En el CD apareixen referències i temes de la nostra història, societat i tradició, que poden treballar-se des de l'àrea de ciències socials, tant des d'una perspectiva d'ampliació de referents culturals, com des d'una perspectiva de reflexió i anàlisi de models de vida i organitzacions socials. L'abast del treball i el seu aprofundiment, dependrà, sempre, del tipus i edat del grup d'alumnes amb què treballem i de l'opció del professorat, segons els interessos i necessitats que prioritzi.
1. Conèixer oficis artesans, tant els vigents com els desapareguts.
2. Reflexionar sobre les conseqüències de la industrialització i tecnificació de la societat moderna des de diferents perspectives.
A partir de l'audició de la Primera Corranda i de la Cançó de picar moles, i d'intercanvi d'opinions a classe, l'alumnat pot fer una recerca, preguntant als pares, avis, veïns... sobre oficis artesans (com el del picapedrer) que en el nostre món han estat substituïts per sistemes més tecnificats.
Si al barri o al poble on viuen els alumnes encara hi ha artesans, se'ls pot demanar una visita perquè els nois i les noies coneguin la seva feina. També es poden visitar museus, els artesans del vidre del Poble Espanyol (Barcelona), cistellers, etc.
Si a la classe hi ha alumnes d'altres països, se'ls pot demanar que expliquin treballs artesans del seu país (catifes de Turquia o del Marroc, per exemple), artesania pintada en fusta, tapissos, joguines fetes a mà (de Llatinoamèrica, per exemple), instruments musicals, etc.
També es pot parlar sobre costums que a hores d'ara ja són molt minoritàries, com “la matança del porc”, etc.
Es por reflexionar i analitzar els “pros i contres” de la tecnificació a què s'ha arribat actualment en l'àmbit de l'artesania. Aquesta tasca requereix una reflexió individual, una discussió en petit i en gran grup, i una anàlisi conjunta, guiada pel professorat.
1. Conèixer tradicions i costums del nostre país i d'altres, que es remunten a molts anys d'antiguitat i que s'han transmès de manera oral d'una generació a l'altra.
2. Adonar-se que determinats llegats culturals (cristià, mitologia grega i d'altres) són l'arrel de moltes celebracions populars de tradició oral, vigents en el nostre calendari i en diversos indrets del país, i també en d'altres països i cultures.
En la “visió històrica” de la festa, hi trobem el motiu de “ser” i el seu origen religiós. En les seves comparses, hi trobem un munt d'elements pagans que es barregen amb la tradició religiosa de la festa.
Els nois i noies trobaran elements que es repeteixen en diferents viles i ciutats (àguila, drac...), que simbolitzen la força, el poder..., i sovint vénen reforçats per llegendes.
També es pot aprofundir en el tema des d'un punt de vista cultural, per mitjà del coneixement de símbols i llegendes d'altres cultures: el lleó xinès, el drac xinès, la gran aranya negra africana..., i de com aquests símbols són presents en les seves identitats socioculturals.
També es pot abordar el fenomen de la “força” dels símbols com a element de comunicació (d'identitat, a vegades d'exclusió, de força, de poder...); de l'apropiació de símbols per part de determinats grups polítics, grups religiosos, etc.
1. Conèixer diferents sistemes d'organització sociopolítica al llarg de la història.
2. Reflexionar sobre “els pros i els contres” de diferents models d'organització social.
A partir de l'audició de la Corranda dels manaires i de la cançó popular Els ballaires dintre un sac,podem parlar a classe sobre les institucions que al llarg dels segles han tingut poder en la nostra societat (Església i Estat), i sobre les tasques d'organització i regulació social que ha exercit la política, la religió, la “justícia”...
A partir d'aquesta reflexió, es pot presentar diferents models d'organització social, des del primer “codi legislatiu” escrit (codi d'Amurabi), la democràcia d'Atenes, i l'Imperialisme romà, fins a l'Església-Estat, les dictadures, les democràcies de l'era moderna, etc.
Des del punt de vista de diferents models culturals actuals, la reflexió també pot fer-se sobre l'existència d'altres pobles, menys industrialitzats o que viuen més aliens a aquesta tecnificació (com els gitanos, els pobles africans, els habitants de l'Amazònia, de l'Himàlaia...), la seva organització social, jerarquització, etc.
Sempre convindrà despertar en els nois i les noies la capacitat per qüestionar-se les coses, pensant en “els pros i els contres”, en les conseqüències de l'aplicació de diferents models.