quin grau l’alumnat els està integrant en el seu estil de vida. La nostra manera de saber-ho és a través de l’observació de l’alumnat, que ens pot donar uns indicadors. Alguns d’aquests indicadors són, per a nosaltres:

• Fa sis anys podíem veure quatre bicicletes a l’entrada de l’institut d’alumnes que la feien servir com a transport. Actualmnent, en un dia que no hi ha sortida prevista, es poden veure entre vint i trenta.
  
  
• Cada cop més es preocupen per tenir bicicletes en condicions.
  
  
• En les sortides més llargues tenen molt present el tema de l’alimentació i la hidratació.
  
  
• A poc a poc, en activitats com el crèdit d’orientació, el fet de guiar una ruta per als seus companys i companyes s’ha convertit en un repte i es preocupen perquè aquestes siguin el més atractives possible.
  
  
• Sovint els alumnes ens expliquen rutes que han fet pel seu compte o amb les seves famílies durant el cap de setmana.
  
  

En aquest sentit el nostretreball pretén:

• Adquirir uns hàbits de vida saludable, entenent que la bicicleta és un mitjà de transport que permet una millora tant física com psíquica.
  
  
• Prendre consciència que la bicicleta és un mitja de transport que contribueix a la sostenibilitat mediambiental.
  
  
• Prendre consciència de la importància de les mesures de seguretat: casc, estat de la bicicleta, atenció…
  
  
• Prendre consciència de la importància de les normes de seguretat viària.
  
  
• Integrar la bicicleta com a forma d’ocupació i gaudiment del seu temps lliure.
  
  
• Conèixer el seu entorn físic més proper. Una manera d’estimar i preservar el territori és a través del seu coneixement.
  
  
• Respectar la natura i els vianants i els altres usuaris dels camins per on es transita.
  
  

En definitiva, es traca que l’alumnat integri la utilització de la bicicleta en la seva vida quotidiana i en faci un ús sa i responsable.

Activitats

Com hem comentat abans, des de fa sis cursos acadèmics s’han realitzat al centre una gran quantitat i varietat d’activitats utilitzant la bicicleta: gimcanes en diades de Sant Jordi, trasllat de tot l’alumnat fins a una zona determinada per a celebrar la castanyada, sortides de classe, sortides amb alumnes de centres estrangers, com a activitat en crèdits de síntesi, trasllats per a realitzar visites d’altres departaments didàctics ...

Però volem fer esment de dues activitats en concret. Una de caràcter puntual, realitzada a finals del curs passat i l’altra de caràcter periòdic, que es realitza durant el tercer trimestre de cada curs.

A finals del mes de març de 2004 es va celebrar a Lleida una trobada d’atletisme entre centres de secundària del Segrià. Tots ells es van traslladar fins a les instal·lacions, als afores de la ciutat, en autocar. Nosaltres vam decidir prendre’ns la convocatòria d’una manera una mica diferent de la resta. Es va preparar un conjunt d’activitats on la trobada atlètica n’era una més.

El desplaçament, d’una trentena de quilòmetres entre anada i tornada, vam fer-lo en bicicleta amb tot el que comporta una sortida més llarga i amb un nombre de participants més gran de l’habitual: més mesures de seguretat, itinerari poc transitat per l’horta de Lleida, més professorat acompanyant, col·laboració dels Mossos d’esquadra en punts conflictius, previsió de menjar i líquids per a una correcta hidratació, farmaciola i petit taller mecànic. Prèviament es van assignar a cada alumne les proves atlètiques corresponents i es va explicar el pla previst, enfocant la sortida com una jornada de contacte amb la natura, de treball de la condició física, de convivència amb nois i noies d’altres centres educatius, de utilització d’una instal·lació reglamentària, com a conscienciació que no sempre és imprescindible un transport motoritzat per a gaudir d’una jornada agradable i, finalment, com la participació en una competició atlètica. Resumint, una jornada completíssima.

La segona activitat és el crèdit variable adreçat a l’alumnat de 4t d’ESO “Orientació a peu i en bicicleta”. El crèdit té una petita part teòrica inicial i una part pràctica posterior més important tanten durada com en intensitat de treball. La part teòrica inicial és per aprendre a interpretar mapes i plànols, per saber fer anar la bruíxola i per donar informació sobre les característiques que han de tenir les rutes que cada grup elaborarà. Els grups de 2 o 3 alumnes han demarcar en uns plànols, i comprovar la seva viabilitat, entre 8 i 10 rutes que després recorrerem. Les rutes inicialment són guiades pels seus creadors i posteriorment els grups fan la ruta d'altres companys amb l'única guia que dóna el llibre de ruta. Això es repeteix fins al final, en què es prepara una sortida de dos dies amb un llibre de ruta elaborat pels professors, on s'aplica tot el que s'ha anat fent. Aquesta sortida és d'uns 120 km. amb un desnivell acumulat al voltant de 500 m.

La preparació d'aquesta sortida té en comptetot el necessari en una sortida de llarga durada, i es treballen de manera molt important tots els aspectes esmentats anteriorment. L’exigència del treball que es realitza durant tot el trimestre i sobretot l’exigència de la sortida final, posen l’alumnat en una situació relativament al límit de les seves possibilitats (aspectes com la capacitat de sacrifici, l’esforç individual i el companyerisme estan permanentment presents); d’altra banda, quan ja hem tornat a l’institut, la sensació de satisfacció i de gaudiment de l’activitat per l’alumnat és indescriptible. Això et fa sentir convençut que bona part dels valors que s’estaven treballant s’han assolit.