El Fantàstic senyor Guillot El Superzorro El senyor Guillot, la seva dona i els seus fills viuen feliços en el seu cau. De tant en tant, n'han de sortir per fer una visita a les tres granges que tenen a prop per tal d'arrapissar alguna cosa per omplir l'estómac: de vegades és un pollastre de cal Pau, o un ànec de cal Pol o bé alguna poma de can Pep. Fins que un dia, en Pol, en Pau i en Pep s'atipen de tan robatori i decideixen prendre la iniciativa i acabar a base de trets amb el problema. Ho proven cavant amb pales i amb excavadores el cau de les guilles i no se'n surten. Proven també rodejant amb més de cent homes armats la zona i esperant que els lladres es vegin obligats a sortir per la gana, ja que el senyor Guillot i la seva família caven tan de pressa que sempre se'ls esmunyen. El senyor Guillot té una idea. Reuneix la resta d'animals de sota terra que ara tampoc no poden sortir i caven tres túnels, un fins a cada granja, i continuen, ara per sota, podent satisfer la gana amb grans àpats de germanor. Roald Dahl en aquest conte treu altre cop el tema de la justificació del robatori per la necessitat. Els dolents i fastigosos, com gairebé sempre, són els grangers que acumulen per enriquir-se, mentre que les bèsties, llestes però nobles, només roben el que creuen just. Lectura recomanada a partir de nou anys.
		El Fantàstic senyor Guillot. Barcelona: La Magrana, 1988 (El Petit Esparver; 33) Il·lustracions de Gill Bennett. Traducció de Joan Mateu i Besançon. El Superzorro. Madrid: Alfaguara, 1990 (Infantil Juvenil; 5) Il·lustracions d'Horacio Elena. Traducció de Ramon Buckley.