|
Momo |
|
|
Portada de Momo |
Quan algú tenia problemes, li deien: "Vés-te'n amb Momo". No és per casualitat que justament aquesta nena retornés el temps robat als homes. Només un ésser extraordinari i atemporal com Momo podia fer front a les sangoneres grises que xuclaven cada minut i segon estalviat per aquells que havien estat convençuts que el temps és or. I tampoc no és casualitat que aquesta novel·la es convertís en una de les obres culminants d'Ende. La narrativa i la caracterització dels personatges són úniques.
|
|
La lectura de Momo és un bon exercici de reflexió i crítica sobre la grisor de la societat contemporània, però també sobre l'amistat i la vida. L'autor situa el seu relat en un món producte de la fantasia i la realitat més crua, explicat sempre a través d'un llenguatge ple de poesia i enginy. Lectura recomanada a partir de 12 anys. |
|
|
Ende, M. Momo (o l'estranya història dels lladres del temps i de la nena que va tornar als homes el temps robat). Madrid: Alfaguara; Barcelona: Grup Promotor, 1996. Il·lustracions de l'autor. Traducció de Francesca Martínez
Ende, M. Momo (o la extraña historia de los ladrones del tiempo
y de la niña que devolvió el tiempo a los hombres).
Madrid: Alfaguara, 1995.
|
|