Michael Ende afirmava que una de les conseqüències més positives de les llargues hores de soledat d'un infant, a causa de l'absència dels pares, és la dedicació d'aquestes estones a la fantasia com a recurs contra l'avorriment.

Aquest és el cas d'aquesta història, on Hermann, el petit protagonista, va allargant l'estona d'arribada a l'escola, que evidentment no el satisfà massa; s'entreté amb tot allò o aquelles persones que el sobten per una raó o altra. La curiositat i necessitat d'obtenir respostes a tot allò que el sorprèn li fan treballar el magí, i ell recrea al voltant de persones, objectes o situacions tota una fantasia que el fa viure plenament, fins al punt que en una ocasió no sap distingir la realitat de la ficció, i l'enreden. Però, de les experiències negatives, també se'n treu un bon aprenentatge. Lectura recomanada a partir de 9 anys.

Ende, M. El largo camino hacia Santa Cruz. León: Everest, 1994 (Rascacielos)
Il·lustracions de Regina Kehn. Traducció de José Miguel Rodríguez