Mercè Company









GALERIA DE PERSONATGES


La classificació de l'obra de M. Company segons l'edat dels seus lectors ens ofereix una encertada fórmula per poder analitzar el ventall de personatges creats per l'escriptora. D'una banda, els personatges dels contes per a infants: els protagonistes de les col·leccions per a primers lectors i dels àlbums il·lustrats i, de l'altra, els personatges de les novel·les, tant per a petits com per a joves lectors.

En el primer apartat de personatges trobem els protagonistes de les diferents col·leccions creades per a lectors més petits. En aquest cas, la figura del protagonista és molt important per ella mateixa, car dóna coherència i relleu a la col·lecció. M. Company inventa un personatge, li dóna cos, força, vida i fa que els lectors l'estimin. El fa protagonista d'una col·lecció i, de vegades, el fa reaparèixer en alguna altra. L'autora estableix una relació de complicitat amb els seus lectors i aquests, moltes vegades, s'identifiquen amb aquest personatge infantil que fa accions molt semblants a les seves en la vida real.

Les tres bessones Destacaria tres col·leccions pels protagonistes que els donen vida: Les tres bessones, El Santi i la Nona i Nana Bunilda.
L'Anna, la Teresa i l'Helena, les conegudes i estimades tres bessones, són entremaliades, divertides, imaginatives, alhora que decidides, actives i sensibles. Són nenes molt reals, del nostre temps, contemporànies de tota una generació d'infants.
La Nona, una nena de sis anys, tendra, imaginativa, encisadora, real com la vida mateixa, amb les pors i mandres típiques dels infants d'aquestes edats i el seu amic invisible: el Santi, el seu monstre particular que s'ha inventat perquè se sent més segura. El Santi és qui li explica les coses, la tranquil·litza i l'ajuda a superar les angoixes quotidianes.
La Nana Bunilda
La Nana Bunilda és una bisbís, de la família dels nans i dels follets, eixerida, astuta, intel·ligent i molt feliç. És com una angeleta rodoneta i petiteta que vetlla pels infants més petitons.

Al costat d'aquests personatges més coneguts en trobem d'altres amb tanta força, gràcia, guspira o tendresa com:
gegants bons i xerraires, dràcules estrafolaris, fantasmes de mentida, ratolins de color rosa, bruixes avorrides i bruixes tafaneres, cangurs independents i feministes, animalets artistes i alegres, llops rondallaires, homes del sac tendres i educats, dracs amics i espavilats, paraigües màgics, velletes decidides i emprenedores, feliços escuraxemeneies, angeletes missatgeres, dimoniets inexperts que provoquen el riure i molts d'altres....


Algunes de les característiques comunes a molts d'aquests personatges dels contes per a infants serien:

Molts dels protagonistes dels seus contes són dos o tres personatges. No és un únic/a protagonista que ho fa tot, sinó que comparteixen aventures com l'Anna i en Víctor, es complementen com El Santi i la Nona o ens ofereixen diferents perspectives com Les tres bessones o Els dos + una -els germans Pere i Víctor i la seva cosina Èlia-.

La Nona Una majoria de protagonistes són nens i nenes petits, més o menys de l'edat del públic lector, com l'Anna i en Víctor, les tres bessones, la Nona, en Martí, la Gisela, que conviuen amb altres personatges de la realitat, segons les temàtiques dels diferents contes, o s'acompanyen en les seves aventures o vivències de personatges fantàstics com el Santi, amic invisible de la Nona, la Bruixa Avorrida que castiga les tres bessones enviant-les a l'interior dels contes tradicionals, la Nana Bunilda, bisbís que vetlla pels menuts, o animalets humanitzats com les ratetes que imiten les tres bessones i els birimboies que ajudaran en Martí a convertir-se en un Gran Mag, entre d'altres personatges, alguns ja coneguts pels lectors de M.Company.

Molts dels personatges viuen en la realitat i malgrat que convisquin amb éssers fantàstics sempre tenen algun element que els ancora a la terra. L'aparició dels elements quotidians en un context màgic dóna seguretat a l'infant perquè sap i reconeix que allò és del seu entorn. Allò que potser li passa a ell, també pot succeir a d'altres.

També apareixen animals humanitzats i molt bons com els ratolins de color rosa i de color gris, els birimboies i els quimbombu, els conills que conviuen amb els genis del bosc, els animalets de la granja dels artistes, una vaca voladora encisadora, un llop rondallaire; personatges tots ells molt propers als infants.

La nit Imagina alguns personatges màgics com la nit: aquella dama que neix de sota la calaixera i surt a passejar per endur-se dolçament l'ànima d'un avi, per convertir-lo en un estel en l'infinit; aquell paraigua, amic dels infants, capaç de florir en primavera, o el senyor Benet que transforma una ciutat bruta i lletja en la ciutat de les estrelles.

