Introducció
|
|
Michael Ende, extreta de Platero, 1995, núm. 80
|
Michael Ende, distingit escriptor bavarès, va demostrar
al món infantil i adult la seva inesgotable capacitat creadora
amb una novel·la inserida dins el gènere fantàstic:
La història interminable.
Escrita en un moment en què es tendia a fer narracions
realistes per a infants i joves, va representar per als
lectors una alternativa seductora; la realitat quotidiana, personificada en
Bastian, el jove protagonista, entra dins el món de la
fantasia per salvar-lo de la destrucció del no-res.
|
|
Tot i que alguns crítics literaris van qualificar-la en
aquell moment (1979) d'escapista, el cert és que la novel·la
va donar la volta al món traduïda a nombrosos idiomes
i adaptada posteriorment al cinema (a desgrat del seu autor).
El més important de tot és que, tal vegada, com
en poques ocasions haurà succeït, La història
interminable ha estat llegida i compartida per
adults i infants.
Michael Ende utilitzà en tota la seva obra la il·lusió,
la fantasia: Momo, El secret de la Lena, Jim
Botó i Lluc el maquinista, Jim Botó i els 13 salvatges,
La poció del desig, etc. Però serà La
història interminable la que esdevindrà una
obra clau i de referència dins el
gènere fantàstic
|
|
Adults i infants
"...L'èxit de l'obra de Michael Ende entre els públics
de totes les edats rau en el fet que l'autor tracta simplement
el lector jove com un adult amb la ment oberta a altres mons.
Aquest respecte pel destinatari final de la seva obra, ja sigui
nen o adult, es reflecteix en una sèrie de claus constants
en els seus textos, tals com el tractament literari de la soledat
dels nens, la por, entesa com una de les emocions que converteixen
en humana l'existència; l'eternitat perduda per la consciència
del temps o l'arquitectura com a instrument per construir espais
imaginaris..."
Olivares, Juan Carlos, "Michael Ende, el escritor de los
niños-adultos" a Clij, 1995, núm. 78
|
|
Gènere fantàstic
"...i Ende és un artista en el sentit més bohemi
de la paraula. És un esperit lliure que l'únic que
pretén és crear. Situacions, personatges, ambients,
paisatges, mons... i tot això ho vehicula a través
de la fantasia, una fantasia lliure i audaç, però
coherent. Ende construeix mons i societats com també els
personatges que hi viuen, els dota de raó i lògica
pròpia, no sempre coincident amb la del lector. La lliure
fantasia com a creació pel pur plaer de narrar..."
Albanell, Josep, "La fantasia: Rodari, Dahl, Ende" a
Peonza, 1995, núm. 34, pàgs. 6-8
"... Però no ens descuidem de tractar el tema central
del romanticisme alemany: la fantasia. Ende fa servir l'antítesi
fantasia-realitat tal com ho fan els romàntics: el món
real és un món malaltís perquè nega
constantment l'existència de la fantasia. Aquesta fantasia
no s'ha d'entendre com un simple "somiar despert". La
fantasia és el sinònim de la poesia com a força
productiva de la societat que es va perdent amb la ràpida
i contínua evolució del pensament modern, que redueix
tots els fenòmens a realitats científiques objectives.
La història interminable és una exigència
romàntica de poetitzar la vida: l'art poètic i la
realitat empírica s'han de fondre en una sola pasta, per
què existeixi una contínua compenetració
entre el món real i el fictici..."
Kenfel, Veljka Ruczicka, "Momo, Bastian: volver al romanticismo"
a Clij, 1993, núm. 46, p. 20-25
|
|