Fa aparèixer en alguns contes la figura dels aprenents de bruixes, aprenents de mags. Li ensenya al nen/a que per arribar a algun lloc haurà de treballar, s'haurà d'anar fent gran i haurà de posar molt de la seva part, del seu esforç, Haurà de voler aprendre i voler fer-se gran.

Molts dels personatges són actius, curiosos, agosarats, decidits, imaginatius, capaços de trobar solucions, per la via de l'enginy, de ser crítics i de prendre les decisions que calguin quan la vida els hi demana; en definitiva, vitals i capaços de voler fer-se grans.

Guillem l'escuraxemenies Un alè de bondat, d'amabilitat embolcalla molts dels personatges d'aquests contes: gegants bons, reis compassius, óssos amables, homes del sac gentils i tendres , així com l'afabilitat de la Nana Bunilda, la felicitat d'en Guillem l'escuraxemeneies traspuen de la lectura de les seves pàgines i amaren el lector d'aquesta tranquil·litat que l'estimació entre els personatges sovinteja en la ficció de M.Company.

Les velletes del museu El tractament de la figura femenina en aquests contes és bastant actual. Les nenes són protagonistes actives i viuen les mateixes peripècies que els nens, així ho veiem en Les tres bessones, El Santi i la Nona, La bruixa bufuruda. Al seu costat s'observa una bona galeria de personatges femenins, amb força i amb trets gens tradicionals, que protagonitzen algunes de les seves històries: Les velletes del museu, La senyora Bruna, la Nana Bunilda ....


L'altre conjunt de personatges el constitueixen els protagonistes de les novel·les, tant per a petits com per a joves lectors, i d'entre aquests sobresurten els que articulen les històries més realistes. Ens trobem davant d'uns personatges creïbles i autònoms, molt reals, amb les febleses i fissures pròpies de qualsevol de nosaltres i també amb la vitalitat o genialitat que, alguns cops, ens caracteritza; un aiguabarreig de sentiments i de contradiccions. Pertanyen al món dels adults o dels joves, són capaços de dubtar i de ser crítics amb la realitat on viuen. Trobem individualitats amb molta força, que fan avançar les històries i desencadenen els esdeveniments:


L'Anna Simó de Cul de mal seient: somniadora, rebel, imaginativa i vital.

Cul de mal seient

L'Adela, obedient, tímida i solitària, que s'inventa un Germà Gran, un amic a qui parlar: la TV, fins que coneix l'amistat del Salva. Aprendrà a ser lliure amb la força que li dóna aquesta amistat i decidirà sortir del seu barri i anar a veure el mar.


El Salva, vital i lluitador. La vida el posa a prova en la seva pell i guanya el combat a la malaltia. Té una gran capacitat d'estimar i així ho farà viure a l'Adela.


La Maria Laura de El barri de la lluna lluita per fer-se gran, entre les desil·lusions dels anys cinquanta i l'esperança del futur.


La Marta -El cervell perdut- pren les regnes de la situació i no dubta en canviar el destí del seu fill Enric, d'una manera no gaire ortodoxa. El lector observa la transformació del personatge : de la submissió i del silenci inicial a la capacitat de decidir què vol fer i què vol ser.



La imbècil Una especial atenció mereixen els protagonistes de les quatre històries de La imbècil, perquè és una novel·la de personatges molt durs i desesperançadors: éssers assedegats d'amor i d'estimació. El fat de la tragèdia, sense sentit ni raó, plana per damunt de tots quatre personatges. Cadascun retornarà a la vida la mateixa desesperança i manca d'amor amb què han viscut la seva infantesa. En Manel, fill de la misèria del Raval, encegat i autodefensant-se del món hostil dels adults, clava una ganivetada a l'escombriaire; en Sergi, fill del desamor, abandonat de luxe, decideix anar a buscar el seu amic Roger i es llença d'un cinquè pis de la Bonanova. La Clara reviurà la història de la separació dels seus pares en la seva filla: un destí malintencionat i desafortunat la porta a la mateixa situació angoixant que ella va viure de petita i la Babel, la imbècil, assedegada de carícies i de manyagues, viu el suïcidi de la seva mare boja i fuig cap al no-res per una ciutat hostil.

Si alguna constant enllaça tots aquests éssers de ficció serà la seva autenticitat com a personatges i segons paraules de l'escriptora: "La majoria de personatges sempre decideixen, s'enfronten a dificultats i prenen partit, en un sentit o altre; no es deixen portar pels fets, sinó que prenen les regnes de les situacions. Això és present a tots els meus llibres i aquest és el motiu pel qual escric per a infants". Els cabells de la senyora Bruna